Moviment Alberg de Manacor 2022 (1)

La llista d'espera de l'Alberg de Manacor segueix augmentant fins arribar a les 15 persones

Quatre persones per nou ingrés - dos espanyols, un estranger comunitari i un extracomunitari – són les altes que hi hagut a l’Alberg de Manacor el passat mes de gener. 

Al mateix temps sis persones han causat baixa del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries han estat de 22 persones i 677 el total mensual. 

S’han servit 775 racions de berenar, dinar i sopar durant aquest període. 

La llista d’espera ha augmentat amb quatre persones més que el mes passat, fins a arribar a les 15 persones. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta per concessió la Fundació Trobada.

 

Nou model assistencial

La primera enquesta a persones usuàries de la xarxa d'inclusió de l'IMAS determina la perspectiva de gènere, la salut mental i els grups d'edat com a pilars del nou model assistencial  

Els resultats de l’estudi elaborat per personal tècnic de l’àrea que atén a persones sense llar planteja la necessitat d’adequar els serveis i centrar-los en nous perfils específics

L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) ha realitzat per primera vegada una enquesta a les persones usuàries dels seus centres de la xarxa d’inclusió social amb l’objectiu de determinar les seves característiques i necessitats específiques i articular així polítiques efectives que donin resposta a les necessitats del col·lectiu.  

L’estudi es va dur a terme entre els mesos de gener i febrer de 2021, coincidint amb l’activació del protocol per ona de fred,  a un total de 191 de les persones allotjades a Ca l’Ardiaca, sa Placeta, Primera Acollida, Casa de Família i als pisos dels programes de Housing First i Housing Led. 

La vicepresidenta segona de l’IMAS, Magdalena Gelabert, ha destacat que «cal construir el nou model d’inserció social a partir de tres pilars bàsics que seran la perspectiva de gènere, les malalties mentals i els grups d’edat perquè les necessitats de cada un dels perfils d’aquests col·lectius no són les mateixes i necessiten una atenció específica». 

Actualment, més del 82% de les persones de la xarxa són homes i la presència de dones és minoritària, per la qual cosa, des de la vicepresidència segona de l’IMAS, que gestiona l’àrea d’Inclusió Social, han començat a adequar espais específics per a dones als centres de la xarxa d’inclusió i plantegen la creació d’un centre de primera acollida només per a aquest col·lectiu. Igualment, s’està treballant en la formació del personal de l’IMAS des de la perspectiva de gènere per  millorar l’atenció a les persones usuàries segons el seu sexe. 

La majoria de persones en risc d’exclusió tenen entre 45 i 64 anys, un 24,6% tenen menys de 44 anys, i un 13,1% en té més de 65. En aquest sentit, el director insular, Guillermo Montero, ha explicat que ja s’han posat en marxa els tràmits necessaris per a impulsar el projecte d’un centre especialitzat en l’atenció a les persones joves amb programes específics d’inserció laboral per «evitar que visquin en l’ambient de cronificació de les persones que ja duen molts anys a la xarxa i no tenen edat per accedir al món laboral». A més, s’està treballant amb la Direcció Insular d’Atenció a Sociosanitària en l’agilització de l’accés a les residències de les persones usuàries de la xarxa majors de 65 anys com per formar el personal d’aquests centres de gent gran en l’atenció específica de les persones majors que provenen de programes d’inclusió. 

El principal problema de salut que al·leguen les persones enquestades són malalties mentals (34,6%). Per donar-hi resposta, l’IMAS ja treballa en la incorporació de psicòlegs perquè tots els centres de la xarxa en disposin d’un de propi, a més dels que ja treballen a serveis com Casa de Família i sa Placeta o els programes de Housing First i Housing Led. Igualment, l’IMAS té previst treure a licitació un nou servei sociosanitari per allotjar i atendre aquelles persones sense sostre que requereixen una atenció especial, bé per problemes derivats d’una malaltia mental i per qualque tipus de discapacitat física. 

La Direcció Insular d’Inclusió Social de l’IMAS compta aquest any 2022 amb un pressupost de 3,7 milions d’€ que s’emprarà majoritàriament en adquisició de noves instal·lacions i l’adequació de les instal·lacions d’acord amb les necessitats específiques de cada un dels perfils que podem trobar entre els les persones usuàries de la xarxa i que han quedat paleses arran d’aquesta enquesta. 

