dimarts, 5 de juliol de 2016

Qui sons els sense sostre?

ELS SENSE SOSTRE,

PERSONES AMB DIGNITAT

Normalment el primer que ve al cap de qualsevol persona que sent parlar dels sense llar és la imatge del típic transeünt, tot sol, alcohòlic, brut, d'uns 50 anys aproximadament... Però per molt que aquest sigui l'estereotip, avui dia el col·lectiu que viu al carrer és molt heterogeni. Actualment a l’Alberg de la Fundació Trobada, que pertany a la xarxa d'Inclusió Social del Consell de Mallorca, hi podem trobar dones, joves, gent gran, estrangers, persones amb problemàtica de salut mental, homes, etc. I les causes que els duen a aquesta situació són molt diverses.


L’ésser humà és un tot i per això, s'entrellacen les condicions de vida indignes amb salut precària. Quan una persona es troba en una situació de risc, la precarietat, la soledat, la incertesa i el sofriment que s'allarguen en el temps les fa més vulnerables al sofriment físic, psíquic i en definitiva, es veu afectada la seva integritat i dignitat humana. Per aquest motiu, a les persones sense llar no els és suficient una targeta sanitària o estar ben atesos pels professionals de la sanitat sinó que, pel sol fet de tenir dret a la salut, haurien de comptar amb un habitatge digne, un sou digne i un treball digne. Els principals problemes de salut mental que pateixen les persones sense llar vénen marcats per trastorns de la personalitat, trastorns depressius, quadres d'ansietat, paranoies, i en un menor percentatge, persones amb esquizofrènia. En l’àmbit físic, les malalties que pateixen vénen generalment ocasionades per una mala alimentació i per l'abús de substàncies nocives (anèmia, colesterol, problemes bucals, problemes hepàtics...).
La majoria de persones sense llar, tampoc tenen massa autoestima i no se senten integrades a la societat. La societat en general els ignora, hi són però pareix que ningú els vegi. Molta gent quan passa pel seu costat gira el cap per no creuar-se amb la seva mirada o bé per evitar que els dirigeixi alguna paraula. Això fa que ells se senten ignorats per la societat en general, com si formessin part d'una altra realitat, diferent de la del món real. A tots aquests factors cal afegir-hi la solitud. Les persones sense llar se senten soles i no tenen cap motivació, ja que tampoc tenen cap xarxa de relacions socials. Com a fet curiós, alguns enganyen a les seves respectives famílies dient-los que estan molt bé en lloc d'explicar-los la seva situació perquè no pateixin i d'altres no s'atreveixen a demanar per una qüestió d'orgull, els fa molta vergonya veure's en una situació com aquesta.



Arribar a una situació d'exclusió és un fet que pot passar a tothom, tot individualment quasi ningú pensa que sigui possible que li passi a ell. Aquestes situacions de risc poden passar a qualsevol edat, estat civil, estat de salut, estat laboral i nivell de cultura. També s'ha de tenir present que generalment mai s'arriba a una situació de risc amb un únic problema, sinó que es produeix a causa d'un cúmul de circumstàncies, és a dir, és com tenir molta mala sort seguida. També és cert que a vegades arran d'una situació complicada de la qual no se'n sap sortir, se'n deriven moltes d'altres que en conjunt són les que porten a ser una persona sense llar.
La feina dels professionals de la Fundació Trobada és molt important, i consisteix bàsicament a acollir, acompanyar, orientar i fer d’intermediari entre ells i els recursos de la nostra societat (sanitat, serveis socials, jutjats, SOIB, SEPE-INEM i altres administracions), és posar-se al costat de l'altre, ser empàtics i anar fent camí, perquè les capacitats que estaven oblidades tornin a sortir, ja que en un ambient favorable són capaços de treure el millor de si mateixos.



L'addicció a l'alcohol és un dels principals problemes que té la gent que viu al carrer. Per tal de no pensar i no veure la realitat i duresa de la situació comencen a beure. Primerament, no tenen intenció d'enganxar-s'hi, però el fet de fer-ho rutinàriament i cada vegada més sovint, els fa addictes, de manera que al final ja no poden viure sense beure.
Tot i els esforços que fan moltes entitats privades i públiques, el problema dels sense sostre continua formant part de les nostres ciutats i pobles i, també, de la nostra societat. Per molt que sembli que és una qüestió “dels altres”, és un problema de tots. Pel que fa a les causes que els porten a aquesta situació, primer hem de tenir present el que és l'entramat d'una vida, és a dir, una família, uns amics, una feina, uns ingressos, salut, etc. Idò bé, amb el pas del temps, l'acumulació o bé l'encadenament de diversos factors de risc com la pèrdua de la feina, la mort d'algun familiar o amic, una malaltia, un accident, ser víctima d'algun tipus violència, etc, pot acabar duent a una situació d'exclusió social, a partir de la qual la persona es trobi al carrer, sense cap lligam afectiu, sense quasi diners i en un mal estat de salut tant física com psíquica. Cal deixar clar que normalment mai se sol arribar a una situació d'exclusió per un sol problema. A més, al contrari del que creu molta gent, ningú ha arribat a aquesta situació per desig propi. De fet, ningú pensa a arribar a quedar-se al carrer sense res, i quan es diu res, es refereix a absolutament a res; però la vida fa moltes voltes, i mai es pot saber a on ens conduirà el destí.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada