dissabte, 7 de maig de 2022

30è Aniversari (2)

 La Fundació Trobada celebra el 30è Aniversari amb la provisionalitat, inseguretat, angoixa i preocupació davant la finalització del contracte amb el Consell de Mallorca

Aquesta setmana la revista “Cent per Cent”  de Manacor publica una entrevista amb la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández amb motiu de l’acompliment del 30è Aniversari de la seva fundació. 

Un dels punts que destaca l’entrevistada és la delicada situació actual en que es troba la Fundació per quant “el mes de març del 2021 va acabar el contracte que teníem el Consell de Mallorca. El mes de novembre passat es va convocar un nou concurs, on es varen presentar una altre gran empresa i nosaltres, que es va declarar desert”. 

Investigades les causes per les quals es va declarar desert el concurs, s'ha comprovat curiosament que la Fundació va obtenir 50 punts i l’altre empresa 0, però una redacció clarament equívoca d’un paràgraf de les bases va provocar un error material fixant una xifra improcedent per part de la Fundació que va obligar a l’Administració a declarar desert el concurs, per donar una nova oportunitat als concursants i evitar així un allau de recursos. 

Segueix dient Noelia que “seguim amb l’alberg en marxa perquè l’actual contracte està prorrogat i podem presentar factures a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials per així poder mantenir el servei i l’Alberg en funcionament”. 

La història de la Fundació, que figura a les més 500 notícies que hem publicat a aquest bloc durant els darrers 8 anys i que poden esser consultades, ha passat per moments molts difícils, de situacions precàries, oblit patent de les Administracions i amb recursos econòmics escassos o insuficients, però sempre ha tingut més força el desig de servei al més desvalguts que les situacions adverses. 

Durant el primers vint anys l’alberg es va mantenir d’almoines i de la bona voluntat de benefactors que anaven tapant els forats necessaris perquè els més febles de la societat poguessin tenir al menys un sostre i un plat de menjar damunt la taula, perquè lo important era que la part forana de Mallorca tingués un lloc d’acollida nocturna per damunt qualsevol altre circumstància.  

A partir de l’any 2013 El Consell de Mallorca, conscient i gràcies a la insistència, va crear el servei d’acolliment per a tota la Part Forana de Mallorca i ha convocat concursos per accedir-hi, però amb una dotació econòmica tant ajustada i poc atractiva que la Fundació Trobada ha estat l'única aspirant i forçosament era l’adjudicatària per manca de pretendents. 

Així i tot la Fundació Trobada va continuar treballant amb moltes estretors amb la mateixa diligència de sempre oferint serveis d'assessorament i altres que milloraven substancialment el servei. 

Conscient d’aquesta precarietat, l’Administració a aquest darrer concurs va dotar econòmicament d’una partida econòmica que gaire bé quadruplicava l’anterior, encara que  les exigències als concursants eren també molt més rigoroses. 

I ara, sí, ara compareixen empreses dispostes a prestar el servei, ara que la rendibilitat econòmica esta assegurada. On eren aquestes empreses als anteriors concursos i durant els 30 anys que vigència de l’Alberg de Manacor?  

Els patrons de la Fundació manifesten la seva inquietud perquè -manifesta la Directora- “aquest servei es podria traslladar a un altre municipi, ja que s’ofereix a tota la Part Forana de Mallorca i no es determina que hagi d’esser a Manacor i això podria generar situacions complicades a alguns dels usuaris perquè els que han fet una mínima xarxa aquí no se’n voldran anar”.  

El Patronat baralla opcions dins l’ample ventall d’objectius de la Fundació en cas de perdre el concurs. És evident que després d’un any de provisionalitat de contracte i el risc que genera el nou concurs han creat incertesa i inseguretat de futur, angoixa, malestar i preocupació, que viuen patrons, professionals i usuaris de la Fundació. 

Però tots intenten superar-ho amb la confiança de que, gràcies a la feina ben feta per part dels professionals, a la satisfacció dels usuaris, la professionalització integral del servei, la inversió econòmica en la remodelació de l’edifici i, en general a l’experiència acumulada durant aquest 30 anys d’història de l’Alberg inclinarà la balança a favor de la Fundació Trobada. 



 

 

dimecres, 4 de maig de 2022

Moviment Alberg de Manacor 2022 (4)

Torna pujar la llista d'espera a l'Alberg de Manacor fins a les 16 persones

Dues persones han ingressat aquest mes passat a l’Alberg de Manacor: un home i una dona, ambos de nacionalitat espanyola. Tenen una edat compresa entre els 45 i 55 anys. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones que donen un total mensual de 694 pernoctes. 

S’han distribuït 770 racions de berenar, dinar i sopar pels usuaris residents. 

La data més rellevant és l’augment de la llista d’espera que arriba a dia 30 d’abril fins a les 16 persones. 

L’Alberg d’acollida de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que presta la Fundació Trobada.


 


 

 

divendres, 29 d’abril de 2022

Llei d'Habitatge

Moviments socials demanen excloure del control de la Llei d'Habitatge els pisos cedits per a frenar el sensellarisme

La Llei d'Habitatge ja està en el Congrés dels Diputats i, si tot segueix el llit fins ara previst, els grups parlamentaris tenen intenció de canviar el text que va sortir de Moncloa. De moment, només una jornada de valoració del projecte per part dels experts convocats pels grups parlamentaris. I, entre ells, només un col·lectiu lligat a la societat civil, el Sindicat d'Inquilins, crític amb el projecte actual per la seva falta d'ambició. 

No obstant això, hi ha més col·lectius socials que estan intentant canviar el text i introduir modificacions, via esmenes. Entre ells, el moviment que defensa els drets i prioritats de les persones 'sense sostre', com a Llar Sí i Pro-habitatge. Dues organitzacions que busquen solucions al sensellarisme mitjançant alternatives d'habitatge, no d'albergs, i que ja han proposat una sèrie de canvis al text que va sortir de Moncloa. 

Aquestes associacions apunten que estan parlant amb diferents grups parlamentaris -de moment PP i Cs- per a aconseguir modificacions amb l'objectiu que la Llei també empari mesures necessàries per a les 30.000 persones que viuen actualment al carrer. D'elles, el 44% porta més de tres anys en aquesta situació, segons les dades que publica l'Institut Nacional d'Estadística, i en un 80% són homes. 

D'entrada, Pro-habitatge i Llar Sí que valoren positivament el desenvolupament de la primera Llei d'Habitatge a Espanya, “que estableix un marc de treball general i homogeni i recull qüestions clau per a generar una política d'habitatge assequible que pugui prevenir i solucionar la discriminació i la desigualtat”, indiquen. 

“Aquesta norma articula un enfocament general de les polítiques d'habitatge que marca uns continguts mínims per al desenvolupament posterior de les actuacions autonòmiques sense que s'envaeixin les seves competències”, matisen en explicar les alternatives que proposen. 

El projecte elaborat per l'Executiu de coalició ha inclòs la primera definició de “sensellarisme” que es redacta en un text legislatiu a Espanya. De fet, es va introduir en la seva versió final, perquè no era present en els primers esborranys 

També proposen que la Llei defineixi què és una entitat social proveïdora d'habitatge. Aquestes, segons la seva proposta, no té ànim de lucre i la seva fi és col·laborar amb les administracions en objectius com “proveir habitatge assequible i social a àmplies capes de la societat i, especialment, a aquelles en risc d'exclusió”. 

Llar Sí i Pro-habitatge justifiquen aquesta definició perquè permet “regular convenientment que aquestes entitats puguin ser beneficiàries de les ajudes contemplades en els Plans d'Habitatge”, que elabora l'Estat però on els fons se cedeixen a les comunitats, per a “establir quan correspon aplicar incentius fiscals a la seva activitat, o plantejar salvaguardes dins de la legislació que pugui afectar la seva activitat”. 

Al marge dels immobles, les associacions demanen que el text també empari el lloguer d'habitacions com una alternativa per als 'sense sostre'. Es tractaria d'introduir un canvi en la Llei d'Arrendaments Urbans, per a incloure també el d'habitacions, contemplant l'ús compartit de les dependències comunes. Aquesta opció, aprofundeixen, facilitaria tràmits com el de l'Ingrés Mínim Vital o l'accés a ajudes al lloguer, en els quals l'empadronament i la unitat de convivència són elements clau. 




dimarts, 26 d’abril de 2022

Opinió

Democràcia -pseudocràcia- i el ball sobre la coberta del Titànic

El teòleg José Ignacio González Faus escriu a la revista Religión Digital un article comentant el resultat de les eleccions franceses amollant que “d'una manera o una altra, el nostre sistema sembla haver degenerat fins a obligar-nos a triar entre el dolent i el pitjor (o si algú és més optimista: entre el regular i el dolent)”. 

La democràcia que ha triomfat a França i que ens permet seguir ballant sobre la coberta del Titànic, la descriu amb un decàleg que transcrivim a continuació: 

1.- Si democràcia significa dret al vot per a tots (que tant va costar aconseguir!), això requereix una vida digna per a tots: perquè la vida és de més valor que el vot; i qui té gana o no té casa no està per a molts altres vots. Però d'això res: i qui no s'ho cregui que vegi els informes de Caritas. Ja va constatar Piketty com les classes pobres i miserables són les que més van deixant de votar. Però sembla que pensem que “millor per a nosaltres”. 

2.- Cada vegada és més freqüent i típic del nostre sistema que les necessitats més primàries de l'ésser humà es converteixin en font d'enriquiment per a uns quants. Això és simplement inic encara que pretenguem justificar-ho amb allò que “el privat funciona millor que el públic”. Sofisma pur perquè ni un l'altre funcionen sempre igual. Unes vegades guanya l'un i les altres l'altre. 

3.- Ens hem bolcat, amb una solidaritat commovedora, davant totes les víctimes malaltes d'Ucraïna. Res a objectar fins aquí, només que lloar. Però un es pregunta per què abans no havíem obrat igual amb les víctimes produïdes a Iemen per una Aràbia Saudita tan tirànica com Putin, o amb les increïbles víctimes de Síria, de Palestina… No hauríem d'evitar aquesta sensació que, més que el dolor de les víctimes, el que ens interessa és deixar malament al botxí quan no és amic nostre? 

4.- Una de les nostres indústries i comerços més florents és la fabricació d'armes, cada vegada més cruels i eficaces. Acreixem el nostre PIB venent les que ja són antiquades per a nosaltres, en comptes de destruir-les. Fa vergonya que, en lloc d'aconseguir una eliminació de les armes nuclears, ens hàgim limitat a una prohibició per a aquells que encara no les tenen. Amb quin dret? El que així hem aconseguit és que qualsevol criminal que tingui armes atòmiques faci totes les canallades que vulgui perquè, si li ataquem, provocarà una guerra nuclear. Una democràcia de mans lligades. 

5.- Continuem carregant-nos “la casa comuna”. Que la temperatura de l'Antàrtida pugi un dia 40 graus és una curiositat més que una alarma. Els científics protesten públicament i demanen mesures molt més radicals. Però, o no podem o no volem aplicar-les. Ens limitem a pretendre curar aquest càncer de la terra amb paracetamols.  

6.- Hem proclamat una gran solució per a les crisis econòmiques: “austeritat”. Però ens guardem de dir que això significava austeritat per als altres. Aquesta Alemanya, que va ser tan cruel amb Grècia, es resisteix ara a deixar d'importar energia de Rússia perquè això implicaria aplicar-se l'austeritat a si mateixa. I si això arribés, sabrem llavors molt més dels sacrificis que passen alguns alemanys, que dels nens grecs que es desmaiaven de fam en plena classe del col·legi. En aquesta situació no hauríem de fer una proclama tan sonora com veraç, que comenci així: “tots els homes no són iguals”? Ni en la novel·la d'Orwell, ni a l'Europa del 2022. 

7.- En les nostres suposades democràcies existeix una minoria de multimilionaris que són els veritables dictadors als quals estan sotmesos els nostres governants. “Poders fàctics” com es deia antany quan no es tractava només de poders econòmics. Gent socialment respectada i envejada, que són el que són pels seus propis mèrits, no per les injustícies comeses.  

8.- El bo del senyor Feijóo, que té el gran mèrit d'haver retornat l'educació a les dretes, proclama ara la necessitat d'una baixada d'impostos a les classes mitjanes i baixes. Res a objectar d'entrada. Però la mesura es torna injusta si no va acompanyada d'una pujada “progressional” d'impostos a les classes altes, que compensi als governs d'aquests milers de milions que no recaptaran. Perquè si no, fa l'efecte que només busca emmanillar a l'Administració, per a obligar-la a privatitzar coses com la salut o l'educació, que ja no podrà sostenir, i que mai han de perdre la seva dimensió pública… 

9.- A més, aquest sistema nostre manca d'una cosa tan necessària com una autoritat mundial. En comptes d'això, hi ha un país que es permet castigar i imposar sancions als altres, castigant també els que no compleixin aquesta decisió particular seva. I no discutim ara si aquests altre són efectivament culpables d'alguna cosa, ni si aquestes sancions són eficaces i quan; estem dient només que un particular no té dret a arrogar-se aquesta missió de ser “premiador de bons castigador de dolents” com si fos el mateix Déu. 

10.- Aquest sistema, que més que democràcia, hauria de dir-se pseudocràcia, està sostingut per uns mitjans de comunicació que (deixant ara a part el judici que cadascun mereixi), no podrien subsistir si no fossin servidors del sistema: perquè això dels Assanges, no és cosa només d'individus particulars. Aquí està el que va revelar fa poc el Frankfurter allgemeine Zeitung: que Alemanya, Israel i el Regne Unit s'estan dedicant a modificar Wikipedia. 

Aquestes consideracions ens semblen molt serioses , pensa un si un “vot de càstig” (a part de que potser ens el tenim ben merescut) no ens faria més aviat que la nostra insana autocomplaença.




dijous, 21 d’abril de 2022

30è Aniversari

S'acompleixen 30 anys de la creació de l'Alberg de Manacor 

Tal dia com avui, 22 d'abril de 1992 la família García-Prohens formada pel matrimoni José L. i Margarita i els seus tres fills Maria Pilar, Onofre i Maria José signaven davant el Notari  D. Miquel Riera els estatuts de la Fundació Trobada, titular de l'Alberg de Manacor.

El seu objecte social era “col·laborar sense ànim de lucre en aquelles activitats benèfiques, culturals i assistencials que condueixin a la satisfacció de necessitats concretes, físiques i morals, individuals i col·lectives, relacionades amb els aliments, vestit i alimentació.” 

Tres decennis de treballar per a millorar la qualitat de vida de centenars de persones, homes i dones, que temporalment es trobaven sense família que les acollís, sense sostre i sense feina per a poder cobrir aquestes mancances. 

El deu primers anys va ser un servei elemental d'acolliment nocturn, dutxa, sopar i llit, que havien d'abandonar a les 8 del matí i que pogueren mantenir gràcies a la generositat de persones i col·lectius que donaven els aliments i la generosa col·laboració d'objectors de consciència i voluntaris que ajudaven amb el que bonament podien i qualque ajuda puntual de l'Ajuntament de Manacor. 

Vingué després un període de semi-professionalitat, on dos voluntaris modestament retribuïts controlaven entrades i sortides. A partir d'aquí la Fundació es va plantejar fer un estudi per arribar a la total professionalització del projecte. 

Així a la primeria del nou mil·lenni es va iniciar una remodelació total de la seu de la Fundació, local situat al Passeig Ferrocarril, cantonada carrer Velázquez, el que va suposar l'esforç econòmic més important que ha fet la Fundació en tota la seva història. D'aquesta manera es varen guanyar 10 places, passant de 15 a 25 places. 

La reforma tingué la resposta esperada i el Consell convocà concurs públic per donar servei d'acollida nocturna a la Part Forana de Mallorca i la Fundació Trobada fou l'adjudicatària: era el 22 d'abril de 2013. El mateix dia de l'any 2017 es va celebrar amb l'assistència de totes les autoritats del 25è Aniversari de la fundació i una nova adjudicació del contracte amb el Consell  però amb ampliació de plantilla, del servei a les 24 hores i les tres menjades diàries.  

Actualment, el contracte, que va acabar el mes d'abril de 2021, continua prorrogat fins el dia d'avui, després de que un nou concurs fou declarat desert.   

No han estat absents les dificultats de tot tipus: va néixer la Fundació dins la recessió de finals dels any 80 i principis del noranta, en que el bancs tancaren el grifo; es va superar amb patiment la “bombolla” de principis de la dècada del 2000 en que es va contreure l'economia mundial i s'endarrerien els cobraments  i actualment vivim els darrers espernetecs de la pandèmia en la qual es varen haver de buscar locals alternatius per a cobrir els confinaments. I ara els immigrants ucraïnesos que no podem acollir per manca de places.
 
Es segueix col·laborant amb el projecte de cooperació internacional amb Paraguai mitjançant subscripcions beques per estudiants de grau mig i superior que viuen a la població de San Roque González de Santa Cruz, amb la supervisió del dominic manacorí Toni Miró. 
La mateixa il·lusió i entrega de fa 30 anys segueix dins l'esperit dels patrons de la Fundació que han experimentat amb satisfacció els fruits de la inversió del patrimoni familiar en aquesta Fundació, la generosa correspondència d'un important nombre de donants i l'ajuda del Consell de Mallorca sense la qual el projecte hagués estat inviable. 

En aquest 30è aniversari els patrons de la Fundació volen aprofitar l'avinentesa per a donar les més expressives gràcies a tots el col·laboradors, voluntaris, objectors de consciència, simpatitzants i  donants, sobre tot a aquells que admirablement ho han fent de forma anònima.

Un agraïment particular als treballadors de la Fundació per la seva dedicació i entrega, i al diari digital “Manacor Noticias”, per la seva puntual difusió de les notícies del blog de la Fundació.
               D'esquerra a dreta: Onofre, Margarita, José L. Mª Pilar i Maria José
 


dimarts, 12 d’abril de 2022

Tallers

L'Alberg de Manacor imparteix tallers com a eina per promoure processos inclusius

`
A finals del mes de Febrer es van reprendre els tallers dirigits a les persones beneficiàries del servei, els quals s’havien vist afectats per la situació generada per la covid-19 i les mesures corresponents.


La perspectiva des d’on parteix qualsevol intervenció professional encaixa en les premisses d’un model centrat en la persona. D’aquesta manera, s’entén que cada decisió presa és en funció de les necessitats i característiques de cada persona. És a dir, malgrat cada una de les condicions determinades generades per la covid-19, la tasca professional no perd de vista aquest model de feina.


D’acord amb aquesta informació, cal mostrar la ruta que es segueix per decidir i organitzar mensualment els tallers. En primer lloc, seguint amb el model de feina plantejat anteriorment, es decideixen els temes a treballar. Això implica donar veu a les persones beneficiàries del servei, ja que són el centre de la intervenció. En segon lloc, partint d’un model inclusiu, la metodologia dels tallers s’ajusta a les particularitats de cada persona de manera que ningú quedi exclòs de l’activitat. No tendria sentit realitzar un taller si aquest no s’ajusta a les característiques de totes i cada una de les persones beneficiàries. Aquest model de treball fa que constantment hi hagi una feina de revisió, valoració i treball en equip per a que les intervencions esdevinguin beneficioses pel seu procés i benestar personal.


D’acord es produïa la desescalada, s’anaven adaptant els tallers a les possibilitats que hi havia en aquell moment. Els tallers normalment eren d’oci i temps lliure i algun de recerca de feina ja que, en aquell moment, era el que es valorava com a més positiu pels processos personals de les persones beneficiàries del servei.


Actualment, els tallers que aquest mes s’ofereixen són els següents: dos d’oci i temps lliure («Manualitats i jocs de taula» i «Taller Cinema») amb l’objectiu de fomentar un espai de relació personal i distracció, un de recerca de feina i habitatge per acompanyar-los en el procés que totes les persones beneficiàries estan vivint, i finalment, dos de psicològics/socials («Psicotaller» i «Taller de convivència») per treballar de forma grupal aquells aspectes tan necessaris degut a la situació que viuen i per fomentar benestar i calma. Es considera que la força del grup ajuda a que es treballin aspectes o temes concrets del seu procés personal d’una altra forma, fomentant així l’empatia, la comprensió i el suport.


L’alberg de Manacor és un servei de la Part Forana promogut pel Consell de Mallorca (Xarxa Inclusió Social- IMAS) que presta Fundació Trobada.