L'Alberg, dia a dia

Tasques invisibles dels treballadores de l'Alberg de la Fundació Trobada de Manacor

La Fundació Trobada, com a titular de l’Alberg de Manacor, presta una sèrie de serveis als usuaris que tal volta no siguin coneguts, ni tampoc s’han donat a conèixer perquè la pròpia inèrcia de l’activitat no ha permès dedicar-li una atenció que avui volem prestar a través d’aquest blog.

Sense comptar els serveis d’assessorament ordinari sobre la necessitat i obligatorietat d’empadronament i la deguda inscripció a les dependències de l’atur, tallers d’activitats i orientacions laborals sobre tot a persones d’una edat que fa molt difícil la seva contractació, el variats perfils dels usuaris necessiten unes atencions concretes. Així:

Salud mental: usuaris amb problemes de salut mental, precisen la coordinació amb psiquiatria i, si procedeix o no la derivació a consultes mèdiques i/o al servei hospitalari.

Discapacitat: derivada de problemes de salut mental, es fa un seguiment amb una acció individualitzada per dictaminar el grau d’incapacitat. Usuaris d’edat avançada tenen dificultats per practicar la pròpia higiene personal i es cerca personal que presti aquest servei. Altres amb problemes de mobilitat necessiten companyia per acudir a cites i a buscar els medicaments i que les hi han d’administrar perquè confonen les càpsules i l’horari de prendre-les. Altres han de rebre ajuda per concertar les cites amb el metges de capçalera, especialistes i amb, en general, amb els serveis de les Administracions Públiques (Ajuntament, Consell, Govern Balear)

Substàncies tòxiques: coordinació amb la Unitat de Conductes Addictives (UCA), on el metge li recepta el medicament necessari. També es fa una reunió de coordinació cada dos mesos.

També es recepta la metadona que va a buscar l’usuari i a vegades el propi centre, encara que l’alberg administra les dosis diàries segons les necessitats i la prescripció mèdica. Es realitzen dues proves de substàncies tòxiques al dia, una a migdia i l’altra al vespra i, si superen la taxa permesa, es valora si l’usuari pot romandre al centre o es deriva a altres centres especialitzats

Economia: si l’usuari ho sol·licita, es dóna suport en la gestió econòmica personal prèviament pactada i acceptada per ambdues parts.

    Sortadament no tots els usuaris de l’Alberg estan inclosos dins les patologies descrites, però sí es un nombre de persones que necessita una atenció acurada i un temps de dedicació específica important que presten tots el treballadors de la Fundació i que s’afegeixen a les tasques administratives, comptables i de relació amb les Administracions Públiques pròpies de la seva professió.

    Com es pot comprovar, són tasques més pròpies de personal sanitari, de gestoria administrativa, de treballadors familiars, d’economia domèstica, d’ajuda i acompanyament personal particular i familiar, totes elles no retribuïdes i que s’han de valorar degudament per qui correspongui i sempre per la societat en general.

Dissortadament aquestes tasques romanen invisibles però són fruit d’una generositat impagable i diuen moltíssim sobre la qualitat humana de les persones que les presten.

Secrets d'una mirada (28)

"Vaig fer feina molts anys d'òptic amb una multinacional francesa"

Natural de Montijo (Badajoz), R. de 62 anys, ha estudiat el batxiller i algunes assignatures d’Oftalmologia però sense títol: sempre ha fet feina d’òptic, a Madrid on es traslladà al tres anys amb els seus pares, treballant amb una multinacional francesa, fins que vingué a Mallorca a l’any 1999.

Casat amb tres fills de 40 y 37 anys que viuen a Madrid i una filla de 31 que viu a Porto Cristo. “També tinc 5 nets, però ningú de la meva família pot ajudar-me".

“Encara que estava separat, la meva dona vingué amb mi a Mallorca, però dissortadament morí de càncer a l’any 2005. No he tingut més parelles”.

“La meva especialitat era la fabricació i muntatge d’ulleres, però aquesta feina l’han assumida les grans empreses fabricants i les tendes quedaren com a franquícies, i llavors jo vaig perdre la feina perquè els franquiciats no fabriquen”.

Tornà uns mesos a Madrid, però diu que no va aguantar l'ambient de la capital i un amic de Manacor el convidà a tornar a Mallorca perquè tenia una habitació disponible, però el llogater necessità el pis per a la seva filla i va haver de sortir.

“La filla que viu a Madrid es posà en contacte amb Creu Roja i Aina de l’Alberg de Manacor i em donaren la plaça; vaig estar confinat una setmana per les exigències de l’estat d’alarma i la pandèmia de la Covd-19”.

“Estic mol satisfet de l’ambient de l’Alberg: hi ha bona convivència i la gent m’aprecia”. No tinc paraules per agrair a la Fundació Trobada tot el que ha fet per mi, perquè no puc estar aquí tota la vida”.

Actualment gaudeix d’una ajuda pública de 430 euros i esta en tràmit la sol·licitud de la jubilació anticipada. Quan la rebi té la il·lusió d’anar a viure a Toledo, capital per la qual sent una especial atracció.

