dissabte, 27 de novembre del 2021

Informe FOESSA

La Fundació FOESSA revela que ja són més de 6 milions de persones en exclusió severa al nostre país

Baix el títol “Societat expulsada i dret a ingressos”, la Fundació FOESSA (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada), ha publicat l'informe Anàlisi i Perspectives 2021 on s'analitza quin està sent l'abast de la pandèmia en la cohesió social a Espanya. 

Les dades revelen que la pandèmia està impactant de manera preocupant i negativa en les condicions de vida i nivells d'integració social de les persones i famílies. 

Aquest impacte s'acreix més en el cas de les famílies més vulnerables, la qual cosa ha fet que augmentin les desigualtats; de fet, en els últims dos anys les persones que es troben en exclusió severa han augmentat en 2 milions, sent ara més de 6 milions de persones. D'aquestes persones els perfils més afectats són les famílies nombroses (47%) o les llars monoparentals (49%), especialment quan la persona sustentadora principal és una dona. 

L'habitatge, energia, aigua i internet són drets humans sistemàticament vulnerats, i l'ocupació ni tan sols assegura aquests recursos ni una integració social. 
 
L'informe posa també el focus en dos aspectes que generen una gran desigualtat, com la bretxa digital i la falta de protecció de drets socials. En aquest sentit planteja una sèrie de reptes per a incidir en els des-ajustaments estructurals del nostre model de desenvolupament social i en una sortida de la crisi per a tots que no deixi realment a ningú enrere. 

Aquests reptes serien: crear ocupació decent; la necessitat urgent de polítiques públiques suficients i d'un sistema públic de provisió d'habitatge; impulsar mesures que redueixin la bretxa digital; invertir en infància i en polítiques orientades a la família; dur a terme polítiques sòlides d'equitat i solidaritat respecte a la població immigrant; que els nostres públic de salut integri una perspectiva de salut mental col·lectiva i comunitària; i que el IMV (Ingrés Mínim Vital) millori la cobertura i protecció per a ser una sustentació econòmica efectiva i sostenible per a les famílies que necessiten d'aquests ingressos. 

La pandèmia de COVID-19 ha evidenciat, amb les seves greus conseqüències en el conjunt de la població, la necessitat de re-impulsar i enfortir l'estat de benestar social per a respondre a totes les necessitats i demandes socials. En aquest sentit, és necessari insistir en l'escàs caràcter protector que, avui dia, brinda el IMV i la necessitat de coordinar els esforços bolcats en aquest instrument amb les diferents rendes d'inserció presents, sota diferent nomenclatura, en les comunitats autònomes, i altres ajudes econòmiques i prestacions socials. 

Per tant, la relació entre les diferents rendes garantistes existents en les comunitats autònomes i l'acabada de crear a nivell estatal, el IMV, està assenyalant una sèrie de dèficits en la coordinació i consens de criteris entre totes dues administracions públiques que afecta les llars i persones sol·licitants d'aquest últim. 

Les normatives específiques i els criteris jurídics diferenciats en cada territori requereixen una harmonització a nivell estatal que permeti convertir al IMV en una prestació igual per a tot l'estat, sent les RMI (Rendes Mínimes Inserció), segons la situació de la persona/família una prestació complementària, o una prestació subsidiària per a aquells supòsits als quals el IMV no dona cobertura, per exemple, les persones estrangeres en situació administrativa irregular.

Si bé l'abast o taxa de cobertura del sistema de garantia de rendes és encara molt baix per a aconseguir el seu objectiu de forma generalitzada, és important assenyalar el calat que aquestes retribucions estan tenint en les economies de les famílies. Si bé la quantitat màxima no podria qualificar-se com el mínim ingrés necessari per a viure, com el seu nom suggereix, sí que està ajudant al fet que les llars no caiguin encara més a situacions de pobresa. Parlàvem de supervivència i, efectivament, el IMV pot estar ajudant en nivells tan bàsics com poder menjar durant tot el mes o dormir més abrigats. Per tant, és necessari enfortir aquesta mesura per a aconseguir que sigui, efectivament, un suport que ajudi a sostenir la vida, un suport vital. 

 



dimecres, 3 de novembre del 2021

Moviment Alberg Manacor 2021 (10)

La crisi econòmica derivada de la pandèmia, l'encariment i escassetat de l'habitatge provoquen la cronificació de les estàncies de l'Alberg

No més dues persones han entrat a l’Alberg de Manacor aquest mes d’octubre passat:  un home espanyol  que ha ingressat per primera vegada i una altra persona per reingrés. 

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes al centre. 

La mitjana de persones que han pernoctat ha estat de 23 amb un total mensual de 710 pernoctes. 

També s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar. 

Encara hi ha una llista d'espera de 7 persones. 

La crisi econòmica derivada de la pandèmia, l’encariment i l’escassetat de l’habitatge provoca la cronificació de les estàncies a l'Alberg que hem comentat amb freqüència. 

L'Alberg de Manacor presta el servei d'acolliment a la Part Forana de les persones sense sostre d'acord amb el Consell de Mallorca.