El 10 de desembre de
1948, avui fa 75 anys, es proclamava la
Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH)
Comença el preàmbul de la Declaració dient
que “dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els
membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la
pau en el món”.
“El desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes
de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les quatre
llibertats (la llibertat d'expressió, la llibertat de creences i
de culte, la llibertat de viure sense misèria i la llibertat de viure sense
por), són proclamades com l'aspiració màxima de les persones” (afegeix el
preàmbul).
Així mateix -segueix assenyalant el preàmbul-
“tots els membres de les Nacions Unides s'han compromès a assegurar, en
cooperació amb les Nacions Unides, la promoció del respecte universal i
l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals”.
Entre els articles mes importants i que
afecten de forma directa a la majoria de les persones en risc d’exclusió social
destaca el núm. 16 que reconeix “el dret a casar-se i a fundar una família, essent
aquesta l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció
de la societat i de l'Estat.”
I l’Article
23: “Tota persona té dret al treball, a
la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i
satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense
cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una
remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família
una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres
mitjans de protecció social”.
També l'Article 25: “Tota persona té
dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i
el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència
mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas
d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de
subsistència independent de la seva voluntat”.
Això no obstant, les belles
paraules del Preàmbul de la Declaració estan lluny de ser efectives per a gran
part de la humanitat. Encara estem lluny d’una globalització dels drets humans
més bàsics i un exemple són les xacres de la fam al món i el tràfic de
persones.
En aquests 75 anys hi ha hagut una evolució
dels Drets Humans i ja parlem dels drets de quarta generació, que inclouen el
dret a un medi ambient saludable. Sense voler negar que la DUDH ha tingut una
repercussió sobre la millora de les condicions de vida de moltes persones, no
podem obviar que “també hi ha interpel·lacions a aquests drets; les
primeres, les del sofriment dels que pateixen la pobresa, la desigualtat,
l’exclusió, la desatenció i l’oblit social” (J. Ordóñez).
Tant de bo que aquest
75è aniversari de la DUDH serveixi per a una reflexió sobre la cada vegada més
necessària defensa i actualització dels DDHH, començant per estar atents a si
hi ha vulneracions en el nostre entorn, seguint per la denúncia i finalment
treballant per a garantir la seva màxima aplicació, com a garantia de la
dignitat de totes les persones.
.jpeg)
.jpg)
.jpeg.jpg)
