dissabte, 27 de febrer del 2021

Secrets d'una mirada (47)

Per l'impagament d'una multa de 1800 euros em condemnaren a sis mesos de presó i vaig complir tres i mig

Avui parlem amb M., un home robust de 56 anys que gaudeix de molt bona salut i que és a l’alberg ja per segona vegada. Però comencem pel principi. 

Va néixer a Bons Aires, Argentina i va fer els estudis primaris fins a acabar el batxiller. Realment es nota que a la seva fortalesa física s’afegeix una certa preparació intel·lectual. 

Als 16 anys ja es va posar a fer feina, primer a una fàbrica de fideus i després a un taller mecànic, tasques que es van veure interrompudes per el servei militar que aleshores, any 1982, a Argentina era obligatori. A l’exèrcit va servir dos anys al cos d’infanteria. 

“Vaig contreure matrimoni, dels qual va néixer una filla que actualment és fadrina i viu també a Mallorca i amb la que tinc una bona relació. Ara crec que ha viatjat a Alemanya. En aquests moments estic separat de la meva dona.” 

“He estat venedor d’una botiga de roba i després vaig fer feina a una empresa d’autobusos de llarga distància. Després em vaig convertir en treballador autònom dedicat al lloguer de pistes de futbol però només de 6 jugadors: eren uns complexes esportius amb bars i bufets. Allà hi vaig esser 10 anys.” 

Va venir a Mallorca a l’any 2002, començant a treballar a la construcció amb l’empresa de Sion Mascaró a la secció de jardineria per després passar a l'Hosteleria, fent de cuiner a distints restaurants i hotels, fins que la pandèmia va aturar aquestes activitats econòmiques. 

Ara treball per l’Ajuntament de Son Servera mitjançant un programa especial, però és temporal i no estem a la Seguretat Social: tenim una assegurança d’accidents i responsabilitat civil”. Del contracte de dos mesos ja n’he passat un. 

Havia estat abans a l’Alberg de Manacor fa un any aproximadament. Era el temps del primer estat d’alarma del Govern Central i el Consell de Mallorca havia habilitat places especials d’acolliment nocturn, perquè no volien que ningú dormís al carrer. Hi vaig estar un mes i mig. 

Per mor d’una prova d’alcoholèmia positiva molt alta, em condemnaren a una multa de 1.800 euros que no vaig poder pagar i per l’impagament em condemnaren a sis mesos de presó.” 

“Quant el jutge va resoldre l’apel·lació que havíem feta jo ja havia acomplir tres mesos i mig a la presó. Finalment em deixaren lliure i estic a l’espera de judici senyalat pel mes d’abril, per sol·licitar la permuta de la condemna que resta per treballs per a la comunitat”. 

L’acumulació de problemes no facilita gens ni una mica la vida a aquest home: la pandèmia, el tancament de les empreses de la seva especialitat, les condemnes i presó, sense contar que va haver de dormir dos o tres dies al cotxe. Així i tot es mostra optimista. 

“Esper que em cridin del darrer restaurant que hi vaig estar perquè estan contents amb la meva feina i crec que la podria fer compatible amb la feina a l’Ajuntament que son els matins i al restaurant estic a la meva especialitat que és el grill, i sol esser l’horabaixa”. 

A la seva força física s’uneix la fortalesa mental i ambdues segur que li ajudaran a sortir d’aquesta situació: “Si no em manca la feina, el meu futur es aquí i penso comprar-me un pis i tot per a viure amb independència”. 

S’acomiada amb unes paraules de cortesia: “Bona gent la de l’Alberg. Estic satisfet del menjar i la resta de serveis. Molt agraït per les atencions rebudes.” 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada.





 

dimarts, 23 de febrer del 2021

L'Alberg de les Cases de Son Talent

Des del mes de novembre del passat 2020, vuit usuaris de Alberg de Manacor romanen a les Cases de Son Talent

Com informarem a aquest blog el mes de novembre del passat 2020,  8 usuaris de l’Alberg de Manacor romanen a les Cases de Son Talent, habitatge rural, a dos kilòmetres del centre, del qual es titular l’Ajuntament i que ha cedit gratuïtament mentre duri la pandèmia per així evitar contagis i conseqüents confinaments. 

Interessats del dia a dia de la seva estància, les persones que habiten aquestes cases, 4 espanyols, 2 colombians, 1 uruguaià i 1 marroquí, conten que s’aixequen sobre les 7 del matí i alguns un poc abans perquè 3 d’ells baixen cada dia a Manacor per a fer feina. 

Cadascun es prepara el seu berenar, cafè o mate per posar-se acte seguit a fer la neteja de les dependències, dormitoris, banys individuals i col·lectius, i granar els exteriors. 

Els 5 usuaris restants dediquen el seu temps a activitats diverses, com a pintar, llegir llibres provinents de la Biblioteca Municipal i realitzar manualitats com a llums, polseres i altres. 

Els qui ho desitgen, baixen a Manacor per a proveir-se de torcaboques, sabó i altres articles de neteja del centre de Manacor, així com comprar tabac i qualque cosa dels supermercats. 

No hi ha rentadora, per la qual cosa la bugada es a mà com es feia antigament; tampoc hi ha televisió ni radio, encara que molts l’escolten mitjançant el telèfon. 

Entre les 11,30 i 12 hores l’empresa de càtering les puja les racions de dinar i sopar. Dinen plegats els presents i reserven les racions per els 3 que treballen que no arriben fins a les 4 ó 5. 

No tenen calefacció pero sí hi ha una xemeneia per escalfar-se que es nodreix de la llenya que l’Ajuntament també proveeix, encara que costa un poc encendre perquè es verda, però no es un inconvenient una vegada encesa. 

Hi ha un monitor que les acompanya les 24 hores per atendre les seves necessitats. La directora de l’Alberg Noelia i la sicòloga Aina pugen també de tan en tant a Son Talent per visitar el centre, dialogar i intercanviar opinions.

En aquests dies tant curts i que tan aviat fa fosca no és estrany que ben prest es colguin: ordinàriament a les 7.30 o les 8 de l’horabaixa ja són tots al llit.  

Tots manifesten estar-hi molt a gust per la tranquil·litat, la pau, l’espai obert i la bona relació entre els companys. No hi ha queixes per les possibles incomoditats de la llunyania del poble: son conscients de la gratuïtat de l’habitatge i dels serveis que reben i per això estan sincerament agraïts.

Vagi des d'aquest blog l'agraïment més sincer a l'Ajuntament de Manacor per la cessió d'aquest immoble de forma temporal a la Fundació Trobada, que presta aquest servei d'acolliment nocturn a la Part Forana de Mallorca com a concessionària del Consell de Mallorca.  



 

dilluns, 15 de febrer del 2021

Dia de la Fraternitat Humana

El diàleg i el respecte entre els usuaris de l'Alberg de Manacor ha superat les diferències culturals de les distintes procedències

El passat dia 4 de febrer s’ha celebrat per primera vegada el Dia Internacional de la Fraternitat Humana, tal como ho va acordar l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat mes de desembre. 

Existeix una profunda preocupació pels actes que constitueixen una apologia de l'odi social, polític, cultural i religiós i, per consegüent, soscaven l'esperit de tolerància i el respecte de la diversitat, especialment en un moment en què el món s'enfronta a la crisi sense precedents ocasionada per la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19), que exigeix una resposta mundial basada en la unitat, la solidaritat i la cooperació multilateral renovada  

Enguany, per primera vegada, celebrem el Dia Internacional de la Fraternitat Humana que brinda l'oportunitat de destacar els principis i valors inclosos en el "Document sobre la fraternitat humana per a la pau mundial i la convivència" signat per el Papa Francesc y el Gran Imán de Al-Azhar, Ahmad al-Tayyib, el 4 de febrer de 2019 en Abu Dhabi. i explorar bones pràctiques per a la seva aplicació com a camí cap al futur, a mesura que reconstruïm un món millor. 

Aquest Document, entre altres, fa les declaracions següents: 

-El diàleg, la comprensió, la difusió de la cultura de la tolerància, de l'acceptació de l'altre i de la convivència entre els éssers humans contribuirien notablement al fet que es redueixin molts problemes econòmics, socials, polítics i ambientals que assetgen a gran part del gènere humà.  

- El diàleg entre cultures diferents significa trobar-se en l'enorme espai dels valors espirituals, humans i socials comuns, i invertir-lo en la difusió de les virtuts morals més altes,  significa també evitar les discussions inútils. 

- El terrorisme execrable que amenaça la seguretat de les persones, tant a Orient com a Occident, tant al Nord com al Sud, propagant el pànic, el terror i el pessimisme es causa de les interpretacions equivocades dels textos religiosos, polítiques de fam, pobresa, injustícia, opressió, arrogància; per això és necessari interrompre el suport als moviments terroristes a través del subministrament de diners, armes, plans o justificacions i també la cobertura dels mitjans, i considerar això com a crims internacionals que amenacen la seguretat i la pau mundials. Tal terrorisme ha de ser condemnat en totes les seves formes i manifestacions.  

- El concepte de ciutadania es basa en la igualtat de drets i deures sota la protecció dels quals tots gaudeixen de la justícia. Per aquesta raó, és necessari comprometre'ns per a establir en la nostra societat el concepte de plena ciutadania i renunciar a l'ús discriminatori de la paraula minories, que porta amb si les llavors de sentir-se aïllat i inferior; prepara el terreny per a l'hostilitat i la discòrdia i elimina els assoliments i els drets d'alguns ciutadans en discriminar-los.  

- La relació entre Occident i Orient és una necessitat mútua indiscutible, que no pot ser substituïda ni descurada, de manera que tots dos puguin enriquir-se mútuament a través de l'intercanvi i el diàleg de les cultures. 

L’Alberg de Manacor ha estat un dels llocs de trobada de persones de diferent procedència i que ha tingut la oportunitat d’explorar bones pràctiques dels valors i principis que es proclamen en aquest Dia Internacional:  així hi hagut usuaris procedents de les Illes Balears i la resta de l’Estat Espanyol, però també d'Àfrica, Sud-Amèrica, Unió Europea i Països de l’Est.  

I el diàleg, la tolerància, el respecte a la diferència, a les cultures, a les religions ha estat sempre una norma de conducta escrupolosament observada a l'Alberg de Manacor. I no ha estat fàcil, per la cada vegada més nombrosa presència d’usuaris musulmans i son prou conegudes les divergències entre la cultura cristiana-occidental i l'Islam, per posar un exemple. Però la recerca de punts en comú i la comunicació sincera ha superat sempre tota diferència. 






dilluns, 8 de febrer del 2021

Secrets d'una mirada (46)

"És la segona vegada que ingrés en l'alberg i l'he trobat molt canviat"

Ja havia estat a l’Alberg de Manacor amb anterioritat a l’any 2014, l’home que avui entrevistem, A.R. de 66 anys, recentment jubilat. Nascut a Petra, ha viscut tota la vida a Manacor. 

“Ma mare va morir quant jo vaig néixer i mon pare es va tornar a casar i me dugueren a ca sa padrina, la mare de ma mare i vaig viure amb ells fins que moriren ara fa més de trenta anys”. 

“Només tinc estudis d’EGB i vaig començar tot d'una a fer feina de picapedrer fins que vaig tenir l’edat per entrar a la mili, on hi vaig estar tres anys de voluntari a “La Legión”, a Madrid”. 

Es va casar, no tingueren infants i sa dona va morir als vuit anys de matrimoni amb 43 anys. A partir d'aquí vaig començar a beure i la cosa es va torçar. 

És conegut per haver fet feina a la funerària, quatre anys al Cementeri Municipal i més tard a l’empresa de Mobles Miquel Cerdó fins que aquesta va tancar. 

“Quant vaig estar a l’Alberg per primera vegada a l’any 2014. Ja hi havia en Rafel i na Noelia i encara no hi havia aquestes oficines. Vaig conèixer una usuària també de l’alberg que era alemanya de Berlin, divorciada d’un home suís. Ambdós sortirem plegats de l’Alberg i anàrem a viure a Cala Ratjada. Al cap d’un any i mig tornàrem a Manacor i visquérem fins que ella va morir ara fa un any. Tenia 60 anys d’edat”. 

Després d’aquesta segona pèrdua de la parella, es tornava trobar tot sol i va buscar el consol en la beguda, engatant-se en tant en quant. Tampoc no ha trobat cap habitatge per viure. 

Ha viscut de l’atur tres anys i un any i mig de l’ajuda que donen als que esgoten l’atur; finalment ha començat a cobrar la pensió de jubilació de poc més de sis-cents euros. 

Fa deu dies que es a l’Alberg aquí i ho ha trobat tot bastant més canviat que l’altra vegada: diu que hi ha molt més control, tot està més a retxa. “Abans només ens donaven sopar i ara hi ha berenar, dinar i sopar”. 

Mostra molta disponibilitat per ajudar a les tasques de l’Alberg: “Aquesta setmana em toca granar les voreres i estic disposat a fer tot el que em comandin i ajudar, perquè trobo que hem de donar una ma mentre puguem a tota aquesta gent que es aquí”. 

“Estic molt agraït de tot el que fa la Fundació Trobada. Vull assentar-me, vull assentar el cap. M’agradaria anar a una residència o llogar una petita habitació per a viure amb tranquil·litat els anys que em queden”. 

