diumenge, 5 de juny de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (5)

Escàs moviment d'usuaris a l'Alberg de Manacor, que roman complet des de fa mesos

No més una persona ha pogut ingressar a l’Alberg aquest mes de maig passat: un home extracomunitari. L'escàs moviment d’entrades i sortides no ha permès altres acollides, a pesar de la llarga llista d’espera, ja crònica, que arriba a les 20 persones, tal com ja s’ha publicat a altres articles. 

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes del centre i una persona hospitalitzada a la qual se reserva la plaça.  

Les pernoctes diàries han estat 21 i el total mensual ha arribat a les 646. 

En quant al menjador s’han distribuït 792 racions de berenar, dinar i sopar aquest mes de maig passat. 

L’alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta la Fundació Trobada de Manacor. 




dijous, 2 de juny de 2022

Subvencions

Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença, atorga una subvenció a l'Alberg de Manacor per a la renovació d'electrodomèstics 

La Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, ha rebut una subvenció, com ho ha fet altres anys, de Colonya, la mallorquina Caixa d’Estalvis de Pollença.  

Aquesta vegada ha anat destinada a la renovació d’alguns electrodomèstics que havien patit un evident grau de deteriorament.  

Així s’ha pogut comprar una rentadora. Es fàcil endevinar el desgast que pateix una màquina que, en comparació a un domicili particular,  ha de rentar la roba dels 25 usuaris que actualment romanen a l’Alberg. 

Igualment ha succeït amb la assecadora, aparell tan necessària con l’anterior. S’ha pogut substituir la vella, pràcticament inservible, per una nova. 

Finalment s’ha comprat una nou aparell de Televisió, perquè els hostes de l’Alberg puguin gaudir d’espais d’informació, de cultura i d’oci. 

Un agraïment sincer per part de la Fundació Trobada a la direcció i demés responsables de Colonya, la Caixa d’Estalvis de Pollença, per la seva generositat i sensibilitat cap els més desfavorits. 

L'Alberg de Manacor forma part de la xarxa d'inclusió social del Consell de Mallorca. 




 



dijous, 26 de maig de 2022

Llista d'espera

Fa mal la persistent i endèmica llista d'espera de l'Alberg de Manacor

A dia d’avui son 21 persones les que tenen sol·licitada plaça per ingressar a l’Alberg de Manacor. Fa mal la xifra. La xifra no, fa mal la impotència de no poder atendre a persones que es troben en situacions d’extrema necessitat i en risc d'exclusió social. 

De les 21 persones, 17 son homes i 4 dones, de totes les edats: 6 entre 20 i 30 anys; 2 entre 30 i 40; 6 de 40 a 50 i 6 persones majors de 50 anys, aquests amb evidents dificultats per a trobar feina. 

En quant a les nacionalitats de procedència hi ha 9 espanyols, 9 marroquins i 3 Europeus. Dos d’ells estan en llista des del mes de gener, 6 s’inscrigueren els mes de març, altres 6 el mes d’abril i son 7 els inscrits aquest mes de maig. 

Respecte als seus documents d’identificació, 4 tenen passaport (algú ja caducat), NIE 5, DNI 7, 2 estan en situació irregular, 1 amb Targeta Verda i 2 que no consta cap document. 

La meitat dels sol·licitants manifesten no tenir lloc per dormir, en concret son 11 els que dormen al carrer; n’hi ha 5 que ho fan a casa d’amics i/o familiars; 2 estan provisionalment a pisos socials de l'Administració i 2 es consideren Okupas. 

La majoria, 18, no rep cap prestació econòmica i n’hi ha 3 que en reben, però que resulta tan escassa que no permet viure de forma independent i autònoma, sobre tot pel que afecta al preu actual del lloguer de l’habitatge. 

18 sol·licitants dels 21 manifesten no tenir cap feina, i la resta amb una situació provisional de precarietat laboral manifesta. 

La majoria gaudeixen de bona salut mental i física i només 3 declaren tenir qualque problema, però de escassa entitat.

Què passa? Quines són les causes, les situacions, els motius que empenyen a aquestes persones a trobar-se sense família que les aculli, sense recer i sense feina que les doni el suport necessari per l’autosuficiència. 

S’escolten explicacions fàcils, solucions peregrines, acusacions personals crues i injustificades, responsabilitats públiques a balquena, però sempre tot va dirigit a tercers, com si les causes no naixessin d’una societat de la qual no més formen part els altres i no tots.  

Com si tot s'hagués de solucionar mitjançant institucions més o menys professionalitzades, per organismes o serveis públics. 

I l’empresa privada, no més existeix pel benefici? I la responsabilitat personal o individual? No n’hi ha?. On és el granet d’arena que cadascun de nosaltres pot aportar per posar remei a aquesta situació? 

Es demana que podria fer jo per aquest home/dona que es al carrer? On es aquella frase que diu: “si has de menester res”? O no més l’hem de dir als qui ens poden tornar el favor? 

On és l’humanisme, la humanitat, el bon cor, l’ajuda mútua, la compassió en sentit literal “patir amb”?; la reflexió de que un dia et pot passar a tu?. No t’agradaria t’ajudessin?  

