Les tres “T” de la classe creativa versus les tres “T” dels moviments populars
Una companyia que busca un comerç fort i sa ha de tenir en compte la creativitat de tots els seus membres.
A pesar que la classe creativa representa només a un terç de la força de treball, els seus membres guanyen més de la meitat dels salaris dels estats i controlen al voltant del 70% dels ingressos, per la qual cosa tenen poder de compra. Per això, conrear aquesta classe és important, sobretot ara que el sector manufacturer continua descendint referent a ocupació i el sector serveis està pitjor pagat i amb treballs que requereixen menor qualificació. En aquest sentit, és necessari aconseguir el desenvolupament econòmic, per a això cal tenir en compte tres "T":
• Talent: vivim en una època en la qual la mobilitat és major que mai, sobretot la talentosa, i per això és important que en l'era creativa es faci un esforç per atreure i retenir el talent.
• Tecnologia: la tecnologia i la innovació són els components crítics per a guiar el creixement econòmic, però per a tenir èxit les comunitats i organitzacions han de transformar la recerca, les idees i la innovació en productes que siguin útils per al mercat i sostenibles.
• Tolerància: la prosperitat econòmica recau en la creativitat cultural, emprenedora, cívica, científica i artística, per la qual cosa els treballadors creatius necessiten entorns oberts a noves idees i a persones diferents.
Però què fem amb aquelles dues parts de la força del treball que no tenen ni talent, ni accés a la tecnologia per incapacitat, ni la tolerància per no estar situats en entorns oberts a noves idees ni a persones diferents?
Encara més: què fem amb aquelles persones que no tenen ni treball?
Els moviments populars volen recuperar un estil que recupera tota vida, la solidaritat i el respecte per la natura com a valors essencials, que es compromet a l’alegria de “viure be” en lloc de “benestar” complaent i egoista que ens ven el mercat i ens acaba aïllant i tancant dins els nostres petits mons.
El major poder d'aquests moviments no és el respecte que als altres les hi tenen, sinó el servei que poden oferir als demés. En cada acció que es fa, es senten bases per a restaurar la dignitat dels pobles i comunitats, però els dirigents polítics i empresarials poden fer molt per a facilitar aquestes prioritats, que són les necessitats del poble.
En concret proposen les tres “T”, en castellà: “Tierra, Techo i Trabajo”. Proposta que desenvolupa també el Papa Francesc.
Tierra: no podem viure només a expenses d’ella; tenim una relació de reciprocitat. Urgeix un temps en que aquells que tenen de demés consumeixin menys perquè la terra es curi i un temps perquè els exclosos trobin un lloc a les nostres societats. La pandèmia i la crisi econòmica ofereixen una oportunitat per examinar els nostres estils de vida: canviar hàbits destructius per sostenibles.
Implementar una conversió ecològica en tots els nivells de la societat, passant dels combustibles fòssils a energies renovables; estils de vida més sobris; compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
Es necessari posar més terra a disposició de petits agricultors perquè puguin produir pel consum local amb mètodes orgànics i sustentables.
Techo: la concentració en les ciutats es major cada vegada i el que succeeixi amb elles serà clau per el futur de la nostra civilització. La degradació de l’entorn urbà i la perifèria de les ciutats és un signe d’esgotament cultural que precisa d’una dignificació, integrant-les per mitjà de polítiques socials capaços de reconèixer i valorar totes les aportacions culturals.
És indispensable també que les Administracions Públiques reservin sol suficient per l’increment natural de la població i d’una manera especial per les persones menys afavorides i dèbils econòmicament.
Trabajo: el treball és condició fonamental per la dignitat i benestar de la persona humana. No és un privilegi, sinó un dret i una deure per tots els homes i dones.
El poble pot necessitar en alguns moments assistències especials però no viure del asc assistencialisme; necessita una vida digne guanyada amb el seu treball per a mantenir la seva família i desenvolupar-se com a persones en primer lloc, però també per enriquir el seu entorn i la seva comunitat.
El treball no només ha de ser una manera de guanyar doblers, sinó d’expressió, participació i construcció del bé comú. Prioritzar l’accés al treball ha de ser meta central de les polítiques públiques d’una nació.
A vegades ho entenen a l’inrevés: enlloc de ser una font de creixement i clau de dignificació, a pesar del fet que creen valor, els treballadors son tractats com un element descartable de l’empresa. S’ha de superar la idea de que el treball dels que cuiden a un familiar, o d’una mare a temps complet o d’una voluntari a un projecte social no és treball perquè no es percep un salari.
Quan integrem als pobres i la cura del medi ambient com objectius centrals de la societat, podem generar treball i humanitzar l’entorn. Quan adoptem mètodes agroecològics més intensius per produir aliments, regenerem el món natural, creem treball i biodiversitat i vivim millor.
S’ha de qüestionar el fals suposat de que una economia en creixement ens farà més rics a tots: si ens enfoquem a la “tierra, el techo i el trabajo” recuperem una relació més sana amb el món i creixem al servei de tot-hom.
