“Al meu país creuen que els doblers
aquí estan amuntegats als arbres”
Fa 16 anys que Mamadou Ndiaye treballa durant la temporada com a conserge en un hotel d'Alcúdia
Mamadou Ndiaye era funcionari de
presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un
visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país
per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació
irregular.
“Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos
anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la
nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als
anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la
setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora.
Els estalvis anaven
per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan
un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només
has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet
en arribar-hi”.
Per gestionar la regularització en
els temps de Zapatero es va traslladar a Madrid, on va exercir la venda
ambulant. “El dia de les noces dels reis vaig guanyar més de 500 euros amb CD a
2,5 euros. Tota Espanya era allà. Mai he fet tants doblers en una jornada”,
recorda entre rialles.
D'aquí va tornar a Verger, on va aconseguir el seu
primer contracte legal com a electricista. “Ens van explotar igualment. Era una
empresa molt gran d'un polític molt important del PP”, revela. Llavors va veure
una oferta de treball al periòdic com a conserge en un hotel d'Alcúdia. “Vaig
enviar un currículum i, després de l'entrevista, em van dir que la feina era
meva. Jo no sabia on estava Palma. Molt menys Alcúdia”, reconeix.
Conrear
la terra
Han passat 16 anys i, des de
llavors, reparteix la seva vida entre Mallorca i el Senegal. Treballa sis mesos
a l'illa i els altres sis els passa amb la seva dona i els seus set fills. Allà
conrea la terra i aconsegueix uns ingressos extra, ja que no té dret a cobrar
l'atur per residir a l'estranger.
No obstant això, paga el lloguer de la seva
habitació a Alcúdia tot l'any perquè, si no, "seria impossible” trobar un
lloc on viure. “El concepte africà de família és diferent, molt més extens. Jo
mantinc gairebé 25 boques i entenc que aquest és el meu paper. Espanya,
evidentment, té més llibertat i més drets humans. Quant a Mallorca, m'encanta.
He conegut molt bona gent”, explica.
La vida dels manters: "tots volem venir a Mallorca, però es duríssim"
Mamadou creu que l'educació i el
fet de ser musulmà marca la manera de ser dels seus compatriotes. “Som molt
tranquils, treballadors i sociables”, assegura sobre els senegalesos, que
confereixen una gran importància a la vida en comunitat.
“Existeix una gran
germanor entre nosaltres. Quan algú arriba a qualsevol lloc d'Espanya, la
família del Senegal contacta amb qualsevol persona que pugui donar una mà als
seus. Aprenen l'idioma fins que puguin volar amb les seves pròpies ales”.
En
aquests primers moments, la venda ambulant és el recurs natural per subsistir.
“Si estan venent al carrer, és perquè no tenen papers. Només estàs tranquil
quan per fi aconsegueixes un treball regularitzat”, conclou.
Marcos Torío, "Ara Balears", 28.11.2024
 |
Mamadou Ndiaye
Periodista Marcos Torío del diari "Ara Balears" |
