dissabte, 24 d’octubre de 2020

Dia de les persones sense llar

25 d'octubre celebració del dia de les persones sense llar, promogut per Càritas i altres entitats socials

La celebració, en ple impacte social i sanitari de la pandèmia, del Dia de Persones Sense Llar, que es convoca el 25 d'octubre, ha posat a la llum la realitat de moltes persones sense llar o de persones que viuen en infra-habitatges, llocs poc salubres i dignes per a poder viure amb una certa seguretat i per als qui és una utopia poder adoptar les mesures de prevenció decretades per les Administracions.  

En aquest escenari d'extrema vulnerabilitat d'aquestes persones davant el virus, les entitats que impulsen la Campanya de Persones Sense Llar —Càritas i altres entitats-- han triat el missatge d'impacte “No tenir casa, mata”,  per a denunciar aquesta situació. 

Amb aquest contundent lema, es vol cridar l'atenció dels poders públics i de la ciutadania sobre els efectes que la falta d'un habitatge adequat suposa per a milers de persones i famílies al nostre país, on s'estima que prop de 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d'inseguretat en l'habitatge, segons l’Informe VIII de FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada) 

Enguany es fa un pas més en la reivindicació que les entitats promotores de la jornada venen impulsant en els últims anys per a exigir que es garanteixi el dret humà a l'habitatge i apel·lar al conjunt de la societat a preguntar-se com s'asseguin sense habitatge i sense protecció les persones sense llar.  

"No tenir casa –explica Enrique Domínguez, responsable del Programa de Persones sense llar de Càritas— impedeix tenir una llar, unes relacions socials normalitzades, un espai bàsic de protecció, a més de suposar un seriós impacte en la salut física i mental". "Afecta als somnis, les oportunitats, la confiança i la salut d'aquestes persones, i, per tant, als seus drets. D'aquí ve que diguem que ´no tenir casa mata´", afegeix.  

En un context en el qual "l'habitatge s'ha convertit en la primera línia de defensa enfront del coronavirus", com assenyala Leilani Farha, Relatora de l'ONU per a un habitatge adequat, les mesures dirigides a la població per a afrontar el coronavirus, com augmentar la higiene, quedar-se a casa o el distanciament social estricte, no són realistes ni possibles per a les persones que viuen al carrer.  

Aquestes dificultats són especialment greus en un país com Espanya, que manca d'un parc d'habitatge social en lloguer adequat: únicament compta amb prop de 275.000 habitatges d'aquest tipus, la qual cosa suposa tan sols el 1,5% del parc d'habitatges principals (dades de l'Informe de la Defensoria del Poble "L'habitatge protegit i el lloguer social a Espanya 2019"). 

A això se suma el fet que, segons l'estudi realitzat en la "Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020", l'esperança de vida de les persones sense llar està entre 42-52 anys, la qual cosa són uns 30 anys menys que la població general.  

Davant l'agreujament de la vulneració del dret humà a l'habitatge en temps de la Covid-19, en un temps de crisi extraordinari on alguns drets es debiliten encara més, es llancen propostes concretes per a avançar en un escenari de reconstrucció social que tingui especialment en compte a les persones sense llar.  

– És urgent una llei estatal de garantia d'accés a l'habitatge on s'incloguin totes les situacions d'exclusió residencia i sense llar. 

– És necessari incrementar l'esforç realitzat per l'Administració pública en matèria de rehabilitació i manteniment del parc d'habitatges, i promoció d'habitatge en lloguer social de manera preferencial.  

– Definir i implementar una estratègia específica de lluita contra l'exclusió residencial/sense llar, basada en un enfocament de dret humà a l'habitatge amb dotació pressupostària adequada i recolzada en la coparticipació dels diferents nivells administratius i administracions.  

– Continuar amb la mesura extraordinària de paralització de desnonaments i desallotjaments sense allotjament alternatiu en habitatge habitual en lloguer. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en 2019 a Espanya es van realitzar 54.006 desnonaments; encara que les xifres suposen un 9,5% menys que en 2018, continuen reflectint una realitat dramàtica: gairebé 150 desnonaments diaris, 6 cada hora.  

