divendres, 20 de maig de 2016

Persones que ajuden a ajudar (2)

Ajudar als altres és 

ajudar-se a si mateix


Qui ets? - Som en Jaume Matamalas Huertas, nascut i veí de Vilafranca, casat amb tres fills: dues nines i un nin. Informàtic amb grau superior i un parell d’anys de psicologia. Autònom i fundador de l'empresa Servei Tècnic Informàtic Xipfus.

Com vares conèixer la Fundació Trobada? –Jo treballava durant anys per una empresa de Manacor d’informàtica. Aquesta empresa duia l’assistència dels sistemes informàtics de la Corredoria Gomila, i un bon dia en varen demanar que passes a revisar l’ordinador de la Fundació Trobada, d’aquesta manera vaig conèixer la Fundació. Quan vaig crear la meva empresa, el primer client que vaig voler fer de manera gratuïta va ser la Fundació Trobada.

Quina necessitat tens de ser solidari? – La persona humana necessita donar ja quan neix, però ens omplim de “xuxes” tota la vida, hi ha una necessitat desmesurada de fruir, de satisfer els nostres sentits. Realment estem en aquest món per gaudir de tot (fills, cotxe, viatges, festes...), però hi ha coses importants que són vitals, i una d’aquestes coses que jo crec que són essencials és el ser generosos, la generositat. La riquesa que hi ha en el món s’ha de repartir, sobretot, amb els qui tens més a prop.

Quin és el teu gest solidari amb la Fundació Trobada? – El que faig jo és encarregar-me dels sistemes informàtics de la Fundació: que estiguin operatius, revisar-los i arreglar-los. Aquesta és la meva aportació! Un petit gest que només m’ocupa una hora al mes del meu temps, i que pels professionals de la Fundació és una gran ajuda i tranquil·litat.

Que diries a altres persones que podrien ser més solidàries? “Ajudar als altres és ajudar-se a si mateix”. Aquesta frase és una expressió amb molt més contingut del que posseeixen les lletres. A la meva feina procuro practicar una filosofia: escoltar a la gent, això em fa compartir els seus problemes, les seves preocupacions, les seves il·lusions...i de pas els arreglo l’ordinador. La vida és això. Tenir temps de poder compartir un cafè, parlar amb la gent, som humanitat perquè ens relacionem. No és vida el no tenir temps!
Jo pens que quan et compres un cotxe nou i gaudeixes d’ell et sents molt bé i és bo, però al cap de dos mesos et surt el forat. Un forat que totes les persones tenim dins la nostra essència d’humans i que sempre tenim ànsies d’omplir. I que només es pot omplir amb la relació gratuïta amb els altres. La nostra societat té un grapat de coses bones, molta tecnologia, informació a mans plenes, però les persones que hi ha al nostre costat necessiten que qualcú les escolti. I això també és ser solidari. Escoltar a la gent!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada