divendres, 22 de gener de 2021

Pandèmia

 Que hi podem aprendre nosaltres per a viure aquest temps amb una altra mirada menys utilitarista i desesperançada?

Estem immersos en la realitat de la ovid-19, en plena fragilitat sanitària i econòmica,  i vivim en estat de xoc. No estem acostumats a estar en suspens després de tants mesos, contagis i morts. L'estupor és evident en les autoritats i en les 
societats de tot el món, empresonades en un endiablat tauler amb dues fitxes impossibles de casar:  reduir la incidència dels contagis i mantenir les estructures del teixit productiu.  

Els mitjans emprats per a la lluita contra la pandèmia no pareixen eficaces més enllà de l'esforç sanitari operatiu i investigador. Tampoc estem satisfets amb la resposta social, immadura i infantil per part de massa persones que no accepten la més mínima molèstia pel bé comú. La tecnologia, la logística, els diners, els avanços de tota mena, no aconsegueixen evitar la mescla de desconcert, estupor, por, descoratjament i molt dolor contingut entorn de la covid-19. I quan alguns negacionistes han fet gala que no cal fer-li molt cas a “això”, les conseqüències han estat severes; aquí està el Brasil, els Estats Units i Gran Bretanya.  

Tot això junt és massa com per a no preguntar-nos que hi podem aprendre nosaltres des del dolor compartit per a viure aquest temps amb una altra mirada menys utilitarista i desesperançada? 

  1. 1. No tenim el control de tota l'existència. Aquesta pandèmia posa al descobert la limitació i la vulnerabilitat de l'ésser humà. Som éssers necessitats d'uns altres, no importa si les tecnologies ens canvien la vida. Tot es globalitza i s'interrelaciona, es comunica i es connecta, de manera que un problema de repartiment de les vacunes a Àfrica, pot repercutir en les societats que han pogut ser vacunades aviat. De res serveix amb aquest virus protegir-se una part del Planeta quan estem tan interconnectats. Això ens dona l'oportunitat per a reflexionar sobre la meva actitud i la supèrbia insolidària que amenaça una solució global. 

  1. 2. És un bon moment per a reflexionar sobre el nostre concepte de progrés, que no coincideix amb el de desenvolupament; d'on surten les matèries primeres i a quin cost humà per a milions de persones?. Ens hem emborratxat de consumisme sense pensar en les conseqüències per a una gran part de la humanitat. Es la injustícia d'aquest sistema insolidari amb una gran part de la humanitat que a més posa en perill la sostenibilitat del Planeta. 

  1. 3. Prioritzar l'escala de valors és una altra cosa sobre la que podem reflexionar. Se'ns demana que deixem de costat les nostres llibertats personals i els nostres desitjos socials pel bé dels altres. Si socialitzem existeix un risc real per a nosaltres i sobretot sabem del perill de contagi per a la gent més anciana i vulnerable. Això ens porta a cuidar les relacions amb els qui puguin sentir-se més sols i deprimits; per a això tenim les xarxes socials, perquè ningú es senti en la cuneta. L'aïllament pot ensenyar-nos a actuar de positiva i constructiva en les nostres interaccions socials en lloc de fer-ho de manera negativa i destructiva. 

  1.  4. Finalment, és una oportunitat d'or perquè tots, inclosos els usuaris de l’alberg,  puguem valorar haver nascut en aquesta part del món en lloc d'en ple Tercer Món… gaudir d’un sostre i d’uns serveis als quals moltes persones no hi arriben ni arribaran mai. Esser conscients de la gratuïtat de tantes coses rebudes i adoptar una l'actitud humil i agraïda vivint el bo del present. 

 Es la gran oportunitat de viure l'esperit de servei als altres perquè les crisis provoquen una multiplicació en cadena d'actes de solidaritat entre éssers humans i pobles que enforteix llaços i destins. Aquest necessari esperit de servei implica oferir-se com un instrument d'ajuda dels altres, oberts a qualsevol necessitat pròxima d'escolta, de consol, de temps i del que faci falta és igual qui ho necessiti. 


 


dissabte, 16 de gener de 2021

Secrets d'una mirada (43)

"Una ordre d'allunyament em va treure de la meva propietat i em vaig veure al carrer"

Un perfil cada vegada més freqüent entre els usuaris de l’alberg és el d’aquells homes i dones de més de cinquanta anys que no tenen espai dins el mercat laboral, bé sia pel la manca de especialitat o simplement perquè l’empresa es permet triar al treballador com a conseqüència d'una oferta abundant de persones mes joves que estan a l’atur. 

És el cas de l’entrevistat d’avui, M. de cinquanta-vuit anys, nascut a Badajoz, però vingut a Mallorca de ben petit amb els seus pares. 

