dijous, 13 d’agost de 2020

Blog de Notícies

Aquest mes s'acompleixen sis anys del primer número del Blog de Notícies de la Fundació Trobada

La Fundació Trobada publica des de l’any 2014 un blog digital on es donen a conèixer les noticies més rellevants dels projectes i funcionament de l’entitat. 

El contingut del blog ho classifiquem segons un títol  genèric que donem a la notícia. Així: 

Premsa: es fa un resum o reproducció de les notícies de l Fundació publicades en premsa amb dues subdivisions de premsa local i premsa provincial, segons l’àmbit del mitjà on ha estat publicada. 

Donacions. S’inclouen informacions sobre donacions en efectiu de la CaixaBank i de Colonya Caixa Pollensa i en espècie de Fundació Deixalles, Cola-Cola i dels Col·legis de Manacor amb motiu de les festes de Nadal. 

Moviment mensual. Cada mes s’informa del moviment d’altes i baixes, nombre de pernoctes, racions de berenar, dinar i sopar i la llista d’espera. 

Visita del mes. Crònica de la visita a l’alberg de personalitats destacades com Toni Amorós, Rector de Manacor, els glossador Mateu Xurí, l’activista Margalida Cortés, Mateu Ballester de Creu Roja i altres. 

Secrets d’una mirada. Entrevista feta a usuaris de l’Alberg on es fa una narració anònima de la seva vida i dificultats fins a arribar a l’Alberg. 

Sala d’Art i Cultura.  S’informa dels actes culturals celebrats. Aquest any destaca el concert de piano ofert per l’usuari de l’Alberg Ismael Moreno. 

Estat d’alarma. Al blog s’ha fet un seguiment de la situació de pandèmia que encara ara es viu i d’una manera especial el desdoblament de l’alberg en la seu de Manacor i l’Escola Rural de Sa Murtera, gratuïtament cedit per l’Ajuntament de Manacor per una període de tres mesos.  

Fins al dia d’avui s’han publicat 388 noticies amb 80.597 visualitzacions, el que suposa una mitjana de poc més de 200 visualitzacions per notícia.


diumenge, 9 d’agost de 2020

Secrets d'una mirada (30)

"Tinc 63 anys, no penso jubilar-me  i faré feina fins el cos aguanti"

Avui ens respon un home nigerià, C. de 63 anys, casat amb 7 fills, tots majors de 18 anys.  Nascut a Kano, situada al nord i tercera ciutat més gran de Nigèria amb gairebé 4 milions habitants, cursà estudis secundaris.

Abans de decidir-se a venir a Espanya, va fer feina en la venda d’articles de segona ma i a una tenda d’articles per a la refrigeració. 

Home de profundes conviccions religioses ens compta que “a la regió de Kano, d’on jo som, hi ha bastants de cristians, no sabria dir el percentatge, acompanyats per preveres nadius i sobre tot per missioners anglesos i irlandesos, però la majoria de la població és de religió musulmana”

Decidit a millorar el seu nivell de vida i el de la seva nombrosa família, fa 15 anys s’embarcà amb avió fins a Marroc i d’aquí a Málaga amb vaixell, on hi va romandre dos dies i després vingué a Mallorca. 

“Cada dos anys vaig al meu país a veure la meva família. Un fill meu va venir amb mi una vegada, però va esser denunciat i se'n va haver de tornar a Nigèria.”

“Inicialment vaig fer feina a una bugaderia de Can Picafort durant vuit anys amb contracte. Sempre vaig fer feina amb contracte, fins que no el me renovaren i vaig quedar al carrer. L'assistenta social de l’Ajuntament m’orientà per venir a l’Alberg de Manacor”.

Ha estat a l’alberg varies vegades, la primera va esser a l’any 2013 i ha entrat i sortit tres vegades, debut a que no més ha pogut signar contractes de feina temporals de cinc, sis, set mesos cada anys a una fusteria que el contracta segons la necessitat. Enguany no més ha fet tres mesos de feina i el temps cotitzat no li basta de cobrar l’atur. 

Així i tot, es manifesta esperançat que milloraran les circumstàncies: “a pesar de la edat que tinc, no penso jubilar-me, treballaré fins que el cos aguanti. Tampoc sé si cobraré pensió de jubilació perquè no crec em bastin els anys de cotització que tinc”. 

Demanat per l’ambient de l’alberg, diu: “Mai m’he sentit discriminat pel color de la meva pell. Si hi ha disputes entre els companys, no intervinc entre altres coses perquè no entenc moltes coses del que diuen. Estic molt content i dono moltíssimes gràcies a Aina, Rafel i Noelia pel tracte que he rebut a aquest casa”.

 

 



dijous, 6 d’agost de 2020

Moviment Alberg de Manacor 2020 (7)

Factors que provoquen la escassa rotació d'usuaris a l'Alberg de Manacor

Cada mes es fa més difícil l’acollida a l’Alberg de Manacor: una alta extracomunitària i un reingrés són les dues úniques persones que s’han pogut admetre durant el mes de Juliol passat, gràcies a les dues baixes del centre que s’han produït.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones, amb un total mensual de 708.

Les racions de berenar, dinar i sopar durant el mes ha estat de 755. 

Segueix la llista d’espera amb 10 persones, quantitat semblant a la del mes passat.

Veient  la escassa rotació d’entrades i sortides que es produeixen mes a mes i que no és la que seria desitjable a un centre d’acolliment nocturn temporal d’aquestes característiques  amb una llista d’espera que ja ha esdevingut endèmica,  s’han analitzat els perfils del usuaris, arribant a les següents conclusions:

  • -Un 40% del usuaris són de procedència magrebí i més de la meitat en situació irregular, el que les inhabilita per signar contractes de treball. 

  • -Un 36% tenen més 55 anys i d’aquests alguns tenen limitacions, com mobilitat reduïda o són al manco semi-dependents. 

  • -La majoria manquen de qualificació professional.   

  • -Sortadament ningú ha patit la Covid-19 pero sí la conseqüent paralització del mercat de treball.

Aquestes situacions de caràcter personal i general creen series dificultats per trobar una feina que generi ingressos econòmics que les permeti sortir de l’Alberg per a gaudir d’una vida independent i així donar entrada a les peticions de la llista d’espera. 

Actualment la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor ofereix 25 places d’acollida nocturna temporal i centre de dia amb menjador mitjançant un conveni de col·laboració amb el Consell de Mallorca.


   


dimarts, 4 d’agost de 2020

Immigració (2)

És la immigració una solució al problema de la baixa natalitat i envelliment progressiu del país?

Fent un repàs dels escrits i/o entrevistes d'aquest bloc que es presenten baix el títol genèric de "Secrets d'una mirada", qualsevol lector pot apreciar el nombre important d'usuaris del Marroc que resideixen a l'alberg.

Això convida a pensar quins són els factors que poden influir a triar Mallorca i Espanya en general, com a alternativa per viure o, almenys, desenvolupar la seva vida laboral buscant un millor futur.

Partint del fet de la proximitat geogràfica, que sempre és un factor determinant a l'hora de partir, encara que no sempre, també hi juga l'efecte cridada dels companys i coneguts magrebins, familiars i no familiars, ja instal·lats aquí de temps enrere i que els hi ha anat bé econòmicament.

Un nombre important provenen de la regió marroquina del Rif: es tracta d'una regió tradicionalment aïllada i desfavorida. Els seus habitants són de parla berber, sobretot els que són del Rif Intern i que s'estén des de Ceuta fins a Jebha i després apareix prop de Nador, en el Cap Tres Forcas i el massís de Beni Bucraa, i cap a l'interior comprèn les zones de Tetuan i Chauen.

Aquest aïllament sens dubte és debut a les històriques revoltes independentistes de la zona, per la qual cosa ha estat castigada freqüentment per la pobresa i ignorància amb la idea que això podria acabar amb les ànsies secessionistes. Actualment es vol rompre tímidament aquesta xacra històrica amb el foment dels estudis berbers, de la cultura i llengua de la zona.

Les dificultats que es troben aquí no les fa desistir d'intentar afermar-se a Espanya, intentant venir per segona o tercera vegada, si cal. No es pot oblidar que els qui arriben amb un visat de turista, deixen deliberadament que prescrigui el termini com tal de no tornar al seu país, això si no han vingut amb pastera superant innumerables dificultats físiques i econòmiques, amb la conseqüència per ambdós grups de romandre en situació irregular fins a l'acompliment dels tres anys que la llei contempla com a termini per sol·licitar el certificat de resident per arrelament.

I neixen les preguntes: tan negre és el futur del país de procedència? O, tanta promesa de futur i prosperitat veuen aquí?

Els entrevistats sempre responen que de cap manera volen tornar al seu país a pesar de totes les dificultats. Allà no hi ha treball, els sous són de misèria, només viuen bé una petita quantitat de ciutadans i la corrupció és un mal endèmic. Com també, la immigració dels joves del món rural, és l'única esperança per a moltes famílies de sortir de la misèria, quedant endeutades per a molt de temps o venent part del seu ramat.

No volem promoure falses esperances, però han arribat campanes que el govern central estudia acurçar el termini per demanar l'arrelament i inclús de fer per decret una regularització massiva d'un nombre importants d'immigrants en situació irregular.

Es veritat que alguns magrebins tenen tendència a relacionar-se només amb persones del seu país, fent un vedat tancat, i demostrant resistència a integrar-se i participar de la vida social i això és una dificultat que han de superar per vèncer l'aïllament si volen conviure en una societat multicultural com l'europea.

Encara que no sigui opinió compartida per motius ideològics, en bona economia la immigració de gent jove i en edat laboral podria ser una solució al problema de la baixa natalitat i l'envelliment progressiu del nostre país.



dissabte, 1 d’agost de 2020

Secrets d'una mirada (29)

"Fa sis mesos que som aquí i voldria fer feina a l'automoció que és el que m'agrada"

Avui entrevistat és un jove fadrí, Z, de 25 anys natural del Marroc. Fill d’un militar retirat i el germà major de 5, la resta són germanes.  

Amb la intenció de seguir la vocació de son pare, feu estudis secundaris per poder entrar a una acadèmia de policia, però no arribà a bon port i abandonà abans d’acabar.

Se’n va anar a Tanger a viure independentment on va fer feina tres anys a un taller de venda i reparació de vehicles amb un sou molt baix. 

“Vaig veure que allò no era bon futur per a mi i em vaig arriscar a venir a Espanya, com a turista, però ja amb la idea de romandre permanentment i buscar una feina. Vaig estar deu dies a Almeria ja amb el visat caducat i un veïnat de Marroc resident a Manacor em va convidà i vaig estar a ca seva vint dies”.

Ara ja duu cinc mesos a l’Alberg, pràcticament coincidint amb el començament de l’esta d’alarma. Voluntàriament formà part del grup que ocuparen l’Escola Rural de Sa Murtera que l’Ajuntament deixà temporalment a la Fundació Trobada per descongestionar l’alberg.

 Un dels problemes es la dificultat per aprendre la llengua castellana.  Debut a l’estat actual de pandèmia els centres d’ensenyança estan tancats i no pot estudiar.  Es defensa amb l’ajuda dels seus companys marroquins: aquesta entrevista l’hem poguda fer amb la col·laboració d’un company que ens ha traduït. Actualment espera que arribi el mes de setembre per matricular-se i començar a estudiar.

“Voldria poder fer feina en qualsevol cosa, de picapedrer, fontaner i inclús al camp, si fos necessari, encara que som conscient que no puc signar contracte de treball oficial per la meva situació irregular.  Però la meva il·lusió es l’automoció, que és el m’agrada i vaig fer feina a Marroc”.

“No tornaria a Marroc de cap manera, perquè allà no més viuen bé uns pocs, molts roben, hi ha molta corrupció i no hi ha feina. Estem millor aquí”. 

Es troba a gust a l’alberg, acollit per tots i sobre tot pels seus companys de nacionalitat. Hi ha bon ambient i està molt agraït a la Fundació Trobada.


dimecres, 22 de juliol de 2020

L'Alberg, dia a dia

Tasques invisibles dels treballadores de l'Alberg de la Fundació Trobada de Manacor

La Fundació Trobada, com a titular de l’Alberg de Manacor, presta una sèrie de serveis als usuaris que tal volta no siguin coneguts, ni tampoc s’han donat a conèixer perquè la pròpia inèrcia de l’activitat no ha permès dedicar-li una atenció que avui volem prestar a través d’aquest blog.

Sense comptar els serveis d’assessorament ordinari sobre la necessitat i obligatorietat d’empadronament i la deguda inscripció a les dependències de l’atur, tallers d’activitats i orientacions laborals sobre tot a persones d’una edat que fa molt difícil la seva contractació, el variats perfils dels usuaris necessiten unes atencions concretes. Així:

Salud mental: usuaris amb problemes de salut mental, precisen la coordinació amb psiquiatria i, si procedeix o no la derivació a consultes mèdiques i/o al servei hospitalari.

Discapacitat: derivada de problemes de salut mental, es fa un seguiment amb una acció individualitzada per dictaminar el grau d’incapacitat. Usuaris d’edat avançada tenen dificultats per practicar la pròpia higiene personal i es cerca personal que presti aquest servei. Altres amb problemes de mobilitat necessiten companyia per acudir a cites i a buscar els medicaments i que les hi han d’administrar perquè confonen les càpsules i l’horari de prendre-les. Altres han de rebre ajuda per concertar les cites amb el metges de capçalera, especialistes i amb, en general, amb els serveis de les Administracions Públiques (Ajuntament, Consell, Govern Balear)

Substàncies tòxiques: coordinació amb la Unitat de Conductes Addictives (UCA), on el metge li recepta el medicament necessari. També es fa una reunió de coordinació cada dos mesos.

També es recepta la metadona que va a buscar l’usuari i a vegades el propi centre, encara que l’alberg administra les dosis diàries segons les necessitats i la prescripció mèdica. Es realitzen dues proves de substàncies tòxiques al dia, una a migdia i l’altra al vespra i, si superen la taxa permesa, es valora si l’usuari pot romandre al centre o es deriva a altres centres especialitzats

Economia: si l’usuari ho sol·licita, es dóna suport en la gestió econòmica personal prèviament pactada i acceptada per ambdues parts.

    Sortadament no tots els usuaris de l’Alberg estan inclosos dins les patologies descrites, però sí es un nombre de persones que necessita una atenció acurada i un temps de dedicació específica important que presten tots el treballadors de la Fundació i que s’afegeixen a les tasques administratives, comptables i de relació amb les Administracions Públiques pròpies de la seva professió.

    Com es pot comprovar, són tasques més pròpies de personal sanitari, de gestoria administrativa, de treballadors familiars, d’economia domèstica, d’ajuda i acompanyament personal particular i familiar, totes elles no retribuïdes i que s’han de valorar degudament per qui correspongui i sempre per la societat en general.

Dissortadament aquestes tasques romanen invisibles però són fruit d’una generositat impagable i diuen moltíssim sobre la qualitat humana de les persones que les presten.


diumenge, 19 de juliol de 2020

Secrets d'una mirada (28)

"Vaig fer feina molts anys d'òptic amb una multinacional francesa"

