Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aina. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2020

Secrets d'una mirada (30)

"Tinc 63 anys, no penso jubilar-me  i faré feina fins el cos aguanti"

Avui ens respon un home nigerià, C. de 63 anys, casat amb 7 fills, tots majors de 18 anys.  Nascut a Kano, situada al nord i tercera ciutat més gran de Nigèria amb gairebé 4 milions habitants, cursà estudis secundaris.

Abans de decidir-se a venir a Espanya, va fer feina en la venda d’articles de segona ma i a una tenda d’articles per a la refrigeració. 

Home de profundes conviccions religioses ens compta que “a la regió de Kano, d’on jo som, hi ha bastants de cristians, no sabria dir el percentatge, acompanyats per preveres nadius i sobre tot per missioners anglesos i irlandesos, però la majoria de la població és de religió musulmana”

Decidit a millorar el seu nivell de vida i el de la seva nombrosa família, fa 15 anys s’embarcà amb avió fins a Marroc i d’aquí a Málaga amb vaixell, on hi va romandre dos dies i després vingué a Mallorca. 

“Cada dos anys vaig al meu país a veure la meva família. Un fill meu va venir amb mi una vegada, però va esser denunciat i se'n va haver de tornar a Nigèria.”

“Inicialment vaig fer feina a una bugaderia de Can Picafort durant vuit anys amb contracte. Sempre vaig fer feina amb contracte, fins que no el me renovaren i vaig quedar al carrer. L'assistenta social de l’Ajuntament m’orientà per venir a l’Alberg de Manacor”.

Ha estat a l’alberg varies vegades, la primera va esser a l’any 2013 i ha entrat i sortit tres vegades, debut a que no més ha pogut signar contractes de feina temporals de cinc, sis, set mesos cada anys a una fusteria que el contracta segons la necessitat. Enguany no més ha fet tres mesos de feina i el temps cotitzat no li basta de cobrar l’atur. 

Així i tot, es manifesta esperançat que milloraran les circumstàncies: “a pesar de la edat que tinc, no penso jubilar-me, treballaré fins que el cos aguanti. Tampoc sé si cobraré pensió de jubilació perquè no crec em bastin els anys de cotització que tinc”. 

Demanat per l’ambient de l’alberg, diu: “Mai m’he sentit discriminat pel color de la meva pell. Si hi ha disputes entre els companys, no intervinc entre altres coses perquè no entenc moltes coses del que diuen. Estic molt content i dono moltíssimes gràcies a Aina, Rafel i Noelia pel tracte que he rebut a aquest casa”.

 


dijous, 6 de juny del 2019

Concert Solidari (2)

Generosa resposta de públic a la tramponada a benefici de l'Alberg de Manacor 

Més de 200 persones assistiren ahir dimecres a la tramponada organitzada per la Fundació Trobada en benefici de l’Alberg de Manacor.

Entre els assistents no faltaren els membres del Patronat de la Fundació,  benefactors, representacions de diferents partits polítics, així com d’entitats socials de Manacor com Estel de Llevant.

Amb una organització perfecte, l’acte va començar amb la presentació per part de Sebastià Adrover de la modesta oferta gastronòmica d’un pa amb oli i un bistec de llom torrat que serviren amb diligència els usuaris/voluntaris de l’alberg. Després del trampó oferiren gelat amb ensaïmada.

A continuació el cantautor manacorí Roger Pistola acompanyant-se a la guitarra ens oferí durant més d’una hora els més selecte del seu repertori.

Després tingué lloc una rifa de regals que havien donat diferents firmes comercials, a las quals des d’aquí es vol manifestar l’agraïment més sincer de la Fundació Trobada.

Tancà la festa la Directora de la Fundació Noelia Hernàndez agraint l’esforç de l’equip de treballadors Aina, Rafel, Hèctor i dels usuaris/voluntaris que havien fet possible aquesta vetlada; però sobre tot l’agraïment va esser a la nombrosa presència de públic que tan generosament havia contribuït a l’èxit de la convocatòria.

Mil gràcies a tots.