Donatiu

Materials de Construcció Galmés fa partícip a la Fundació Trobada de la seva festa d’inauguració de les  instal·lacions Showroom 2024

Ahir divendres dia 11 d’octubre Materials de Construcció Galmés va fer lliurament de importants quantitats d’aliments per a l’Alberg de Manacor, provinents de la festa d’inauguració de Showroom 2024.

El projecte Showroom tracta d’una total renovació de les instal·lacions, un nou concepte, noves idees i nous productes per oferir els millors serveis, augmentant l’oferta de materials mantenint l’essència de sempre.

Materials de Construcció Galmés es un negoci familiar iniciat en 1967 amb el transport de mercaderies a petita escala i que aviat es diversifica amb l'obertura d'un magatzem per a la venda de tota mena de materials per a la construcció: paviments i revestiments, sanitaris, xemeneies i altres, així com magatzem amb estoc de ciments, morters, aïllants, canonades, blocs, etc.

Aquest gest de generositat de l’Empresa es prova d’una sensibilitat social demostrada a favor dels mes desvalguts de la nostra societat.

Si gran ha estat la quantitat d’aliments lliurats, gran ha de ser la gratitud per part de la Fundació Trobada que la vol expressar públicament mitjançant aquest blog. 

Moltíssimes gràcies.

L’Alberg de Manacor és un servei de la Fundació Trobada per a la Part Forana, finançat pel Consell de Mallorca.

 

Sanchez avui al Congrés dels Diputats

Sánchez promet reforma del Reglament d’Estrangeria eliminant tràmits burocràtics innecessaris

"Els espanyols som fills de la migració, no serem pares de la xenofòbia", ha subratllat avui el secretari general i president del Govern, Pedro Sánchez, en la seva compareixença en el Congrés dels Diputats. Amb aquestes paraules, Sánchez ha fet una crida a "fer una política migratòria de la qual els nostres majors puguin sentir-se orgullosos i que garanteixi el futur dels seus nets", establint les bases de la visió de l'Executiu sobre aquest tema crucial per al futur d'Espanya.

En el seu discurs, el líder socialista ha presentat les línies mestres de la política migratòria del Govern, destacant el seu enfocament "responsable i humanitari”. Una política, ha afirmat Sánchez, “que no es desentengui del fenomen migratori” –com va fer el PP– “ni el demonitzi” –com fa VOX– i que “reconegui els reptes que planteja la immigració i els resolgui, al mateix temps que maximitzi els enormes beneficis que aquesta pot reportar al nostre país”. Per això, Sánchez ha subratllat que Espanya ha de triar entre ser "un país obert i pròsper, o un país tancat i pobre".

Durant la seva intervenció, el president ha desglossat els cinc eixos d'acció de la política migratòria del Govern: reforçar fronteres i sistema d'acolliment, enfortir instruments per a una migració legal, segura i ordenada, reclamar una política corresponsable a la UE, impulsar la integració dels migrants, i fomentar el desenvolupament econòmic dels països d'origen. En aquest sentit, Sánchez ha anunciat que demanaran a la Comissió Europea avançar l'entrada en vigor del Pacte de Migració i Asil a l'estiu de 2025.

Sánchez ha posat l'accent en la necessitat d'abordar els desafiaments migratoris de manera col·lectiva. "Som conscients que fer-ho no és fàcil. Per això, des que tinc l'honor de presidir el Govern d'Espanya, ens hem esforçat a impulsar una política migratòria solvent, humanista i eficient", ha afirmat. El president ha identificat tres reptes principals: gestionar els pics de migració irregular, aconseguir una integració efectiva, i combatre la desinformació sobre el fenomen migratori que escampa la ultradreta i la dreta per a, com ha assegurat Sánchez, “ocultar la seva falta de projecte polític, i perquè la por els obri les portes que les urnes els van negar”.

Així mateix, en el seu discurs, Sánchez ha fet una crida a l'oposició perquè doni suport a la reforma de l'article 35 de la Llei d'Estrangeria, que busca establir una distribució proporcional entre comunitats autònomes dels menors no acompanyats que arriben a Canàries. "No podem exigir a Europa una solidaritat que no vam mostrar nosaltres mateixos dins del nostre país", ha argumentat.

Finalment, el líder socialista ha anunciat importants mesures legislatives. "En les pròximes setmanes, els partits del Govern de coalició intentarem aconseguir un acord amb els grups d'aquesta Cambra per a aprovar una nova Llei de Famílies que ampliarà els drets de les famílies monoparentals, les famílies nombroses, les famílies migrants i aquelles famílies que tinguin algun membre amb discapacitat", ha declarat Sánchez.

 A més, ha avançat una reforma del Reglament d'Estrangeria que "agilitzarà els processos dels migrants que ja resideixen a Espanya, eliminant tràmits burocràtics innecessaris".

Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va declarar en una entrevista a TVE que la reforma del reglament d'estrangeria, (en fase de consulta pública actualment), podria aprovar-se “a la fi d'octubre”, recalcant la importància que tindrà en tres aspectes fonamentals com la formació, l'ocupació i la família.

Se simplificaran els tràmits a les empreses contractants, atorgarà seguretat jurídica als estrangers i a les seves famílies, inclourà nous tipus d'arrelament per a accedir a un permís de residència, facilitarà la regularització d'estrangers explotats laboralment i dels qui siguin víctimes de la violència masclista i ordena les competències entre consolats i oficines d'estrangeria. 

365 dies sense Pau

La guerra és el fracàs de la política, una derrota enfront de les forces del mal

«La guerra deixa el món pitjor de com l’havia trobat. La guer­ra és un fracàs de la política de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les for­ces del mal». Les darreres notícies de Palestina, són esfereïdores i alarmants: més de 42.000 morts, la majoria dones i infants, persones al marge de l’odi i de la violència, subjectes pacients que paguen amb la seva innocència i sense que un mínim d’empatia i misericòrdia toqui el cor dels agressors.

Què té d’humana una consciència que no s’atura de fer el mal, posseïda per un esperit que no pensa més que a destruir sense calibrar -i el que és pitjor, sabent-ho- la magnitud d’un genocidi sense precedents pel moment que vivim?

La guerra està estesa a molts altres països, ben a prop de nosaltres entre Rússia i Ucraïna. Amb els mateixos resultats, els mateixos tons dictatorials i les contínues amenaces de no aturar la violència i produir cada dia més morts innocents. Afegim-hi tots els altres països dels quals la premsa no en parla i que pateixen una censura injusta que impedeix que es doni a conèixer allò que realment està passant.

«Prestem atenció a la veritat d’aquestes víc­times de la violència, mirem la realitat des dels seus ulls i es­coltem els seus relats amb el cor obert. Així podrem reconèixer l’abisme del mal en el cor de la guerra i no ens pertorbarà que ens tractin d’ingenus pel fet d’escollir la pau».

Som convidats a invocar la pau, a fer-la viva i present entre nosaltres, en el conjunt de totes les nostres relacions perso­nals, familiars, socials, religioses, polítiques i respecte de l’en­torn natural que ens envolta i ens configura. Exigim la pau com dret fonamental, com ho és el dret a la vida humana.

«La pau no s’aconsegueix només amb acords de paper o a les taules de compromisos humans i polítics. Neix de cors transformats, sorgeix quan cadascú de nosaltres és aconseguit i tocat per bondat de cor, que dissol els nostres egoismes, romp els nostres prejudicis i ens dona el gust i l’alegria de l’amistat. Aquests són els atributs del cor humà: una hospitalària proxi­mitat, la compassió i la misericòrdia”.

És imprescindible el desig de treballar i comprome­tre’ns que s’arribi a una pau duradora, on l’Estat de Palestina i l’Estat d’Israel puguin viure un al costat de l’altre, esfondrant els murs de l’enemistat i de l’odi, al mateix temps que ens pre­ocupem per Jerusalem, perquè es converteixi en la ciutat de l’encontre fratern entre cristians, jueus i musulmans, tutelada per un estatut especial garantit a nivell internacional i que els responsables de les nacions i les parts en conflicte puguin trobar el camí de la concòrdia i de la unitat.

 

Moviment Alberg de Manacor 2024 (9)

Roman alta la llista de d’espera per ingressar a l’Alberg de Manacor amb 39 persones

Quatre persones, tres homes i una dona, han estat les altes per nou ingrés aquest mes de setembre passat a l’Alberg de Manacor.

Igualment quatre han estat les baixes del centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones amb un total mensual de 690 pernoctes.

El menjador ha servit 750 racions de berenars i 659 dinars i igual nombre de sopars.

La llista d’espera no minva i roman amb 39 persones a dia 30 de setembre.

L’Alberg per persones en risc d'exclusió social és un servei del Consell de Mallorca per a la Parta Forana atorgat per concessió administrativa a la Fundació Trobada de Manacor. 

  

                            

Proposta Premi Ramón Llull

La Fundació Trobada proposa a l’Associació de Pastoral Penitenciària com a Premi Ramon Llull 2025

Els premis Ramon Llull són uns guardons que atorga el Govern Balear anualment a persones o entitats que hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d'investigació, de l'ensenyament i lingüístic.En aquest cas es tracta del Premis convocats per a l’any 2025 pel Govern Balear i la Fundació Trobada proposa a l’Associació de Pastoral Penitenciària que treballa a tot l’àmbit balear.

L’Associació Pastoral Penitenciària celebra enguany el seus 20 anys de constitució formal, tot i que, abans d’erigir-se com a Associació portava més de 10 anys realitzant activitats com a grup de voluntaris i voluntàries. Durant tot aquest temps s’ha dedicat a humanitzar la vida dels privats de llibertat, donant visibilitat a un col·lectiu part de la nostra Comunitat Autònoma, però tan amagat i Estigmatitzat.  

Ha desenvolupat nombrosos projectes i campanyes de caire social, tals com el Camí de Santiago amb població reclusa, nombrosos projectes d’intervenció del voluntariat a presó, i destacant el projecte d’Inserció Sòcio-Laboral per a reclusos i ex-reclusos denominat PIS D’ACOLLIDA, que s’ha arribat a convertir en un referent en la Xarxa d’Inclusió Social.

A nivell balear, ha contribuït de forma molt activa i directa en l’atenció a la població reclusa de Menorca fins a la inauguració de la presó menorquina l’any 2011. De la mateixa manera realitza fins al moment present, l’atenció a la població penitenciària eivissenca que compleix la seva condemna a Mallorca, donant suport tècnic a la creació de projectes d’acompanyament a Eivissa per a la seva reinserció.

Durant la seva trajectòria ha rebut nombrosos reconeixements per part de les institucions, tals com Medalla al Mèrit Social Penitenciari del Ministeri de l’Interior per la seva tasca de reinserció social, Premis a la Solidaritat i l’Accessibilitat, i Reconeixement a la trajectòria exemplar del Consell de Mallorca,  Premi Rosa Bueno de l’Ajuntament de Palma a la participació de sectors socials vulnerables i en risc d’exclusió social,  P de Populars de la Cadena COPE, Premi Onda Cero al Projecte Social de l’any, entre altres. 

Actualment es troba a la  avantguarda nacional en quan a programes d’innovació social-penitenciari, essent la primera entitat de tot l’Estat espanyol en formar part des de 2019 del Moviment europeu “Rescaled”, impulsant un nou model penitenciari innovador que apunta cap a una Societat més segura, inclusiva i sostenible. 

Aquest fet ha projectat l’Associació Pastoral Penitenciària a nivell internacional donant reconeixement i visibilitat a tota Europa de la tasca que es desenvolupa a Balears. En tot moment, l’Associació Pastoral Penitenciària, ha treballat i esdevingut pont de permeabilització entre la Societat Balear i la població privada de llibertat i viceversa.

Aquesta proposta gaudeix de tot el suport dels membres del Patronat,  la Directora de la Fundació Noèlia Hernández García,  així com de la resta de professionals i usuaris de l’Alberg.

Formació

 

Proposta tècnica per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada

Seguint amb els projectes de formació destinats als professionals i usuaris de l’Alberg de Manacor, la Fundació Intercoopera ha elaborat una proposta del que serà un full de ruta per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada.

“L’objectiu que guia aquesta proposta no és un altre que millorar la convivència intercultural del centre gestionat per la Fundació Trobada, tenint en compte la veu de tots els actors que hi són presents en l’espai, així com una relació positiva d’aquest amb l’entorn comunitari o del barri”.

Aquesta intervenció constaria de 6 fases: 1) Planificació inicial; 2)fase d’anàlisi orientada a conèixer el punt de partida; 3) Una part central de sensibilització per generar espais d’aprenentatge i sensibilització; 4)Fase propositiva i de projecció; 5)Redacció d’una proposta de full de ruta centrat en la convivència inter-cultural; 6)Avaluació final.

El pla de treball consistiria en primer lloc desenvolupar cada una de les fases amb les explicacions adients per el coneixement del objectius que es pretenen assolir i en segon lloc les actuacions pertinents a cada un d’elles.

Així dintre les actuacions previstes per cada una de les fases senyalaríem les següents: 1)Breu mapeig social (sociograma) per identificar relacions i influències dintre de la Fundació i Reunions de planificació; 2)entrevistes al personal tècnic de la Fundació, tallers de diagnòstic amb persones usuàries; 3)formació en diversitat cultural i convivència inter-cultural, tallers participatius d’aprenentatge per a persones usuàries, accions comunitàries; 4)sessions internes de treball entre la Fundació Intercoopera i la Fundació Trobada per definir els eixos del pla, sessions participatives (tècnics/persones usuàries);5) redacció del Full de Ruta de caràcter intern (Fundació Intercoopera/Fundació Trobada); 6)Jornada de presentació del Pla.

El projecte, que tindrà començament aquest mes d’octubre proper i està previst que finalitzi abans de Pasqua, serà co-dirigit per la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández García i el Director Tècnic de la Fundació Intercoopera, David Abril Hervás, Professor de Sociologia a la UIB i membre de l’Observatori Social de les Illes Balears

“Existeixen altres experiències prèvies que poden servir d’estudi per al present treball, com puguin ser el pla de convivència del centre d’acollida de San Isidro (Madrid) gestionat per Càritas, el projecte de convivència de l’alberg municipal de Saragossa o el del centre d’acollida i inserció social “El Refugi” (Sevilla).”  

La Fundació Trobada és la concessionària del servei d’Alberg per a la Part Forana de Mallorca atorgat per l’Institut Mallorquí d’Afers Social del Consell de Mallorca.

         

 

 

Regularització-Ja

Sis organitzacions presenten propostes dirigides a garantir vies  d’entrada segures i regulars de migrants que evitin la irregularitat administrativa

El Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que en aquests moments està en procés de reforma, és un instrument clau en la política migratòria i eina fonamental per a promoure la inclusió de la població migrant a Espanya.

L'aliança formada per sis organitzacions especialitzades en l'acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades (Andalusia Acull, Càritas, CEAR, CONVIU Fundació Cepaim,  Xarxa Acull i Servei Jesuïta a Migrants) valoren positivament algunes de les reformes proposades pel Govern, reconeixent que s'han incorporat aportacions clau compartides per les entitats socials, com ara la reducció del període de residència prèvia per a obtenir la regularització o la simplificació dels procediments d'arrelament . No obstant això, consideren que encara existeix un ampli marge de millora.

Per a això, aquestes sis organitzacions han presentat una bateria de propostes dirigides a garantir vies d'entrada segures i regulars que evitin la irregularitat administrativa, com ara la concessió de visats, la flexibilització de la figura de la re-agrupació familiar per a procurar el dret a la vida en família de les persones migrants i la rebaixa dels períodes de residència exigits per a sol·licitar les autoritzacions de residència i treball com a única via per a evitar situacions d'exclusió i des-protecció.

També s'incorporen propostes relatives a la pròpia tramitació de les autoritzacions, que en l'actualitat representa la primera barrera amb la qual es troben les persones migrants per a poder regularitzar la seva situació. Es proposa reforçar les vies presencials de presentació de sol·licituds d'expedients d'estrangeria, amb mesures com la creació de punts d'informació, acompanyament i orientació a les persones, amb la finalitat de reduir l'elevada bretxa digital que s'adverteix en l'accés a l'administració d'estrangeria, la traducció de la documentació als idiomes més habituals o l'ús d'intèrprets.

A més, s'insisteix en la necessitat de protegir l'accés a la justícia i a la denúncia segura per a les persones en situació administrativa irregular que són víctimes de delicte, de manera que la condició de víctima prevalgui sobre l'estatut de residència, i puguin evitar-se situacions de gran des-protecció, expulsió, infra-denuncia i impunitat del denunciat/infractor.

La normativa d'estrangeria ha de garantir que no hi hagi nens i nenes en situació irregular i per a això es requereix continuar aprofundint en els instruments de protecció i reconeixement de drets de les nenes i nens migrants, acompanyats o no per les seves famílies. En aquest sentit, s'han d'incorporar propostes més àmplies que les del text presentat quant a l'autorització de residència legal per a menors que han nascut a Espanya o l'adaptació del sistema de determinació de l'edat a la normativa internacional, entre altres.

Les sis organitzacions signants consideren necessari continuar avançant en la modificació del Reglament d'Estrangeria de forma dialogada i participada per a desenvolupar una política migratòria que no sols posi el focus en les necessitats del mercat laboral espanyol, sinó que s'abordi tots els obstacles normatius i estructurals que impedeixen a la població migrant la seva plena participació en la societat espanyola en igualtat de drets.