Pandèmia

Els set usuaris que romanien a les Cases de Son Talent han baixat a l'Alberg de Manacor 

En el dia d’ahir, 30 de març deixaren les Cases Rurals de Son Talent els 7 usuaris de l’Alberg de Manacor on hi ha romàs per poc més de 4 mesos. 

S’han tornat reagrupar els 25 usuaris al centre de Manacor, Passeig Ferrocarril, 14, cantonada Carrer Velázquez, 11. 

Volem recordar que el passat 27 de Novembre l’Ajuntament de Manacor va posar a disposició de la Fundació Trobada les cases citades per descongestionar una altra vegada l’Alberg de Manacor, i així evitar possibles contagis entre usuaris, davant l’avanç la segona onada de la pandèmia. 

Allà dalt han rebut els mateixos serveis que rebien quant eren a Manacor amb més espai i comoditat i també se’ls hi pujava dinar i sopar mitjançant l’empresa de càtering contractada que també presta el servei a Manacor.  

La brigada Municipal de Manacor també ha tingut un comportament exemplar assistint al manteniment de les instal·lacions i transportant viatges de llenya per la xemeneia que acompanyava les llargues nits de l’hivern. 

Els dos kilòmetres de distància des de Manacor no era impediment perquè els usuaris baixessin al centre sempre que volguessin per les seves petites compres, distància que era compensada per la situació de pau i tranquil·litat i l’estància agradable de les cases situades a camp obert. 

La mateixa situació es va produir al mes d’abril del passat 2020 quant l’Ajuntament de Manacor va oferir l’Escola Rural de Sa Murtera amb la mateixa finalitat davant l’avanç imparable dels inicis de la pandèmia, on hi varen romandre 9 usuaris fins a final del mes de Juny. 

Confiem que aquesta sigui la darrera vegada que la situació epidemiològica obligui a fer aquests trasllats, que si bé són per assegurar la salut del usuaris de l’Alberg, no deixa de tenir els inconvenients propis d’una mudança. 

Estan esperant que d'un moment a l'altre tots els usuaris siguin cridats per esser vacunats com ho son tots els que es consideren personal socio-sanitari.

La Fundació Trobada es sent profundament doblement agraïda a l’Ajuntament per aquest gest de solidaritat no només amb l’entitat, sinó i sobre tot amb els usuaris, molts d'ells en risc d'exclusió social, que mitjançant un espai obert i gaudint de la natura han allunyat els risc de contagi. 

Gràcies, Sr. Batle, Regidora i la resta de funcionaris dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Manacor.

 

 

Pandèmia

L'altra Setmana Santa i les altres processons

Ja és el segon any que gaudim, millor dit patim per mor de la pandèmia, d’una setmana santa sense processons. Un altre any sense desfilada de caperutxes amb diferents tonalitats, indumentària per les places i carrers, la treta de “passos” propis d’aquests dies. 

Un altre setmana santa sense el passeig dels estendards al·lusius a cada aplec religiós, sense el so de les caixetes i tambors amb les respectives setmanes d'assajos que deixondeixen la població, l'enramellada de flors i llums a les imatges assenyalades prou estimades per un sector poblacional, l’adquisició de ciris i llumetes. 

En conjunt, donava per espai d’uns dies, aires explícits de manifestació pública, espectacle de religiositat, de cultura hereva de tot un patrimoni sacre que amb cura i esment s’ha estimat, cuidat i mantingut per unes famílies, col·lectius, parròquies i convents, en els segles. 

A la vegada una cultura que ha produït pintura, escultura, poesia i música. 

Ben segur que una part de la ciutadania estranyarà ferm no poder presenciar aquestes escenes en recordança de la vida de Jesús tan arrelades en la tradició popular. 

Però hi haurà altres processons. 

Hi haurà persones creients i no creients, gent de bona voluntat que s'embarcaran amb altres originals desfilades, tal volta no tant impactants, sense cridar ni fer renou i amb un cost de manteniment esquifit; no cridaran l’atenció als mitjans de comunicació, no seran notícia pública. 

