dimecres, 12 de gener de 2022

Manacor Noticias

 "Els sense sostre de Manacor han de ser part de l'Agenda de prioritats de la Sala i les Institucions" (Rafael Gabaldón)

L’editorial del Diari Digital “manacor noticias” del passat dilluns dia 10 ha fet ressò del problema de saturació que pateix l’Alberg de Manacor, pel que es refereix a la llista d’espera que es pot qualificar com endèmica des de fa molts de mesos, si no anys. 

L’article, signat pel seu director Rafael Gabaldón San Miquel, fa referència a la folgada situació econòmica de l’Ajuntament de Manacor: Si paguem impostos i podem gastar 10 milions d'euros de cop i ajudem als bars i restaurants, també hem de pensar en els sense sostre. Això està molt bé, ho necessitem. 

A continuació descriu casos de persones sense sostre i en concret el cas d’un home al carrer Amargura que es va instal·lar al replà de l’àtic d’un edifici que ho desmuntava tot durant el dia i després demanava menjar a l’entrada d’una gran superfície, amb les conseqüents queixes dels veïnats. 

Al mateix carrer clients que desitjaven treure diners del caixer es trobaven amb una persona dormint al recinte: un matalàs i mantes delataven el cos que romania allà per no fer-ho baix els estels.  

Un tercer cas ho descriu l’editorialista: “El propietari d'un immoble a Manacor permet que dormin en un pis de la seva propietat una parella amb un nen, durant el dia se les arreglen però a la nit necessiten un sostre. Fins els ha portat una estufa de butà. No està en condicions l'immoble, però millor és això que res.” 

Com hem dit repetides vegades a aquest blog, la Fundació Trobada, titular l’Alberg de Manacor, gaudeix d’un conveni signat amb el Consell de Mallorca, per prestar el servei d’acolliment a la Part Forana de Mallorca a un total de 25 persones, sense que sigui possible excedir d’aquest nombre. 

No és actual el plantejament d’un menjador social que fa el periodista a l’editorial, amb la consegüent resposta dels regidors que “no era adequat perquè es senyala la pobresa, i és vexatori i denigrant”. I afegeix el Sr. Gabaldón: "Idò jo dic, que si les cases rurals han servit per a portar a persones que venen en pastera, ara que no porten a ningú podien acollir als 13 en llista d'espera, al de l'àtic i al del caixer. No crec que ningú s'oposi a gastar uns milers d'euros amb els qui només demanen un sostre fins a arribada la primavera i la calor.” 

Res hi tenim que afegir a l’editorial, més que la nostra disposició a col·laborar amb les Administracions Públiques, i en concret amb l’Ajuntament de Manacor, com han col·laborat amb nosaltres al moments més crítics de la pandèmia amb la prestació de les cases rurals, cosa que aprofitem per agrair de bell nou. 

També agraïm a “manacor noticias” i al Sr. Gabaldón la sensibilitat mostrada envers de les persones sense sostre i per el puntual seguiment del nostre blog que ha mostrat fent-se ressò de la nostra publicació.




dimecres, 5 de gener de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2021 (12)

Segueix a l'alça la llista d'espera a l'Alberg de Manacor amb 11 persones a 31 de desembre passat

Tres persones han ingressat a l’Alberg de Manacor el mes de desembre de 2021, de les quals dues ho han fet per primera vegada, una espanyola i una estrangera extra-comunitària; l’altra persona ingressada ho ha fet per reingrés. 

Aquestes persones ingressades són les que han ocupat les tres que han estat baixa del centre.  

Des de fa un parell d’anys no hi ha més places disponibles a l’Alberg que les que deixen lliures les baixes que es produeixen.  

Actualment la llista d’espera segueix al alça amb onze persones. 

La mitja de pernoctes diàries ha estat de 20 places ocupades, encara que la disponibilitat és que 25, debut a absències justificades, amb un total mensual de 634. 

En quant a les places de menjador, s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar als usuaris residents. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona a Manacor la Fundació Trobada.   




 

divendres, 31 de desembre de 2021

Carta als Reis 2022

Feina, família i habitatge són les tres

coses que demanem als Reis

d'Orient per l'any 2022. 

Els qui treballem, els patrons de la Fundació Trobada i els usuaris de l’Alberg de Manacor enguany volem escriure una carta conjunta als Reis d’Orient perquè ens duguin aquelles coses que són molt necessàries pel nostre col·lectiu. 

Estimats Reis d’Orient: 

Convivim amb uns homes i dones que tenen unes mancances que son essencials pel desenvolupament normal de la persona, que inclús a vegades atempten a la pròpia dignitat i de les quals, per circumstàncies que no venen al cas, s’han vist privats i han estat necessitats de residir a aquest alberg de forma conjunta amb 25 persones. 

Tres són les mancances que els han dut a viure aquí: la manca de feina, de família i d’habitatge. I aquestes són les tres coses que us demanem per ells. Però ens preguntareu perquè tenen aquestes mancances i vos contestem. 

  1. Manca de feina  

La casuística es variada: uns han arribat a aquest país de forma irregular i la manca del certificat de residència no les permet signar contractes de treball;  altres son descartats del mercat de treball per la seva edat; la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica ha dut una reducció dels llocs de treball inclús de persones qualificades; altres tenen problemes de salut mental i necessiten un tipus de treballs específic; inclús ni ha que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi de 2008.    

  1. Manca de família 

Uns tenen la família fora perquè la seva vinguda ha estat per aconseguir un millor nivell de vida del que tenien al seu país; altres en realitat han quedat tot sols per defunció dels seus parents i no tenen ningú que les aculli; altres tenen algú familiar d’enfora però sense possibilitats de poder-ho atendre; ho hem de dir també compareix qualcú amb problemes de sociabilitat i adaptació a les habituals normes de convivència. 

Però hem de dir, en contra del que alguns pensen, que tota persona, sigui que sigui la causa de la seva situació, està en possessió de dignitat humana i pel mateix motiu ha d’esser tractada amb respecte i ajudada com a tal. 

  1. Manca d’habitatge 

Es conseqüència de les dues mancances anteriors. Es veritat que alguns tenen una pensió assistencial, ingrés mínim vital o ajudes similars, però aquestes són tan minses que gairebé no cobreixen el cost del lloguer d’una habitació i no resta per l’alimentació, altres despeses i imprevists. 

Tal volta, estimats Reis d’Orient, ens digueu que són coses, sobre tot feina i habitatge que estan dins les nostres mans i sobre tot en mans de les administracions públiques.  

Idò sí. Teniu raó. I per això vos demanem: 

Que  dugueu dosis d’empatia pels empresaris perquè  habilitin llocs de feina amb menys exigència formativa; als constructors que inverteixin en habitatge social per aquells col·lectius amb baix poder adquisitiu, i que emprenguin projectes socials pels col·lectius mes vulnerables. 

 A les famílies que els hi dugueu paquets de tendresa perquè no deixin al carrer a persones de la seva pròpia sang o al menys els hi ajudin temporalment fins que assoleixin sortir de la seva situació. 

 Als governants du-los un carretada de sensibilitat social: que les lleis que promulguen se'n recordin sempre dels més dèbils, que no es deixin cegar pel neo-liberalisme salvatge i sàpiguen regular les lleis del mercat girant la mirada cap a aquest col·lectiu que es veu privat del més elemental per dur una vida més digna.

A la societat en general fes-los una reflexió que interpel·la: "que ajudin als vulnerables de la societat de la mateixa manera que si els s’hi trobessin –que tot pot esser- , voldrien esser ajudats". 

Ah, una cosa vos volem demanar - i tots hi estem d’acord-: si no podeu dur tot el que us demanem perquè els paquets son molt feixucs, al menys als nins no deixeu de portar-los moltes de juguetes. 

Amb la nostra esperança vos desitgem un feliç 2022.  





 

dijous, 23 de desembre de 2021

Donatius

Campanya conjunta amb l'Ajuntament, Càritas i Creu Roja de recollida de productes sanitaris

Un altre any s’ha dut a terme la campanya conjunta de recollida d’aliments i productes sanitaris amb l’Ajuntament, Càritas i Creu Roja. 

Com a resultats de la recollida d’enguany, la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’inclusió social del Consell de Mallorca,  ha rebut les donacions dels col·legis Es Canyar, La Salle, IES Portocristo i Joan Mesquida.

Els articles que es demanaven han estat: desinfectants, sabons, fregalls, mascaretes, productes higiene femenina, espuma d’afaitar, paper WC, gel i xampú i cremes. 

És del tot necessària i adequada l’ensenyament en matèries que es puguin fer servir en la vida i el futur desenvolupament social i laboral dels alumnes, però l’educació a la solidaritat completa la formació humana necessària per fer de la societat una comunitat d’homes i dones iguals en dignitat.

  



 

dissabte, 18 de desembre de 2021

Dia Internacional del Migrant

 

Avui 18 de desembre Dia Internacional del Migrant: “Aprofitar el potencial de la mobilitat humana”

El treball és la raó principal per la qual les persones migren internacionalment, la qual cosa fa que els treballadors migrants constitueixin una gran majoria dels moviments migratoris  del món. 

Existeixen diversos els factors que incideixen en els moviments de població. Aquests moviments, que poden ser voluntaris o forçosos, són el resultat de desastres, crisis econòmiques i situacions de pobresa extrema o conflicte, la magnitud i la freqüència del qual no deixen d'augmentar. En 2020, hi havia uns 281 milions migrants internacionals, la qual cosa correspon al 3,6% de la població mundial. 

Tots aquests factors tindran repercussions de gran importància en les característiques i l'abast de la migració en el futur, i determinaran les estratègies i polítiques que els països hauran d'implementar per a aprofitar el potencial de la migració, sense deixar de costat la protecció dels drets humans fonamentals dels migrants. 

Gràcies als seus coneixements, xarxes i competències, els migrants contribueixen a forjar comunitats més fortes i resilients. El panorama socioeconòmic mundial pot configurar-se mitjançant decisions de pes que permetin abordar els reptes i les oportunitats que plantegen la mobilitat mundial i els moviments de població. 

El Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular brinda l'oportunitat i imparteix les orientacions necessàries per a estar a l'avantguarda de la mobilitat humana i d'aquesta manera aprofitar les possibilitats que aquesta ofereix. 

Des de la seva creació, fa 70 anys, amb el propòsit de traslladar als europeus desplaçats per la Segona Guerra Mundial, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha prestat assistència a milions de migrants en el món, i actualment continua encapçalant les labors orientades a promoure una gestió humana i ordenada de la migració per a benefici de tots, incloses les comunitats d'origen, de trànsit i de destinació. 

En l'actualitat, una gran quantitat de persones viu en un país diferent d'aquell on van néixer, el major número fins ara. En 2019, el nombre de migrants va aconseguir la xifra de 272 milions, 51 milions més que en 2010. 

Al setembre de 2016, els caps d'estat i governs es van reunir per primera vegada en l'Assemblea General de l'ONU per a debatre qüestions relacionades amb la migració i els refugiats. El Pacte Mundial és el primer acord intergovernamental negociat, sota els auspicis de les Nacions Unides, que abasta totes les dimensions de la migració internacional. 

Els Dies Internacionals ens donen l'oportunitat de sensibilitzar al públic en general sobre temes de gran interès, com ara els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut. Al mateix temps, pretenen cridar l'atenció dels mitjans de comunicació i els Governs per a donar a conèixer problemes sense resoldre que precisen la posada en marxa de mesures polítiques concretes.




divendres, 10 de desembre de 2021

Dia dels Drets Humans

Avui, 10 de desembre, es celebra l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948

El Dia dels Drets Humans se celebra cada 10 de desembre, dia en què, en 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH).  

La Declaració Universal de Drets Humans és un document històric que proclama els drets inalienables que corresponen a tota persona com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. Està disponible en més de 500 llengües i és el document que més s'ha traduït a tot el món. 

El Dia dels Drets Humans d'enguany està relacionat amb la “Igualtat” i l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Sobre aquesta base i principi les Nacions Unides treballen per a trobar solucions a formes arrelades de discriminació que afecten les persones més vulnerables de les nostres societats. Només a través de la igualtat, la inclusió i la no discriminació, es poden reduir les desigualtats i reprendre la nostra ruta cap a la consecució de l'Agenda 2030. 

La pobresa en augment, les desigualtats generalitzades i la discriminació estructural són violacions dels drets humans i suposen un dels majors desafiaments globals del nostre temps. El poder fer-los front d'una manera eficaç requereix de mesures basades en els drets humans, un compromís polític renovat i la participació de tots, especialment dels més afectats.  

Necessitem d'un nou contracte social que comparteixi el poder, els recursos i les oportunitats d'una manera més justa, i que estableixi les bases d'una economia sostenible basada en els drets humans. 

Els drets humans, incloent els drets econòmics, socials i culturals, així com el dret al desenvolupament i el dret a un medi ambient segur, net, saludable i sostenible, són bàsics per a construir una nova economia basada en els drets humans que doni suport a societats millors, més justes i més sostenibles per a les generacions presents i futures. Una economia amb base en els drets humans ha de ser la base d'un nou contracte social. 

La injustícia en relació a les vacunes a causa de la injusta distribució i l'acaparament de les vacunes contravé normes internacionals legals i de drets humans, així com l'esperit de la solidaritat global. La crida a una agenda comuna i a un nou contracte social entre els Governs i els seus pobles és el que es necessita en aquests moments per a poder reconstruir la confiança i assegurar una vida digna per a tots. 

Els drets humans tenen el poder d'abordar les causes originàries del conflicte i la crisi, ateses les demandes, eliminant les desigualtats i l'exclusió i permetent que les persones participin en la presa de decisions que afecten les seves vides. 

Les societats que protegeixen i promouen els drets humans per a tothom són societats més resilients, estan més ben capacitades gràcies als drets humans per a capejar crisis inesperades com a pandèmies i les repercussions de la crisi climàtica. 

La igualtat i la no discriminació són claus per a la prevenció: tots els drets humans per a tots garanteix que tothom té accés als avantatges de tipus preventiu que suposen els drets humans però, quan unes certes persones o grups són exclosos o s'enfronten a discriminació, la desigualtat impulsarà el cicle dels conflictes i les crisis.




dimecres, 8 de desembre de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (11)

Segueixen 8 persones en llista d'espera  a l'Alberg de Manacor el mes de novembre passat

Quatre persones han ingressat a l’alberg aquest mes de novembre passat: només i home extracomunitari ho ha fet per primera vegada perquè les altres tres han estat reingressats. 

Al mateix temps quatre han estat les persones que han causat baixa al centre. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 amb un total mensual de 659. 

Al mateix temps i durant el mes s’han distribuït 750 racions de berenar, dinar i sopar. 

El nombre de persones en llista d’espera en mantén en 8, xifra semblant als mesos anteriors. 

Com hem dit en anteriors articles, la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica contribueixen a que el moviment de l’alberg sigui gairebé inexistent.