dimecres, 30 de setembre del 2020

Protagonistes de l'Alberg (6)

Amb el nou mil·lenni  Margalida i Toni començaren una altra etapa a l'Alberg de Manacor

A partir de l’any 1999  l’Alberg de Manacor experimentà una canvi radical de estructura organitzativa, funcionament, atenció als usuaris, disciplina i demés amb la incorporació de Margalida, treballadora social i Toni, treballador familiar. Ho podem qualificar de semi-professionalització. 

La veritat és que fins aleshores l’alberg s’havia convertir amb un pis d’amics, voluntaris que amb bona fe  però sense preparació provocaven favoritismes, es facilitaven duplicat de claus per la qual cosa tothom entrava i sortia quan volia, no hi havia normes ni horaris i, el que era pitjor, alguns s’havien instal·lat a l’alberg sense necessitat.  

Una de les funcions principals del nou equip va esser fer una diagnòstic de les necessitats de cada una de les persones acollides i elaborar un pla de feina amb elles i aconseguir un compromís de seguir un procés i fer un canvi con tal millorar i poder abandonar l’alberg. Aquí entra el contacte amb centres específics que ajuden a la promoció de les persones amb aquesta situació. 

Així i tot continuaren amb la impagable col·laboració de voluntaris que quedaven a dormir els vespres, preparaven el sopar, organitzaven grups de neteja del local i curant de la bugaderia. 

 Però la funció d’aquets dos professionals anava més enllà de l’acollida: era la orientació laboral, l’assessorament sobre altres serveis especialitzats, per exemple a les persones amb addiccions;  als immigrants en situació irregular sobre les passes a seguir, a quins centres s’ha de dirigir; orientacions per a la recerca de habitatge, sobre tot per problemes de l'idioma; potenciar conductes responsables i saludables. En resum: informar, promocionar i potenciar. 

Aleshores el control de l’alberg era relativament més senzill que en l’actualitat, ja que parlem d’una estructura més simple:  encara no s’havia fet la important remodelació de l’edifici de l’any 2009 i que el nombre de places només era de 15. En aquelles dates l’acollida anual mitja era de 100 persones amb una ocupació diària de 8 i el percentatge d’homes i dones era similar a l’actual entre el 80 i 85% i 15 al 20% respectivament, amb una edat mitja de 38 anys. En quant a l’origen el 30% eren de la península, el 25% africans i el 20% balears; la resta dividida entre europeus, sud-americans i països de l’Est. 

Respecta a la tipologia aleshores bàsicament eren dues: les persones que venien a cercar feina i l’estada era de pocs dies, perquè si no es trobava, se’n anaven de l’alberg i si en trobaven ho feien en cobrar la primera mensualitat de sou. L’altre grup son el que presenten problemàtiques socials, manca de salut, manca de formació per a la feina, edat avançada, problemes de salut; dones víctimes de maltractes. També es començaven a donar el casos de llarga durada amb més de sis mesos d’estada. 

Margalida i Toni iniciaren els contactes amb altres entitats especialitzades, com Deixalles amb tallers recolzats amb una beca  per persones en situació de necessitat;  Caritas, taller de recerca de feina en que podien telefonar a les empreses per cercar feina; Creu Roja amb un taller similar; Oficina d’informació a l'Immigrant del Consell Insular; l’Ajuntament de Manacor per aquells usuaris empadronats; Projecte Home pels usuaris que patien addiccions.  

L'etapa d'aquests dos professionals tingué una durada de 10 anys i finalitzà a l’any 2009, coincidint amb una profunda remodelació de tot l’edifici de la Fundació i que va ampliar la capacitat a 25 places, però això serà matèria d’un altre article d’aquest blog. 

Quedi constància del més profund reconeixement de la tasca feta per Margalida i Toni, el dos protagonistes d’avui,  durant aquesta etapa amb el sincer agraïment de la Fundació Trobada i personalment de tots els seus patrons.


 

 

 

 


 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada