divendres, 10 de juliol de 2020

Immigració

Immigrants en situació irregular

Es freqüent trobar-nos amb persones que procedeixen de països extracomunitaris que es troben en una situació irregular en quant a la seva documentació, visats, residència, document identitat, situació laboral. . . .
Han arribat al país, o bé amb un visat com un turista normal que ja ha caducat i romanen entre nosaltres, o bé han arribat amb pasteres posant amb perill la seva vida. Uns i altres es veuen obligats a viure en la clandestinitat: tenen clar que prefereixen aquesta situació que tornar al seu país.
Viuen en habitatges compartits per companys de la seva nacionalitat o cultura i altres son acollits a albergs. Fan feina sense contracte de treball ni seguretat social, cobrant les hores a 4 ó 5 euros i, en qualsevol cas amb sous per davall de la mitjana i obligats a treballar hores no retribuïdes.
Quan volen iniciar la regulació de la seva situació com a resident habitual, el primer tràmit es l’empadronament: es necessari presentar un document que acrediti el domicili habitual i alguns llogaters demanen quantitats que poden arribar als 500 euros per lliurar el document. Acte seguit s’obté la targeta sanitària per esser atesos en cas de malaltia o accident.
Però la trava més important és el certificat de residència: es necessari acreditar una antiguitat de tres anys de residència continuada a Espanya i no basta l’empadronament: es demana altres proves, como visites al metges, urgències, etc. . . A més s’ha de presentar un pre-contracte de treball amb una empresa, legalment establida, d’una any de durada.
Conseqüències: resignació a esperar el tres anys per iniciar l’expedient per sol·licitar la residència, vivint de forma precària, treballant en negre fent competència deslleial a empresaris i treballadors, col·lapsant les llars d’acolliment i, el que és més important, ocasionant un dany inqüestionable a la seva dignitat com a persona.
Es evident que aqueix col·lectiu necessita un tractament especial i una llar d’acollida especialitzada. Els CIE (Centre Internament per Estrangers) existents a España no tenen massa bona premsa, per semblar-se més a presons que a centres d’acolliment.
El SJM (Servei Jesuïta a Migrants) analitza el Reglament de CIE, cinc anys després de la seva entrada en vigor. “Una normativa insuficient i desequilibrada, que s'incompleix contínuament, que perpetua un model carcerari i policial, i que en el funcionament diari no garanteix els drets que plasma en el seu contingut”.
 
L’informe de 2019 del SJM té un títol prou aclaridor: “Diez años mirando a otro lado”.  
 És una evidència que cada vegada hi ha més persones, ja sigui per causes i conflictes polítics, econòmics o climàtics en diferents parts del món, que volen refer la seva vida a un altre lloc, amb l'esperança de millorar les seves possibilitats i vides. Això, moltes vegades, genera que ens trobam amb problemes a l'hora d'assumir aquests fluxos migratoris. Per això, s’ha de promoure ajudes a immigrants sense papers amb la finalitat d'intentar fer d'aquest complex tràngol una situació més fàcil de suportar i més humanitària si som conseqüents amb els nostres valors ètics i democràtics.

L'atenció humanitària ha d’estar dirigida a atendre la situació de necessitat de les persones immigrants en situació de vulnerabilitat a causa de la deterioració física i a la manca de suports socials, familiars i mitjans econòmics i que arriben a les costes espanyoles o formen part d'assentaments que comportin greus riscos socials i sanitaris i necessiten programes d'actuació immediata per a la seva situació.

És important que en el moment d'entrar a Espanya, l'immigrant, cerqui la via per regularitzar la situació. Bé sigui per asil, bé per reagrupació familiar o arrelament social. És important dirigir-se a entitats com Creu Roja, ACCEM o CEPAIM, que seran les primeres a facilitar orientació per a la teva situació especial. En casos d'extrema necessitat, Càritas pot ser un bon recurs per a ajudes puntuals.

Tant de bo que sapiguem acollir, integrar i ajudar al col·lectiu d’immigrants que venen a les nostres ciutats i poblacions, cercant una vida més digna i justa, en un món que ha de ser cada vegada més solidari i comprensiu.










Cap comentari:

Publica un comentari