Els usuaris de l'Alberg que romanien a l'Escola Rural de Sa Murtera tornen a la seu de Manacor
L'article d’avui de l'encapçalament
genèric “Secrets d’una mirada” ho fem en torn a taula rodona en la qual
hi participen alguns del usuaris que han viscut aquests tres mesos
d’estat d’alarma a l’Escola Rural de Sa Murtera, instal·lacions cedides gratuïtament per l’Ajuntament de Manacor a la Fundació Trobada.
Volem
recordar que amb motiu de l’inici de l’estat d’alarma un grup de nou
usuaris de l’Alberg es traslladaren a l’Escola de Sa Murtera amb la
intenció de descongestionar l’Alberg i així disposar de més espai per
poder confinar un cert temps els nous ingressats. Sa Murtera disposa de
quatre habitacions, una de tres places i tres de dues places, a més de 4
banys.
Quines impressions teniu de la vostra estada a Sa Murtera?
--“Ens
sentim uns privilegiats en aquestes circumstàncies perquè el risc de
contagi ha estat mínim i el goig del contacte directe amb la natura
sempre és reconfortant: hem estat acompanyat d'àguiles, aguilons, tota
mena d’aucells, merles, perdius, ovelles, cabres, tortugues. . .Es
veritat que hi havia una certa monotonia i a moments avorriment, però es
compensava amb la pau, tranquil·litat i assossec del lloc. Amb una
situació pareguda hi tornaríem a anar. En principi érem nou, però després dos baixaren a l’Alberg de Manacor perquè havien d’anar a fer feina”.
Amb quines activitats passàveu el temps?
"Quan ens aixecàvem
els matins, després de berenar, la primera tasca era la neteja de la
casa, menjador, habitacions i banys. La cobertura telefònica era
regular. Després uns anaven a caminar, altres jugaven a parxís. No teníem televisor ni cobertura wifi però ens conformàvem amb veure alguna pel·lícula amb l’ordinador.”
Heu baixat a Manacor qualque vegada en tot aquest temps o heu rebut visites?
--“Ningú de nosaltres té mitja de transport i, a més, la distància de vuit kilòmetres es excessiva per anar a peu a Manacor. Però rebíem la visita diària dels professionals de La Fundació, Aina i Noelia, que ens proveïen el que necessitàvem, sobre tot el tabac i també ens vengué a veure Hèctor, el monitor de l’alberg. Passava pel camí també amb certa freqüència un veïnat amb mobilette que guardava les ovelles i ens saludava molt atent i simpàtic. I també altres veïnats. Sabia que érem usuaris de l’Alberg. L’altre dia ens va dir: “Què, ja vos aneu a la Fundació Trobada”. El divendres dia 21 baixàrem a Manacor amb dues furgonetes d’Aproscom. Ara ja som tots aquí junts els 25 usuaris”.
Voleu afegir qualque cosa més de la vostra experiència “rural”?
Sí. Una curiositat: que
hi ha hagut un estalvi econòmic total, perquè no hi havia possibilitat
de despesa. Que en tot moment hi ha hagut molt bona convivència, bon
“rollo”. Que agraïm a Aina i Noelia la atenció prestada i a l’entitat Aproscom per el servei de transport.
Gràcies a tots.
