diumenge, 7 d’agost de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (7)

No més dues, d'una llista d'espera de 19 persones, han pogut ser acollides a l'Alberg de Manacor el mes de Juliol passat  

Dues persones han estat donades d’alta aquest mes passat de Juliol a l’Alberg de Manacor: un home de nacionalitat extracomunitària de nou ingrés i l’altra per reingrés.  

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries durant el mes ha estat de 23 i un total mensual de 720. 

S’han distribuït pels usuaris residents a l’Alberg 775 racions de dinar i sopar i 651 de dinar. 

Com és habitual les 25 places del centre segueixen totalment ocupades i la llista d’espera es situa a 31 de Juliol en 19 persones. 

L’Alberg de Manacor és un servei promogut per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, que pertany al Consell de Mallorca,  que presta la Fundació Trobada per a tota la Part Forana de l'Illa.






 

diumenge, 24 de juliol de 2022

Llei d'Habitatge

El sense-llarisme ha quedat definit per primera vegada en el projecte de "Llei d'Habitatge, en procés de tramitació parlamentària

Una inversió similar als ingressos que el Reial Madrid preveu obtenir amb les 1.667 places d'aparcament que es construiran sota l'estadi Santiago Bernabéu. És a dir, al voltant de 120 milions d'euros. Aquesta és la inversió que es necessitaria, aproximadament, per a donar una alternativa d'habitatge a les persones que viuen al carrer i que no accedeixen, per un motiu o un altre, a una plaça en un alberg, segons els càlculs que contempla l'associació “Llar Sí”. 

A Espanya hi ha prop de 30.000 persones que viuen al carrer. Una xifra que és aproximada ja que, en matèria de persones sense llar, les estadístiques no s'actualitzen de manera constant i no és fàcil saber quin és el nombre real. No obstant això, sí que se sap que només hi ha 20.613 places d'allotjament, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que corresponen a l'any 2020. D'elles, el 67% són en albergs. 

“No és un exercici acadèmic, però sí hem fet una aproximació de quant costaria” donar aquesta alternativa residencial en habitatges. Aquesta opció, indica Caballol, tindria un cost un 1,2% més elevat per plaça que en el cas dels albergs. “És un càlcul conservador, perquè no és fàcil saber quin és el cost dels programes tradicionals. Parlem d'edificis que són molt antics; amb sistemes d'atenció a les persones que són molt tradicionals, on a vegades hi ha personal treballant com a voluntaris i, en molts casos, religiosos”. 

Buscar aquesta alternativa per a les, aproximadament, 8.000 persones que l'associació calcula viuen sempre al carrer, tindria un cost lleugerament superior als citats 120 milions d'euros anuals. 

Quant es gasta en albergs? 

Les dades publicades per l'INE situen a Euskadi com la regió amb més places en albergs, 4.260. Per darrere, la Comunitat de Madrid, amb 2.459; i Catalunya, amb 2.367 places. 

A més, aquest organisme estadístic apunta que, en el cas dels albergs, el 83,7% dels centres van ser finançats única o predominantment per les administracions públiques. Mentrestant, un 7,4% dels centres es va finançar en la seva major part amb fons propis, un 3,6% amb fons procedents d'institucions privades sense fins lucratius i un 3,2% amb donacions particulars. 

Quant al perfil de persones que viuen en carrer, de nou cal anar-se a dades estadístiques que tenen anys a la seva esquena. L'última Estratègia nacional integral per a persones sense llar correspon el període 2015-2020. En ella es reflecteix que prop d'un 80% de les persones que dormen als carrers de les localitats espanyoles són homes. De mitjana, un 44% de les persones que manca de sostre porten més de tres anys en aquesta situació. Una realitat que, segons aquesta estratègia, afecta negativament a la seva salut, així ho percep el 41% de les persones sense llar; i a la seva seguretat, atès que més de la meitat reconeix haver estat víctima d'un delicte. 

