dilluns, 12 d’abril de 2021

Memòria de 2020

Publicada la Memòria General de la Fundació Trobada de Manacor corresponent a l'any 2020

En format digital ha estat publicada la Memòria General de 2020 de la Fundació Trobada, entitat benèfica constituïda a Manacor a l’any 1992. 

L'objectiu de la Fundació és bàsicament triple: l’oferta cultural mitjançant la Sala d’Art i Cultura que està situada al Passeig de Ferrocarril, num 14, 3º Planta, l’Alberg de Persones sense sostre, al num 18 del mateix carrer cantonada carrer Velazquez 11 de Manacor,  que dona suport a la xarxa d’inclusió Social del Consell de Mallorca i la Cooperació Internacional a Paraguai,  a més d’altres iniciatives i activitats. 

Respecte a la Sala d’Art i Cultura i a la Cooperació Internacional es pot trobar més informació detallada a la memòria que és pot obrir a l’enllaç que més baix inclourem, per quant l’activitat principal i que pràcticament absorbeix la major part de la dedicació i recursos de l Fundació és l’Alberg de persones sense sostre. 

Així l’Alberg, amb una disponibilitat de 25 places,  ha acollit 52 persones a l’any 2020, xifra sensiblement inferior a la de l’any anterior, per quant la pandèmia, la crisi econòmica i la conseqüent manca d'ofertes de treball han contribuït a que les estàncies a l’alberg s’hagin perllongat fins a extrems angoixants, el que ha impedit l’acolliment de nous demandants d’acollida d’una llista d’espera que mai minva.  

En concret els usuaris de curta estada (menys de 60 dies) han estat 21 amb una mitjana de permanència de 25,86 dies i els de llarga estada (més de 60 dies) han estat 31 amb una mitjana de 255,39 dies. 

D’aquest acollits el 75% són homes i el 25% dones, més la meitat del quals tenen edat superior als 45 anys, amb la dificultat que aquest factor comporta per a la contractació laboral.  L’altre factor que cronifica l'estància és la manca del certificat de residència dels immigrants per l'incompliment dels tres anys que la llei exigeix per aconseguir el certificat de residència, document que dona dret a accedir al mercat laboral. 

No més un 13% dels estadants treballen, majoritàriament amb contractes temporals o precaris, altres es troben en demanda de la primera ocupació, la majoria són aturats que abans han treballat i no més un 28% són actius potencials. Les ocupacions anteriors dels aturats han estat majoritàriament la construcció, l'hostaleria, agricultura i activitats de les llars. 

En quant a la procedència, la meitat dels usuaris de 2020 han estat espanyols, majoritàriament de Balears, seguit de Andalusia, Extremadura, Astúries, Madrid, País Basc i Múrcia. De la resta, 12 procedeixen del Marroc, 5 d’Europa, 9 de Sud-Amèrica i 1 d’Àfrica.  

La Memòria detalla altres iniciatives i activitats de la Fundació, com el Concert de piano de l’usuari Ismael Moreno amb l'assistència de la Vicepresidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials i la Directora d’Inclusió Social Sandra Martinez i el Batle de Manacor Miquel Oliver; la visita del President de la Creu Roja Mateu Ballester. 

Capítol important son els donatius rebuts durant 2020:  en efectiu de la Caixa per atendre les necessitats provocades per el virus Covid-19 i recaptació conjunta amb l’Ajuntament, Càritas i Reu Roja; en espècie, de Coca-Cola, Fundació Deixalles, s’Algar Restobar de Portocolom, CP EsCanyar, Col·legis La Salle de Manacor i Montision de Palma, IES Porto Cristo i Rafa Nadal International School; benefactors anònims donaren un pernil i llenya per la xemeneia de les Cases de Son Talent. 

Un activitat molt important ha estat les mudances forçades del usuaris a altres centres per mor de la pandèmia: dues vegades han estat confinats a un Hotel de Llucmajor posat a disposició pel Consell per a usuaris vulnerables, una vegada han anat a l’Escula Rural de Sa Murtera alguns usuaris i una altra a les Cases de Son Talent, immobles cedits temporalment per l’Ajuntament de Manacor. 

La Fundació Trobada acompleix els seus objectius gràcies al treball impagable d’un equip de professionals que s’esforcen cada dia en dur a terme una sèrie de tasques que van més enllà del simple acolliment. 

