dijous, 13 d’agost de 2020

Blog de Notícies

Aquest mes s'acompleixen sis anys del primer número del Blog de Notícies de la Fundació Trobada

La Fundació Trobada publica des de l’any 2014 un blog digital on es donen a conèixer les noticies més rellevants dels projectes i funcionament de l’entitat. 

El contingut del blog ho classifiquem segons un títol  genèric que donem a la notícia. Així: 

Premsa: es fa un resum o reproducció de les notícies de l Fundació publicades en premsa amb dues subdivisions de premsa local i premsa provincial, segons l’àmbit del mitjà on ha estat publicada. 

Donacions. S’inclouen informacions sobre donacions en efectiu de la CaixaBank i de Colonya Caixa Pollensa i en espècie de Fundació Deixalles, Cola-Cola i dels Col·legis de Manacor amb motiu de les festes de Nadal. 

Moviment mensual. Cada mes s’informa del moviment d’altes i baixes, nombre de pernoctes, racions de berenar, dinar i sopar i la llista d’espera. 

Visita del mes. Crònica de la visita a l’alberg de personalitats destacades com Toni Amorós, Rector de Manacor, els glossador Mateu Xurí, l’activista Margalida Cortés, Mateu Ballester de Creu Roja i altres. 

Secrets d’una mirada. Entrevista feta a usuaris de l’Alberg on es fa una narració anònima de la seva vida i dificultats fins a arribar a l’Alberg. 

Sala d’Art i Cultura.  S’informa dels actes culturals celebrats. Aquest any destaca el concert de piano ofert per l’usuari de l’Alberg Ismael Moreno. 

Estat d’alarma. Al blog s’ha fet un seguiment de la situació de pandèmia que encara ara es viu i d’una manera especial el desdoblament de l’alberg en la seu de Manacor i l’Escola Rural de Sa Murtera, gratuïtament cedit per l’Ajuntament de Manacor per una període de tres mesos.  

Fins al dia d’avui s’han publicat 388 noticies amb 80.597 visualitzacions, el que suposa una mitjana de poc més de 200 visualitzacions per notícia.


diumenge, 9 d’agost de 2020

Secrets d'una mirada (30)

"Tinc 63 anys, no penso jubilar-me  i faré feina fins el cos aguanti"

Avui ens respon un home nigerià, C. de 63 anys, casat amb 7 fills, tots majors de 18 anys.  Nascut a Kano, situada al nord i tercera ciutat més gran de Nigèria amb gairebé 4 milions habitants, cursà estudis secundaris.

Abans de decidir-se a venir a Espanya, va fer feina en la venda d’articles de segona ma i a una tenda d’articles per a la refrigeració. 

Home de profundes conviccions religioses ens compta que “a la regió de Kano, d’on jo som, hi ha bastants de cristians, no sabria dir el percentatge, acompanyats per preveres nadius i sobre tot per missioners anglesos i irlandesos, però la majoria de la població és de religió musulmana”

Decidit a millorar el seu nivell de vida i el de la seva nombrosa família, fa 15 anys s’embarcà amb avió fins a Marroc i d’aquí a Málaga amb vaixell, on hi va romandre dos dies i després vingué a Mallorca. 

“Cada dos anys vaig al meu país a veure la meva família. Un fill meu va venir amb mi una vegada, però va esser denunciat i se'n va haver de tornar a Nigèria.”

“Inicialment vaig fer feina a una bugaderia de Can Picafort durant vuit anys amb contracte. Sempre vaig fer feina amb contracte, fins que no el me renovaren i vaig quedar al carrer. L'assistenta social de l’Ajuntament m’orientà per venir a l’Alberg de Manacor”.

Ha estat a l’alberg varies vegades, la primera va esser a l’any 2013 i ha entrat i sortit tres vegades, debut a que no més ha pogut signar contractes de feina temporals de cinc, sis, set mesos cada anys a una fusteria que el contracta segons la necessitat. Enguany no més ha fet tres mesos de feina i el temps cotitzat no li basta de cobrar l’atur. 

