divendres, 10 de gener del 2025

JUBILACIÓ

 

Un comiat ple d’agraïment i admiració


El passat 20 de desembre, la Fundació Trobada va viure un moment molt especial: l’acte de jubilació de Rafel Sansó, una figura imprescindible en la història del nostre alberg per a persones sense llar. El servei d’Alberg per a la part Forana és una prestació de la Fundació Trobada de Manacor per concessió administrativa del Consell de Mallorca.

L’esdeveniment va ser un homenatge càlid i emotiu, on es va reconèixer la seva trajectòria i agraïr la seva tasca. Durant l’acte, es van compartir records, anècdotes i, sobretot, moltes paraules d’agraïment.

Sempre disposat a escoltar, acompanyar i oferir una mà amiga, Rafel va demostrar que l’empatia i la solidaritat són eines poderoses per canviar vides.

Encara que trobarem a faltar la presència de'n Rafel en el dia a dia de la Fundació, li desitgem una jubilació plena d’alegries i noves experiències. 

Per acomiadar-nos, li vam entregar una placa conmemorativa, un símbol senzill però ple de significat, perquè sempre recordi la seva segona família: la Fundació Trobada.

Gràcies per tot, Rafel. 


dimecres, 18 de desembre del 2024

INMIGRACIÓ

 

Desmuntant el mite migratori: 5 veritats incòmodes

Alberto Ares, investigador de migracions, exposa i desmunta 5 mites sobre la realitat migratòria. Sobre cadascun d'aquests mites, Ares presenta la realitat amb dades des d'estadístiques oficials, estudis especialitzats de governs, universitats i organismes internacionals, així com d'institucions especialitzades tant en l'àmbit econòmic, social, polític i de seguretat.

1.- “Ens envaeixen”

Els nivells de migració internacional s'han mantingut relativament estables durant anys, representant el 3% de la població mundial. Així mateix, el percentatge de població que arriba a Espanya i a Europa de manera irregular cada any no supera el 5 o 10% de la migració total. A Espanya, el creixement de població dels últims anys es deu a l'increment de les persones migrants, que han aportat considerablement a la nostra economia i la nostra societat envellida.

2.- “Reben més ajudes”

Les persones migrants aporten més del que reben a l'estat, contribuint significativament al creixement econòmic i la innovació. La veritat és que els immigrants aporten a l'economia molt més del que reben en ajudes. Així ho avala un recent estudi en la comunitat murciana que demostra que, els immigrants aporten a l'Estat un 70% més del que reben, i un 30% més que els espanyols natius. Durant el període 2014-2018, els immigrants a la UE van aportar una quantitat neta de més de 1.500 euros anuals per càpita, la qual cosa suposa 47 vegades més que la població nativa.

3.- “Menys seguretat”

Aquest mite relaciona la immigració amb l'augment dels índexs de delinqüència. No hi ha proves que donin suport a l'afirmació que la immigració augmenta la delinqüència. De fet, alguns estudis mostren un descens de la delinqüència en ciutats amb alta immigració. Dades de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol indiquen que els espanyols cometen més delictes que els estrangers en termes absoluts. Així mateix, els estudis demostren que la regularitat promou la seguretat, és a dir, l'estada regular permet a les institucions saber qui viu en les seves comunitats i quines necessitats tenen, així com assegurar la responsabilitat de tots els membres de la comunitat davant la justícia i davant els seus veïns; així com protegir les persones de l'explotació laboral i abusos.

 

4.- “Ens lleven el treball”

Aquest mite crea un ambient de competència entre els treballadors natius i les persones migrants. Els estudis demostren que, en general, els migrants no competeixen pels mateixos llocs que els treballadors locals, i sovint exerceixen funcions essencials en societats envellides. De fet, 9,93 milions de ciutadans extracomunitaris estaven ocupats a la UE en 2022, la qual cosa representa el 5,1% de la mà d'obra total. D'altra banda, les persones migrants de països no pertanyents a la UE guanyen aproximadament un 30% menys que els treballadors espanyols.