Així el personal de la Fundació duu a terme tasques com: recolzar, informar i orientar als usuaris sobre temes socials, laborals i d’habitatge per dotar-los de pautes i recursos que els permetin normalitzar la seva vida diària, i afrontar la seva situació en millors condicions; fomentar l'adquisició i realització d'hàbits bàsics en la vida quotidiana dels usuaris (higiene, vestit, alimentació, etc.); desenvolupar capacitats pel maneig social que facilitin la integració dels usuaris en la comunitat i l'entorn; conscienciar i potenciar el desenvolupament d'hàbits de salut i seguretat, així com conductes adaptatives a les seves circumstàncies i entorn: adequats hàbits d'alimentació i exercici, evitar conductes de risc, ajustar la consciència de determinades accions i comportaments...;  optimitzar les capacitats i recursos personals que afavoreixin l'avanç en el seu desenvolupament personal, laboral, ocupacional i social;  fer de la convivència en grup el marc de referència essencial per a les activitats quotidianes i convertir-ho en un element afavoridor i motivador per a les persones que componen el servei d’acolliment i centre de dia. 

La Fundació edita digitalment un blog amb les principals notícies que afecten a la seva activitat. Blog

 Memòria Fundació Trobada 2020



 

 

dimecres, 7 d’abril de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (3)

Sense tot just moviment del mes, torna a pujar-la llista d'espera fins a les 18 persones

No més un jove extracomunitari ha pogut acollir l’Alberg de Manacor aquest mes de març passat. També hi ha hagut dues baixes del centre. 

Segueix idèntica situació a la del mes anterior, que gaire bé no existeix moviment d’altes i baixes, degut a la situació de crisi sanitària i econòmica que pateix el país des de fa més d’un any i la conseqüent cronificació de les estàncies dels usuaris de l'Alberg. 

Hi hagut una mitjana de 21 pernoctes diàries i un total de 844 de total mensual. La diferència de 21 fins a 25 places de que disposa l’alberg es deu a les estàncies d’usuaris que estan hospitalitzats i algunes absències a les quals es reserva la plaça per un temps prèviament determinat.  

Segueix en augment la llista d’espera que a dia 31 del mes passat ha pujat fins a les 18 persones. 

Al mateix període de temps s’han servit 719 racions de berenar dinar i sopar.




dimecres, 31 de març de 2021

Pandèmia

Els set usuaris que romanien a les Cases de Son Talent han baixat a l'Alberg de Manacor 

En el dia d’ahir, 30 de març deixaren les Cases Rurals de Son Talent els 7 usuaris de l’Alberg de Manacor on hi ha romàs per poc més de 4 mesos. 

S’han tornat reagrupar els 25 usuaris al centre de Manacor, Passeig Ferrocarril, 14, cantonada Carrer Velázquez, 11. 

Volem recordar que el passat 27 de Novembre l’Ajuntament de Manacor va posar a disposició de la Fundació Trobada les cases citades per descongestionar una altra vegada l’Alberg de Manacor, i així evitar possibles contagis entre usuaris, davant l’avanç la segona onada de la pandèmia. 

Allà dalt han rebut els mateixos serveis que rebien quant eren a Manacor amb més espai i comoditat i també se’ls hi pujava dinar i sopar mitjançant l’empresa de càtering contractada que també presta el servei a Manacor.  

La brigada Municipal de Manacor també ha tingut un comportament exemplar assistint al manteniment de les instal·lacions i transportant viatges de llenya per la xemeneia que acompanyava les llargues nits de l’hivern. 

Els dos kilòmetres de distància des de Manacor no era impediment perquè els usuaris baixessin al centre sempre que volguessin per les seves petites compres, distància que era compensada per la situació de pau i tranquil·litat i l’estància agradable de les cases situades a camp obert. 

La mateixa situació es va produir al mes d’abril del passat 2020 quant l’Ajuntament de Manacor va oferir l’Escola Rural de Sa Murtera amb la mateixa finalitat davant l’avanç imparable dels inicis de la pandèmia, on hi varen romandre 9 usuaris fins a final del mes de Juny. 

Confiem que aquesta sigui la darrera vegada que la situació epidemiològica obligui a fer aquests trasllats, que si bé són per assegurar la salut del usuaris de l’Alberg, no deixa de tenir els inconvenients propis d’una mudança. 

Estan esperant que d'un moment a l'altre tots els usuaris siguin cridats per esser vacunats com ho son tots els que es consideren personal socio-sanitari.

