Opinió

“Del que vessa del cor, en parla la boca”

 Sabem bé que cada arbre es coneix pel seu fruit. “L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home do­lent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que vessa del cor, en parla la boca”. Més clar que l’aigua!

Què significa parlar amb el cor? Vol dir crear una comunicació oberta i acollidora, que sempre requereix espera i paciència i ajuda a entrar en la dinàmica del diàleg i de l’intercanvi, que és precisament la de comunicar cordialment.

Parlar amb el cor interpel.la radicalment el nostre temps, tan propens a la indiferència i a la indignació, a vegades sobre la base de la desinformació, que falsifica i instrumentalitza la veritat.

Avui dia, en el dramàtic context del conflicte global que estem vivint, és més necessari que mai que s'afirmi una comunicació no hostil. Una comunicació oberta al diàleg amb l'altre, que afavoreixi un ‘desarmament integral’, que treballi per a desmuntar la ‘psicosi bèl·lica’ que es nia en els nostres cors.

Aquest fet de comunicar cordialment vol dir que qui ens llegeix o ens escol­ta capta la nostra participació en les alegries i les pors, en les esperances i els patiments de les dones i els homes del nostre temps.

Es necessari recuperar l’amabilitat en les relacions humanes. La manera de tractar els altres es manifesta en diverses formes: com a amabilitat en el trac­te, com una atenció a no ferir amb les paraules o els gestos, com un intent d’alleujar el pes dels altres. Implica dir paraules d’encoratjament, que reconforten, que enforteixen, que con­solen, que estimulen, en comptes de paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen.

Necessitem l’amabilitat perquè la comunicació no fomenti una enveja que exaspera, genera ràbia i porta a l’enfrontament, sinó que ajudi les persones a reflexionar amb calma, a desxifrar, amb esperit crític i sempre respectuós, la realitat en què vivim.

Reflexionem-ho bé, hi ha feina per a tots, ja que «el com­promís per una comunicació “amb el cor i amb els braços oberts és responsabilitat de cadascú». “Parlar amb el cor, en la veritat i en l’amor”.

Encoratgem a tots i cadascun a realitzar aquest procés de realitzar una comunicació que relacioni cor, veritat i amor que pugui servir a aquest temps per a una societat més humana.

 

 

 

Estrangeria

El ministre José Luis Escrivá vol flexibilitzar la regularització dels treballadors immigrants 

Poques vegades una instrucció de migració va generar tant de debat. Els plans de José Luis Escrivá d'aprovar una directriu que rebaixi els requisits establerts per a regularitzar a immigrants sense papers que, després de dos anys a Espanya, realitzin una formació que permeti la seva inclusió en el mercat laboral, ha despertat reticències entre les organitzacions sindicals i amb el Ministeri de Treball.

Tots es mostren a favor de la inclusió de les persones migrants que porten anys vivint a Espanya sense papers, però els actors crítics qüestionen una de les raons de fons que empeny al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a tirar endavant aquesta mesura: la seva utilització com un mecanisme per a donar resposta a la cobertura de llocs vacants en sectors com l'hostaleria i la construcció.

El ministre no planeja fer una nova reforma reglamentària ni una regularització extraordinària d'immigrants. La mesura anunciada consisteix simplement a modificar la instrucció interna que regula l'aplicació d'una de les vies amb les quals ja compten els immigrants sense papers a Espanya per a regularitzar-se: l'arrelament de formació, una fórmula creada pel Ministeri de Migracions al juliol de 2022 en el marc de la seva reforma del reglament d'Estrangeria.

L'arrelament per formació és una via perquè les persones sense papers puguin regularitzar la seva situació, creada al juliol de 2022 com una de les principals novetats impulsades per la reforma del reglament d'Estrangeria, la principal iniciativa aprovada pel ministre Escrivá en matèria de migració. Aquesta figura permet que les persones que acreditin viure a Espanya durant un mínim dos anys i manquin d'antecedents penals podran accedir a un permís de residència (que no permet treballar) d'un any de durada si es comprometen a “realitzar una formació per a l'ocupació reglada o a obtenir una acreditació oficial de qualificacions professionals”.

Una vegada finalitzada la formació, els interessats poden obtenir un permís de residència i treball de dos anys, sempre que provin haver superat els seus cursos i presentin un contracte de treball relacionat amb el curs realitzat i les condicions del qual garanteixin almenys el salari mínim interprofessional.