Natural de Montijo (Badajoz), R. de 62 anys, ha estudiat el batxiller i algunes assignatures d’Oftalmologia però sense títol: sempre ha fet feina d’òptic, a Madrid on es traslladà al tres anys amb els seus pares, treballant amb una multinacional francesa, fins que vingué a Mallorca a l’any 1999.
Casat amb tres fills de 40 y 37 anys que viuen a Madrid i una filla de 31 que viu a Porto Cristo. “També tinc 5 nets, però ningú de la meva família pot ajudar-me".
Encara que estava separat, la meva dona vingué amb mi a Mallorca, però dissortadament morí de càncer a l’any 2005. No he tingut més parelles”.
La meva especialitat era la fabricació i muntatge d’ulleres, però aquesta feina l’han assumida les grans empreses fabricants i les tendes quedaren com a franquícies, i llavors jo vaig perdre la feina perquè els franquiciats no fabriquen”.
Tornà uns mesos a Madrid, però diu que no va aguantar l'ambient de la capital i un amic de Manacor el convidà a tornar a Mallorca perquè tenia una habitació disponible, però el llogater necessità el pis per a la seva filla i va haver de sortir.
La filla que viu a Madrid es posà en contacte amb Creu Roja i Aina de l’Alberg de Manacor i em donaren la plaça; vaig estar confinat una setmana per les exigències de l’estat d’alarma i la pandèmia de la Covd-19”.
Estic mol satisfet de l’ambient de l’Alberg: hi ha bona convivència i la gent m’aprecia”. No tinc paraules per agrair a la Fundació Trobada tot el que ha fet per mi, perquè no puc estar aquí tota la vida”.
Actualment gaudeix d’una ajuda pública de 430 euros i esta en tràmit la sol·licitud de la jubilació anticipada. Quan la rebi té la il·lusió d’anar a viure a Toledo, capital per la qual sent una especial atracció.
Vull viure enfora de la família i si volen venir a veure’m, les portes de ca meva sempre estaran obertes”.


diumenge, 12 de juliol de 2020

Secrets d'una mirada (27)

 "Me demanaven 400 euros per un paper que acredités el domicili per empadronar-me"


Natural de Marroc, H. de 36 any de edat, vingué a Mallorca, via Barcelona, com a turista on i va estar una setmana, i es va quedar aquí perquè allà no tenia feina.

Els seus pares son vius i ell és casat amb dues filles de 7 i 5 anys que quedaren al seu país i no les ha vist en els dos anys que duu a Mallorca.

ha viscut sis mesos amb dos companys marroquins i no es va empadronar tot-d'una perquè li demanaven 400 o 550 euros per donar-li el document que acredités el domicili.

Ha fet feina com a picapedrer a 4 o 5 euros l’hora i l’obligaven a fer més hores que no cobrava.

«També he fet feina al camp però aquí amb treballadors espanyols a 6 o 7 euros l´hora i pagaven bé i cobrava totes les hores i com que no tinc papers,  no signàvem contracte de treball i tot ho fem en negre».

«Tinc moltes dificultats per aprendre el castellà, gaire bé no llegeixo i no sé escriure, però el gran inconvenient és que no puc memoritzar gens ni una mica».

«Un marroquí procedent de Bèlgica i de vacacions a Mallorca em va informar de l’existència de l’alberg de Manacor»

Fa un any i mig que roman a l’Alberg on va esser empadronat immediatament i està a l’espera que s’acompleixin els tres anys per poder sol·licitar el certificat de resident.

«L'únic vici que tinc és el tabac i a vegades he de demanar doblers per comprar-ne o un cigarret directament perquè no tinc cap cèntim. La meva família tampoc té doblers i la meva il·lusió és poder fer feina al camp i manar un tractor perquè tinc el permís de conduir.»

Lamenta que ara no hi hagi classes de castellà perquè es conscient de l’importància de la llengua per poder fer feina.

«No tinc queixes de l’alberg, perquè la convivència i la relació amb la direcció son correctes. El menjar també ho ho trobo bó».