La Fundació Trobada es sent profundament doblement agraïda a l’Ajuntament per aquest gest de solidaritat no només amb l’entitat, sinó i sobre tot amb els usuaris, molts d'ells en risc d'exclusió social, que mitjançant un espai obert i gaudint de la natura han allunyat els risc de contagi. 

Gràcies, Sr. Batle, Regidora i la resta de funcionaris dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Manacor.


 


 


dilluns, 29 de març de 2021

Pandèmia

L'altra Setmana Santa i les altres processons

Ja és el segon any que gaudim, millor dit patim per mor de la pandèmia, d’una setmana santa sense processons. Un altre any sense desfilada de caperutxes amb diferents tonalitats, indumentària per les places i carrers, la treta de “passos” propis d’aquests dies. 

Un altre setmana santa sense el passeig dels estendards al·lusius a cada aplec religiós, sense el so de les caixetes i tambors amb les respectives setmanes d'assajos que deixondeixen la població, l'enramellada de flors i llums a les imatges assenyalades prou estimades per un sector poblacional, l’adquisició de ciris i llumetes. 

En conjunt, donava per espai d’uns dies, aires explícits de manifestació pública, espectacle de religiositat, de cultura hereva de tot un patrimoni sacre que amb cura i esment s’ha estimat, cuidat i mantingut per unes famílies, col·lectius, parròquies i convents, en els segles. 

A la vegada una cultura que ha produït pintura, escultura, poesia i música. 

Ben segur que una part de la ciutadania estranyarà ferm no poder presenciar aquestes escenes en recordança de la vida de Jesús tan arrelades en la tradició popular. 

Però hi haurà altres processons. 

Hi haurà persones creients i no creients, gent de bona voluntat que s'embarcaran amb altres originals desfilades, tal volta no tant impactants, sense cridar ni fer renou i amb un cost de manteniment esquifit; no cridaran l’atenció als mitjans de comunicació, no seran notícia pública. 

Seran homes i dones com nosaltres que faran carrera per apropar-se a determinades famílies necessitades portant canastres de menjar o productes de neteja, per un costat, o fins i tot portar-los el “frit de pasco” a casa. 

Altres, aprofitaran per a visitar aquell veïnat que fa temps que no surt al carrer o fins i tot es desplaçaran a l’hospital com a mostra d’afecte. 

No en faltaran que s'acostaran a fer hores de companyia a aquells ciutadans que es troben capficats, compungits davant la mort d’un familiar a conseqüència de la Covid-19. 

I encara a un nivell molt més ample, n’hi haurà que passaran hores confeccionant productes culinaris pasquals per fer-los arribar a la presó, a albergs, centres de dia.  .  .  . 

Aquestes altres processons que avancen amb passos silenciosos, improvisades, és el resultat d’una compromís baptismal, però també son manifestacions d’una sensibilitat humanitària envers d’aquells pobladors que passen per nits de foscor tot esperant una mà tendre, un cor delicat i emotiu, una mirada afable, que es posa al lloc de l’altre, com si implícitament volgués dir, què puc fer per tu? 

És l’altra Setmana Santa, son les altres processons.




 


divendres, 19 de març de 2021

Post-pandèmia

Es parla molt d'un "nou contracte social" que urgeix el trànsit del "jo" al "nosaltres"

En acabar la pandèmia, sembla evident la temptació de tornar fer el que fèiem abans, tot i que les múltiples advertències científiques no aconsellen el mateix. Però el cert és que si això succeeix és perquè no tenim o no hem sabut trobar alternatives. 

Ha sortit literatura enmig de la pandèmia per descriure possibles escenaris.  

El primer seria el que ja hi havia abans (desigualtat creixent, autoritarisme, conseqüències de la crisi climàtica. . .) però que es podria aguditzar fins a un extrem veritablement terrible. Encara que avui disposem de les evidències i de l’experiència social per evitar que aquest sigui el camí. 

El segon escenari és el que ja descriu la famosa frase de “canviar-ho tot perquè res no canviï”. Aquí les autoritats polítiques plantegen una estratègia de canvis profunds on es combinen els drets socials i les mesures sanitàries però amb un límit absolut, que no toca perquè es contradictori, al que s’afegeix la gestió del efectes del canvi climàtic o la de la revolució digital en l’àmbit laboral. 