Dades de l’enquesta 

De les 191 persones entrevistades, un 82% són homes i majoritàriament de nacionalitat espanyola. Per edats, la gran majoria de les persones enquestades tenen entre 45 i 54 anys, mentre que just un 7,3%  tenen menys de 34 anys,  un 17,3% entre 34 i 44 anys i un 26,2% entre 55 i 64 anys. Quant als estudis, just un 11% reconeix no tenir cap tipus d’estudis, mentre que la majoria (un 41,9%) ha cursat estudis primaris, seguit d’un 33% que compta amb estudis secundaris i un 6,3% que ha realitzat estudis superiors. 

Pel que fa als motius pels quals han perdut el lloc on vivien abans d’accedir als recursos de la xarxa, els principals són problemes econòmics (46%), laborals (31,4%), familiars (30,9%), per consum d’alcohol o drogues (27,7%) i problemes de salut (17,3%). En aquest sentit, un 40,3% de les persones enquestades assegura que vivia en una casa pròpia, mentre que un 33% ho feia a un pis compartit o a casa d’amics o familiars. Si desglossam aquesta dada des de la perspectiva de gènere, les dones majoritàriament vivien a una casa pròpia (46,9%) enfront del 39,5% d’homes. Igualment, quasi un 70% de les persones usuàries enquestades d’ambdós sexes enquestats reconeixen haver dormit qualque vegada al carrer i un 56% reconeix que l’allotjament individual seria la seva llar ideal. 

Pel que respecta als ingressos econòmics, un 46,6% just compten amb ajudes públiques com la pensió (27,7%) o el subsidi d’atur (8,4%) i un 50,8% reconeix estar satisfet amb les ajudes socials. De les 191 persones usuàries entrevistades, un 37,2% ha acudit recentment a les oficines del SOIB, un 29,8% dels tallers d’inserció i un 12,6% a centres de formació. Quant a les necessitats mèdiques de les persones usuàries de la xarxa d’inclusió, el percentatge més gros (un 34,6%) assegura patir qualque malaltia mental. 

L'Alberg de Manacor pertany a la xarxa d'inclusió de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca.

 

FOESSA

FOESSA presenta la primera radiografia social completa de la crisi de la COVID-19 en tota Espanya 

L’informe amb consideracions generals com “l’alerta de que la cohesió social al nostre país ha sofert un "xoc" sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert” i l'activitat econòmica i l'ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2. 

També afegeix que “la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i aconsegueix a gairebé 2 milions de llars”. 

Però el que interessa és conèixer les propostes concretes que l’informe ofereix con tal de perfeccionar el sistema de protecció social a futur i són aquestes: 

1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l'habitatge o la protecció social amb les necessàries adaptacions a períodes d'estabilitat econòmica. El repte del sistema de protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificació de l'exclusió severa es transformin en cròniques.  

2. Millorar la cobertura de l'Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un notable avanç social per a corregir el desequilibri entre la protecció social de la població laboral estable i aquella que és precària o en situació d'exclusió social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, només 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones beneficiàries per cada 10 persones en situació de pobresa severa a Espanya.  

3. Re-impulsar el model d'estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientació clara cap a l'accés als drets com a canal per a la inclusió social i el "rescat" dels sectors més exclosos.  

4. Implementar mesures que redueixin la hiper-flexibilitat, millorant l'organització social del temps de treball també en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i precàries – els sectors anomenats "essencials" de la neteja, l'hostaleria i les labors agrícoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d'irregularitat.  

5. Haurien de complementar-se, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d'estímuls a l'ocupació, bé a partir de prestacions complementàries per als treballadors de baixos salaris, bé com a deduccions fiscals reemborsables.  

6. Entre els reptes pendents, també està el de garantir un sistema de salut públic de qualitat i el d'un canvi d'estratègia i paradigma en l'àmbit de l'atenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures.  

7. Posar en marxa polítiques enfront de l'exclusió residencial, ja que des de 2018 s'ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situació d'amuntegament (fins al 4% en 2021). A més, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d'accés i manteniment de l'habitatge. Gairebé es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a més de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d'algun de les despeses relacionades amb l'habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.  

8. Superar la bretxa educativa provocada per l'apagada digital. Les polítiques públiques hauran de posar els mitjans necessaris perquè totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions són pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars més vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil més baix d'ingressos.  

9. Avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre altres, l'envelliment de la població, la lluita contra l'exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials.  

Ens afegim a aquestes propostes per aconseguir perfeccionar el sistema de protecció social i, com a conseqüència, una millora de vida de les persones més vulnerables. 

