"Sensellarisme"

Un video simulant una persona sense llar tema de la primera clase de Treball Social a la Universitat Balear 

Un experiment social dut a terme en la UIB ha evidenciat una realitat incòmoda: les persones sense sostre no tenen rostre. El resultat és un documental d'una mica més de deu minuts de durada titulat ‘Què hi ha entre aquests cartons?’ que posa davant el mirall a professors i estudiants en el mateix campus. I no surten airosos. 

«Molts de nosaltres hem pensat que alguna vegada ens agradaria tenir el super-poder de ser invisibles. Jo em vaig sentir així, però no és una cosa bonica. Sents que no existeixes, que no importes a ningú. Això fa mal», va relatar ahir Beatriz Mandilego, estudiant de quart de Treball Social i actriu improvisada en el curt. 

La proposta va sortir d'Alfonso López, professor de Treball Social en la UIB que està fent una tesi sobre la problemàtica de les persones sense llar en Balears. Mandilego es tendiria en el sòl coberta amb una manta simulant ser una sense sostre, i una càmera col·locada a distància gravaria la reacció de la gent. L'estudiant es va col·locar en diverses localitzacions del campus durant dues hores: només dues persones es van parar per a interessar-se per la seva situació. 

«Em va cridar l'atenció que no es parés gairebé ningú, i més quan es tractava d'alumnes de Treball Social o companys de professorat. Quan precisament nosaltres som els que ensenyem que en aquesta situació cal parar-se, fer costat a aquesta persona sense recursos i interessar-nos pels motius que li han portat a estar així. Companys de carrera, al no poder identificar-la perquè portava la cara tapada, passaven de llarg», lamenta López, que ahir va projectar el documental en la seva classe de primer curs. 

«Em va decebre. Estem en una carrera en la qual lluitem per la inclusió de tots els col·lectius, i vaig sentir indiferència», va coincidir Mandilego. 

Els estudiants i docents sotmesos a escrutini per la cambra expressen desdeny i alguns no amaguen el seu desgrat pel cos tendit en el sòl que tenen davant els seus ulls. «Una dona va agarrar la seva bossa súper forta quan em va veure, això em va impactar molt. També em va molestar per companys de carrera que estan en comissions contra l'exclusió d'altres col·lectius, i em pregunto per què no existeix un moviment de suport a les persones sense llar. Fa mal veure a gent de la meva facultat que es vol dedicar al mateix que jo i no es va parar», va indicar Mandilego. 

Només va haver-hi dues persones que van mostrar algun interès en la suposada sense sostre: «La primera vegada vaig sentir un gran alleujament perquè algú s'havia preocupat per la meva situació. Em va preguntar si estava bé i en aquest moment va significar molt». 
El documental conclou amb algunes dades cridaneres. L'últim recompte realitzat en 2019 per voluntaris de Creu Roja i altres entitats va llançar la xifra de 255 persones sense llar a les illes. El nombre de dones en aquesta situació ha augmentat un 104% des de 2015. I, una xifra que bandeja prejudicis: el 40% són nascuts en l'arxipèlag. 
«Sortir del carrer és molt difícil» 
«Molts dels quals estan avui al carrer tenen formació i estudis. Estem en la Universitat i pot semblar-nos que mai ens tocarà a nosaltres, però no és així. Hi ha persones que simplement han tingut mala sort i han caigut al carrer. I quan caus al carrer és molt difícil sortir», va destacar López. 
El professor va obrir el debat posterior a la projecció del documental amb una pregunta obligada: «Us pariu quan pel carrer veieu a un sense sostre?» Una alumna va referir que va participar en el recompte de 2019: «Vaig obrir els ulls, són persones que carreguen amb una motxilla molt pesada». 

Si voleu veure el video clikar aqui-

 

Protagonistes de l'Alberg de Manacor (10)

La remodelació de l'edifici de l'Alberg de l'any 2009 va generar unes expectatives que fructificaran més endavant 

Arriba l’any 2007 i l’alberg seguia a empentes i rodolons el seu camí de forma precària i gràcies a l’esforç dels Patrons de la Fundació Trobada que sempre hi varen esser i també gràcies a la generositat impagable de persones solidàries que ajudaven amb donatius més amb espècie que econòmics. 

I, com es sol dir en aquestes circumstàncies, a grans mals grans remeis. Perseguint l’objectiu inajornable d’implicar les Administracions Públiques en el finançament de l’alberg, s'arribà a la conclusió que era indispensable la millora de l’immoble en profunditat com a medi per assolir la voluntat política dels governants que encara trigaria a arribar. 

La millora es dirigiria en dues direccions: la reparació de les deficiències del sostre, reformant la façana i substituint el forjat de la planta primera i la construcció d’un habitatge en planta segon pis.  

Posats en contacte amb professionals dels sector es topa en la primera dificultat: la inexistència de regulació de les característiques específiques dels albergs, com a tals, perquè no es podia considerar una residència amb la cobertura sanitària preceptiva, ni tampoc un hotel amb tots els serveis i instal·lacions que implica 

En definitiva, es presenta a l’Ajuntament una sol·licitud de les obres que en realitat eren totalment necessàries i es concedí la llicència en data 17 d’octubre de 2008 amb un termini d’execució de 2 anys, aplicant-se l’Ordenança de Normes Subsidiàries i Complementàries de 1980. 

Amb aquesta llicència i la construcció de l’habitatge en la planta segon pis s’assoliria un altre objectiu per respondre a l’augment de la demanda que ja es començava a notar i que seria un increment de places de l’alberg que passaria de 15 a 25.  

L’equip professional de l’obra estava encapçalat per Belén Oliver Nicolas com a Tècnic Superior, José Luis Mateos Roque com a Tècnic Mitjà i el contractista fou Melchor Mascaró, S.A. 

Abans de començar l’obra es va presentar la necessitat de re-allotjament dels usuaris a una altre indret cosa que no fou gens fàcil, perquè s’havia de trobar un casal amb habitacions suficients per les 15 persones, homes i dones per separat. Es va llogar un habitatge en planta baixa amb quatre habitacions grans al barri de Sa Torre de Manacor. 

Els usuaris amb un gran esperit de col·laboració posaren en marxa la necessària mudança de lliteres, matalassos, taules, queviures i demés utensilis casolans i en un temps record l’alberg ja estava instal·lat al nou local. L’obra del Carrer Velázquez, 11, cantonada  Passeig Ferrocarril ja es podia començar. 

Amb motiu d’aquesta necessària canvi de domicili de l’alberg, es va sol·licitar una ajuda puntual a l’Ajuntament de Manacor per pagar qualque mensualitat del lloguer que resultava onerós per la dèbil tresoreria de la Fundació. Fou denegada.  

Però encara quedava el tema més serio: el finançament de les obres. El cost de l’obra civil i instal·lacions s’apropava als 300.000 euros, per la qual cosa fou necessària la subscripció d’un préstec hipotecari amb Caixa Colonya, que aleshores disposava d’un fons de recursos específicament destinats pel finançament d’inversions de caràcter social. 

Al préstec hipotecari s’hi va sumar una subvenció atorgada per la Caixa de 60.OOO euros com a resultat de la Convocatòria de lluita contra la pobresa i exclusió social que es va fer per aquelles dades. 

El contractista Melchor Mascaró, S.A. n’era conscient de la necessitat d’accelerar el màxim el termini de l’obra per quant el pagament del lloguer minvava mes a mes els recursos que podien anar al pagament de les seves factures. 

Finalment l’obra acabà molt abans del previst i els usuaris tornaren als pocs mesos a la seu de la Fundació del Carrer Velázquez. L’Alberg quedà totalment remodelat: pareixia nou i amb 10 places més de capacitat ja es podia fer una nova oferta a les Administracions Públiques. 

Però encara havien de passar tres anys i mitjençant amb unes noves eleccions autonòmiques i locals, es va fer la presentació de l’alberg a la Direcció d’Inclusió Social de l’Institut Mallorquí d’Afer Socials (IMAS) del Consell de Mallorca. 

Però d’això s’escriurà a una nova pàgina d’aquest blog.

  

Coronavirus (5)

Desprès d'un segon confinament a l'hotel de Llucmajor els usuaris tornen a romandre a l'Alberg de Manacor

Una nova prova PCR feta a una de les usuàries amb resultat positiu ha dut a un nou confinament de la resta d'usuaris de l'Alberg de Manacor. 

Fa deu dies que novament hagueren de ser traslladats al mateix hotel de l’Arenal de Llucmajor del passat confinament per a respectar la quarantena que exigeixen  les actuals normes sanitàries. 

Durant tots els dies els professionals de l’alberg, com no pot ser d’altra manera, han estat en contacte amb els usuaris confinats no sols telefònicament, sino també presencialment traslladant-se de Manacor a Llucmajor en torns organitzats per atendre puntualment les necessitats ordinàries. 

Les atencions rebudes a l’hotel ha estat correctes, encara que dins les tensions pròpies d’un confinament que priva de la llibertat de moviment sense poder sortir a més de la convivència amb moltes més persones de l’hotel que es troben en igualtat de circumstàncies. 

Però, com que les desgràcies mai venen soles, una de les usuàries manacorines que havia donat positiu a la prova PCR però asimptomàtica, ha patit un accident pel qual ha hagut de ser hospitalitzada i sotmesa a una intervenció quirùrgica, que sortadament ha estat exitosa, sense que el virus hagi interferit el més mínim en el resultat.  

Posteriorment dos usuaris més que també havien donat positiu a la prova PCR han hagut de ser hospitalitzats amb problemes respiratoris. 

En la actualitat, llevat dels hospitalitzats, tots tornen a estar a Manacor, sans i salvats.

Coronavirus (4)

Els programes Housing First i Housing Led del Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) proporciona habitatge individual o compartida

L'actual situació de crisi sanitària ha portat al IMAS a augmentar les places en centres d'acolliment i també en habitatges per a treure del carrer a persones ‘sense sostre’.  

Els programes Housing First i Housing Led, amb els quals el Consell de Mallorca els proporciona un habitatge (individual o compartida, depenent de cada cas) i es facilita la seva inclusió en la societat, compten amb 125 places, el doble que un any enrere. 