Així i tot, es manifesta esperançat que milloraran les circumstàncies: “a pesar de la edat que tinc, no penso jubilar-me, treballaré fins que el cos aguanti. Tampoc sé si cobraré pensió de jubilació perquè no crec em bastin els anys de cotització que tinc”. 

Demanat per l’ambient de l’alberg, diu: “Mai m’he sentit discriminat pel color de la meva pell. Si hi ha disputes entre els companys, no intervinc entre altres coses perquè no entenc moltes coses del que diuen. Estic molt content i dono moltíssimes gràcies a Aina, Rafel i Noelia pel tracte que he rebut a aquest casa”.

 

 



dijous, 6 d’agost de 2020

Moviment Alberg de Manacor 2020 (7)

Factors que provoquen la escassa rotació d'usuaris a l'Alberg de Manacor

Cada mes es fa més difícil l’acollida a l’Alberg de Manacor: una alta extracomunitària i un reingrés són les dues úniques persones que s’han pogut admetre durant el mes de Juliol passat, gràcies a les dues baixes del centre que s’han produït.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 23 persones, amb un total mensual de 708.

Les racions de berenar, dinar i sopar durant el mes ha estat de 755. 

Segueix la llista d’espera amb 10 persones, quantitat semblant a la del mes passat.

Veient  la escassa rotació d’entrades i sortides que es produeixen mes a mes i que no és la que seria desitjable a un centre d’acolliment nocturn temporal d’aquestes característiques  amb una llista d’espera que ja ha esdevingut endèmica,  s’han analitzat els perfils del usuaris, arribant a les següents conclusions:

  • -Un 40% del usuaris són de procedència magrebí i més de la meitat en situació irregular, el que les inhabilita per signar contractes de treball. 

  • -Un 36% tenen més 55 anys i d’aquests alguns tenen limitacions, com mobilitat reduïda o són al manco semi-dependents. 

  • -La majoria manquen de qualificació professional.   

  • -Sortadament ningú ha patit la Covid-19 pero sí la conseqüent paralització del mercat de treball.

Aquestes situacions de caràcter personal i general creen series dificultats per trobar una feina que generi ingressos econòmics que les permeti sortir de l’Alberg per a gaudir d’una vida independent i així donar entrada a les peticions de la llista d’espera. 

Actualment la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor ofereix 25 places d’acollida nocturna temporal i centre de dia amb menjador mitjançant un conveni de col·laboració amb el Consell de Mallorca.


   


dimarts, 4 d’agost de 2020

Immigració (2)

És la immigració una solució al problema de la baixa natalitat i envelliment progressiu del país?

Fent un repàs dels escrits i/o entrevistes d'aquest bloc que es presenten baix el títol genèric de "Secrets d'una mirada", qualsevol lector pot apreciar el nombre important d'usuaris del Marroc que resideixen a l'alberg.

Això convida a pensar quins són els factors que poden influir a triar Mallorca i Espanya en general, com a alternativa per viure o, almenys, desenvolupar la seva vida laboral buscant un millor futur.

Partint del fet de la proximitat geogràfica, que sempre és un factor determinant a l'hora de partir, encara que no sempre, també hi juga l'efecte cridada dels companys i coneguts magrebins, familiars i no familiars, ja instal·lats aquí de temps enrere i que els hi ha anat bé econòmicament.

Un nombre important provenen de la regió marroquina del Rif: es tracta d'una regió tradicionalment aïllada i desfavorida. Els seus habitants són de parla berber, sobretot els que són del Rif Intern i que s'estén des de Ceuta fins a Jebha i després apareix prop de Nador, en el Cap Tres Forcas i el massís de Beni Bucraa, i cap a l'interior comprèn les zones de Tetuan i Chauen.

Aquest aïllament sens dubte és debut a les històriques revoltes independentistes de la zona, per la qual cosa ha estat castigada freqüentment per la pobresa i ignorància amb la idea que això podria acabar amb les ànsies secessionistes. Actualment es vol rompre tímidament aquesta xacra històrica amb el foment dels estudis berbers, de la cultura i llengua de la zona.

