dilluns, 10 d’octubre del 2016

Premsa Local (13)

Els Setmanaris de Manacor destaquen l'escrit de la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernàndez

La revista setmanal de Manacor "Manacor Comarcal" núm. 1573 de dia 8 passat reprodueix l'article signat per la Directora de la Fundació Trobada i publicat a aquest blog el passat dia 4 amb el títol "No hi ha cap diferència". 

Igualment el diari digital "Manacor Noticias" publica íntegrament l'article de Noelia amb el títol "Les persones sense sostre tenen una mortalitat entre 3 i 4 vegades superior a la de la població general i l’esperança de vida d’aquestes se situa entre els 42 i els 52 anys, aproximadament 30 menys que la resta de la població"


Aquest mateix diari també publica la notícia sobre el moviment d'usuaris de l'alberg durant el mes de setembre passat.

L'article de Noelia:Aquí
Moviment usuaris: Aquí





diumenge, 9 d’octubre del 2016

Visita de la Directora Insular

Teresa Vallespir, nova Directora Insular del Consell, visita l'alberg de la Fundació Trobada

Teresa Vallespir, recentment nomenada Directora Insular d'Inserció Social del Consell de Mallorca va visitar el divendres passat dia 7 les instal·lacions de l'alberg de Manacor, que gestiona la Fundació Trobada i que pertany a la xarxa del seu Departament

L'anterior Directora Catalina Mas era, des de Juliol de 2015 la directora Insular d'Inclusió Social, càrrec que deixà per assumir la Vicepresidència segona de l'IMAS (Institut Mallorquí d'Afers Socials).

Teresa Vallespir, llicenciada en Ciències del Treball per la OUC i Diplomada en Turisme per la UIB, és experta universitària en ocupació i desenvolupament local. Actualment treballava com a tècnica de gestió i inserció laboral a l'associació Mater Misericordiae.

A la visita a l'alberg ha estat acompanyada per el tècnic del seu departament Sebastià Cerdà, el membre del Patronat José L. García, la Directora de l'alberg Noelia Hernández i la Coordinadora Maria Agüadero.

La Directora Vallespir manifesta la seva satisfacció felicitant al personal treballador per l'aspecte espaiós, la neteja i orde de l'alberg.
La Directora Insular Teresa Vallespir és la tercera per l'esquerra

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Moviment Alberg de Manacor 2016 (9)

Moviment estable a l'alberg el mes de setembre passat

El mes de setembre passat han ingressat 5 persones a l'alberg de Manacor. D'elles 4 (3 homes i 1 dona) han estat per nou ingrés i 1 ja hi havia estat amb anterioritat.

Del 4 ingressats de nou 3 són de nacionalitat espanyola i 1 extracomunitari. Al mateix temps 5 persones han estat baixes del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries és de 17'66 persones i el total mensual és de 530, que coincideix amb les racions de dinar i berenar per als usuaris residents. 

Com és sabut, l'alberg de Manacor pertany a la xarxa d'inclusió Social del Consell de Mallorca.

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Parla la Directora de l'Alberg

“NO HI HA CAP DIFERÈNCIA”

Sóc la directora de la Fundació Trobada, el principal projecte de la qual és l’alberg de persones sense sostre. Hi treballo des del 2009 i me va canviar la vida, me va canviar la manera de veure el món. 

Fa uns dies, prenia una infusió amb una amiga a una terrassa d’una cafeteria. En un instant, vàrem poder comprovar com arribava una ambulància i un cotxe de policia a pocs metres de distància. Llur d’una mirada curiosa, me vaig apropar perquè sospitava el que semblava ja inevitable, era un usuari de l’alberg de la Fundació Trobada. I el diagnòstic era poc esperançador.

Vos podria donar dades, moltíssimes dades. Com per exemple, que segons les estadístiques europees, les persones sense sostre tenen una mortalitat entre 3 i 4 vegades superior a la de la població general i l’esperança de vida d’aquestes se situa entre els 42 i els 52 anys, aproximadament 30 anys menys que la resta de la població.

Però no me ve de gust.

En canvi, m’agradaria poder explicar les emocions que me genera escoltar frases com “Ells ho han cercat”, “És molt problemàtic/a”, “No van de feina” ... No ho puc explicar amb paraules. No tot el que passa a la vida està sotmès a la nostra elecció conscient, no tot. No tot el que jo sóc és gràcies exclusivament al que jo he decidit i he fet a la meva vida, també he de donar gràcies a la meva família que me varen fer ser qui sóc, als amics que varen condicionar les meves decisions, i a moltes persones diferents i situacions que han fet que avui sigui on sóc. I si és així per a les bones decisions, també ho és per a les “dolentes”. Quan ens equivoquem, o actuem “malament”, també ho feim per algun motiu, i és que les nostres circumstàncies i les nostres experiències de vida ens marquen. Maquiavel s’equivocava, la naturalesa humana és bondadosa, solidària i preparada per l’Amor, el que passa és que encara no ho sabem, estem despertant. Per això, no hi ha tanta diferència entre una persona sense sostre i jo, simplement unes circumstàncies, uns condicionaments, per a que ara les coses estiguin com estan.

Per tant, essent conscients d’això, aquestes sentències que ens col·loquen a la “cara bona” del món, i deixen reduïdes a les persones en exclusió social a la “cara obscura”, s’han d’acabar. Aquesta denominació i idea de polaritat diferenciadora prové d’una injustícia social causada per la disfunció del nostre sistema econòmic-polític. Prové d’una forta crisi de valors socials i humans, d’un sistema educatiu obsolet que potencia el fracàs escolar d’aquells que no tenen la capacitat d’aprendre de manera homogènia i mutiladora. Prové de milions de creences i prejudicis d’una societat fonamentada en la por i que no recorda que tots som iguals, tots som la mateixa cosa i que ha oblidat que només es pot construir un món millor des de la bondat, la solidaritat i l’amor.

Sóc professora de filosofia a batxillerat i també professora de ioga, però el que m’ha canviat la vida ha sigut treballar a l’alberg perquè m’ha donat l’oportunitat de veure i entendre això, m’ha permès conèixer persones que podrien ser el meu pare, el meu germà o la meva millor amiga, m’ha ofert la possibilitat de veure plorar un ésser humà que tenia por o se sentia rebutjat i he pogut comprendre que no hi havia cap diferència entre ell i jo.

No sé per què Déu, Buda, Alá, la Vida, l’Univers, o sia quin sia el nom que volgueu utilitzar, m’ha donat aquesta oportunitat però només puc donar les gràcies i apel·lar, amb aquestes paraules, a la reflexió, al despertar de la vostra consciència, a la vostra solidaritat...perquè sé, que dins els vostres cors, sabeu que no hi ha cap diferència entre ells i vosaltres.

Noelia Hernández Garcia.