Aquesta estratègia ja recull l'opció de donar un habitatge com a alternativa. El “denominat Housing First, en molts països, s'ha mostrat ja científicament molt eficaç perquè les persones sense llar més resistents a la intervenció social s'incorporin a processos de millora substancial de la seva situació. “Les persones sense llar en programes de 'Housing First' redueixen l'ús d'emergències sanitàries en un 83%, hi ha un 80% menys de trasllats en ambulàncies, el seu ús d'institucions penitenciàries baixa en un 77%”, (...), el 97% millora la seva salut mental i es redueix un 57% el consum de substàncies o alcohol i redueix costos“, enumera.  

En aquesta cerca d'alternatives, el “sense-llarisme” ha quedat definit -per primera vegada- en el projecte de Llei d'Habitatge, que porta mesos en procés de tramitació parlamentària. Ho defineix com una “circumstància vital que afecta una persona que no pot accedir de manera sostinguda a un habitatge adequat en un entorn comunitari”. 

En aquesta Llei d'habitatge, si es desbloqueja la seva negociació, associacions com a “Llar Sí” o “Pro-habitatge” insten que no s'inclogui dins del concepte de gran propietari, o gran forquilla, als qui cedeixin pisos, precisament, perquè siguin alternativa als qui estan en situació de carrer.




dimarts, 12 de juliol de 2022

Donatiu

Donatiu a l'Alberg de Manacor de la soprano Maria Antònia Gomila i  alumnes amb motiu de la celebració de final de curs

 Prou coneguda a Manacor és la soprano i Professora de música Maria Antònia Gomila per es faci aquí una presentació, car es freqüent escoltar-la arreu de concerts i actuacions a la nostra ciutat.  

No és aquesta la primera vegada que col•labora amb la Fundació Trobada a la Sala d’Art i Cultura. Han estat nombroses les seves actuacions, que es conten per èxits, amb una menció especial l’enregistrament fa mes de dues dècades d’un disc amb el nom de “Trobada” juntament amb músics coneguts com Martí Gomila “Salem”, Tomeu Matamales, Pep i Robin Alba, Pep Ros, Toni Parera, Toni Terrades i altres.  

Com a professora de música, juntament amb els seus alumnes, han celebrat recentment la festa habitual de final de curs , versionant música dels anys 60 i recaptant una important quantitat de diners com aportació voluntaria a benefici de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor. 

 La invisibilitat de que pateix el servei d’acolliment que presta aquesta entitat queda compensada amb la sensibilitat que de tant en quan demostren persones de bona voluntat, com és el cas,  amb els seus donatius 

El sincer agraïment a Maria Antonia i el seus alumnes per part de Fundació, patrons, professionals i usuaris de l’Alberg. 

El Consell de Mallorca te concedit per concurs el servei d’acollida per a la Part Forana de Mallorca a la Fundació Trobada de Manacor




dissabte, 9 de juliol de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (6)

 

 L'Alberg de Manacor no té més places disponibles que les produïdes per les baixes i la llista d'espera supera les 20 persones

 Dues dones i un home han estat les altes del mes de juny passat a l’Alberg de Manacor, omplint les tres baixes que s'han produït al centre.  

Com és crònic des de fa anys no hi ha mes places disponibles que les baixes que es produeixen i la llista d’espera supera les vint persones. 

Les tres noves altes són dues persones extra-comunitàries i una espanyola. 

La mitjana de pernoctes diàries és de 22 persones i el total mensual han sumat 647. Es recorda que l’usuari té dret, si s’absenta, a que li sia reservada la plaça tres vespres. 

Dades de menjador: s’han distribuït 750 racions de berenar, 630 de dinar i 750 de sopar pels usuaris residents. 

L’Alberg és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta la Fundació Trobada de Manacor.




 

dimecres, 6 de juliol de 2022

Xarxa

 

«Cal acabar amb l’estigmatització de les persones que pel motiu que sigui s’han quedat sense llar" (Catalina Cladera)

La presidenta Catalina Cladera ha visitat avui els serveis gestionats per l’IMAS ubicats a Ca l’Ardiaca.

