Reglament d'Estrangeria

Clam de sis ONG d'àmbit estatal instant el Govern Central la reforma del Reglament d'Estrangeria

En la reunió mantinguda el mes de Juny passat amb Santiago Yerga, director general de Migracions (dependent de la Secretaria d'Estat de Migracions), representants de les entitats socials d'àmbit estatal que acompanyen a les persones estrangeres residents a Espanya en els seus processos d'inserció i autonomia li han traslladat una proposta conjunta perquè la projectada reforma del Reglament de la Llei d'Estrangeria (RELOEX) doni resposta urgent a la creixent situació de des-protecció de milers de persones estrangeres que viuen al nostre país i que s'ha vist aguditzada a causa de la Covid-19. 

 
La Llei d'estrangeria (LOEX) i el seu Reglament (RELOEX) estableixen un sistema progressiu d'accés als drets i llibertats, que reconeix, en tot cas, el dret de totes les persones estrangeres que viuen a Espanya a la lliure circulació per territori nacional, la salut, l'educació i la protecció social, per exemple. 

 

Actualment, al nostre país s'estima que més de mig milió de persones no poden exercir els seus drets pel simple fet de no complir amb un requisit administratiu, com no tenir més de tres anys de residència a Espanya o no comptar amb un contracte de treball de més d'un any de durada a jornada completa. 

 
Els principals problemes que, en la pràctica, detectem des de les organitzacions socials es refereixen al desenvolupament del RELOEX, que condiciona la regularitat administrativa al compliment d'uns criteris que no responen a la realitat social, laboral i econòmica que tenim, que deixa en situació d'exclusió a un alt percentatge de la població migrant, truncant els seus processos d'integració i incorporació a la societat espanyola. 

 
El vigent Reglament d'Estrangeria es va aprovar l'any 2011. Moltes coses han canviat des de llavors en la realitat social, econòmica, en l'escenari laboral i també en la interpretació jurisprudencial de la norma. 

 

Durant la reunió amb el director general de Migracions, les organitzacions socials hem assenyalat la urgència de simplificar i flexibilitzar determinats suposats del Reglament per a donar resposta a la creixent des-protecció que sofreixen milers de persones estrangeres, amb major motiu en el context actual de crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia, que està tenint un impacte molt més profund en la població migrant. 

 
Aquesta modificació de la normativa d'estrangeria és necessària per a: 

- Adequar la norma als estàndards de drets humans. 
- Facilitar que les persones estrangeres puguin arribar Espanya des del seu país d'origen amb les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Garantir que les persones estrangeres que estan en el territori espanyol obtinguin les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Assegurar que les persones estrangeres que ja compten amb les autoritzacions no les perdin. 

 
En el document de propostes traslladat per les organitzacions socials al director general s'aborden reformes en quatre apartats concrets: adequació de la normativa interna als estàndard internacions de drets humans; l'establiment de vies legals i segures; les autoritzacions de residència i treball; i el problema de la irregularitat sobrevinguda. 

 TRADUEIX 

Aquest conjunt de propostes permetria actualitzar la legislació d'estrangeria conforme als canvis socials, econòmics, laborals i jurídics produïts des de 2011. Amb això es facilitaria, a més, la resolució, de manera adequada, de la situació de milers de persones estrangeres que ja estan a Espanya i que, en mancar d'aquestes autoritzacions, queden exposades a situacions d'explotació laboral, exclusió social i residencial. 
 

Cap societat pot desenvolupar el seu veritable potencial quan hi ha obstacles jurídics o polítics que impedeixen a sectors sencers de la població contribuir a aquesta societat, com és el cas de la població migrant.

Secrets d'una mirada (50)

"Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la"

Avui entrevistem a M., una dona casada de 46 anys que ha arribat a l’Alberg fa dues setmanes. El seu home ha quedat al lloc del seu naixement, Caracas a Veneçuela. Té un fill de 25 anys, també casat amb un fill. 

“Som padrina” - diu amb orgull i un somriure. 

Son pare va morir fa quatre anys i la seva mare va contreure noves noces. Son cinc germans, tres homes i dues dones. 

És batxiller en ciències i maquilladora professional. Ha treballat com a perruquera, manicura, pedicura i es cuidadora qualificada de persones amb Alzheimer. I a Mallorca ha fet un curset de català per millorar la relació amb les persones de les illes. 

A Veneçuela va treballar a salons de bellesa i va esser operadora en projectes electorals, maquilladora en camerino  de Televisió i també ha fet feina rere la càmera en distints programes. 