Seran homes i dones com nosaltres que faran carrera per apropar-se a determinades famílies necessitades portant canastres de menjar o productes de neteja, per un costat, o fins i tot portar-los el “frit de pasco” a casa. 

Altres, aprofitaran per a visitar aquell veïnat que fa temps que no surt al carrer o fins i tot es desplaçaran a l’hospital com a mostra d’afecte. 

No en faltaran que s'acostaran a fer hores de companyia a aquells ciutadans que es troben capficats, compungits davant la mort d’un familiar a conseqüència de la Covid-19. 

I encara a un nivell molt més ample, n’hi haurà que passaran hores confeccionant productes culinaris pasquals per fer-los arribar a la presó, a albergs, centres de dia.  .  .  . 

Aquestes altres processons que avancen amb passos silenciosos, improvisades, és el resultat d’una compromís baptismal, però també son manifestacions d’una sensibilitat humanitària envers d’aquells pobladors que passen per nits de foscor tot esperant una mà tendre, un cor delicat i emotiu, una mirada afable, que es posa al lloc de l’altre, com si implícitament volgués dir, què puc fer per tu? 

És l’altra Setmana Santa, son les altres processons.

 

Post-pandèmia

Es parla molt d'un "nou contracte social" que urgeix el trànsit del "jo" al "nosaltres"

En acabar la pandèmia, sembla evident la temptació de tornar fer el que fèiem abans, tot i que les múltiples advertències científiques no aconsellen el mateix. Però el cert és que si això succeeix és perquè no tenim o no hem sabut trobar alternatives. 

Ha sortit literatura enmig de la pandèmia per descriure possibles escenaris.  

El primer seria el que ja hi havia abans (desigualtat creixent, autoritarisme, conseqüències de la crisi climàtica. . .) però que es podria aguditzar fins a un extrem veritablement terrible. Encara que avui disposem de les evidències i de l’experiència social per evitar que aquest sigui el camí. 

El segon escenari és el que ja descriu la famosa frase de “canviar-ho tot perquè res no canviï”. Aquí les autoritats polítiques plantegen una estratègia de canvis profunds on es combinen els drets socials i les mesures sanitàries però amb un límit absolut, que no toca perquè es contradictori, al que s’afegeix la gestió del efectes del canvi climàtic o la de la revolució digital en l’àmbit laboral. 

El tercer seria la resposta emancipadora i revolucionària no tan sols en l’àmbit polític, també en el social i en el cultural per emprendre un veritable procés de transformació de la nostra organització econòmica, un procés post-capitalista que respectaria el límits i que posaria la vida i les cures al centre. 

Es parla molt d’un “nou contracte social”. El secretari general de les Nacions Unides António Guterres i i la Presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen han apel·lat a la  necessitat de repensar les coordenades polítiques, econòmiques i socials, reconeixent que, al menys en el món occidental, l’esgotament d’un model que ara mateix s’està incendiant. 

Encara son vagues les propostes que hi ha per donar contingut a aquesta idea de contracte. Però hi dos marcs que s’aproximen bastant: en primer lloc és l’anomenat New Green Deal (NGD) que apareix a Estat Units i està basada en un “capitalisme distributiu o social” que aspira a impulsar les infraestructures verdes, la transició energètica, la descarbonització de l’economia, la reconstrucció de sistemes alimentaris inspirats en principis agroecològics i que a Espanya seria semblant al que coneixem com a “transició ecològica”.  

El segon marc seria el de l’Agenda 2030, que les Nacions Unides va aprovar al setembre de 2015 amb un total de disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que venen a ser els succedanis de l’Agenda del Mil·lenni (ODM) que va estar en vigor entre 2000 i 2015 i que era un proposta basada en l’erradicació de la pobresa, mentre les ODS reconeixen ja problemes transnacionals que afecten de la mateixa manera qualsevol latitud i contemplen centenars de mesures per avaluar el progrés en els diferents sectors. 