“Vull viure enfora de la família i si volen venir a veure’m, les portes de ca meva sempre estaran obertes”.

Secrets d'una mirada (27)

 "Me demanaven 400 euros per un paper que acredités el domicili per empadronar-me"

Natural de Marroc, H. de 36 any de edat, vingué a Mallorca, via Barcelona, com a turista on i va estar una setmana, i es va quedar aquí perquè allà no tenia feina.

Els seus pares son vius i ell és casat amb dues filles de 7 i 5 anys que quedaren al seu país i no les ha vist en els dos anys que duu a Mallorca.

ha viscut sis mesos amb dos companys marroquins i no es va empadronar tot-d'una perquè li demanaven 400 o 550 euros per donar-li el document que acredités el domicili.

Ha fet feina com a picapedrer a 4 o 5 euros l’hora i l’obligaven a fer més hores que no cobrava.

«També he fet feina al camp però aquí amb treballadors espanyols a 6 o 7 euros l´hora i pagaven bé i cobrava totes les hores i com que no tinc papers,  no signàvem contracte de treball i tot ho fem en negre».

«Tinc moltes dificultats per aprendre el castellà, gaire bé no llegeixo i no sé escriure, però el gran inconvenient és que no puc memoritzar gens ni una mica».

«Un marroquí procedent de Bèlgica i de vacacions a Mallorca em va informar de l’existència de l’alberg de Manacor»

Fa un any i mig que roman a l’Alberg on va esser empadronat immediatament i està a l’espera que s’acompleixin els tres anys per poder sol·licitar el certificat de resident.

«L'únic vici que tinc és el tabac i a vegades he de demanar doblers per comprar-ne o un cigarret directament perquè no tinc cap cèntim. La meva família tampoc té doblers i la meva il·lusió és poder fer feina al camp i manar un tractor perquè tinc el permís de conduir.»

Lamenta que ara no hi hagi classes de castellà perquè es conscient de l’importància de la llengua per poder fer feina.

«No tinc queixes de l’alberg, perquè la convivència i la relació amb la direcció son correctes. El menjar també ho ho trobo bó».

És un exemple més de l’important quantitat de immigrants extracomunitaris que romanen al nostre país de forma irregular i que l’única sortida per a la seva normalització és la transició dels tres anys d’estància continuada que la llei exigeix per a poder sol·licitar el certificat de residència per arrelament i així aspirar a un lloc de feina. L'alberg de Manacor és un servei d'acolliment de 24 hores que presta la Fundació Trobada de Manacor mitjançant un conveni amb el Consell de Mallorca.

Immigració

Immigrants en situació irregular

Es freqüent trobar-nos amb persones que procedeixen de països extracomunitaris que es troben en una situació irregular en quant a la seva documentació, visats, residència, document identitat, situació laboral. . . .

Han arribat al país, o bé amb un visat com un turista normal que ja ha caducat i romanen entre nosaltres, o bé han arribat amb pasteres posant amb perill la seva vida. Uns i altres es veuen obligats a viure en la clandestinitat: tenen clar que prefereixen aquesta situació que tornar al seu país.

Viuen en habitatges compartits per companys de la seva nacionalitat o cultura i altres son acollits a albergs. Fan feina sense contracte de treball ni seguretat social, cobrant les hores a 4 ó 5 euros i, en qualsevol cas amb sous per davall de la mitjana i obligats a treballar hores no retribuïdes.

Quan volen iniciar la regulació de la seva situació com a resident habitual, el primer tràmit es l’empadronament: es necessari presentar un document que acrediti el domicili habitual i alguns llogaters demanen quantitats que poden arribar als 500 euros per lliurar el document. Acte seguit s’obté la targeta sanitària per esser atesos en cas de malaltia o accident.

Però la trava més important és el certificat de residència: es necessari acreditar una antiguitat de tres anys de residència continuada a Espanya i no basta l’empadronament: es demana altres proves, como visites al metges, urgències, etc. . . A més s’ha de presentar un pre-contracte de treball amb una empresa, legalment establida, d’una any de durada.

Conseqüències: resignació a esperar el tres anys per iniciar l’expedient per sol·licitar la residència, vivint de forma precària, treballant en negre fent competència deslleial a empresaris i treballadors, col·lapsant les llars d’acolliment i, el que és més important, ocasionant un dany inqüestionable a la seva dignitat com a persona.

Es evident que aqueix col·lectiu necessita un tractament especial i una llar d’acollida especialitzada. Els CIE (Centre Internament per Estrangers) existents a España no tenen massa bona premsa, per semblar-se més a presons que a centres d’acolliment.

El SJM (Servei Jesuïta a Migrants) analitza el Reglament de CIE, cinc anys després de la seva entrada en vigor. “Una normativa insuficient i desequilibrada, que s'incompleix contínuament, que perpetua un model carcerari i policial, i que en el funcionament diari no garanteix els drets que plasma en el seu contingut”.

 

L’informe de 2019 del SJM té un títol prou aclaridor: “Diez años mirando a otro lado”.  