Sinceritat i bona disposició son qualitats que dignifiquen a l’entrevistat d’avui. Li desitgem una feliç estància.




dissabte, 6 de febrer del 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (1)

Minva la llista d'espera, però encara vuit persones no han pogut ser ateses a l'Alberg de Manacor

Es retalla la llista d’espera, però encara hi ha vuit persones que no han pogut ser ateses el mes passat per falta places disponibles.. 

En total han ingressat a l’alberg 3 persones,  1 home espanyol per nou ingrés i els dos restants per reingrés. Igual nombre d’usuaris han estat baixa del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones, el que ha donat un total de 719 mensuals. 

Al mateix temps s’han distribuït durant el mes 763 racions de berenar, dinar i sopar per els usuaris residents a l’alberg.

L'Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta la Fundació Trobada.



 

 

dimecres, 3 de febrer del 2021

Secrets d'una mirada (45)

Es va presentar a ca seva amb una gran borratxera, es va produir una discussió que va acabar a ganivetades

Nascut a Palma, l’entrevistat d’avui, M.L. és un home de 39 anys d’edat, de mare mallorquina i de pare que no ho va reconèixer, per la qual cosa duu els llinatges dels padrins de part de mare. Té un germanastre, fill de la segona parella de sa mare. 

Va estudiar fins al 6è curs d’EGB, havent repetit el primer i el tercer curs. “Als 12 anys moltes vegades vaig fer jònecs per poder anar a fer feina a la pista de cavalls, fent quadres netes, passejant i donant menjar als cavalls. Guanyava 10.000 pessetes cada setmana, però tot en negre perquè no tenia edat per esser contractar legalment”. 

“Aviat vaig començar a beure i fumar, pastilles, cocaïna, un poc de tot i així anant cap avall. Vaig conèixer una al·lota de la qual vaig tenir una filla que ara té 17 anys i de la qual em vaig separar. Aquesta primera parella va morir d’accident de moto l’agost passat quant anava en la seva parella. 

Se’n va anar a viure a Menorca, treballant com a repartidor de diaris “Ultima Hora, “Diario de Mallorca” i també diaris estrangers. Allà va conèixer una altra al·lota, de qual va tenir una filla nascuda a l’any 2009. Però com a conseqüència d’una forta discussió va ser jutjat i condemnat amb una ordre d’allunyament de 500 metres per un període de 5 anys. 

Torna a Mallorca i de llavors ençà ha estat consumint estupefaents, fent nyaps, collint ferralla, ferros i cables dels contenidors de fems amb els carrets dels supermercats per vendre-ho i així  pagar-se el consum.

“He viscut amb sa padrina, ma mare, que s’havia separat de la seva segona parella i un germà seu (el tio) que estava casat però havia mort sa dona. He estat condemnat dues vegades per robatori amb força. una a 6 mesos de presó i l'altra a 6 mesos de presó i 6 mesos de feina per a la comunitat. Aquesta segona vegada va ser després de morir sa padrina ara fa 4 anys”. 

Un dia es presentà a ca seva amb una gran borratxera i es va produir una acalorada discussió amb el tio, que acabà rebent un parell de ganivetades. No va presentar denuncia i a l’hospital va dir que s’ho havia fet amb un vidre. 

Ha estat a dos centre de des-intoxicació: un a Jerez i l’altre a A Corunya. A ambdós no més ha aguantat 6 mesos, però sa veritat és que no ha avançat gran cosa, perquè cada vegada ha tornat a recaure en les addiccions. 

Al final ma mare i el tio em tragueren fora de casa i vaig anar a dormir a una caseta de fora-vila. Això era a l’hivern, perquè a l’estiu ho feia a una teulera abandonada i allà feia el menjar i em dutxava”.

Havia perdut la documentació i la família de la primera parella li lliuraren el Document Nacional de Identitat. En aquesta situació, no tenia altre recurs que demanar ajuda a les institucions i mitjançant alguns companys i altres antics usuaris de l’Alberg de Manacor va anar a demanar plaça, que va aconseguir una mes després degut a la llista d’espera que hi ha des de fa mesos. 

“Ara fa una setmana que som a l’alberg. Tinc un mono terrible per l’alcoholisme que pateixo i he de beure un poquet sense arribar al 0’20 perquè del contrari no em deixen entrar al l’Alberg. He d’anar al metge perquè em doni unes pastilles. Ara ja no faig ferralla, però me costa molt dormir. Aquesta nit passada ja he dormit un poc millor. . .  

En general, confessa que des de que és a l’alberg ha pres consciència que la seva vida necessita una reconducció, que no pot continuar com fins ara i que no més ho pot fer des d’aquí, gràcies als serveis de cada dia i sobre tot de les atencions i assessorament que rep del personal de la Fundació que és molt professional.