  

Manacor Noticias

 "Els sense sostre de Manacor han de ser part de l'Agenda de prioritats de la Sala i les Institucions" (Rafael Gabaldón)

L’editorial del Diari Digital “manacor noticias” del passat dilluns dia 10 ha fet ressò del problema de saturació que pateix l’Alberg de Manacor, pel que es refereix a la llista d’espera que es pot qualificar com endèmica des de fa molts de mesos, si no anys. 

L’article, signat pel seu director Rafael Gabaldón San Miquel, fa referència a la folgada situació econòmica de l’Ajuntament de Manacor: “Si paguem impostos i podem gastar 10 milions d'euros de cop i ajudem als bars i restaurants, també hem de pensar en els sense sostre. Això està molt bé, ho necessitem.” 

A continuació descriu casos de persones sense sostre i en concret el cas d’un home al carrer Amargura que es va instal·lar al replà de l’àtic d’un edifici que ho desmuntava tot durant el dia i després demanava menjar a l’entrada d’una gran superfície, amb les conseqüents queixes dels veïnats. 

Al mateix carrer clients que desitjaven treure diners del caixer es trobaven amb una persona dormint al recinte: un matalàs i mantes delataven el cos que romania allà per no fer-ho baix els estels.  

Un tercer cas ho descriu l’editorialista: “El propietari d'un immoble a Manacor permet que dormin en un pis de la seva propietat una parella amb un nen, durant el dia se les arreglen però a la nit necessiten un sostre. Fins els ha portat una estufa de butà. No està en condicions l'immoble, però millor és això que res.” 

Com hem dit repetides vegades a aquest blog, la Fundació Trobada, titular l’Alberg de Manacor, gaudeix d’un conveni signat amb el Consell de Mallorca, per prestar el servei d’acolliment a la Part Forana de Mallorca a un total de 25 persones, sense que sigui possible excedir d’aquest nombre. 

No és actual el plantejament d’un menjador social que fa el periodista a l’editorial, amb la consegüent resposta dels regidors que “no era adequat perquè es senyala la pobresa, i és vexatori i denigrant”. I afegeix el Sr. Gabaldón: "Idò jo dic, que si les cases rurals han servit per a portar a persones que venen en pastera, ara que no porten a ningú podien acollir als 13 en llista d'espera, al de l'àtic i al del caixer. No crec que ningú s'oposi a gastar uns milers d'euros amb els qui només demanen un sostre fins a arribada la primavera i la calor.” 

Res hi tenim que afegir a l’editorial, més que la nostra disposició a col·laborar amb les Administracions Públiques, i en concret amb l’Ajuntament de Manacor, com han col·laborat amb nosaltres al moments més crítics de la pandèmia amb la prestació de les cases rurals, cosa que aprofitem per agrair de bell nou. 

També agraïm a “manacor noticias” i al Sr. Gabaldón la sensibilitat mostrada envers de les persones sense sostre i per el puntual seguiment del nostre blog que ha mostrat fent-se ressò de la nostra publicació.

Moviment Alberg de Manacor 2021 (12)

Segueix a l'alça la llista d'espera a l'Alberg de Manacor amb 11 persones a 31 de desembre passat

Tres persones han ingressat a l’Alberg de Manacor el mes de desembre de 2021, de les quals dues ho han fet per primera vegada, una espanyola i una estrangera extra-comunitària; l’altra persona ingressada ho ha fet per reingrés. 

Aquestes persones ingressades són les que han ocupat les tres que han estat baixa del centre.  

Des de fa un parell d’anys no hi ha més places disponibles a l’Alberg que les que deixen lliures les baixes que es produeixen.  

Actualment la llista d’espera segueix al alça amb onze persones. 

La mitja de pernoctes diàries ha estat de 20 places ocupades, encara que la disponibilitat és que 25, debut a absències justificades, amb un total mensual de 634. 

En quant a les places de menjador, s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar als usuaris residents. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona a Manacor la Fundació Trobada.   

 

Carta als Reis 2022

Feina, família i habitatge són les tres

coses que demanem als Reis

d'Orient per l'any 2022. 

Els qui treballem, els patrons de la Fundació Trobada i els usuaris de l’Alberg de Manacor enguany volem escriure una carta conjunta als Reis d’Orient perquè ens duguin aquelles coses que són molt necessàries pel nostre col·lectiu. 