Al costat d'aquestes propostes, en el marc de la Campanya de Persones Sense Llar es demanda a les Administracions Públiques que garanteixin una vida digna per a totes les persones, recordant que l'habitatge és la primera barrera de protecció per a preservar la salut, la vida i la dignitat. Al mateix temps, es llança una crida a la sensibilitat i veracitat dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar sobre la situació real en la qual viuen les persones sense llar.  

I al conjunt de la societat, les entitats convocants de la Jornada conviden a promoure i participar en espais de treball en xarxa amb altres entitats socials, i a vetllar per un sistema de protecció social forta que faciliti els processos d'inclusió, a més de "avançar cap a una societat de les cures en la qual com a comunitat recuperem com a valor principal la solidaritat, la justícia i l'empatia".  

Donada l'excepcionalitat de la situació soci-sanitària, enguany es restringiran al màxim els actes de mobilització ciutadana en els espais urbans, com en anys precedents. I s'impulsaran accions en línia en xarxes socials sota l'etiqueta #notenercasamata que donin el protagonisme degut a les persones participants en els programes i recursos de les entitats socials.


 








dijous, 22 d’octubre de 2020

Secrets d'una mirada (39)

 

 "L'Alberg de Manacor és un recés que ha resolt la vida a moltes persones en uns moments difícils"

Nascut al barri Malvin de Montevideo (Uruguai), H. l’entrevistat d’avui te 61 anys i vingué a Espanya per primera vegada, i en concret a Eivissa, per a treballar i fer la temporada turística a l’estiu de 2005. 

Es casat, però separat, amb tres fills, del quals un viu aquí a Son Servera i dues filles que viuen a Uruguai. Te un net del seu fill i un neta d’una de les filles. 

Amb seva forma de expressar-se demostra una educació i formació que ho confirma quant diu que “tinc els estudis de batxiller, però ho vaig fer a tongades i la major part ho vaig fer a l’escola nocturna, perquè quan vaig acabar-lo ja era casat i tenia més de trenta anys”. 

Havia començat a treballar quan tenia 14 anys, en principi a una empresa d’exportació de llanes, després d’auxiliar comptable a una industria de fabricació de tabac i finalment a les importacions de tabac:  

“en total varen esser 22 anys entre totes les empreses. Però a l’any 2001, s’inicià la crisi econòmica que arriba abans que aquí i començaren a acomiadar personal, i quant arribaren a acomiadar als meus superiors vaig veure que aviat arribarien als subalterns, fins que em va tocar a mi”. 

Provà fortuna como treballador autònom, muntant un petit bar-cafeteria, però allò no va funcionar, va anar malament i va haver de tancar. 

No ha tingut problemes burocràtics per a la contractació laboral, per quant te la doble nacionalitat italiana-uruguaiana, com a descendent de padrins italians i por lo tant a tots els efectes és un ciutadà europeu. 

"Després de l’experiència de l’estiu de 2005 a Eivissa, vaig tornar a Uruguai, on vaig treballar dos anys com a guarda de seguretat a l’Aeroport Internacional de Carrasco (Montevideo)."

“Vaig tornar a Mallorca a l’any 2007 fent feina a comissió durant alguns mesos a BarclaysBank venent targetes de crèdit, però només en vaig vendre una. Després em contractaren a una benzinera on hi vaig fer feina cinc anys.” 

Acabat el contracte de la benzinera, l’aglapí la crisi econòmica i amb més de cinquanta anys, trobar feina era gairebé impossible. Així que amb una ajuda de 426 no podia viure i es va veure forçat a demanar acolliment a l’Alberg de Manacor.  

“Des de l’any 2013 som a l’alberg, encara que vaig demanar una ajuda a Creu Roja per pagar el viatge de retorn a Uruguai, però m’ho denegaren per esser ciutadà europeu. A l’any 2017 la Fundació Trobada em va contractar como a monitor de l’Alberg a temps parcial, i fins a avui". 

A través de la Tresoreria de la Seguretat Social ha iniciat l’expedient per sol·licitar la pensió que li correspon pel anys cotitzats a Uruguai, ja que a aquell país es poden jubilar als seixanta anys, però la sol·licitud ha quedat suspesa per mor del contracte laboral amb la Fundació Trobada que està vigent. 

"Actualment estic en aquest impàs, reflexionant sobre quina és la decisió mes convenient per el meu futur com a pensionista, ja que les cotitzacions a la seguretat social d'Uruguai i Espanya a efectes de quantificar la pensió s'acumulen".

Li demanem per la seva feina com a monitor i els serveis que presta l’alberg: “la meva feina és la vigilància pel l’acompliment de les normes de funcionament de l’alberg i no te altre inconvenient que l'incompliment d’aquestes normes per part de qualque usuari que es passa de la rexa l’he de cridar a l’ordre. Per altra banda l’alberg de Manacor és un recés que ha resolt la vida a moltes de persones en uns moments difícils”. 

La Fundació Trobada té molt que agrair a l’entrevistat d’avui perquè és un fidel complidor de les seves obligacions, que va més enllà amb actes de voluntariat impagables i que amb seu comportament ha demostrat l’estima que te per a l’entitat.


 

 

dilluns, 19 d’octubre de 2020

Protagonistes de l'Alberg de Manacor (8)

El Dr. Mesquida, Gerent de l'Hospital, providencial col·laborador de l'Alberg de Manacor al quatrienni 2003-2007

Després de la negativa del nou Consistori de Manacor sorgit a l’any 2003 per a continuar amb les ajudes que s’havien atorgat fins aleshores, l’Alberg quedà sense la petita subvenció anual i sobre tot sense les racions de sopar donades per la antiga Residència o Centre Assistencial. 

 Al mes d’abril de 1997 s’havia inaugurat l’Hospital de Manacor amb el qual no hi havia hagut relació més que  si algú del usuaris de l’alberg havia necessitat dels seus serveis. Però providencialment al mateix any 2003 nomenaren Gerent de l’Hospital a D. Antoni Mesquida Ferrando, reconegut metge natural de Porreres i que exercia la medicina a Manacor.  

No mancà temps per exposar.li la situació de l’Alberg de Manacor que s’havia quedat sense ajuda municipal i la necessitat sobre tot de les racions de sopar pels usuaris, pensant que la cuina de l’Hospital podia donar aquest servei de forma gratuïta, a la qual cosa accedí sense dubtar-ho ni un moment: era palesa la seva sensibilitat envers dels més desfavorits com ho havia demostrat l’any 1996 en que havia fundat l’ONG Llevant en Marxa. 

La cuina de l’Hospital de Manacor funcionava mitjançant una empresa concessionària resultat del concurs públic que es feia periòdicament. 

Durant la gerència del Dr. Mesquida va caducar la concessió de la cuina vigent i sorgí el dubte si la nova entitat concessionària que guanyés el concurs voldria acceptar continuar donant les racions gratuïtes de sopar per l’alberg de Manacor.    

Quan s’exposà la inquietud del usuaris i la pròpia direcció de l’Alberg, la resposta del Dr. Mesquida fou contundent: “el concessionari de la cuina que guanyi el concurs sap que hi ha aquesta condició, les 15 racions de sopar gratuïtes per l’Alberg son intocables, del contrari no tindrà la concessió”. 

Així funcionà l’alberg fins l’any 2007 en que el Dr. Mesquida cessà com a Gerent de l’Hospital de Manacor per dirigir l’Hospital de Muro fins a l’any 2016, amb un ínterim com a Conseller de Salut a l’any 2012. 

Amb aquest cessament, acabà també la col·laboració impagable de l’Hospital. El nou Gerent Xisco Marí i Marí va posar preu a la ració de sopar, que realment era una quantitat moderada però multiplicat per 15 i per 30 dies, resultà una xifra totalment in-assumible per la Fundació Trobada, titular de l’Alberg i així acabà en sec la col·laboració de l’Hospital de Manacor. 