 

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, juntament amb la consellera de Drets Socials i presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Sofia Alonso, la vicepresidenta segona de l’IMAS, Magdalena Gelabert, i el director insular d’Inclusió Social, Guillermo Montero, han visitat avui els serveis ubicats a Ca l’Ardiaca per estudiar la seva adaptabilitat al nou model d’atenció centrat en la persona que s’està implantant des de la institució insular.

   

«Cal acabar amb l’estigmatització de les persones que pel motiu que sigui s’han quedat sense llar. La realitat ha canviat els darrers anys i hem d’adequar els nostres recursos a les necessitats concretes de cada persona per facilitar la seva inserció social i, si és possible, laboral», ha dit Catalina Cladera. La presidenta del Consell ha afegit que «visites com la d’avui ens permeten conèixer personalment el funcionament propi de cada servei i l’opinió dels professionals i usuaris, i això esdevé molt enriquidor a l’hora d’estudiar noves fórmules per implantar el nou model d’atenció personalitzat a la Xarxa».

 

En concret, Ca l’Ardiaca acull tres serveis de la Xarxa d’Inserció Social de l’IMAS: el  centre de Ca l’Ardiaca mateix, que disposa de 75 places de baixa exigència o atenció bàsica nocturna; sa Placeta, amb cabuda per a 40 persones sense llar amb conductes addictives; i Primera Acollida, també amb 40 places destinades a noves persones usuàries que s’han incorporat recentment a la Xarxa i a on es fa una primera valoració per assignar-les el recurs més adequat.

 

En total, la Xarxa d’Inserció Social de l’IMAS compta amb 465 places i durant l’any 2021 va atendre un total de 1.007 persones. A banda de Ca l’Ardiaca, Primera Acollida i sa Placeta, el Consell gestiona 170 places a Casa de Família, 25 a l’Alberg de Manacor i altres temporals a Son Ribes (18), es Molinar (15) i Ruberts (12). A més a més, ha consolidat 70 places que poden arribar a allotjar un centenar de persones als programes Housing First i Housing Led, les quals han suposat el gran canvi respecte del model residencial per a les persones sense llar perquè els ofereix una llar digna, estable i independent amb suport professional.




 

diumenge, 5 de juny de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (5)

Escàs moviment d'usuaris a l'Alberg de Manacor, que roman complet des de fa mesos

No més una persona ha pogut ingressar a l’Alberg aquest mes de maig passat: un home extracomunitari. L'escàs moviment d’entrades i sortides no ha permès altres acollides, a pesar de la llarga llista d’espera, ja crònica, que arriba a les 20 persones, tal com ja s’ha publicat a altres articles. 

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes del centre i una persona hospitalitzada a la qual se reserva la plaça.  

Les pernoctes diàries han estat 21 i el total mensual ha arribat a les 646. 

En quant al menjador s’han distribuït 792 racions de berenar, dinar i sopar aquest mes de maig passat. 

L’alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta la Fundació Trobada de Manacor. 




dijous, 2 de juny de 2022

Subvencions

Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença, atorga una subvenció a l'Alberg de Manacor per a la renovació d'electrodomèstics 

La Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, ha rebut una subvenció, com ho ha fet altres anys, de Colonya, la mallorquina Caixa d’Estalvis de Pollença.  

Aquesta vegada ha anat destinada a la renovació d’alguns electrodomèstics que havien patit un evident grau de deteriorament.  

Així s’ha pogut comprar una rentadora. Es fàcil endevinar el desgast que pateix una màquina que, en comparació a un domicili particular,  ha de rentar la roba dels 25 usuaris que actualment romanen a l’Alberg. 

Igualment ha succeït amb la assecadora, aparell tan necessària con l’anterior. S’ha pogut substituir la vella, pràcticament inservible, per una nova. 

Finalment s’ha comprat una nou aparell de Televisió, perquè els hostes de l’Alberg puguin gaudir d’espais d’informació, de cultura i d’oci. 

Un agraïment sincer per part de la Fundació Trobada a la direcció i demés responsables de Colonya, la Caixa d’Estalvis de Pollença, per la seva generositat i sensibilitat cap els més desfavorits. 

L'Alberg de Manacor forma part de la xarxa d'inclusió social del Consell de Mallorca.