És un exemple més de l’important quantitat de immigrants extracomunitaris que romanen al nostre país de forma irregular i que l’única sortida per a la seva normalització és la transició dels tres anys d’estància continuada que la llei exigeix per a poder sol·licitar el certificat de residència per arrelament i així aspirar a un lloc de feina. L'alberg de Manacor és un servei d'acolliment de 24 hores que presta la Fundació Trobada de Manacor mitjançant un conveni amb el Consell de Mallorca.


















divendres, 10 de juliol de 2020

Immigració

Immigrants en situació irregular

Es freqüent trobar-nos amb persones que procedeixen de països extracomunitaris que es troben en una situació irregular en quant a la seva documentació, visats, residència, document identitat, situació laboral. . . .
Han arribat al país, o bé amb un visat com un turista normal que ja ha caducat i romanen entre nosaltres, o bé han arribat amb pasteres posant amb perill la seva vida. Uns i altres es veuen obligats a viure en la clandestinitat: tenen clar que prefereixen aquesta situació que tornar al seu país.
Viuen en habitatges compartits per companys de la seva nacionalitat o cultura i altres son acollits a albergs. Fan feina sense contracte de treball ni seguretat social, cobrant les hores a 4 ó 5 euros i, en qualsevol cas amb sous per davall de la mitjana i obligats a treballar hores no retribuïdes.
Quan volen iniciar la regulació de la seva situació com a resident habitual, el primer tràmit es l’empadronament: es necessari presentar un document que acrediti el domicili habitual i alguns llogaters demanen quantitats que poden arribar als 500 euros per lliurar el document. Acte seguit s’obté la targeta sanitària per esser atesos en cas de malaltia o accident.
Però la trava més important és el certificat de residència: es necessari acreditar una antiguitat de tres anys de residència continuada a Espanya i no basta l’empadronament: es demana altres proves, como visites al metges, urgències, etc. . . A més s’ha de presentar un pre-contracte de treball amb una empresa, legalment establida, d’una any de durada.
Conseqüències: resignació a esperar el tres anys per iniciar l’expedient per sol·licitar la residència, vivint de forma precària, treballant en negre fent competència deslleial a empresaris i treballadors, col·lapsant les llars d’acolliment i, el que és més important, ocasionant un dany inqüestionable a la seva dignitat com a persona.
Es evident que aqueix col·lectiu necessita un tractament especial i una llar d’acollida especialitzada. Els CIE (Centre Internament per Estrangers) existents a España no tenen massa bona premsa, per semblar-se més a presons que a centres d’acolliment.
El SJM (Servei Jesuïta a Migrants) analitza el Reglament de CIE, cinc anys després de la seva entrada en vigor. “Una normativa insuficient i desequilibrada, que s'incompleix contínuament, que perpetua un model carcerari i policial, i que en el funcionament diari no garanteix els drets que plasma en el seu contingut”.
 
L’informe de 2019 del SJM té un títol prou aclaridor: “Diez años mirando a otro lado”.  
 És una evidència que cada vegada hi ha més persones, ja sigui per causes i conflictes polítics, econòmics o climàtics en diferents parts del món, que volen refer la seva vida a un altre lloc, amb l'esperança de millorar les seves possibilitats i vides. Això, moltes vegades, genera que ens trobam amb problemes a l'hora d'assumir aquests fluxos migratoris. Per això, s’ha de promoure ajudes a immigrants sense papers amb la finalitat d'intentar fer d'aquest complex tràngol una situació més fàcil de suportar i més humanitària si som conseqüents amb els nostres valors ètics i democràtics.

L'atenció humanitària ha d’estar dirigida a atendre la situació de necessitat de les persones immigrants en situació de vulnerabilitat a causa de la deterioració física i a la manca de suports socials, familiars i mitjans econòmics i que arriben a les costes espanyoles o formen part d'assentaments que comportin greus riscos socials i sanitaris i necessiten programes d'actuació immediata per a la seva situació.

És important que en el moment d'entrar a Espanya, l'immigrant, cerqui la via per regularitzar la situació. Bé sigui per asil, bé per reagrupació familiar o arrelament social. És important dirigir-se a entitats com Creu Roja, ACCEM o CEPAIM, que seran les primeres a facilitar orientació per a la teva situació especial. En casos d'extrema necessitat, Càritas pot ser un bon recurs per a ajudes puntuals.

Tant de bo que sapiguem acollir, integrar i ajudar al col·lectiu d’immigrants que venen a les nostres ciutats i poblacions, cercant una vida més digna i justa, en un món que ha de ser cada vegada més solidari i comprensiu.