Formació

Els professionals de la Fundació Trobada participen als cursos "Apoyos Autodirigidos" "d'HOGAR SÍ i Pro-Habitatge" per acompanyar a les persones usuàries de l'Alberg

Aquesta proposta és impulsada per LLAR SÍ i Pro-habitatge  en el marc dels projectes Drets a l'Habitatge i H4YFUTURO, finançats amb fons "Next Generation" procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència gestionats pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
LLAR SÍ (abans Fundació Rais), Pro-habitatge, Drets a l'Habitatge i H4Y FUTURO són entitats que en general treballen en favor del dret a l’habitatge per aconseguir que ningú visqui al carrer, donant resposta a les necessitats residencials, especialment de les persones en situació de major dificultat. 

Aquest cursos, s'emmarquen en les estratègies de upskilling i reskilling de tots dos projectes i es presenta com una oportunitat per a millorar les competències professionals per a oferir en l'àmbit de l'atenció al sensellarisme un acompanyament no institucionalitzador que fomenti i permeti, en els casos que s'hagi pogut perdre, recuperar l'autonomia a les persones.

Aquesta activitat formativa va dirigida a compartir l'experiència dels aprenentatges adquirits durant l'execució dels projectes Drets a l'Habitatge i H4Y Futuro a professionals de les administracions públiques i també poden participar altres persones professionals del tercer sector entre els quals participen els treballadors de la Fundació Trobada.

La matèria dels cursos és ample i variada. 

Des-institucionalització: on es busca empoderar a les persones en situació de sensellarisme, promovent la seva autonomia i vida en la comunitat en contrast amb altres models. 

Principis fonamentals: diferències entre el model assistencial tradicional i el model centrat en la persona; honestedat i anàlisi crític, re-plantejant-se el rol d’acompanyament a les persones.

Enfocament de les fortaleses: com contribueix a afavorir processos d’autonomia i a recolzar a les persones a identificar els seus propis recursos. 

Enfocament del trauma: relació entre esdeveniments traumàtics i sensellarisme i com ambdós s’influeixen mútuament. Tres línies en l’acompanyament: la finestra de la tolerància, els vincles naturals i el capital social com estratègies per millorar la seva qualitat de vida.

Co-producció: treballar junts per a transformar, millorar i resoldre problemes col·laborativament, dissenyant i facilitant processos de co-producció. 

Suports autodirigits: obrir-se a nous enfocaments orientats a la devolució del control i de la elecció a les pròpies persones.

Caixa d’eines per a l’autonomia: catàleg d’eines en l’àmbit d’acompanyament professional i experiència d’implementació de les eines en una pràctica basada en una situació real. Analitzar xarxes de suport ja existents. 

Solucions des de l’allotjament:  normativa del dret a l’habitatge, estratègies per fomentar un lloguer assequible, acompanyament especialitzat  en l’accés a habitatges públics i privats.

Sortides autònomes i vida en comunitat: plans d’autonomia centrats en la persona, promoure sortida autònoma i manteniment fora del sistema d’atenció especialitzada en sense-llarisme, incrementar l’ús dels serveis comunitaris. 

Treball amb joves en situació de sense-llarisme des de la metodologia Housing First for Youth:  especificitat del treball amb joves, el sense-llarisme juvenil respon a altres causes i té altres respostes. Valorar si aquesta metodologia és la més idònia per combatre el sense-llarisme juvenil.

Promoure una acurada formació dels seus professionals ha estat sempre un dels objectius permanents de la Fundació Trobada. Per això s’ha ofert aquests cursos, dels quals es triaran els més adients per millorar, si cal, l’acompanyament a les persones de l’Alberg de Manacor.

Opinió

Contra la "necronomia": revisar i introduir canvis en els nostres estils de vida i actuar col·lectivament

Revisar els nostres estils de vida

La majoria de les opcions que triem en la nostra vida quotidiana són eleccions restringides, ja que es fan en el marc d’un esquema o conjunt de valors determinat. Tries en les quals no posem en joc valors fonamentals, l’elecció és una qüestió de quins són els millors mitjans per aconseguir el que és valorat. En les eleccions últimes, tot i això, es comença pels valors fonamentals mateixos, triem entre diferents maneres de vida, més o menys concordes als nostres ideals de moralitat, per la qual cosa en l’opció que prenguem ens estem jugant la coherència ètica, la pròpia identitat moral.

Doncs bé: cal sostenir que, en l’actualitat, totes les opcions que prenem en la nostra vida quotidiana han adquirit el caràcter d’eleccions últimes. Com escalfar o refredar les nostres llars, quines peces de roba ens posem, aprofitar o no les increïbles ofertes que les línies aèries “low cost” ens ofereixen per volar a qualsevol dels molts càlids paradisos insulars, de què alimentar-nos... un endimoniat efecte papallona fa en l’actualitat que fins i tot l’acte més petit que afrontem al llarg d’un dia qualsevol de la nostra vida estigui carregat de conseqüències sobre l’existència de milions de persones.