El tercer seria la resposta emancipadora i revolucionària no tan sols en l’àmbit polític, també en el social i en el cultural per emprendre un veritable procés de transformació de la nostra organització econòmica, un procés post-capitalista que respectaria el límits i que posaria la vida i les cures al centre. 

Es parla molt d’un “nou contracte social”. El secretari general de les Nacions Unides António Guterres i i la Presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen han apel·lat a la  necessitat de repensar les coordenades polítiques, econòmiques i socials, reconeixent que, al menys en el món occidental, l’esgotament d’un model que ara mateix s’està incendiant. 

Encara son vagues les propostes que hi ha per donar contingut a aquesta idea de contracte. Però hi dos marcs que s’aproximen bastant: en primer lloc és l’anomenat New Green Deal (NGD) que apareix a Estat Units i està basada en un “capitalisme distributiu o social” que aspira a impulsar les infraestructures verdes, la transició energètica, la descarbonització de l’economia, la reconstrucció de sistemes alimentaris inspirats en principis agroecològics i que a Espanya seria semblant al que coneixem com a “transició ecològica”.  

El segon marc seria el de l’Agenda 2030, que les Nacions Unides va aprovar al setembre de 2015 amb un total de disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que venen a ser els succedanis de l’Agenda del Mil·lenni (ODM) que va estar en vigor entre 2000 i 2015 i que era un proposta basada en l’erradicació de la pobresa, mentre les ODS reconeixen ja problemes transnacionals que afecten de la mateixa manera qualsevol latitud i contemplen centenars de mesures per avaluar el progrés en els diferents sectors. 

Aquests dos marcs signifiquen que en la configuració d’aquest contracte social hi ha en marxa propostes profundes en la solució de les tres crisis: la social, la política i la ecològica. Així, desigualtat, erosió democràtica i ecocidi son la realitat transnacional problemàtica que cal reformar anant a parar a les tres condicions del contracte social: repartiment de la riquesa i de les cures, el control polític i democràtic dels sectors financers i crear nous paràmetres de relació amb el planeta. 

Tenim el repte d'empènyer decisions polítiques valents així com convertir la por en un projecte col·lectiu transformador i il·lusionant. 

La pandèmia ha tingut un shoc enorme però ha deixat un valor afegit: la capacitat d’adaptar-se a l’imprevist, a la presa de consciència social i política per emprendre tots els canvis que necessitem. 

Però el canvi urgent i definitiu serà el trànsit del “jo” al “nosaltres” en un món profundament interpedenpent i ecodependent.  

Igualtat, capitalisme distributiu, repartiment de la riquesa son paraules que necesariament han d'anar traduides en acccions dirigides als sectors més necessitats de la societat, perquè tinguin les mateixes oportunitats sense oblidar que els pobres, els marginats i en general els vulnerables també han de transitar al "nosaltres".




 

divendres, 12 de març de 2021

Exposició "Estel de Llevant"

 A partir de demà dissabte dia 13, exposició de quadres de distints pintors sobre l'obra "Viatges Estel·lars" representada per "Estepa Teatre"

El Teatre de Manacor presenta avui dia 12 març a les 18 hores una obra vinculada amb el viatge i els seus records. “Viatges Estel·lars” és un projecte en el que s’uneixen el teatre i la ràdio a modo de solució davant la impossibilitat de representar l’obra en condicions òptimes. L’obra ha estat produïda per Estepa Teatre, i dirigida per Bàrbara Nicolau. 

El actors fan reflexions sobre els seus records més íntims i personals relacionats amb els viatges de la seva vida. 

Nicolau explica que es tracta d’un grups d’usuaris i voluntaris de l’Associació “Estel de Llevant”. Cada any treballen en la producció d’una obra amateur. En aquesta ocasió proposarem crear una obra amb el viatge com a tema central i cada un dels participants havien de triar un moment de la seva vida relacionat amb un viatge i que les fes canviar o que fos especial. 

“Vaig fer un treball de dramatúrgia amb tota la informació que teníem i ajuntar aquelles en les quals hi havia elements comuns”, diu Nicolau.    

La representació, prevista per el mes de juny passat, s’ha ajornat fins ara per mor de la pandèmia.

El projecte inclou una exposició de diversos quadres de distints pintors i que estaran a disposició dels visitants a partir de demà dissabte dia 13 i fins dia 20 inclosos,  de 18 a les 20 hores (diumenges tancat) a la Fundació Trobada de Manacor, Passeig Ferrocarril, 14- 3er pis.