“Una amiga de ma mare me va convidar a venir a Mallorca i em va acollir a ca seva. Vaig arribar el mes de febrer de 2019 –fa més de dos anys-. Actualment tinc el visat caducat”. 

A l’arribada a Manacor va fer feina tres mesos a una perruqueria, però va tancar al poc temps. Després va treballar a Cales de Mallorca a una tenda de souvenirs como netejadora i per organitzar les estanteries. A més els divendres i dissabtes feia neteja per les cases i el que sortia. 

“Treballant a la perruqueria vaig fer alguns clients que després en cridaven per a que les pentinés a domicili, però la pandèmia del covid-19 ho va paralitzar tot”. Després vaig fer feina un mes i mig a Porto Colom com a netejadora a una casa particular. 

Tot aquest temps va viure a casa de l’amiga de sa mare, a la qual ajudava  amb les tasques de la casa i col·laborava en la compra del menjar i demés despeses. 

“Una vegada vaig deixar de fer feina i no poder col·laborar en el manteniment de la casa, la senyora em va dir que ella no podia mantenir-me. Vaig estar vivint tot el confinament a casa d’una família, cosa que agraeixo infinitament. Però un membre de la parella tenia problemes mentals –tal volta pel confinament es va tornar agressiu-, el que va provocar la fuita de la casa de la seva filla i després en vaig anar jo.” 

Després se'n va anar a viure a Petra a casa d’una al·lota que li va prometre feina i en 15 dies no va trobar res. Torna a Manacor i un amic gai també veneçolà que anava a començar a fer feina a una tenda d’objectes sexuals que volien muntar un mallorquí i un alemany i inaugurar a l’estiu, la va convidar per a fer feina amb ell, però l’arribada del covi-19 va provocar que el projecte es trunqués.  

“Varen treure tota la mercaderia i em deixaren dormir alguns mesos a la cotxeria, però no tenia ni per menjar”. Dues prostitutes m’acolliren a ca seva, però pretenien que jo em prostituís i no vaig acceptar i per la qual cosa m’odien a mort. Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la i em va acollir a ca seva sis mesos.” 

S’interromp la conversa per dir-nos que el seu fill que és policia va tenir un accident amb fractura de tíbia i peroné fa tres mesos i fins ara no l’operen per manca de diners. Ho diu amb llàgrimes als ulls, comentant la lamentable situació del seu país. 

Quan realment es tancaren totes les portes, va acudir als serveis socials de l’Ajuntament per exposar la seva situació, i la derivaren a l’Alberg de Manacor, encara que algunes persones sense conèixer-ho ni cap fonament no li havien donat bones referències. 

“Estic molt agraïda a totes les persones que m’han ajudat aquest dos anys i mig, i d’una manera especial a l’acolliment delicat, afectuós i familiar que he rebut de l’Alberg de Manacor i sempre lloaré tant les instal·lacions com el menjar i sobre tot el respecte entre tots els usuaris.” 

S’acomiada amb l’enunciat de les grans aspiracions de la seva vida: assolir regularitzar la seva situació, treballar en l’estètica i dur aquí el seu nucli familiar.

Moviment Alberg de Manacor 2021 (6)

A l'Alberg de Manacor l'estiu marca una tendència a més moviment d'altes i baixes

L’entrada de l’estiu marca una nova tendència cap a més moviment en les entrades i sortides a l’Alberg de Manacor. 

Així aquest mes passat han entrat 7 persones, de les quals 5, tres homes i dues dones, ho han fet per primera vegada i les altres dues ja hi havia estat abans.

Els nous ingressats són tres estrangers extracomunitaris, un  comunitari i un espanyol. Les seves edats oscil·len entre els 18 i els 49 anys. 

Les baixes al centre han estat de tres persones. 

El nombre de pernoctes diàries és d’una mitjana de 21 persones que dóna un total de 616 pernoctes mensuals. 

S’han repartit un total de 719 raciones berenar, dinar i sopar per als usuaris residents durante el mes de juny. 

La llista d’espera segueix baixant i a 30 de juny era de 5 persones.  

Un fenomen que actualment es produeix és l’absència freqüent d’usuaris per un parell de vespres o esgotar el temps que la Fundació reserva per tornar a incorporar-se. Aquest fet  fa dubtar de la vertadera necessitat d’algunes persones i precisa d’un estudi amb més profunditat.   

L’Alberg de Manacor és un servei que presta la Fundació Trobada mitjançant conveni amb el Consell de Mallorca.