5.- “Més murs”

Aquest és un mite molt estès, però la realitat demostra que les mesures restrictives de control fronterer per a reduir la immigració són ineficaces i causen morts i deshumanització. Encara que el món ha vist multiplicar-se per deu la construcció de murs des de 1990, aquestes barreres no han frenat la migració. Com ens recorda el Papa Francesc: “Tots, tots els murs cauen, avui, demà, o dins de cent anys, però tots cauen. No és una solució. El mur no és una solució. Construïm ponts i no murs. Ponts que ens permetin derrocar els murs de l'exclusió i l'explotació. Passem de la cultura del rebuig a la cultura de la trobada”.

En la seva exposició, Alberto Ares reconeixia com es fa necessari un canvi en el marc de discussió, perquè parlar d'immigració és parlar de nosaltres mateixos, del nostre propi desenvolupament com a societat. Davant tots aquests mites, hem d'assumir el coratge no sols de dir la veritat, sinó de defensar els drets de les persones més vulnerables en la nostra societat.

Testimonis d'esperança: arrelats i enamorats

Davant la "crisi de sentit col·lectiu", que com apuntàvem està marcada per sentiments de por, d'ansietats distòpiques, de polarització, de cerca de salvadors i d'una desvinculació amb el món de la vida i dels valors; estem cridats a alimentar la confiança bàsica, la humanitat i les claus de sentit.


Hem de deixar de culpar dels complexos reptes socials a les persones migrants i com a societat encarar-los per a continuar caminant amb esperança. Necessitem re-connectar amb el món de la vida i dels valors, apostant pel bé comú com a humanitat, i alimentant l'esperit de comunitat.





dimarts, 10 de desembre del 2024

Safata solidària

Campanya d'Embotits Matas a benefici del menjador social de Can Gazà i Fundació Tardor

Aquest és el segon any consecutiu de la campanya d’assolir 500 safates solidàries amb la intenció de col·laborar amb el menjador de Can Gazà i Fundació Tardor.

Es tracta d’una iniciativa llançada l’any passat per l’empresa Embotits Matas, amb domicili a Maria de la Salut, Codi Postal 07519, Cami Vell d’Arta, Pol. 4.

Cada safata duu 1 quilo de salsitxes i el seu preu es de 5 euros. L’ingrés s’ha de fer posant +Bandeja solidaria al compte: ES85 0128 0597 7901 0003 0667

Embotits Matas agraeix anticipadament a tots els col·laboradors d’aquesta iniciativa per la seva desinteressada generositat i la Fundació Trobada recolza  la iniciativa convidant al públic a afegir-se al projecte. 

Bones Festes de Nadal!!




dilluns, 2 de desembre del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (11)

39 persones en llista d’espera de l’Alberg de Manacor a dia 30 de novembre

Tres persones han causat baixa al centre el mes passat i les places han estat immediatament ocupades per tres homes, un espanyol i dos estrangers extra-comunitaris.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 amb un total mensual de 653 pernoctes.

La llista d’espera roman al alça amb 39 persones a dia 30 de novembre passat.

El menjador ha servit 750 racions mensuals de berenar, 638 de dinar i les mateixes de sopar.

El servei d’Alberg per a la part Forana és una prestació de la Fundació Trobada de Manacor per concessió administrativa del Consell de Mallorca.





divendres, 29 de novembre del 2024

Secrets d'una mirada

 “Al meu país creuen que els doblers aquí estan amuntegats als arbres”

Fa 16 anys que Mamadou Ndiaye treballa durant la temporada com a conserge en un hotel d'Alcúdia


Mamadou Ndiaye era funcionari de presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació irregular.

 “Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora. 

Els estalvis anaven per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet en arribar-hi”.

Per gestionar la regularització en els temps de Zapatero es va traslladar a Madrid, on va exercir la venda ambulant. “El dia de les noces dels reis vaig guanyar més de 500 euros amb CD a 2,5 euros. Tota Espanya era allà. Mai he fet tants doblers en una jornada”, recorda entre rialles.