Altres 450 persones són ateses en els centres residencials de Ca l’Ardiaca, Sa Placeta, Casa de Família i la Fundació Trobada, a més d'en els tres nous centres habilitats en Ruberts, Són Ribes i és Molinar. 
 
Per a controlar possibles contagis de coronavirus, des que es va decretar el confinament, s'han realitzat periòdicament proves PCR a tots els usuaris de la xarxa d'inclusió. I per als casos amb resultat positiu asimptomàtic, l'àrea d'Inclusió Social va habilitar un hotel de s’Arenal, amb la finalitat que allí passessin el temps d'aïllament. Precisament l'elecció d'aquest establiment ha generat crítiques, ja que els veïns no el veuen adequat en estar al costat d'un col·legi i una plaça molt concorreguda.  
 
Tornant a la prevenció de contagis, el IMAS assegura que tots els usuaris de la xarxa d'inclusió social seran vacunats contra la grip dins de l'actual campanya. 

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2020 (10)

Les actuals circumstàncies dificulten encara més el moviment habitual d'altes i baixes de l'Alberg de Manacor 

Si bé hi va haver tres baixes al centre durant el mes d’octubre passat, no més una dona jove de nacionalitat espanyola es va acollir a l’Alberg de Manacor per a nou ingrés. 

Com es va informar a aquest blog dies passats, la darrera setmana del mes tots els usuaris varen esser confinats a un hotel de l’Arenal de Llucmajor per un període de deu dies, debut a que un d’ells, víctima de la pandèmia, va donar positiu  a la prova pcr. 

Aquesta incidència feu que l’alberg romangués tancat tots aquest dies sense que tampoc s’hagin pogut donar noves altes, a la espera del retorn dels confinats. 

Així la mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 amb un total de 711 mensuals, dividides entre 507 a l’Alberg de Manacor i 204 a l’Hotel de Llucmajor. 

El nombre de racions de berenar, dinar i sopar ha estat de 564. 

A dia trenta del mes hi havia 30 persones en la llista d’espera per ingressar a l’Alberg. 

 

 

Coronavirus (3)

Sobrietat, responsabilitat i solidaritat, fils conductors del comportament individual en la situació actual

Avui més que mai, hi ha que està decobrint que no viu tot-sol en el món i que necessita molt del altres. S'experimenta en carn viva la total dependència uns dels altres, tan és així que en realitat podem dir que “som el que tu ens ajudes a ser”.

Aquesta dependència mutua ha tingut un origen inesperat, una causa imprevista, mai imaginada: estar sotmesos a l'assot d'una pandèmia que no respecta límits de cap mena.

En la voluntat plena i necessària d'altruisme es forja la força de la solidaritat que fará possible que moltes persones de forma individual i moltes famílies no entrin en l'espiral d'una pobresa severa.

Aquesta crisi afecta tots el nivells de la vida personal i social. El fet indiscutible és que ens necessitem el uns als altres i no podem renunciar a participar fins i tot d'allò de que disposam.

Cada un de nosaltres, des del seu grau de responsabilitat, hem de plantajar-nos què vol dir compartir comptant amb el repartiment de recursos que puguem aportar, sigui en efectiu o en espècie.

Avui, el treball, la feina, tot i ser un dret i un deure, no ho és per a tots, ni tant sols és el resultat d'una elecció. Tampoc no gaudeix de ser una activitat humana totalment lligada a una vocació que es pot exercir amb plena llibertat i dedicació.

El drama de la desocupació a causa de la pandèmia está provocant reaccions de tot tipus, no sols reivindicatives, si no també agressives i violentes.

Com es pot globalitzar la solidaritat?. Les estructures socials, econòmiques i polítiques poden canviar, però el cor humà és el mateix i s'ha de cuidar perquè aprengui a reaccionar responsablement davant qualsevol crisi.

La responsabilitat que, ara més que mai, s'ha de traduir en l'acompliment rigorós de les normes sanitàries, perquè tots podem ser subjectes actius o pasius de la transmissió de la malaltia.

El servei com a distintiu de sensibilitat: mirar el rostre de l'altre, sentir la seva proximitat i, fins a tot en alguns casos, patir i cercar la seva promoció. El servei no és mai ideològic, ja que no servei idees, si no persones. Així la solidaritat esdevé amor social i ens manté desperts i servint mentre hi hagi persones necessitades.

En aquest moments, la desocupació, la immigració, juntament amb la problemàtica personal i familiar que generen, no han de ser fenòmens aliens a la nostra sensibilitat ni deixar-nos indiferents.

L'atenció que hem de prestar inclou necessàriament nous gests de responsabilitat que ajudin a paliar els desequilibris econòmics i socials, i ha de procurar aquella solidaritat efectiva que estableix la justa jerarquia de valors i col·loqui en primer lloc la dignitat de la persona.

Som convidats a vetlar, a ser solidaris i a viure sobriament, la qual cosa significa decidir-nos per una organització social i econòmica que pensi més en la igualtat de tots i faci desaparèixer l'escàndol de les diferències.