 És una evidència que cada vegada hi ha més persones, ja sigui per causes i conflictes polítics, econòmics o climàtics en diferents parts del món, que volen refer la seva vida a un altre lloc, amb l'esperança de millorar les seves possibilitats i vides. Això, moltes vegades, genera que ens trobam amb problemes a l'hora d'assumir aquests fluxos migratoris. Per això, s’ha de promoure ajudes a immigrants sense papers amb la finalitat d'intentar fer d'aquest complex tràngol una situació més fàcil de suportar i més humanitària si som conseqüents amb els nostres valors ètics i democràtics.

L'atenció humanitària ha d’estar dirigida a atendre la situació de necessitat de les persones immigrants en situació de vulnerabilitat a causa de la deterioració física i a la manca de suports socials, familiars i mitjans econòmics i que arriben a les costes espanyoles o formen part d'assentaments que comportin greus riscos socials i sanitaris i necessiten programes d'actuació immediata per a la seva situació.

És important que en el moment d'entrar a Espanya, l'immigrant, cerqui la via per regularitzar la situació. Bé sigui per asil, bé per reagrupació familiar o arrelament social. És important dirigir-se a entitats com Creu Roja, ACCEM o CEPAIM, que seran les primeres a facilitar orientació per a la teva situació especial. En casos d'extrema necessitat, Càritas pot ser un bon recurs per a ajudes puntuals.

Tant de bo que sapiguem acollir, integrar i ajudar al col·lectiu d’immigrants que venen a les nostres ciutats i poblacions, cercant una vida més digna i justa, en un món que ha de ser cada vegada més solidari i comprensiu.

Secrets d'una mirada (26)

"He estat jutjat i condemnat a 10 anys de presó per tràfic de cocaïna i estafa"

Fill d’una família des-estructurada, M., de 43 anys, ha nascut a Mallorca de pares actualment divorciats dels quals un viu aquí i l'altre a la península. També té dos germanastres fills de posteriors parelles dels seus pares. 

Va contreure matrimoni, que fracassà, i del qual nasqueren  una filla que avui te 23 anys i un fill de 17, al que està obligat a passar una pensió de 270 euros mensuals. Actualment divorciat, encara que “mantinc bona relació amb meva ex-dona". 

“Vaig estudiar fins l’accés a la Universitat, però la caiguda en la toxicomania va condicionar totalment el meu futur fins a arribar a la delinqüència: jutjat i condemnat per tràfic de cocaïna i estafa a 10 anys presó que vaig acomplir ara fa quatre anys”. 

Comenta que per sortir del consum de drogues inicià el “Projecte Home” i li prometeren que el temps dedicat al projecte li seria commutat per temps de presó, cosa que no va esser així i es considera enganat. “Per mor d’aquest engany, vaig abandonar el projecte home”. 

“He rebut una gran ajuda de la “Creu Roja”, amb una psicòloga que em feia el seguiment i la medicació, fent tots els cursos que s’imparteixen: primers auxilis, tràmits per la subvenció d’estudis, etc.” 

“Darrerament vivia amb mon pare i també amb una al·lota que vaig conèixer, però ambdues relacions acabaren malament i em vaig veure en la necessitat de fer d’”okupa” a un xalet, propietat d’un banc. Obligat a sortir, finalment vivia a un cotxe fins que m’acolliren a l’Alberg de Manacor coincidint amb el començament de la pandèmia i l’estat d’alarma, ara fa tres mesos”. A l’ingrés vaig estar 8 dies confinat”. 

Actualment manifesta que duu una vida molt més controlada i es troba molt millor i considera que al centre hi ha bona convivència amb les diferències normals. Dóna moltes gràcies a La Fundació Trobada per tot el que fa per ells i en concret per  el seguiment de la metadona que pren periòdicament. La seva il·lusió és deixar totalment la droga, conviure amb una parella, fer feina y dur una vida normal.  

Finalment vol afegir: “Avui he perdut la cartera, que la vaig deixar a un banc de sa plaça. No hi tenia doblers però m’han deixat sense DNI, targeta de la Seguretat Social i la de la Biblioteca”. 

Moviment Alberg de Manacor 2020 (6)

Malgrat el confinament obligat pels nous ingressos, hi ha una llista d'espera per a l'Alberg d'11 persones

No més tres usuaris han pogut entrar a l’Alberg per reingrés i ningú de vell nou, ocupant les tres baixes del centre que hi hagut aquest mes de juny passat.

La plena ocupació de totes les places des de fa mesos i la obligació de confinament exigida als nous ingressos han condicionat que no hi hagués altes d’ingrés noves.

La mitjana de pernoctes diàries durant el mes ha estat de 24,5 que dóna un total mensual de 735. Igualment s’han repartit 750 racions de berenar, dinar i sopar. Recordam que tant les pernoctes com les racions son xifres sumades del centre de Manacor, ciutat, i de l’Escola Rural de Sa Murtera, on han estat degudament distribuïdes fins dia 17 d’aquest mes les 25 places de que es disposa.

A dia 30 hi havia en llista d’espera per ingressar a l’Alberg un total d’11 persones.

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana que gestiona la Fundació Trobada.