Estimats Reis d’Orient: 

Convivim amb uns homes i dones que tenen unes mancances que son essencials pel desenvolupament normal de la persona, que inclús a vegades atempten a la pròpia dignitat i de les quals, per circumstàncies que no venen al cas, s’han vist privats i han estat necessitats de residir a aquest alberg de forma conjunta amb 25 persones. 

Tres són les mancances que els han dut a viure aquí: la manca de feina, de família i d’habitatge. I aquestes són les tres coses que us demanem per ells. Però ens preguntareu perquè tenen aquestes mancances i vos contestem. 

1. Manca de feina  

La casuística es variada: uns han arribat a aquest país de forma irregular i la manca del certificat de residència no les permet signar contractes de treball;  altres son descartats del mercat de treball per la seva edat; la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica ha dut una reducció dels llocs de treball inclús de persones qualificades; altres tenen problemes de salut mental i necessiten un tipus de treballs específic; inclús ni ha que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi de 2008.    

2. Manca de família 

Uns tenen la família fora perquè la seva vinguda ha estat per aconseguir un millor nivell de vida del que tenien al seu país; altres en realitat han quedat tot sols per defunció dels seus parents i no tenen ningú que les aculli; altres tenen algú familiar d’enfora però sense possibilitats de poder-ho atendre; ho hem de dir també compareix qualcú amb problemes de sociabilitat i adaptació a les habituals normes de convivència. 

Però hem de dir, en contra del que alguns pensen, que tota persona, sigui que sigui la causa de la seva situació, està en possessió de dignitat humana i pel mateix motiu ha d’esser tractada amb respecte i ajudada com a tal. 

3. Manca d’habitatge 

Es conseqüència de les dues mancances anteriors. Es veritat que alguns tenen una pensió assistencial, ingrés mínim vital o ajudes similars, però aquestes són tan minses que gairebé no cobreixen el cost del lloguer d’una habitació i no resta per l’alimentació, altres despeses i imprevists. 

Tal volta, estimats Reis d’Orient, ens digueu que són coses, sobre tot feina i habitatge que estan dins les nostres mans i sobre tot en mans de les administracions públiques.  

Idò sí. Teniu raó. I per això vos demanem: 

Que  dugueu dosis d’empatia pels empresaris perquè  habilitin llocs de feina amb menys exigència formativa; als constructors que inverteixin en habitatge social per aquells col·lectius amb baix poder adquisitiu, i que emprenguin projectes socials pels col·lectius mes vulnerables. 

 A les famílies que els hi dugueu paquets de tendresa perquè no deixin al carrer a persones de la seva pròpia sang o al menys els hi ajudin temporalment fins que assoleixin sortir de la seva situació. 

 Als governants du-los un carretada de sensibilitat social: que les lleis que promulguen se'n recordin sempre dels més dèbils, que no es deixin cegar pel neo-liberalisme salvatge i sàpiguen regular les lleis del mercat girant la mirada cap a aquest col·lectiu que es veu privat del més elemental per dur una vida més digna.

A la societat en general fes-los una reflexió que interpel·la: "que ajudin als vulnerables de la societat de la mateixa manera que si els s’hi trobessin –que tot pot esser- , voldrien esser ajudats". 

Ah, una cosa vos volem demanar - i tots hi estem d’acord-: si no podeu dur tot el que us demanem perquè els paquets son molt feixucs, al menys als nins no deixeu de portar-los moltes de juguetes. 

Amb la nostra esperança vos desitgem un feliç 2022.  

 

Donatius

Campanya conjunta amb l'Ajuntament, Càritas i Creu Roja de recollida de productes sanitaris

Un altre any s’ha dut a terme la campanya conjunta de recollida d’aliments i productes sanitaris amb l’Ajuntament, Càritas i Creu Roja. 

Com a resultats de la recollida d’enguany, la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’inclusió social del Consell de Mallorca,  ha rebut les donacions dels col·legis Es Canyar, La Salle, IES Portocristo i Joan Mesquida.

Els articles que es demanaven han estat: desinfectants, sabons, fregalls, mascaretes, productes higiene femenina, espuma d’afaitar, paper WC, gel i xampú i cremes. 

És del tot necessària i adequada l’ensenyament en matèries que es puguin fer servir en la vida i el futur desenvolupament social i laboral dels alumnes, però l’educació a la solidaritat completa la formació humana necessària per fer de la societat una comunitat d’homes i dones iguals en dignitat.