Moviment Alberg de Manacor 2023 (8)

La llista d'espera de l'Alberg de Manacor baixa fins a les 20 persones

Segueix la tònica dels darrers mesos en quant al moviment d’entrades i sortides de l’Alberg de Manacor. 

 

Així,  dues persones, un home i una dona, estrangers extracomunitaris, han ingressat per primera vegada aquest mes d’Agost passat. Igual nombre han causat baixa del centre. 

 

Encara que el nombre de places és de 25, la mitjana de pernoctes diàries és de 20,29. Aquesta diferència s’explica perquè, en primer lloc, es reserva la plaça si es donen fins a tres absències seguides no justificades, i en segon lloc es reserva la plaça “sine die” si l’absència és deguda a un ingrés hospitalari.

 

Així i tot el nombre de pernoctes total del mes d’agost ha estat de 629.

 

Al menjador pels usuaris residents s’han servit 775 racions de berenar, dinar i sopar.

 

La llista d’espera ha baixat fins a 20 persones, debut a que s’han analitzat les circumstàncies dels inscrits a la llista i alguns d’ells no acompleixen el requisits exigits per a la inscripció.

 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per tota la Part Forana que gestiona la Fundació Trobada.

Palau del Consell de Mallorca

 

Moviment de l'Alberg de Manacor 2023 (7)

El moviment del mes de Juliol passat de l'Alberg de Manacor roman semblant al dels mesos anteriors

Les dues places de l’Alberg de Manacor que han quedat desocupades aquest mes de Juliol passat, han estat cobertes seguidament per un espanyol i un estranger extra-comunitari.

Segueix la llista d’espera amb una xifra semblant als mesos anteriors amb 25 persones.

La mitjana de pernoctes mensual ha estat de 24,24 que dona un total mensual de 606 pernoctes.

També s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar per als residents.

L’Alberg per a la Part Forana és un servei finançat pel Consell de Mallorca que presta la Fundació Trobada de Manacor. 

Sense-llarisme

 “Em van trencar les costelles i vaig pensar que ningú em creuria”

(Reproducció del reportatge de Paula del Toro a "elDiario.es" del dia 3 d’Agost de 2023)

 A Luis li van trencar diverses costelles mentre dormia al carrer. Un grup d'homes, que li coneixia per ser usuari habitual d'un centre de Projecte Home de Còrdova en el qual donaven menjades, li va pegar durant diversos minuts fins a deixar-li immòbil per a robar-li tots els diners que tenia al costat de les pastilles que pren cada dia. “Vaig estar ingressat un mes. Quan vaig tornar al carrer, a penes aconseguia agafar el son a les nits pel dolor i havia de dormir també al matí, que em feia més vergonya. Vaig sentir molta por i impotència, el que em van fer és inhumà. Viure al carrer és molt molt dur, ningú s'imagina el que ens poden arribar a fer”, explica aquest madrileny de 49 anys.

“Em cridaven i insultaven tant que vaig acabar normalitzant una violència diària cap a mi per la meva situació de vulnerabilitat”.

 Aquell dia en què li van trencar les costelles, hi havia testimonis que van anomenar a la policia i una càmera de seguretat que ho va gravar tot. Encara així Luis, com en totes les seves anteriors agressions, va decidir no denunciar. “Ara que em sento fora de perill, potser sí que ho faria però en aquest moment vaig creure que ningú em podia ajudar. Sempre he pensat que la policia no m'anava a creure i que plantar-me en una comissaria mai em serviria de res, sinó que em sentiria pitjor i jutjat per la meva situació”, reflexiona.

Segons un estudi de l'ONG Llar Sí, que ajuda a les persones en situació de vulnerabilitat per no tenir alternativa residencial, la sensació d'abandó i la falta de crèdit davant la policia i les institucions a l'hora de denunciar una agressió és una cosa comuna en les persones sense llar. Xifren en un 47% les persones en situació de sense-llarisme  que han sofert algun tipus d'agressió o delicte. Principalment, insults, amenaces, robatoris o agressions. D'aquestes víctimes, el 83% no ha denunciat. Sobretot, per por o per falta de confiança en els serveis disponibles, segons l'entitat. També assenyalen que el 60% dels casos es produeix en el lloc on dormen les persones sense llar, i que més del 80% ho ha sofert en més d'una ocasió.

Llar Sí que calcula que a Espanya existeixen 37.000 persones sense llar i que, d'elles, aproximadament 17.000 d'elles han passat per almenys una experiència de violència semblant a la de Luis, o a la de Consuelo (nom fictici). Aquesta dona de 44 anys va sofrir un esquinç de turmell producte de la violència gratuïta i basada en l'odi d'una puntada que li va propinar un home que passava per on ella estava dormint. Ella no ho va denunciar, ni li ho va explicar a ningú. Ni tan sols va acudir al centre de salut o a l'hospital perquè va pensar que pels seus “pintes” no anava a ser ben acollida. Encara que es rentava tots els dies en una font, ja havia rebut crítiques cap a la seva higiene en un centre mèdic, així que va preferir el dolor a enfrontar-se una altra vegada a aquesta situació.

Segons Gonzalo Caro, coordinador de la Unitat de Causa de Llar Sí, “són ‘víctimes ideals’ ja que la seva elecció per part de l'agressor té a veure amb el fet mateix de la seva vulnerabilitat, sabent que la majoria no denunciaran per la situació en la qual es troben”. Car explica que “es tracta de casos en els quals les persones estan en situació administrativa “irregular o són víctimes de violència masclista”.

Si viure al carrer suposa una amenaça per a la vida de les persones sense llar, en el cas de les dones sense llar els riscos són més apressants: el 19% de les dones sense llar afirma haver sofert agressions sexuals per estar en aquesta situació, un altre 19% són víctimes de violència de gènere anterior. “La roba era una prova de la violació que havia sofert. Així que em vaig quedar nua, vestida amb un pijama d'hospital. Em van portar a declarar així vestida. Vaig haver de comptar la meva violació en pijama. Mai m'he sentit tan humiliada”, narra una dona sense llar de 40 anys que va ser desnonada del seu habitatge.

D'altra banda, un 54% de les persones sense llar té por de ser deportat i un 36% té barreres idiomàtiques. Però, què passa amb els que sí que denuncien? Gonzalo Caro assenyala que “els estudis reflecteixen que molts dels quals s'animen a explicar-ho davant la policia acaben sortint del procés en algun punt sense arribar a judicialitzar-se per diversos motius”.

Sentiment d'abandó, por i estereotips

“Vaig sofrir una agressió mentre dormia, dues persones em van robar. Em vaig adonar i quan em vaig enfrontar a ells em van donar una punyalada. Vaig telefonar al 112 i quan la Policia es va presentar en el lloc de l'agressió, em van indicar que em tirés al sòl. Em va fotre moltíssim que van suposar que era jo l'agressor. Els vaig haver d'ensenyar el telèfon perquè veiessin que era jo qui havia anomenat al 112”, compte un client de 40 anys de Llar Sí que no vol que el seu nom aparegui en aquest reportatge.

“La creació de confiança, tant en el sistema com en les persones que representen la institució des del seu lloc de treball, és un deute pendent amb les persones en situació de sense-llarisme”, apunta Caro. És per això que repeteix diverses vegades en conversa amb eldiario.es la importància dels testimonis. El més habitual en aquestes situacions és que la denúncia la posi o una organització amb la qual tenen relació la persona sense llar o les pròpies víctimes acompanyades per la pròpia entitat (pública o privada), però el procés també es pot iniciar per denúncia de testimonis.

Però les dades no són bones en aquest aspecte, segons Llar Sí: dos de cada tres de les experiències analitzades van ser vistes per altres persones i en un 68,4% d'aquests casos els testimonis no van fer res; només un 2,7% va telefonar a la policia.

“Més enllà d'aquestes conseqüències directes, denunciar té un important valor simbòlic contra la injustícia i deixa clar que els comportaments violents i d'intolerància comesos contra les persones sense llar no són ni normals ni acceptables. Acostar la realitat de les persones sense llar a la ciutadania, trencant estereotips i fomentant l'empatia és un pas imprescindible per a prevenir els incidents i delictes d'odi”, conclou Caro.

Eleccions

“Farem feina en ses persones que son invisibles, en ses persones més vulnerables” (Llorens Galmés Verger, President del Consell de Mallorca)

Dies passats ha estat elegit com a President del Consell de Mallorca D. Llorens Galmés Verger. En els seus discursos de presentació de la candidatura i al de la presa de possessió del càrrec va pronunciar un sèrie de frases que semblaven dirigides, entre altres,  al col·lectiu de persones sense sostre.