Les dificultats que es troben aquí no les fa desistir d'intentar afermar-se a Espanya, intentant venir per segona o tercera vegada, si cal. No es pot oblidar que els qui arriben amb un visat de turista, deixen deliberadament que prescrigui el termini com tal de no tornar al seu país, això si no han vingut amb pastera superant innumerables dificultats físiques i econòmiques, amb la conseqüència per ambdós grups de romandre en situació irregular fins a l'acompliment dels tres anys que la llei contempla com a termini per sol·licitar el certificat de resident per arrelament.

I neixen les preguntes: tan negre és el futur del país de procedència? O, tanta promesa de futur i prosperitat veuen aquí?

Els entrevistats sempre responen que de cap manera volen tornar al seu país a pesar de totes les dificultats. Allà no hi ha treball, els sous són de misèria, només viuen bé una petita quantitat de ciutadans i la corrupció és un mal endèmic. Com també, la immigració dels joves del món rural, és l'única esperança per a moltes famílies de sortir de la misèria, quedant endeutades per a molt de temps o venent part del seu ramat.

No volem promoure falses esperances, però han arribat campanes que el govern central estudia acurçar el termini per demanar l'arrelament i inclús de fer per decret una regularització massiva d'un nombre importants d'immigrants en situació irregular.

Es veritat que alguns magrebins tenen tendència a relacionar-se només amb persones del seu país, fent un vedat tancat, i demostrant resistència a integrar-se i participar de la vida social i això és una dificultat que han de superar per vèncer l'aïllament si volen conviure en una societat multicultural com l'europea.

Encara que no sigui opinió compartida per motius ideològics, en bona economia la immigració de gent jove i en edat laboral podria ser una solució al problema de la baixa natalitat i l'envelliment progressiu del nostre país.



dissabte, 1 d’agost de 2020

Secrets d'una mirada (29)

"Fa sis mesos que som aquí i voldria fer feina a l'automoció que és el que m'agrada"

Avui entrevistat és un jove fadrí, Z, de 25 anys natural del Marroc. Fill d’un militar retirat i el germà major de 5, la resta són germanes.  

Amb la intenció de seguir la vocació de son pare, feu estudis secundaris per poder entrar a una acadèmia de policia, però no arribà a bon port i abandonà abans d’acabar.

Se’n va anar a Tanger a viure independentment on va fer feina tres anys a un taller de venda i reparació de vehicles amb un sou molt baix. 

“Vaig veure que allò no era bon futur per a mi i em vaig arriscar a venir a Espanya, com a turista, però ja amb la idea de romandre permanentment i buscar una feina. Vaig estar deu dies a Almeria ja amb el visat caducat i un veïnat de Marroc resident a Manacor em va convidà i vaig estar a ca seva vint dies”.

Ara ja duu cinc mesos a l’Alberg, pràcticament coincidint amb el començament de l’esta d’alarma. Voluntàriament formà part del grup que ocuparen l’Escola Rural de Sa Murtera que l’Ajuntament deixà temporalment a la Fundació Trobada per descongestionar l’alberg.

 Un dels problemes es la dificultat per aprendre la llengua castellana.  Debut a l’estat actual de pandèmia els centres d’ensenyança estan tancats i no pot estudiar.  Es defensa amb l’ajuda dels seus companys marroquins: aquesta entrevista l’hem poguda fer amb la col·laboració d’un company que ens ha traduït. Actualment espera que arribi el mes de setembre per matricular-se i començar a estudiar.

“Voldria poder fer feina en qualsevol cosa, de picapedrer, fontaner i inclús al camp, si fos necessari, encara que som conscient que no puc signar contracte de treball oficial per la meva situació irregular.  Però la meva il·lusió es l’automoció, que és el m’agrada i vaig fer feina a Marroc”.

“No tornaria a Marroc de cap manera, perquè allà no més viuen bé uns pocs, molts roben, hi ha molta corrupció i no hi ha feina. Estem millor aquí”. 

Es troba a gust a l’alberg, acollit per tots i sobre tot pels seus companys de nacionalitat. Hi ha bon ambient i està molt agraït a la Fundació Trobada.