El Ministeri vol modificar els detalls de la seva aplicació, que havien estat desenvolupats en una instrucció interna. Segons l'esborrany de la nova instrucció,  el Ministeri planeja relaxar una sèrie de requisits. Abans imposava un mínim de 200 hores en els cursos desenvolupats pel SEPE i ara pretén retirar aquesta exigència en els temps. També busca acabar amb el requisit de la presencialitat al 100%, permetent els formats híbrids per a facilitar la conciliació dels migrants sol·licitants, especialment en el cas de dones amb fills.

A més, actualment, el contracte que els sol·licitants han de presentar per a aconseguir un permís de treball una vegada superat el curs ha d'estar relacionat amb la formació rebuda. Ara, el Ministeri flexibilitza una mica més aquest punt, permetent que el contracte aportat pugui estar vinculat al sector d'activitat del curs.

El ministeri considera que l'aplicació de la norma ha estat “massa rígida” i s'han trobat que alguns dels requisits xoquen amb la realitat de les persones sense papers. Segons sosté el gabinet d'Escrivá, les associacions que treballen amb migrants els han traslladat que els períodes molt prolongats de formació i l'exigència de presencialitat poden “afavorir que persones migrants prefereixin treballar en l'economia submergida, en condicions a vegades d'explotació, davant la impossibilitat d'estar un temps llarg sense ingressos”.

Aquesta és la raó defensada de manera oficial. Des dels sindicats es mostren preocupats per un altre possible motiu que, sospiten, explica l'interès d'Escrivá a facilitar més l'arrelament per formació: possibles pressions rebudes per part de la patronal -que ha aplaudit la mesura- davant la falta de mà d'obra, especialment en el sector de la construcció i de l'hostaleria.

A l'Alberg de Manacor es troben immigrants que es poden veure contemplats als suposats prevists per aquesta norma.

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (4)

Un altre mes sense moviment de persones usuàries de l'Alberg de Manacor i nou rècord de la llista d'espera

No és la primera vegada que davant l’absència de baixes de les persones usuàries de l’Alberg, o s’han pogut admetre noves altes, per lo tant aquest mes passat no hi hagut moviments. 

I això tenint en compte que la llista d’espera a assolit un nou rècord de 38 persones, xifra realment esgarrifosa.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 persones, el que dóna un total de 651 pernoctes mensuals. 

Al mateix temps s’han servit 750 racions mensuals de berenar, dinar i sopar per les persones usuàries de l’Alberg. 

Sens dubte que la gravíssima crisi de l’habitatge declarada i que afecta al joves principalment i a professionals amb mobilitat, també està tenint incidència als sectors més vulnerables, entre els que es troben els Albergs per persones sense sostre. 

L’Alberg de Manacor es la concessionària del servei d’acolliment a la Part Forana, del que és titular el Consell de Mallorca.

 

 

Aporofòbia

 L'"aporofòbia" (aversió als pobres), al Diccionari de la Llengua i agreujant del Codi Penal

La aporofòbia (del grec áporos ‘pobre’ i fóbos ‘por’ és la por i rebuig cap a la pobresa i cap a les persones pobres. És l'animositat, hostilitat i aversió, respecte de les zones o barris mancats i respecte de les persones pobres, és a dir, enfront d'aquelles persones que es troben desemparades i amb molt pocs recursos.

La diferència entre aporofòbia i xenofòbia o racisme és que socialment no es discrimina ni margina a persones immigrants o a membres d'altres ètnies quan aquestes persones tenen patrimoni, recursos econòmics i/o rellevància social i mediàtica. El que no té nom no existeix. Per això és necessari buscar paraules que ens ajudin a definir realitats socials innegables i quotidianes com la por, el rebuig o l'aversió als pobres. Només així, donant nom a aquesta realitat, podrem fer-la present en el debat social, conèixer les seves causes, enfrontar-nos a ella, buscar solucions...

Això és el que va pensar la filòsofa valenciana Adela Cortina quan en 1995 preparava una columna per a ABC Cultural en la qual denunciava que, sota moltes de les actituds racistes i xenòfobes que veiem cada dia al nostre voltant, batega una fòbia diferent: la que ens produeixen els pobres, aquells que en aquesta societat de l'intercanvi, del donar i rebre, no semblen tenir res a oferir-nos. Com ella mateixa explica en el seu llibre «Aporofòbia, el rebuig al pobre» (Paidós, 2017), «no repugnen els orientals capaços de comprar equips de futbol o de portar el que en algun temps es deien ‘petrodòlars’, ni els futbolistes de qualsevol ètnia o raça que cobren quantitats milionàries però són decisius a l'hora de guanyar competicions».

«Per contra -explica Cortina-, la veritat és que les portes es tanquen davant els refugiats polítics, davant els immigrants pobres, que no han de perdre més que les seves cadenes. (...) Les portes de la consciència es tanquen davant els captaires sense llar, condemnats mundialment a la invisibilitat». «El problema no és llavors de raça, d'ètnia ni tampoc d'estrangeria. El problema és de pobresa», conclou.

A la fi hi havia un terme capaç d'assenyalar una realitat punyent, de fer-la visible. La Fundació de l'Espanyol Urgent li dedica una de les seves recomanacions diàries sobre el bon ús de l'idioma, en la qual explicàvem el seu significat, la seva utilitat i la seva formació vàlida. Diverses persones i col·lectius van demanar, seguint una proposta de la mateixa Cortina publicada l'any 2000 en El País, la incorporació d'aquesta veu al Diccionari de la Llengua Espanyola, que s'ha produït finalment.

 El terme va arribar fins i tot a les institucions: el Senat espanyol va aprovar una moció en la qual demana la inclusió de l'aporofòbia com a circumstància agreujant en el Codi Penal.

Llei de l'Habitatge

El Congrés aprova la Llei de l'habitatge, amb límits al preu del lloguer i protecció contra els desnonaments

La nova Llei d'Habitatge, que el Congrés ha aprovat aquest dijous amb 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció, inclou nous conceptes que fins ara no havien format part de cap normativa, com la regulació dels preus del lloguer de zones tensionades, una nova definició de la figura dels grans propietaris i la creació d'un índex de referència que determinarà les rendes que es paguen pels pisos. També s'ha elevat la protecció entorn dels desnonaments de persones en situacions de vulnerabilitat i una relaxació dels requisits perquè l'administració pugui declarar una zona de mercat tensionat.

El text, que ha estat bloquejat més d'un any en el tràmit parlamentari, també contempla un diferent repartiment de les despeses inicials entre inquilí i casolà i incentius fiscals dissenyats perquè els propietaris tinguin al·licients per a rebaixar els preus o la creació d'un sistema potestatiu per a les entitats locals, a través de l'Impost sobre Béns immobles (IBI), per a afavorir la mobilització dels habitatges buits. En paral·lel, blinda per primera vegada els parcs públics d'habitatge, prohibint-se la venda a fons d'inversió, i s'amplien les reserves de sòl a habitatge protegit.

Límit al preu del lloguer

El topall al lloguer determinarà el preu màxim al qual els amos podran actualitzar la renda dels seus inquilins i es tracta d'un dels punts més importants de la llei. Actualment, el sostre està fixat en el 2% per a tots els habitatges en lloguer, però es tracta d'una mesura temporal que estarà en vigor fins a finals d'enguany amb l'objectiu de mitigar els efectes de la inflació, que va aconseguir el 8,4% en 2022. L'any que ve es pujarà al 3% i a partir de 2025 entrarà en vigor un nou índex, que només afectarà les zones calentes. La normativa afectarà els habitatges que siguin propietat de grans forquilles i de petits propietaris i regularà tant els contractes d'immobles que ja estiguin en el mercat com els nous, és a dir, cases que entrin per primera vegada al mercat. Aquests topalls s'establiran depenent de la modalitat de contracte i propietat. Així, els dels petits propietaris es regularan “mitjançant la indexació a la renda anterior en vigor”, mentre que en els grans es farà mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus. En el cas d'un habitatge que entra per primera vegada al mercat del lloguer i que pertany a un petit casolà, la referència serà l'índex de preus.

Desnonaments
La llei millora la regulació dels desnonaments i la protecció de les famílies vulnerables. S'aplicarà un sistema d'arbitratge que “propiciï l'acord entre arrendador i arrendatari”. De no haver-hi consens, es concedirà el temps necessari perquè els serveis socials puguin oferir solucions residencials. En aquests casos, les autoritats hauran de promoure el seu adequat re-allotjament i accés a l'habitatge digne, ”atenent les seves condicions de vulnerabilitat social i econòmica, així com a les seves circumstàncies personals i familiars”. Per a això, es podran utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge o qualsevol altra política. A més, es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminada i s'inclouen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de dos anys. En paral·lel, les comunitats autònomes podran dissenyar mecanismes de mediació i alternativa residencial.

Recàrrecs per habitatges buits
Els ajuntaments podran aplicar un recàrrec en l'Impost sobre Béns immobles (IBI) en aquells habitatges que estiguin buides durant més de dos anys. A partir d'aquest moment, la penalització seria d'almenys el 50%, arribant a un màxim del 150% en funció de la durada de la desocupació i del nombre d'habitatges desocupats que siguin del mateix titular. L'objectiu és que tingui un major efecte en l'optimització de l'ús del parc edificatori residencial. Les comunitats autònomes hauran d'informar el Ministeri de Transports del nombre d'habitatges buits que hi ha en el seu territori.

Donatiu

Col·lecta a favor de la Fundació Trobada de l'Associació "Amics del Seminari" a la Desena Diada Cultural

Coincidint amb l'aniversari de la constitució davant Notari de la Fundació Trobada (22 d’abril), l’Associació Amics del Seminari han celebrat la seva desena Diada Cultural a la ciutat de Felanitx. 

La trobada ha consistit amb una Assemblea/Celebració del memorial del Senyor presentada pel President de l’Associació Domingo Mateu en la qual ha llegit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, que va excusar la presència per mor de l’Ordenació Episcopal del nou Bisbe de Menorca Gerard Villalonga. 

A continuació han intervingut el rapsoda Miquel Montserrat recitant  el poema “El primer centenari de l’Encontrada”, Joan Brunet cantant “What a wonderful world” i el patró de la Fundació Trobada i associat José L. García Mallada fent la pregària pels més vulnerables, on va ressaltar la vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el treball i l’habitatge.  

A aquesta darrera intervenció es va sol·licitar una col·laboració econòmica, per la qual cosa es va habilitar una cistella on es van dipositar els donatius.

 

El Cor d’Amics del Seminari va interpretar varies peces polifòniques com “Dona Nobis pacem”, “Vou-veri-vou" i el càntic “Simon Joannis”. 

Alguns dels socis han estat acompanyats de les seves esposes que, finalitzat l’Assemblea es dirigiren a les instal·lacions del Ramaders Agrupats on, amb un dinar de companyonia, es va donar per finalitzada la Desena Diada Cultural dels Amics del Seminari de 2023. 

Des de la Fundació Trobada es volen donar les més expressives gràcies a tots els presents a la Diada per la seva generosa col·laboració. 

La Fundació Trobada és l’entitat titular de l’alberg de Manacor, concessionària del servei d’acolliment de la Part Forana creat pel Consell de Mallorca.  

Institut Mallorquí d'Afers Socials

IMAS incrementarà la xarxa amb 50 habitatges més per persones vulnerables

El Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) busca incrementar fins a 100 la xarxa d'habitatges per a fomentar el lloguer residencial a Mallorca, que actualment compta amb 50 pisos. L'organisme el fa a través d'un conveni amb les entitats pro-habitatge i Llar Sí, que ahir van organitzar un acte en Palma-Activa per a atreure a propietaris que vulguin llogar els seus habitatges a persones amb dificultats per a trobar casa.

«Ho fem a preu de mercat, amb una mitjana de 900 euros, i el propietari compta amb la garantia que hi hagi un bon ús de l'habitatge i que cobri; això sí, oferint un contracte de cinc anys prorrogables», va explicar ahir la coordinadora d'aquesta iniciativa, Eva Pons.

Catalina Rosa Grau, una de les propietàries que ja lloguen la seva casa a les entitats gestores, va assegurar que la seva experiència és molt bona perquè es pot despreocupar de tot, quan abans fins i tot va estar a punt de retirar la seva casa del mercat per les destrosses que li va causar un inquilí. Pons va comentar que qualsevol propietari interessat pot escriure'ls al correu electrònic provivienda@provivienda.org.

A l'acte també van acudir el cap de servei de la Xarxa d’Inclusió del IMAS, Sebastià Cerdà, i el director estatal del programa Housing First, de les entitats en Aliança pro-habitatge i Llar Sí, Daniel Fàbregas. També van ser dos inquilins beneficiaris.

Algunes persones usuàries de l'Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d'inclusió de l'IMAS, han tingut accés a aquest servei de lloguer residencial pel més vulnerables.