Secrets d'una mirada (46)

"És la segona vegada que ingrés en l'alberg i l'he trobat molt canviat"

Ja havia estat a l’Alberg de Manacor amb anterioritat a l’any 2014, l’home que avui entrevistem, A.R. de 66 anys, recentment jubilat. Nascut a Petra, ha viscut tota la vida a Manacor. 

“Ma mare va morir quant jo vaig néixer i mon pare es va tornar a casar i me dugueren a ca sa padrina, la mare de ma mare i vaig viure amb ells fins que moriren ara fa més de trenta anys”. 

“Només tinc estudis d’EGB i vaig començar tot d'una a fer feina de picapedrer fins que vaig tenir l’edat per entrar a la mili, on hi vaig estar tres anys de voluntari a “La Legión”, a Madrid”. 

Es va casar, no tingueren infants i sa dona va morir als vuit anys de matrimoni amb 43 anys. A partir d'aquí vaig començar a beure i la cosa es va torçar. 

És conegut per haver fet feina a la funerària, quatre anys al Cementeri Municipal i més tard a l’empresa de Mobles Miquel Cerdó fins que aquesta va tancar. 

“Quant vaig estar a l’Alberg per primera vegada a l’any 2014. Ja hi havia en Rafel i na Noelia i encara no hi havia aquestes oficines. Vaig conèixer una usuària també de l’alberg que era alemanya de Berlin, divorciada d’un home suís. Ambdós sortirem plegats de l’Alberg i anàrem a viure a Cala Ratjada. Al cap d’un any i mig tornàrem a Manacor i visquérem fins que ella va morir ara fa un any. Tenia 60 anys d’edat”. 

Després d’aquesta segona pèrdua de la parella, es tornava trobar tot sol i va buscar el consol en la beguda, engatant-se en tant en quant. Tampoc no ha trobat cap habitatge per viure. 

Ha viscut de l’atur tres anys i un any i mig de l’ajuda que donen als que esgoten l’atur; finalment ha començat a cobrar la pensió de jubilació de poc més de sis-cents euros. 

Fa deu dies que es a l’Alberg aquí i ho ha trobat tot bastant més canviat que l’altra vegada: diu que hi ha molt més control, tot està més a retxa. “Abans només ens donaven sopar i ara hi ha berenar, dinar i sopar”. 

Mostra molta disponibilitat per ajudar a les tasques de l’Alberg: “Aquesta setmana em toca granar les voreres i estic disposat a fer tot el que em comandin i ajudar, perquè trobo que hem de donar una ma mentre puguem a tota aquesta gent que es aquí”. 

“Estic molt agraït de tot el que fa la Fundació Trobada. Vull assentar-me, vull assentar el cap. M’agradaria anar a una residència o llogar una petita habitació per a viure amb tranquil·litat els anys que em queden”. 

Sinceritat i bona disposició son qualitats que dignifiquen a l’entrevistat d’avui. Li desitgem una feliç estància.