Carta als Reis

Carta als Reis d'Orient de les persones usuàries de l'Alberg de Manacor

Des de l’Alberg de Manacor hem escrit una carta al Reis per demanar-les no juguetes, perquè la nostra edat de jugar ja ens ha passat, ni tampoc necessitem regals, sinó i sobre tot perquè volem demanar  que es remoguin el que ens impedeix l'exercici d’alguns drets fonamentals contemplats a normes nacionals i internacionals. 

Família 

En primer lloc vos demanem que les persones que tenen l’obligació de donar d’aliments acompleixin els articles del Còdec Civil espanyol. Diu l’article 142 que “s'entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, habitació, vestit i assistència mèdica. Els aliments comprenen també l'educació i instrucció de l'alimentista mentre sigui menor d'edat i fins i tot després quan no hagi acabat la seva formació per causa que no li sigui imputable”. 

 I segueix dient l’article 143 del Còdec Civil: “Estan obligats recíprocament a donar-se aliments en tota l'extensió que assenyala l'article precedent: Els cònjuges. Els ascendents i descendents. Es a dir, els pares envers dels fills i els fills envers dels pares. 

I afegeix l’article 39 de la Constitució Espanyola: “Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. 

 Els poders públics asseguren, així mateix, la protecció integral dels fills, iguals aquests davant la llei amb independència de la seva filiació, i de les mares, qualsevol que sigui el seu estat civil. 

 Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills haguts dins o fora del matrimoni, durant la seva minoria d'edat i en els altres casos en què legalment procedeixi. 

 Els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets. 

Demanem al Reis que les relacions pares/fills es suavitzin, que s’oblidin les diferències, que es perdonin les ofenses entre ells i que s’obrin les portes del seus domicilis i s’iniciï un diàleg de comprensió i compassió. 

Habitatge 

Demanem al Reis que no ens impedeixi exercir el dret que ens reconeix l’article 47 de la Constitució Espanyola: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació”. 

No demanem la propietat d’un habitatge sinó l’abaratiment dels lloguers que es facin assequibles a les persones més vulnerables de la societat, entre els quals ens trobem nosaltres. 

Si som a l’alberg és perquè els preus de lloguer d’una senzilla habitació han resultat esser prohibitius, entre altres motius perquè "el poder públic no promou les condicions necessàries" i perquè  l’augment del lloguer vacacional i en general l’habitatge ha esdevingut objecte d’especulació i que maquen normes que la impedeixin, tal com desitja la llei. El govern canadenc ja ha posat fil a l'agulla: "Les cases són per a les persones, no per als inversors" (Justin Trudeau, primer ministre de Canadà)

Treball

Diu l’article 35 de la Constitució Espanyola: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe.” 

A moltes de les persones usuàries de l’alberg se'ls priva d’acomplir el deure i el dret de treballar perquè la llei és excessivament rigorosa amb els estrangers per la documentació exigida per poder signar un contracte de treball i igualment amb els treballadors en situacions específiques.

Demanem al Reis que les Administracions Públiques remoguin aquests obstacles flexibilitzant les normes i que incentivin als empresaris per a que creïn llocs de treball adaptats a situacions específiques dels treballadors. 

Vos demanen, Reis d’Orient, que les persones usuàries de l’Alberg de Manacor no ens vegem privats de la nostra dignitat per no poder exercir els nostres drets fonamentals.