divendres, 10 de juliol de 2020

Immigració

Immigrants en situació irregular

Es freqüent trobar-nos amb persones que procedeixen de països extracomunitaris que es troben en una situació irregular en quant a la seva documentació, visats, residència, document identitat, situació laboral. . . .
Han arribat al país, o bé amb un visat com un turista normal que ja ha caducat i romanen entre nosaltres, o bé han arribat amb pasteres posant amb perill la seva vida. Uns i altres es veuen obligats a viure en la clandestinitat: tenen clar que prefereixen aquesta situació que tornar al seu país.
Viuen en habitatges compartits per companys de la seva nacionalitat o cultura i altres son acollits a albergs. Fan feina sense contracte de treball ni seguretat social, cobrant les hores a 4 ó 5 euros i, en qualsevol cas amb sous per davall de la mitjana i obligats a treballar hores no retribuïdes.
Quan volen iniciar la regulació de la seva situació com a resident habitual, el primer tràmit es l’empadronament: es necessari presentar un document que acrediti el domicili habitual i alguns llogaters demanen quantitats que poden arribar als 500 euros per lliurar el document. Acte seguit s’obté la targeta sanitària per esser atesos en cas de malaltia o accident.
Però la trava més important és el certificat de residència: es necessari acreditar una antiguitat de tres anys de residència continuada a Espanya i no basta l’empadronament: es demana altres proves, como visites al metges, urgències, etc. . . A més s’ha de presentar un pre-contracte de treball amb una empresa, legalment establida, d’una any de durada.
Conseqüències: resignació a esperar el tres anys per iniciar l’expedient per sol·licitar la residència, vivint de forma precària, treballant en negre fent competència deslleial a empresaris i treballadors, col·lapsant les llars d’acolliment i, el que és més important, ocasionant un dany inqüestionable a la seva dignitat com a persona.
Es evident que aqueix col·lectiu necessita un tractament especial i una llar d’acollida especialitzada. Els CIE (Centre Internament per Estrangers) existents a España no tenen massa bona premsa, per semblar-se més a presons que a centres d’acolliment.
El SJM (Servei Jesuïta a Migrants) analitza el Reglament de CIE, cinc anys després de la seva entrada en vigor. “Una normativa insuficient i desequilibrada, que s'incompleix contínuament, que perpetua un model carcerari i policial, i que en el funcionament diari no garanteix els drets que plasma en el seu contingut”.
 
L’informe de 2019 del SJM té un títol prou aclaridor: “Diez años mirando a otro lado”.  
 És una evidència que cada vegada hi ha més persones, ja sigui per causes i conflictes polítics, econòmics o climàtics en diferents parts del món, que volen refer la seva vida a un altre lloc, amb l'esperança de millorar les seves possibilitats i vides. Això, moltes vegades, genera que ens trobam amb problemes a l'hora d'assumir aquests fluxos migratoris. Per això, s’ha de promoure ajudes a immigrants sense papers amb la finalitat d'intentar fer d'aquest complex tràngol una situació més fàcil de suportar i més humanitària si som conseqüents amb els nostres valors ètics i democràtics.

L'atenció humanitària ha d’estar dirigida a atendre la situació de necessitat de les persones immigrants en situació de vulnerabilitat a causa de la deterioració física i a la manca de suports socials, familiars i mitjans econòmics i que arriben a les costes espanyoles o formen part d'assentaments que comportin greus riscos socials i sanitaris i necessiten programes d'actuació immediata per a la seva situació.

És important que en el moment d'entrar a Espanya, l'immigrant, cerqui la via per regularitzar la situació. Bé sigui per asil, bé per reagrupació familiar o arrelament social. És important dirigir-se a entitats com Creu Roja, ACCEM o CEPAIM, que seran les primeres a facilitar orientació per a la teva situació especial. En casos d'extrema necessitat, Càritas pot ser un bon recurs per a ajudes puntuals.

Tant de bo que sapiguem acollir, integrar i ajudar al col·lectiu d’immigrants que venen a les nostres ciutats i poblacions, cercant una vida més digna i justa, en un món que ha de ser cada vegada més solidari i comprensiu.










diumenge, 5 de juliol de 2020

Secrets d'una mirada

"He estat jutjat i condemnat a 10 anys de presó per tràfic de cocaïna i estafa"

Fill d’una família des-estructurada, M., de 43 anys, ha nascut a Mallorca de pares actualment divorciats dels quals un viu aquí i l'altre a la península. També té dos germanastres fills de posteriors parelles dels seus pares. 