Ha començat mostrant-se “conscient de la gran responsabilitat que suposa ser elegit President del Consell de Mallorca: “les meves arrels, la meva vocació de servei públic i el meu amor incondicional per Mallorca seran la meva guia per defensar els interessos de tots el ciutadans d’aquesta illa, per davant de qualsevol altre interès”.

Segueix dient que “vol avançar cap a un món millor, més pròsper, un futur de drets i llibertats. . . . posant en marxa un canvi en les polítiques, però també en les formes, que sia més amable, més eficient, més transparent. . . .”

I més en concret manifesta el Sr. Galmés: “farem feina en ses persones que son invisibles, en ses persones més vulnerables”;  ”es el moment de prendre un nou rumb, toca mirar al futur i construir des del diàleg, el consens i la participació una Mallorca de benestar, d’igualtat d’oportunitats i solidària amb els que més ho necessiten”.

El seu projecte és “un projecte que posa al centre l’individu i cura per a protegir als més vulnerables. . . . . “; “l’eix central de les polítiques del nou govern seran les persones i totes les famílies.” I segueix dient que “lluitarà per una igualtat efectiva entre homes i dones, construint un projecte on hi cab tot el món, sense donar una passa enrere amb els drets dels ciutadans. . . “ i també  “promocionar la igualtat social i impulsar polítiques de conciliació”.

En el capítol de nomenaments el President Galmés ha designat a Guillermo Sánchez com a Conseller de Benestar Social, i posteriorment ha estat designats els directors insulars d'aquest Departament, entre els quals el santamarier Andreu Jaume Castañer és l’actual titular de la Direcció d’Inclusió Social. De 54 anys d’edat,  és Mestre d’Educació Primària i ha estat 28 anys regidor pel Partit Popular de l’Ajuntament de Santa María del Camí.

L’Alberg de Manacor, principal objecte social de la Fundació Trobada, pertany fa deu anys a la xarxa d’entitats que gestiona la Direcció Insular d'Inclusió Social abans mencionada.

Des del Patronat d’aquesta Fundació vagi la sincera felicitació al nou Director Sr. Jaume, desitjant-li molts d’encerts en la seva gestió.

Llorens Galmés Verger, President del Consell de Mallorca

Guillermo Sánchez, Conseller de Benestar Social

                                      

                                         Andreu Jaume Castañer, Director Insular d'Inclusió Social

Justícia fiscal

Justícia fiscal: lluita contra el frau, progressivitat i suficiència del sistema tributari

Per a la Plataforma per la Justícia Fiscal, la política econòmica ha d'estar orientada a la sostenibilitat del nostre estat del benestar, la defensa dels drets de les persones i la millora de la qualitat de vida de tota la ciutadania. Posem especial èmfasi a reduir tot tipus de desigualtat, exclusió social i discriminació.

Conscients que, sense justícia fiscal, no hi haurà justícia social, estimem necessari garantir un nivell suficient d'ingressos públics, que financin degudament les polítiques de l'estat de benestar (sanitat, educació, pensions, serveis socials), assegurant la progressivitat de les aportacions, és a dir, que aportin proporcionalment més els qui més poden permetre-li-ho per la seva renda o riquesa, alhora que l'harmonització fiscal en el conjunt de territoris.
Per això, davant les eleccions generals del pròxim 23 de juliol, des de la Plataforma per la Justícia Fiscal, reivindiquem tres principis que entenem són assumibles i exigibles per la societat espanyola i sol·licitem la seva inclusió en els programes dels partits polítics que concorren a aquests comicis.

Lluita eficaç contra el frau

El frau fiscal suposa una pèrdua d'aportacions al bé comú. Per això, cal complir la llei contra el frau: realitzant estudis específics sobre on, per què i com hi ha bosses de frau; augmentant la plantilla i els mitjans de l'administració tributària, especialment, els dedicats a la inspecció; i revisant les normes vigents per a reduir i acabar suprimint l'elusió i el frau fiscal.

Més progressivitat tributària

Urgeix transformar l'origen dels recursos fiscals, augmentant la càrrega recaptatòria sobre la riquesa i les rendes de les grans empreses, enfront de les provinents del treball. Per a això, hi ha diferents fórmules: la unificació de tarifes en l'IRPF de treball i capital, l'harmonització dels impostos sobre patrimoni i successions a partir d'un determinat volum, la fixació d'un tipus efectiu mínim de l'impost de societats, i el manteniment de l'impost sobre les grans fortunes i de l'impost als beneficis extraordinaris de les empreses.

Suficiència del sistema tributari

El nostre sistema fiscal ha de permetre aconseguir objectius concrets de lluita contra la pobresa, igualtat d'oportunitats, un estat de benestar de qualitat i universal (incloent el Pilar Europeu de Drets Socials (PEDS)) i una contribució a la cooperació internacional del 0,7% del producte nacional brut per a aconseguir un món més just i sostenible.
Finalment, és imprescindible que a l'impost a les transaccions financeres, conegut popularment com a taxa Tobin, se li doni una major cobertura a Europa i a Espanya, ja que és en l'especulació financera on es concentra el major volum de negoci i frau a nivell mundial.

Cineforum

La Fundació Trobada participa a la sessió de Cinefòrum, organitzada per Càritas de Petra

Dimarts passat dia 4 el Teatre de Petra acollí una sessió de Cinefòrum, organitzada per la delegació de Càritas i  en la qual es va projecta la pel·lícula “Pan del Cielo”.

Com a tertulians convidats varen intervenir Miquel Monroig, delegat de Càritas, Ricardo Basabe, persona en situació de sensellarisme i José L. García Mallada, en representació de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor.

Després d’una breu presentació dels intervinents en la que s’identificaren personalment i en la representació que ostentaven, es va projectar la pel·lícula anunciada: una real i a la vegada un tant edulcorada exposició de la vida al carrer de les persones sense llar.

El film conta que una d’aquestes persones trobà un infant viu a un contenidor, que sembla esser d’origen diví, per quant uns (els bons) el veuen i uns altres (els dolents) no el veuen. L’interès periodístic i una discreta intervenció de clergues ocupen la part central del film que acaba amb una interminable cua de persones que volen veure l'infant. 

En el torn de comentaris Ricardo va ressaltar la invisibilitat del col·lectiu sensellarista: la immensa majoria de persones passen de llarg davant les persones que dormen en terra al carrer, alguns amb una pallissa inclosa per part de joves malvats. Aquesta invisibilitat avui en dia arriba a les mateixes Administracions Públiques que escolten impassibles el clam de la mancança crònica d’habitatges sense prendre mesures que la pal·liïn.

José L. comentà que no li pareixia adient la divisió que feia el film de bons i dolents, així com la facilitat en que s’entra a jutjar a les persones que es troben en aquesta situació, sovint sense conèixer l’origen, causes i sobre tot el procés que duu arribar a aquests lamentables extrems, provocant una estigmatització del col·lectiu totalment injusta.

Prengué la paraula algú del assistents comentant que és palesa la insensibilitat de les persones en general i de les Administracions Públiques en particular, corroborant la invisibilitat a la que es referia Ricardo. José L. confirmà el comentari recordant que l’Alberg de Manacor ha estat partícip d'aquesta invisibilitat:  ha acomplit 31 anys d'existència i no va esser reconegut pel Consell de Mallorca fins a 21 anys després de la seva fundació. 

Miquel Monroig va tancar l’acte posant damunt la taula el tema de la residència pública de Petra, inaugurada fa anys per la Consellera Fina Santiago, però que roman tancada per manca de pressupost. A la seva sol·licitud de que provisionalment s’obrís per alguna família que estava al carrer, la resposta de l’Ajuntament havia estat negativa.

Volem expressar el nostre agraïment a Càritas de Petra per la invitació a aquest cinefòrum i per la seva col·laboració en la promoció de la visibilitat de les persones sense sostre, esperant que actes com aquest tinguin més freqüència i ajudin a estimular una atenció pública eficaç.

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (6)

Moviment semblant al mes passat d'altes i baixes de persones a l'Alberg de Manacor  

Quatre persones han causat baixa del l’Alberg de Manacor aquest mes de juny passat.

Immediatament les quatre places buides han estat ocupades per dues persones reingressades i dos homes de nou ingrés, un espanyol i un estranger extracomunitari.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones i el total mensual han estat 604 pernoctes.

També s’han distribuït 750 racions de berenar, dinar i sopar.

La llista d’espera segueix en nivells elevats fins a 29 persones el dia 30 de juny.

L’Alberg de Manacor és una entitat sense ànim de lucre que presta el servei d’alberg a la part forana de Mallorca per a persones en situació de exclusió social del l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.