A partir d’aquí, es feu un nou plantejament per servir el sopar a l’alberg amb un cuiner voluntari i els aliments que es poguessin replegar producte de donatius. Però d'això es parlarà a un altre article.  

Des d’aquest blog es vol reconèixer la gestió del Dr. Mesquida com a col·laborador necessari a uns moments en que s’iniciava una de les crisis econòmiques més importants del darrers temps.  

Vagi l’agraïment més efusiu i sincer a l’Hospital de Manacor per part del patrons de la Fundació Trobada, dels professionals i usuaris que aleshores tots plegats amb més il·lusió que recursos van empènyer l’Alberg en circumstàncies tan difícils.

 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

dijous, 15 d’octubre de 2020

Mitjans de comunicació

L'Alberg de Manacor darrerament ha estat present amb més freqüència al mitjans de comunicació

Aquests darrers dies l’Alberg de Manacor ha estat present amb més freqüència del que es habitual a premsa i emissores de radio i televisió d’àmbit autonòmic i local, debut sense cap dubte a l'atac amb gas-pebre patit, que aquest blog informà puntualment, i també a l’alarmant augment de la llista d’espera que s’ha produït darrerament per ingressar al centre. 

IB3 Radio l’Informatiu vespre estrenà secció començant així l’entrevista a la Directora Noelia Hernández: "Volem compartir les esperances i les inquietuds de tota la gent que viu a l'Alberg de Manacor".   

 Entrevista IB3 Radio

IB3 Televisió al programa “Cinc Dies” feu una entrevista a la psicòloga i coordinadora de l’Alberg Aina Maria Llull que girà en torn a l'inusual llista d’espera per ingressar a l’Alberg, acabant amb la frase  “s’ha de fer qualque cosa, mos hi haurem de seure".

  Entrevista IB3 Televisió

Cent per Cent revista setmanal de Manacor publicà una entrevista als professionals de la Fundació interessant-se pels objectius, situació actual, impacte del Covid-19, centre de dia, invisibilitat de les persones sense sostre, per acabar amb la frase: “A vegades fa la sensació que molta gent pensa que algunes persones tenen més drets que altres…” 

Entrevista Cent per Cent 

 Revista07500 periòdic digital va reproduir la notícia del blog de la Fundació Trobada sobre el llançament de gas-pebre que patí l’Alberg el passat dia 1 d’octubre. 

Revista07500  

Manacor Noticias, diari digital, és el mes fidel seguidor de l’Alberg de Manacor, ja que publica gairebé totes les notícies del blog de la Fundació Trobada pràcticament des dels inicis, principalment als referits a la biografia anònima dels usuaris amb el títol genèric de ”Secrets d’una mirada” així com els titulats “Protagonistes de l’Alberg”, “Moviment de l’Alberg” i demés noticies puntuals. Vagi per aquest digital el reconeixement i gratitud pel seu treball des de la Fundació Trobada.

 Manacor Noticias (Darrera noticia publicada) 

Manacor Comarcal ha publicat aquesta setmana una entrevista a la Directora de la Fundació Trobada, que contesta a preguntes referides al llançament del gas-pebre, la incidència del Covid-19, el repunt de la llista d’espera, el perfil dels usuaris, la col·laboració amb el Consell de Mallorca i sobre tot “la preocupació pels mesos propers que seran prou complicats com a conseqüència del confinament que hem patit durant el temps d’alarma”, acaba l’entrevistada.  

COPE, Radio Popular, que atorgà a la Fundació Trobada un dels Premis “Populars” de 2018,  també ha retransmès una breu entrevista a la Directora sobre els mateixos temes. 

Defrancdigital ha fet referència al blog amb el  moviment mensual del mes de setembre passat i la saturació que pateix l'Alberg i l'increment extraordinari de la llista d'espera. 

Defrancdigital 

Un tema que comenten tots els entrevistats és el fet que “els residents dels albergs són uns dels col·lectius menys visibilitzats de tota la societat”. Tant debò que els mitjans de comunicació col·laborin, com ho han fet ara, amb més freqüència a que aquesta invisibilitat desaparegui.