Va contreure matrimoni, que fracassà, i del qual nasqueren  una filla que avui te 23 anys i un fill de 17, al que està obligat a passar una pensió de 270 euros mensuals. Actualment divorciat, encara que “mantinc bona relació amb meva ex-dona". 

“Vaig estudiar fins l’accés a la Universitat, però la caiguda en la toxicomania va condicionar totalment el meu futur fins a arribar a la delinqüència: jutjat i condemnat per tràfic de cocaïna i estafa a 10 anys presó que vaig acomplir ara fa quatre anys”. 

Comenta que per sortir del consum de drogues inicià el “Projecte Home” i li prometeren que el temps dedicat al projecte li seria commutat per temps de presó, cosa que no va esser així i es considera enganat. “Per mor d’aquest engany, vaig abandonar el projecte home”. 

“He rebut una gran ajuda de la “Creu Roja”, amb una psicòloga que em feia el seguiment i la medicació, fent tots els cursos que s’imparteixen: primers auxilis, tràmits per la subvenció d’estudis, etc.” 

“Darrerament vivia amb mon pare i també amb una al·lota que vaig conèixer, però ambdues relacions acabaren malament i em vaig veure en la necessitat de fer d’”okupa” a un xalet, propietat d’un banc. Obligat a sortir, finalment vivia a un cotxe fins que m’acolliren a l’Alberg de Manacor coincidint amb el començament de la pandèmia i l’estat d’alarma, ara fa tres mesos”. A l’ingrés vaig estar 8 dies confinat”. 

Actualment manifesta que duu una vida molt més controlada i es troba molt millor i considera que al centre hi ha bona convivència amb les diferències normals. Dóna moltes gràcies a La Fundació Trobada per tot el que fa per ells i en concret per  el seguiment de la metadona que pren periòdicament. La seva il·lusió és deixar totalment la droga, conviure amb una parella, fer feina y dur una vida normal.  

Finalment vol afegir: “Avui he perdut la cartera, que la vaig deixar a un banc de sa plaça. No hi tenia doblers però m’han deixat sense DNI, targeta de la Seguretat Social i la de la Biblioteca”. 


dijous, 2 de juliol de 2020

Moviment Alberg de Manacor 2020 (6)

Malgrat el confinament obligat pels nous ingressos, hi ha una llista d'espera per a l'Alberg d'11 persones

No més tres usuaris han pogut entrar a l’Alberg per reingrés i ningú de vell nou, ocupant les tres baixes del centre que hi hagut aquest mes de juny passat.

La plena ocupació de totes les places des de fa mesos i la obligació de confinament exigida als nous ingressos han condicionat que no hi hagués altes d’ingrés noves.

La mitjana de pernoctes diàries durant el mes ha estat de 24,5 que dóna un total mensual de 735. Igualment s’han repartit 750 racions de berenar, dinar i sopar. Recordam que tant les pernoctes com les racions son xifres sumades del centre de Manacor, ciutat, i de l’Escola Rural de Sa Murtera, on han estat degudament distribuïdes fins dia 17 d’aquest mes les 25 places de que es disposa.

A dia 30 hi havia en llista d’espera per ingressar a l’Alberg un total d’11 persones.

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana que gestiona la Fundació Trobada.

 

dimarts, 30 de juny de 2020

Reflexió

Valorant allò més essencial

Fa dies, setmanes i mesos que observo, visc i acompany moments. Un esclafit de riure després de setmanes que semblava gairebé impossible fer-ho. Poder-se permetre anar a la perruqueria, o berenar d’una simple panada, juntament amb els ulls brillant després d’aquell moment viscut. Ajudar-se mútuament, compartir el poc que es té amb l’altre. Tenir un telèfon per poder comunicar-se. Recollir flors silvestres i fer un ram per agrair la nostra feina. Mils formes de gestionar les emocions. Mirades emocionades. Entre moltes altres més.

Al final, són instants valorats en aquelles petites coses a les que no solem donar importància en el frenètic dia a dia que vivim. La veritat, és que a l'Alberg de Manacor, vivim situacions com aquestes dia a dia, però pot ser, durant aquest confinament, s’ha accentuat una mica més. Possiblement, allò que no es pot fer molt sovint o quasi mai, pren molt de valor. Per això, les persones beneficiàries del servei donen importància a allò més essencial. I, en conseqüència, fa que nosaltres també n’hi donem.