Aquests dos marcs signifiquen que en la configuració d’aquest contracte social hi ha en marxa propostes profundes en la solució de les tres crisis: la social, la política i la ecològica. Així, desigualtat, erosió democràtica i ecocidi son la realitat transnacional problemàtica que cal reformar anant a parar a les tres condicions del contracte social: repartiment de la riquesa i de les cures, el control polític i democràtic dels sectors financers i crear nous paràmetres de relació amb el planeta. 

Tenim el repte d'empènyer decisions polítiques valents així com convertir la por en un projecte col·lectiu transformador i il·lusionant. 

La pandèmia ha tingut un shoc enorme però ha deixat un valor afegit: la capacitat d’adaptar-se a l’imprevist, a la presa de consciència social i política per emprendre tots els canvis que necessitem. 

Però el canvi urgent i definitiu serà el trànsit del “jo” al “nosaltres” en un món profundament interpedenpent i ecodependent.  

Igualtat, capitalisme distributiu, repartiment de la riquesa son paraules que necesariament han d'anar traduides en acccions dirigides als sectors més necessitats de la societat, perquè tinguin les mateixes oportunitats sense oblidar que els pobres, els marginats i en general els vulnerables també han de transitar al "nosaltres".

 

Exposició "Estel de Llevant"

 A partir de demà dissabte dia 13, exposició de quadres de distints pintors sobre l'obra "Viatges Estel·lars" representada per "Estepa Teatre"

El Teatre de Manacor presenta avui dia 12 març a les 18 hores una obra vinculada amb el viatge i els seus records. “Viatges Estel·lars” és un projecte en el que s’uneixen el teatre i la ràdio a modo de solució davant la impossibilitat de representar l’obra en condicions òptimes. L’obra ha estat produïda per Estepa Teatre, i dirigida per Bàrbara Nicolau. 

El actors fan reflexions sobre els seus records més íntims i personals relacionats amb els viatges de la seva vida. 

Nicolau explica que es tracta d’un grups d’usuaris i voluntaris de l’Associació “Estel de Llevant”. Cada any treballen en la producció d’una obra amateur. En aquesta ocasió proposarem crear una obra amb el viatge com a tema central i cada un dels participants havien de triar un moment de la seva vida relacionat amb un viatge i que les fes canviar o que fos especial. 

“Vaig fer un treball de dramatúrgia amb tota la informació que teníem i ajuntar aquelles en les quals hi havia elements comuns”, diu Nicolau.    

La representació, prevista per el mes de juny passat, s’ha ajornat fins ara per mor de la pandèmia.

El projecte inclou una exposició de diversos quadres de distints pintors i que estaran a disposició dels visitants a partir de demà dissabte dia 13 i fins dia 20 inclosos,  de 18 a les 20 hores (diumenges tancat) a la Fundació Trobada de Manacor, Passeig Ferrocarril, 14- 3er pis.

 

IMAS

 L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) incorpora un pla de xoc de 18 milions d'euros per reforçar les polítiques socials

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i el president del Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Javier de Juan, han presentat el Pla de xoc 2021 IMAS: reforç de les polítiques socials de Mallorca, un pla d'ajudes per a les persones vulnerables de l'illa que es finançarà amb part del romanent que incorpora el Consell al pressupost del IMAS per al 2021 en una primera fase. 

"Des de l'inici de la pandèmia hem reforçat les polítiques socials per a garantir que ningú es quedi enrere. Ara fem una primera activació dels romanents del IMAS i activament un pla de xoc de 18.000.000 € per a reforçar encara més la protecció social i l'atenció a les persones en situacions de vulnerabilitat”.  
Aquest pla d'acció es divideix en dos grans eixos. D'una banda, el que fa referència a les línies de suport als municipis i les entitats del tercer sector i, per un altre, el reforç de l'atenció directa als col·lectius més vulnerables. 

El Pla de xoc 2021 IMAS: reforç de les polítiques socials de Mallorca s'inclou en el canvi de model que duu a terme el IMAS cap a una atenció més individualitzada, centrada en les necessitats de les persones. 

Javier de Juan va explicar que «la primera forma en la qual una persona pot sol·licitar ajuda és a través dels serveis socials municipals i vull tornar a insistir i donar-los les gràcies per tot el treball realitzat durant la pandèmia. Han estat tots en la bretxa i han fet un servei públic molt important per a sostenir aquells col·lectius més vulnerables en aquests moments de pandèmia».

Quant al suport a les entitats que treballen amb col·lectius vulnerables, s'inverteixen 3.300.000 € en diferents accions. En concret, s'incrementen les places d'atenció i complements 
personals concertats amb les entitats de persones amb discapacitat i es dupliquen les dotacions per a les convocatòries anuals de projectes a entitats del tercer sector i les dotacions de les quals treballen amb col·lectius en risc d'exclusió. A més, es llança una convocatòria extraordinària d'ajudes per a fer front a la crisi derivada de la Covidien-19 destinada als bancs d'aliments de Mallorca.. 

El segon eix del pla de xoc té per objecte els serveis i projectes que presta directament el IMAS destinats a reforçar l'atenció específica als col·lectius més vulnerables de Mallorca. En aquest cas, s'estableixen dues línies principals: infraestructures i modernització, i nous programes i atenció personalitzada. 

Des de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor s’acull amb satisfacció aquest pla de xoc per quant es confia que la xarxa d’albergs del Consell de Mallorca a la qual pertany, sigui beneficiària d’aquestes ajudes, ja que molts del seus usuaris son considerats en risc d’exclusió social.

Moviment Alberg de Manacor 2021 (2)

El mes  de febrer passat no hi hagut pràcticament moviment d'altes i baixes al dos centres d'acollida de l'Alberg de Manacor

Es pot dir que no hi ha hagut gaire moviment el mes passat a l’Alberg de Manacor, perquè només una persona per reingrés ha estat donada d’alta i que ha ocupat la plaça de l'única baixa al centre.

Sa mitja de pernoctes diàries ha estat de 22 persones i un total de 623 pernoctes és el total del mes. Com que la capacitat de l’Alberg és de 25 places, resten així tres places  com a mitja diària de desocupació. 

Així i tot encara hi ha una llista d'espera de 16 persones que no han pogut aconseguir la plaça sol·licitada.

Com s’explica, doncs, aquesta llista d’espera amb la mitja diària de desocupació que hem dit abans?. 

Sol·licitat al servei d’acollida de la Fundació una explicació d’aquesta disponibilitat de places no ocupades, son tres les causes que provoquen aquesta aparent anomalia. 

En primer lloc es reserven les places d’aquells usuaris que estan hospitalitzats, que aquest mes passat hi hagut dues hospitalitzacions a l’Hospital de Manacor d’un parell de setmanes. Donats d’alta hospitalària tornen a l’Alberg.  

En segon lloc hi ha absències voluntàries, justificades o no, per romandre a ca un amic o familiar,  i l’usuari coneix que es reserva la plaça un màxim de tres vespres, passats els quals es dona automàticament de baixa i s’ocupa la plaça per la persona més vulnerable o necessitada de la llista d’espera  

En tercer lloc hi ha una causa de no admissió: donar positiu d’un cert nivell mitjançant un control de consum d’estupefaents. Aquesta plaça també es reserva fins a un pròxim control el mateix dia o al dia següent. Aquesta tercera causa queda suspesa quant arriba ordre d’activació d’una ona de fred per part del Consell de Mallorca que ho fa a partir d’un baix nivell de temperatura. Amb aquesta mesura es pretén que ningú quedi al carrer. 

Les racions mensuals de berenar, dinar i sopar es mantenen al nivell de les altres mensualitats: 685 racions, que es distribueixen proporcionalment entre els usuaris dels dos centres, la seu de Manacor al Passeig de Ferrocarril, 18 i les Cases de Son Talent. 

El servei d’acollida de l’Alberg de Manacor és una prestació de la Fundació Trobada mitjançant conveni amb l’Institut Mallorquí de Serveis Socials del Consell de Mallorca.