 D'aquí va tornar a Verger, on va aconseguir el seu primer contracte legal com a electricista. “Ens van explotar igualment. Era una empresa molt gran d'un polític molt important del PP”, revela. Llavors va veure una oferta de treball al periòdic com a conserge en un hotel d'Alcúdia. “Vaig enviar un currículum i, després de l'entrevista, em van dir que la feina era meva. Jo no sabia on estava Palma. Molt menys Alcúdia”, reconeix.

Conrear la terra

Han passat 16 anys i, des de llavors, reparteix la seva vida entre Mallorca i el Senegal. Treballa sis mesos a l'illa i els altres sis els passa amb la seva dona i els seus set fills. Allà conrea la terra i aconsegueix uns ingressos extra, ja que no té dret a cobrar l'atur per residir a l'estranger. 

No obstant això, paga el lloguer de la seva habitació a Alcúdia tot l'any perquè, si no, "seria impossible” trobar un lloc on viure. “El concepte africà de família és diferent, molt més extens. Jo mantinc gairebé 25 boques i entenc que aquest és el meu paper. Espanya, evidentment, té més llibertat i més drets humans. Quant a Mallorca, m'encanta. He conegut molt bona gent”, explica.

La vida dels manters:  "tots volem venir a Mallorca, però es duríssim"

Mamadou creu que l'educació i el fet de ser musulmà marca la manera de ser dels seus compatriotes. “Som molt tranquils, treballadors i sociables”, assegura sobre els senegalesos, que confereixen una gran importància a la vida en comunitat.

“Existeix una gran germanor entre nosaltres. Quan algú arriba a qualsevol lloc d'Espanya, la família del Senegal contacta amb qualsevol persona que pugui donar una mà als seus. Aprenen l'idioma fins que puguin volar amb les seves pròpies ales”. 

En aquests primers moments, la venda ambulant és el recurs natural per subsistir. “Si estan venent al carrer, és perquè no tenen papers. Només estàs tranquil quan per fi aconsegueixes un treball regularitzat”, conclou.

Marcos Torío, "Ara Balears", 28.11.2024

Mamadou Ndiaye

Periodista Marcos Torío del diari  "Ara Balears"



dissabte, 23 de novembre del 2024

Formació

Primer taller per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada

Ja es va anticipar a aquest blog el dia 30 de setembre passat, la notícia de dur a terme un projecte que serveixi de guia per a millorar la convivència intercultural del centre gestionat per la Fundació Trobada

Aquest projecte pretén tenir en compte la veu de tots el actors que hi són presents en l’espai, així com una relació positiva d’aquest amb l’entorn comunitari o bel barri.

Aquests dies s’ha treballat el primer taller consistent amb un breu mapeig social (sociograma), per identificar relacions i l’impacte que té la Fundació a nivell contextual (Institucional, organitzacional i de base social).

Aquesta és la primera actuació de les  6  previstes  i que correspon a la primera fase: la planificació inicial.

En pròximes dades tindran lloc les actuacions que corresponen a les fases d’anàlisi, sensibilització, fase propositiva, proposta de full de ruta i avaluació final. De totes elles s’anirà informant puntualment a aquest blog.

El taller, com la totalitat del projecte està co-dirigit per la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández García i el Director Tècnic de la Fundació Inter-coopera, David Abril Hervás, Professor de Sociologia a la UIB i membre de l’Observatori Social de les Illes Balears.

La Fundació Trobada es la concessionària del servei d’Alberg per a la Parat Forana atorgat pel Consell de Mallorca.





 


 



 


divendres, 22 de novembre del 2024

Exposició


 Avui, 22 de novembre, inauguració de l’exposició de pintura de Miquel Nicolau a la Fundació Trobada

El pintor Miquel Nicolau Riera obri per tercera vegada una exposició de les seves obres a la Fundació Trobada.

La inauguració tindrà lloc avui divendres dia 22 a les 19.30 hores a la tercera planta de l’edifici de García-Prohens, situat al Passeig de Ferrocarril, num. 14 de Manacor

L’exposició romandrà oberta des del dia 22 de Novembre fins a l’11 de desembre de 2024 de les 18 a les 21 hores.

Per la indubtable categoria de les seves obres cal esperar una l’afluència considerable de públic a la inauguració així com un notable èxit a les vendes.