La llista d’espera de l’Alberg fa mal. A tu, no? 

L’Alberg de Manacor presta el servei d’acollida per a la Part Forana del que és titular el Consell de Mallorca.    


 

dissabte, 21 de maig de 2022

Donatius

Anònims donatius han fet possible necessàries reparacions a l'Alberg de Manacor 

Si be l’edifici de l’alberg de Manacor fou construït fa més de cinquanta anys, cal recordar que l’any 2009 fou sotmès a una important remodelació que a més reforçar la estructura i la consolidació de tot l’edifici, va incloure la pujada d’una segona planta amb habitacions separades per homes i dones. 

El temps i l’ús pels usuaris, que actualment son 25, de forma diària i continuada de les instal·lacions han ocasionat un deterior que ha fet necessària la substitució d’algunes d’elles. 

Així el sistema sanitari s’ha hagut de renovar instal·lant un descalcificador resina compact i substituir el termo-sifònic, així com la instal·lació per substitució de les plaques solars.  

Però la reforma més important correspon a la terrassa superior coberta per grava sobre una tela asfàltica que acumulava aigua sense sortida que obstruïa les canonades i ocasionava humitat a les plantes inferiors. També es netejaren els conductes. 

La tasca del mestre d’obres ha consistir en eliminar la grava i la tela asfàltica i substituir-ho per rajoles perquè l’aigua de pluja no s'acumulés i fluís sense dificultat. 

Alguna paret presentava petits cruis que també han estat reparats. 

El muntant de totes aquestes feines ha pujat a més de 13.000 euros i ha estat finançat gràcies a la generosa donació de dues empreses de Manacor que s’estimen més romandre en l’anonimat. 

Les més expressives gràcies als professionals picapedrers i fontaners que han fet la feina i a les empreses benefactores.






dissabte, 7 de maig de 2022

30è Aniversari (2)

 La Fundació Trobada celebra el 30è Aniversari amb la provisionalitat, inseguretat, angoixa i preocupació davant la finalització del contracte amb el Consell de Mallorca

Aquesta setmana la revista “Cent per Cent”  de Manacor publica una entrevista amb la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández amb motiu de l’acompliment del 30è Aniversari de la seva fundació. 

Un dels punts que destaca l’entrevistada és la delicada situació actual en que es troba la Fundació per quant “el mes de març del 2021 va acabar el contracte que teníem el Consell de Mallorca. El mes de novembre passat es va convocar un nou concurs, on es varen presentar una altre gran empresa i nosaltres, que es va declarar desert”. 

Investigades les causes per les quals es va declarar desert el concurs, s'ha comprovat curiosament que la Fundació va obtenir 50 punts i l’altre empresa 0, però una redacció clarament equívoca d’un paràgraf de les bases va provocar un error material fixant una xifra improcedent per part de la Fundació que va obligar a l’Administració a declarar desert el concurs, per donar una nova oportunitat als concursants i evitar així un allau de recursos. 

Segueix dient Noelia que “seguim amb l’alberg en marxa perquè l’actual contracte està prorrogat i podem presentar factures a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials per així poder mantenir el servei i l’Alberg en funcionament”. 

La història de la Fundació, que figura a les més 500 notícies que hem publicat a aquest bloc durant els darrers 8 anys i que poden esser consultades, ha passat per moments molts difícils, de situacions precàries, oblit patent de les Administracions i amb recursos econòmics escassos o insuficients, però sempre ha tingut més força el desig de servei al més desvalguts que les situacions adverses. 

Durant el primers vint anys l’alberg es va mantenir d’almoines i de la bona voluntat de benefactors que anaven tapant els forats necessaris perquè els més febles de la societat poguessin tenir al menys un sostre i un plat de menjar damunt la taula, perquè lo important era que la part forana de Mallorca tingués un lloc d’acollida nocturna per damunt qualsevol altre circumstància.  

A partir de l’any 2013 El Consell de Mallorca, conscient i gràcies a la insistència, va crear el servei d’acolliment per a tota la Part Forana de Mallorca i ha convocat concursos per accedir-hi, però amb una dotació econòmica tant ajustada i poc atractiva que la Fundació Trobada ha estat l'única aspirant i forçosament era l’adjudicatària per manca de pretendents. 

Així i tot la Fundació Trobada va continuar treballant amb moltes estretors amb la mateixa diligència de sempre oferint serveis d'assessorament i altres que milloraven substancialment el servei. 

Conscient d’aquesta precarietat, l’Administració a aquest darrer concurs va dotar econòmicament d’una partida econòmica que gaire bé quadruplicava l’anterior, encara que  les exigències als concursants eren també molt més rigoroses. 

I ara, sí, ara compareixen empreses dispostes a prestar el servei, ara que la rendibilitat econòmica esta assegurada. On eren aquestes empreses als anteriors concursos i durant els 30 anys que vigència de l’Alberg de Manacor?  

Els patrons de la Fundació manifesten la seva inquietud perquè -manifesta la Directora- “aquest servei es podria traslladar a un altre municipi, ja que s’ofereix a tota la Part Forana de Mallorca i no es determina que hagi d’esser a Manacor i això podria generar situacions complicades a alguns dels usuaris perquè els que han fet una mínima xarxa aquí no se’n voldran anar”.  

El Patronat baralla opcions dins l’ample ventall d’objectius de la Fundació en cas de perdre el concurs. És evident que després d’un any de provisionalitat de contracte i el risc que genera el nou concurs han creat incertesa i inseguretat de futur, angoixa, malestar i preocupació, que viuen patrons, professionals i usuaris de la Fundació. 

Però tots intenten superar-ho amb la confiança de que, gràcies a la feina ben feta per part dels professionals, a la satisfacció dels usuaris, la professionalització integral del servei, la inversió econòmica en la remodelació de l’edifici i, en general a l’experiència acumulada durant aquest 30 anys d’història de l’Alberg inclinarà la balança a favor de la Fundació Trobada. 



 

 

dimecres, 4 de maig de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (4)

Torna pujar la llista d'espera a l'Alberg de Manacor fins a les 16 persones

Dues persones han ingressat aquest mes passat a l’Alberg de Manacor: un home i una dona, ambos de nacionalitat espanyola. Tenen una edat compresa entre els 45 i 55 anys. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones que donen un total mensual de 694 pernoctes. 

S’han distribuït 770 racions de berenar, dinar i sopar pels usuaris residents. 

La data més rellevant és l’augment de la llista d’espera que arriba a dia 30 d’abril fins a les 16 persones. 

L’Alberg d’acollida de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que presta la Fundació Trobada.


 


 

 

divendres, 29 d’abril de 2022

Llei d'Habitatge

Moviments socials demanen excloure del control de la Llei d'Habitatge els pisos cedits per a frenar el sensellarisme

La Llei d'Habitatge ja està en el Congrés dels Diputats i, si tot segueix el llit fins ara previst, els grups parlamentaris tenen intenció de canviar el text que va sortir de Moncloa. De moment, només una jornada de valoració del projecte per part dels experts convocats pels grups parlamentaris. I, entre ells, només un col·lectiu lligat a la societat civil, el Sindicat d'Inquilins, crític amb el projecte actual per la seva falta d'ambició. 

No obstant això, hi ha més col·lectius socials que estan intentant canviar el text i introduir modificacions, via esmenes. Entre ells, el moviment que defensa els drets i prioritats de les persones 'sense sostre', com a Llar Sí i Pro-habitatge. Dues organitzacions que busquen solucions al sensellarisme mitjançant alternatives d'habitatge, no d'albergs, i que ja han proposat una sèrie de canvis al text que va sortir de Moncloa. 

Aquestes associacions apunten que estan parlant amb diferents grups parlamentaris -de moment PP i Cs- per a aconseguir modificacions amb l'objectiu que la Llei també empari mesures necessàries per a les 30.000 persones que viuen actualment al carrer. D'elles, el 44% porta més de tres anys en aquesta situació, segons les dades que publica l'Institut Nacional d'Estadística, i en un 80% són homes. 

D'entrada, Pro-habitatge i Llar Sí que valoren positivament el desenvolupament de la primera Llei d'Habitatge a Espanya, “que estableix un marc de treball general i homogeni i recull qüestions clau per a generar una política d'habitatge assequible que pugui prevenir i solucionar la discriminació i la desigualtat”, indiquen. 

“Aquesta norma articula un enfocament general de les polítiques d'habitatge que marca uns continguts mínims per al desenvolupament posterior de les actuacions autonòmiques sense que s'envaeixin les seves competències”, matisen en explicar les alternatives que proposen. 

El projecte elaborat per l'Executiu de coalició ha inclòs la primera definició de “sensellarisme” que es redacta en un text legislatiu a Espanya. De fet, es va introduir en la seva versió final, perquè no era present en els primers esborranys 

També proposen que la Llei defineixi què és una entitat social proveïdora d'habitatge. Aquestes, segons la seva proposta, no té ànim de lucre i la seva fi és col·laborar amb les administracions en objectius com “proveir habitatge assequible i social a àmplies capes de la societat i, especialment, a aquelles en risc d'exclusió”. 

Llar Sí i Pro-habitatge justifiquen aquesta definició perquè permet “regular convenientment que aquestes entitats puguin ser beneficiàries de les ajudes contemplades en els Plans d'Habitatge”, que elabora l'Estat però on els fons se cedeixen a les comunitats, per a “establir quan correspon aplicar incentius fiscals a la seva activitat, o plantejar salvaguardes dins de la legislació que pugui afectar la seva activitat”. 

Al marge dels immobles, les associacions demanen que el text també empari el lloguer d'habitacions com una alternativa per als 'sense sostre'. Es tractaria d'introduir un canvi en la Llei d'Arrendaments Urbans, per a incloure també el d'habitacions, contemplant l'ús compartit de les dependències comunes. Aquesta opció, aprofundeixen, facilitaria tràmits com el de l'Ingrés Mínim Vital o l'accés a ajudes al lloguer, en els quals l'empadronament i la unitat de convivència són elements clau.