És el major de tres germans. Té els estudis d’EGB fins que als catorze anys en que els seus pares ja el posaren a fer la feina de l’olivera que era la industria que aleshores tenia més oferta de treball a Manacor: cendrers, anells, collars, rosaris, copes,  llevataps i figuretes de tota classe. 

“Després vaig fer de fuster i també de ferrer, fent ferratges de persianes. A “Hierros y Aceros” hi vaig fer feina en tres etapes i posteriorment també he fet feina a la construcció d’encofrador fins fa dos anys que estic a l’atur, que ja he esgotat i tinc una ajuda de 430 euros amb el que malvisc”. 

Es va casar als vint-i-cinc anys amb una al·lota de setze anys de la qual va tenir un fill que ara te trenta-tres anys, amb el qual manifesta que te una bona relació però ens veuen molt poc. 

“A la mort dels meus pares rebérem en herència un habitatge que gaudíem el meu germà segon i jo. Amb el germà que te una discapacitat del 65% tinguérem diferències a l’hora de compartir les feines de neteja i conservació de l’habitatge fins que finalment em va denunciar davant els tribunals i el jutge va dictar ordre d’allunyament contra mi de setze mesos, per la qual cosa vaig haver d’abandonar l’habitatge i veure’m al carrer.” 

Expulsat del seu propi habitatge: aquesta ha estat la crua realitat. Va viure en principi a un camió de ferralla i després a dos coxes també abandonats fins que un conegut que també havia estat a l’alberg el va orientar per a demanar plaça a Manacor. 

“Vaig demanar plaça per entrar a l’Alberg el mes d’agost i em diguérem que hi havia una llarga llista d’espera. Finalment em concediren la plaça el mes de novembre: tant de bo que tenia un sac de dormir. . . .” 

Sospira perquè arribi el mes de setembre en que caduca l’ordre d’allunyament. 

“Tinc una enorme il·lusió perquè s’acompleixi el termini  d’allunyament. Vull recuperar l’usdefruit de l’habitatge en propietat i que és l’únic que tinc i que necessito per a viure a cobert. He de consultar amb un advocat perquè, si no ho podem compartir, la incapacitat del meu germà li dona una certa preferència, perquè és la part més dèbil, però voldria poder arribar a un acord per compartir l’habitatge”.  

El subsidi que cobra finalitza a l’any 2023, en que haurà de renovar la sol·licitud. Te molt poques esperances de trobar feina per mor de la seva edat i la actual situació de pandèmia que no afavoreix tampoc el mercat de treball. 

“Vull sobreviure com pugui fins a arribar l’edat de jubilació en que la pensió que em correspongui sens dubte millorarà les expectatives d’una vida més digna”. 

Coneix el personal de l’Alberg de Manacor i en especial anomena en Rafel, que presta un bon servei de la qual cosa està molt agraït tant per ell com per la resta de personal i monitors. 




dijous, 14 de gener de 2021

Protagonistes de l'Alberg (12)

Amb el menjador i centre de dia pels usuaris l'any 2017 va començar una nova etapa a l'Alberg de Manacor

Una vegada transcorreguts els dos anys del contracte que es va signar amb l’Institut d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca i també els dos anys de pròrroga, es va convocar un nou concurs pel servei d’acollida nocturna a la Part Forana de Mallorca. 

Havien sonar campanes que es volia modificar els sistema de finançament d’aquest servei, assignant a les empreses concessionàries una quantitat de diners per usuari i dia, però fins aquest moment no s’ha dut a terme. 

A l’any 2017 es convoca un nou concurs però amb unes prescripcions tècniques diferents.  

Així en la definició del servei diu:El servei que es necessita contractar és un servei d’Alberg que faci de porta d’entrada a la Xarxa d’Inserció Social a la Part Forana de Mallorca i estigui totalment articulat amb la resta de serveis de la Xarxa, tant d'allotjament com de programes de valoració i acompanyament i les persones beneficiàries del servei seran persones en situació o en risc d’exclusió social, majors d’edat i d’ambdós sexes que no tinguin sostre”.  

La dotació d'infraestructures, materials, àmbit d’actuació, capacitat del servei de 25 places, definició del contingut i funcionament del servei ja es contemplava a l’anterior contracte i segueixen igual. 

Les novetats essencials són en primer lloc que “la licitació surt en dos lots, un per al servei d'acollida en alberg i l'altre per al càtering per a servir el menjar als usuaris del nou servei” . La Fundació Trobada no es va presentar al servei de càtering i es va adjudicar a una altra empresa.  

En segon lloc “l'horari serà complert, és a dir 24 hores tots els dies de l'any. Els usuaris de l'Alberg, però, podran gaudir del servei les 24 hores. L’empresa adjudicatària ha de garantir la permanència de persones encarregades durant l’horari de prestació del servei”. 