Habitem un món de «comunitats de destinació solapades», en el qual no tan sols les trajectòries dels països s’entrellacen les unes amb les altres, sinó en el qual les trajectòries dels individus mateixos s’entrecreuen de maneres cada vegada menys evidents, però no per això menys reals.

 No es tracta de fer seure a la banqueta l’individu absolent el «sistema»; no es tracta de desconèixer les dimensions estructurals dels problemes a què ens enfrontem. Però és fonamental assumir que res és possible sense una implicació real i efectiva del màxim d’individus en una dinàmica de canvi de les pautes de consum característiques del nostre model de creixement.

Com assenyala Monbiot: «No podem continuar culpant només al govern o a les institucions de la parsimònia amb què el món està responent al canvi climàtic. Aquests no poden fer res fins que nosaltres vulguem. En aquests moments ho volem tot: platges amb palmeres, cotxes monstruosos, televisors amb pantalla de plasma i una consciència tranquil·la [...]

Als governs no els interessa qüestionar les nostres il·lusions. Si les seves aspiracions i les nostres difereixen massa, perden les eleccions. No actuaran amb contundència fins que nosaltres els demostrem que hem canviat.

Introduir canvis en el nostre estil de vida

 «Poden, un socialista o una comunista del segle xxi, no ser vegetarians?», es pregunta Jorge Riechmann. Poden no ser-ho una cristiana o un cristià? Quins elements del nostre estil de vida són incompatibles amb el nostre ideal de vida? És molt fàcil elaborar una checklist de la necronomia quotidiana i de les seves alternatives. Que cadascú faci la seva. Però que la faci. I que intenti complir-la en un exercici de no col·laboració amb la injustícia. I no tan sols en relació a hàbits de consum: quant cuidem i quant descurem?, com de central és l’àmbit reproductiu en les nostres vides?, quina part del temps de què disposem el dediquem a cura de la vida i quant al seu «maltrate»? Cuidem tot el que puguem, canviem les nostres prioritats.

Actuar col·lectivament

Han existit i existeixen en l’actualitat nombrosíssimes iniciatives agrupades sota denominacions com a economia social i solidària, economia del bé comú, economia per a la vida, economia del pro-comú o economia alternativa. Iniciatives pràctiques, locals, properes, entre les quals cal distingir matisos i discrepàncies, però que en general comparteixen uns quants principis bàsics:

1. Que l’objectiu de l’economia ha de ser arribar a satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, sense fer dependre el benestar d’algunes persones de l’exclusió d’unes altres.

 2. Que les activitats i els processos econòmics han de ser ecològicament i socialment sostenibles.

 3. Que aquestes activitats s’han de regir pels principis de la democràcia, la igualtat i la no discriminació, responent sempre a les aspiracions i a les decisions polítiques de la comunitat en la qual s’insereixen. Pràctiques socials pròximes i reals, orientades per forts principis normatius, però que no es quedin en la simple afirmació ideològica. Pràctiques de col·laboració, de cooperació, de comunió, de solidaritat, de simplicitat, d’autocontenció, que desmenteixin el discurs avui hegemònic de l’amoral i asocial “homo economicus”. Aquest és el repte i el valor de les economies alternatives: constituir-se en inèdits viables, en solucions practicables no percebudes que ens permetin visualitzar, ara i aquí, aquest altre món possible que encara no és.

Influir col·lectivament amb perspectiva de canvi estructural

 Parlem de la importància de l’acció sociopolítica organitzada i del vot. Que sí, que ja sé que vivim temps de desafecció, guanyada a pols per una política institucional que cada vegada està més malalta i que fa emmalaltir. Sé de què parlo.

Però, nosaltres que podem usar totes les eines de la democràcia (perquè la majoria de la humanitat no pot, pel règim polític o per la seva situació econòmica: les persones pobres voten molt menys que les acomodades) per canviar la realitat ho hem de fer. Podem triar on i com fer política, però no podem triar no fer política. No participem políticament en funció dels nostres interessos i necessitats, sinó en funció dels interessos i les necessitats de les persones més vulnerades. La nostra participació política ha de sorgir d’una opció a favor seu. És el seu benestar, i no el nostre, el que ens guia l’acció.

(El material d’aquest article esta tret de la conferència del Doctor en Sociologia Imanol Zubero, que va pronunciar durant la inauguració del crus 2023-2024 a la Universitat del País Basc).

Moviment Alberg de Manacor 2024 (4)

L'Alberg de Manacor roman al complet i la llista d'espera no baixa de les 25 persones

Aquest mes passat han ingressat a l’Alberg de Manacor 5 persones: 2 per reingrés i 3 homes estrangers extracomunitaris.

Al mateix temps hi ha hagut 3 baixes del centre.

La llista d’espera es mantén alta amb 25 persones.

Han pernoctat una mitjana diària de 19 persones, encara que són 25 les places disponibles i es reserva la plaça per absència fins a tres dies. El total del mes ha estat de 591 pernoctes.

Les racions mensuals de berenar han estat 750 i 591 de dinar i sopar.

L’Alberg de Manacor presta el servei d’acolliment nocturn i centre de dia, com a concessionària del Consell de Mallorca.