Ens emociona veure i compartir el que viuen i senten dia a dia i, sobretot, com treballen per tenir el present que volen. Pot ser, la situació viscuda degut a la pandèmia, ens permet aturar-nos per donar importància a allò realment important i essencial. Aquí, a la Fundació Trobada, aprenem dia a dia mútuament de totes i tots per esdevenir un aprenentatge de cada barrera que ens posa la vida en forma d’oportunitat.

Trobar l’alegria en les coses més senzilles pot ser sigui un dels meus objectius personals més importants. Intento compartir-ho amb ells, i alhora rep una carretada plena d’agraïment i aprenentatges. I parlant d’aprenentatges... Aquests tres mesos sí que ho ha estat un aprenentatge per tots nosaltres, com per la resta de la societat, imagino. Jo em quedo amb tot el que s’ha viscut i construït durant aquest temps que ens ha fet i ens fa créixer, tan a nivell professional com personal.

Gràcies. 
 

divendres, 26 de juny de 2020

Agraïment

Agraïment a l'Ajuntament de Manacor per la cesió termporal de l'Escola Rural de Sa Murtera a la Fundació Trobada

El passat divendres, els usuaris de l'alberg de Manacor deixaren l’estada de la casa Rural de Sa Murtera i s’incorporaren al centre del Passeig Ferrocarril amb total normalitat.

L'Ajuntament de Manacor havia habilitat aquesta antiga escola rural, de forma provisional i donada la situació de l’estat d'alarma provocada per la COVID-19, com un segon centre de l’alberg per persones sense sostre que gestiona la Fundació Trobada i que desenvolupa el servei amb suport del Consell de Mallorca. Aquesta casa rural disposa d'instal·lacions necessàries per viure amb una acceptable comoditat com a cuina amb el seu utillatge, habitacions, ample menjador, bany, porxada i recinte exteriors que omplen de llum l'estança.

Des d’aquest blog volem agrair sincerament el suport i l’atenció per part de l’Ajuntament de Manacor amb la implicació de la regidora de Serveis Socials, Carme Gomila i el Batlle de Manacor, Miquel Oliver. Com també donar les gràcies a la Fundació Aproscom per les furgonetes que varen utilitzar per fer el trasllat a Manacor.

Gràcies per aquest granet d’arena, gràcies per la solidaritat i per fer un món més just i més inclusiu.




 

dimecres, 24 de juny de 2020

Secrets d'una mirada

Els usuaris de l'Alberg que romanien a l'Escola Rural de Sa Murtera tornen a la seu de Manacor


L'article d’avui de l'encapçalament genèric “Secrets d’una mirada” ho fem en torn a taula rodona en la qual hi participen alguns del usuaris que han viscut aquests tres mesos d’estat d’alarma a l’Escola Rural de Sa Murtera, instal·lacions cedides gratuïtament per l’Ajuntament de Manacor a la Fundació Trobada.

Volem recordar que amb motiu de l’inici de l’estat d’alarma un grup de nou usuaris de l’Alberg es traslladaren a l’Escola de Sa Murtera amb la intenció de descongestionar l’Alberg i així disposar de més espai per poder confinar un cert temps els nous ingressats. Sa Murtera disposa de quatre habitacions, una de tres places i tres de dues places, a més de 4 banys. 

Quines impressions teniu de la vostra estada a Sa Murtera? 
  --“Ens sentim uns privilegiats en aquestes circumstàncies perquè el risc de contagi ha estat mínim i el goig del contacte directe amb la natura sempre és reconfortant: hem estat acompanyat d'àguiles, aguilons, tota mena d’aucells, merles, perdius, ovelles, cabres, tortugues. . .Es veritat que hi havia una certa monotonia i a moments avorriment, però es compensava amb la pau, tranquil·litat i assossec del lloc. Amb una situació pareguda hi tornaríem a anar. En principi érem nou, però després dos baixaren a l’Alberg de Manacor perquè havien d’anar a fer feina”. 

Amb quines activitats passàveu el temps? 
"Quan ens aixecàvem els matins, després de berenar, la primera tasca era la neteja de la casa, menjador, habitacions i banys. La cobertura telefònica era regular. Després uns anaven a caminar, altres jugaven a parxís. No teníem televisor ni cobertura wifi però ens conformàvem amb veure alguna pel·lícula amb l’ordinador.”  

Heu baixat a Manacor qualque vegada en tot aquest temps o heu rebut visites? 
--“Ningú de nosaltres té mitja de transport i, a més, la distància de vuit kilòmetres es excessiva per anar a peu a Manacor. Però rebíem la visita diària dels professionals de La Fundació, Aina i Noelia, que ens proveïen el que necessitàvem, sobre tot el tabac i també ens vengué a veure Hèctor, el monitor de l’alberg. Passava pel camí també amb certa freqüència un veïnat amb mobilette que guardava les ovelles i ens saludava molt atent i simpàtic. I també altres veïnats. Sabia que érem usuaris de l’Alberg. L’altre dia ens va dir: “Què, ja vos aneu a la Fundació Trobada”. El divendres dia 21 baixàrem a Manacor amb dues furgonetes d’Aproscom. Ara ja som tots aquí junts els 25 usuaris”. 

Voleu afegir qualque cosa més de la vostra experiència “rural”? 
Sí. Una curiositat: que hi ha hagut un estalvi econòmic total, perquè no hi havia possibilitat de despesa. Que en tot moment hi ha hagut molt bona convivència, bon “rollo”. Que agraïm a Aina i Noelia la atenció prestada i a l’entitat Aproscom per el servei de transport. 
Gràcies a tots.


dimecres, 17 de juny de 2020

Secrets d'una mirada

Relacions de parella frustrades i problemes físics l'abocaren a demanar acolliment a l'alberg


Natural de Cadis, P.,  l’entrevistat d’avui de 57 anys, treballador de la construcció en principi per compte d’altri i després com a autònom, és un home fort i de complexió robusta, que conegué a una menorquina, puericultora amb qui es va casar després de quatre anys de relacions.

Vinguérem a Mallorca fa més de 35 anys, vivint a Porto-colom, Cala Murada i darrerament a Manacor. Han tingut un fill de 29 anys i una filla de 22 que ja fan vida independent a Sevilla: ell com a empresari i la filla com professora d’educació física.

«Les relacions de parella als set o vuit anys de matrimoni començaren a fallar. Discussions contínues en presència dels fills que m’aconsellaven la separació, però jo aguantava per mor de la meva filla, en la qual sempre hi ha hagut més bona relació».

«La meva ex-dóna era bessona i el marit de la germana morí de càncer i m'ho digueren de rampellada. La notícia em va impactar i produir un fort xoc, perquè tinc una gran sensibilitat, i com a conseqüència s’incrementaren les discussions: bronques i més bronques. “Deixa tranquil a mon pare” -deia la nostra filla a sa mare”.

Conta que a un moment d’una agre discussió la va empènyer un poquet sense que li produís cap lesió. Ella sempre s'ha negat a presentar denúncia, però els metges o infermeres informaren al Jutjats, de manera que en un judici ràpid fou condemnat a 33 dies de treballs per a la comunitat i ordre d'allunyament de 200 metres, que a un moment donat no va acomplir -cosa ell ho nega o als menys ho posa en dubte- i fou novament condemnat a 4 mesos de presó.

En sortir de la presó va ingressar per primera vegada a l’Alberg de Manacor, derivat per l’assistenta social de la presó. Era l’any 2017 i  hi va estar uns quants mesos, casi un any. L'alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana i que gestiona la Fundació Trobada.

«Estant a l’Alberg vaig conèixer una dóna equatoriana amb la qual hi vaig anar a viure. Jo treballava i compartia les despeses de la casa, però la diferència de cultures i l’excés de gelosia va frustrar la relació i em vaig veure al carrer»

En mig de tots aquests esdeveniments, començà a patir un dolors tan insuportables a l’esquena que es va veure obligat a passar pels quiròfans i intervingut de les vertebres L4 i L5. Confiava que la operació allunyaria el dolors, però no ha estat així: «Tinc uns patiments que son molt mal de suportar que fins i tot m’han ocasionat també depressió, per la qual cosa vaig visitar el psicòleg i estic prenent un munt de medicaments. Ja em veus, haig de caminar amb una crossa».

«Estic de baixa des del mes de febrer de l’any passat. El mes d’agost, que s’acompleixen els 18 mesos que com a màxim puc estar de baixa, he de passar pel tribunal metge per saber si em donen d’alta o bé una incapacitat parcial o total per a l'activitat de picapedrer».

Reconeix que per la seva edat té poques probabilitats de tornar a la feina i desitja poder tenir uns ingressos que li permetin viure amb independència i dignitat fins a arribar a l’edat de jubilació.

«Agraeixo molt les atencions rebudes en aquesta nova estada a l’alberg que és una gran família i una solució temporal per aquelles persones que es troben en dificultats, com és el meu cas.»

Tant de bo s'acompleixin els seus desitjos.