El funcionament del servei es regeix pel Reglament de règim intern realitzat per part de l’empresa adjudicatària amb el vist i plau del Director encarregat del seguiment del contracte per part de l’IMAS.  

El servei ha de funcionar amb els plans individuals d’Intervenció (PII) que ha de gaudir cada usuari. Els PII hauran de ser realitzats pel personal del Servei a partir de les valoracions tècniques fetes pels professionals de l’Equip de Valoració de la Xarxa i els del Servei.  

Així a l’any 2017 comença una nova etapa de la Fundació Trobada amb la gran responsabilitat que suposa la prestació d’un servei permanent. 

Tal com es contemplava al contracte, als dos anys de contracte, s’han fet les dues pròrrogues anuals i s’està a les portes de la caducitat del contracte. 

La demanda del servei segueix augmentant amb una llista d’espera que a moments iguala i supera el nombre de places de l’alberg. Això afegit a les actuals crisis sanitària i econòmica produïdes pel Covid-19, fa pensar que es mantindrà l’oferta pública d’acollida nocturna a la Part Forana de Mallorca.


 


dilluns, 4 de gener de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2020 (12)

La saturació i l'actual situació sanitària impedeixen el moviment d'altes i baixes a l'Alberg de Manacor 

Una alta per reingrés és l'únic moviment de l’Alberg de Manacor aquest darrer mes de Desembre de 2020. 

Es de destacar que la llista d’espera ha caigut fins a les 12 persones. La resta fins a les 18 persones que hi havia el mes passat es suposa han cercat opcions alternatives davant la impossibilitat d'una resposta positiva.

Durant el mateix temps dues persones han estat baixa del centre. 

Hi ha hagut una mitjana de 22 pernoctes diàries amb un total mensual de 686. 

S’han servit 723 racions de berenar, dinar i sopar. 

Donada la actual situació sanitària l’alberg segueix dividit en dues seus: la de Manacor i les Cases de Son Talent i ambdós centres reuneixen condicions d'aïllament, si calgués. 

Al mateix temps s’apliquen rigorosament les mesures sanitàries preceptives segons la normativa vigent. 


 


  

 

divendres, 1 de gener de 2021

Donatiu anònim

Un pernil de la millor qualitat darrer donatiu rebut per la Fundació Trobada pels usuaris de l'Alberg

El darrer dia de 2020 els usuaris de l’alberg han rebut també el darrer donatiu: un pernil de la millor qualitat.  

A la singularitat del donatiu s’afegeix la condició imposada pel donant: l’anonimat absolut. 

Què significa donació?.  

  • És el despreniment d’una propietat de forma totalment gratuïta i per lo tant sense contraprestació que passa al poder d’una altra persona. 

  • Es la destrucció de la màxima “aquest no és el meu problema”: el qui dona a un entitat benèfica ho fa ordinàriament perquè el beneficiari té un problema de necessitat i s’hi identifica amb ell i amb ella

  • Fuig del pagament de favors: “li faig aquest donatiu perquè he de quedar bé amb ell o ella”: és l'antítesi de la barata. 

  • No espera res a canvi: és la generositat total. 

  • És l’experiment d’una satisfacció que no més la coneixen el qui han passat per ella. Dissortadament encara hi ha moltes persones que mai han gaudit d’aquest plaer: compartir la propietat amb el qui no en te. 

  • És dur la humanitat al màxim extrem.  

Tot això és extraordinari, però encara ho és més si el donatiu és anònim. 

Què significa l’anonimat? 

  • Fugir de la publicitat que pot cercar adulacions més o menys sinceres que, encara siguin legitimes, ja són una contraprestació al donatiu. 

  • Evitar el malentesos: “aquest ho fa perquè li convé, perquè li suposa una desgravació a la declaració de la Renda”. 

  • Ja ho preveuen els llibres sagrats: “no deixis que la mà esquerra sàpiga el que fa la dreta”: el donatiu públic pot suposar el sotmetiment del beneficiari al donant i exigir-li lleialtat. 

  • Si es desconeix la identitat del donant també es desconeix el nivell de sacrifici que li ha suposat el donatiu. Doble mèrit. 

  • És la perfecció total del donatiu: aquí no hi ha dubtes sobre la intencionalitat del donant: suposa la renúncia expressa a la desgravació fiscal que preveuen les lleis sobre els donatius. 

Tal volta es pensi que la donació d’un pernil no és tan important com per donar-li tantes voltes.  

Però son unes reflexions aplicables a totes les donacions anònimes que ha rebut la Fundació Trobada al llarg dels 29 anys d’existència. 

Ah!. I moltes gràcies pel pernil.