dimecres, 24 de juny de 2020

Secrets d'una mirada

Els usuaris de l'Alberg que romanien a l'Escola Rural de Sa Murtera tornen a la seu de Manacor


L'article d’avui de l'encapçalament genèric “Secrets d’una mirada” ho fem en torn a taula rodona en la qual hi participen alguns del usuaris que han viscut aquests tres mesos d’estat d’alarma a l’Escola Rural de Sa Murtera, instal·lacions cedides gratuïtament per l’Ajuntament de Manacor a la Fundació Trobada.

Volem recordar que amb motiu de l’inici de l’estat d’alarma un grup de nou usuaris de l’Alberg es traslladaren a l’Escola de Sa Murtera amb la intenció de descongestionar l’Alberg i així disposar de més espai per poder confinar un cert temps els nous ingressats. Sa Murtera disposa de quatre habitacions, una de tres places i tres de dues places, a més de 4 banys. 

Quines impressions teniu de la vostra estada a Sa Murtera? 
  --“Ens sentim uns privilegiats en aquestes circumstàncies perquè el risc de contagi ha estat mínim i el goig del contacte directe amb la natura sempre és reconfortant: hem estat acompanyat d'àguiles, aguilons, tota mena d’aucells, merles, perdius, ovelles, cabres, tortugues. . .Es veritat que hi havia una certa monotonia i a moments avorriment, però es compensava amb la pau, tranquil·litat i assossec del lloc. Amb una situació pareguda hi tornaríem a anar. En principi érem nou, però després dos baixaren a l’Alberg de Manacor perquè havien d’anar a fer feina”. 

Amb quines activitats passàveu el temps? 
"Quan ens aixecàvem els matins, després de berenar, la primera tasca era la neteja de la casa, menjador, habitacions i banys. La cobertura telefònica era regular. Després uns anaven a caminar, altres jugaven a parxís. No teníem televisor ni cobertura wifi però ens conformàvem amb veure alguna pel·lícula amb l’ordinador.”  

Heu baixat a Manacor qualque vegada en tot aquest temps o heu rebut visites? 
--“Ningú de nosaltres té mitja de transport i, a més, la distància de vuit kilòmetres es excessiva per anar a peu a Manacor. Però rebíem la visita diària dels professionals de La Fundació, Aina i Noelia, que ens proveïen el que necessitàvem, sobre tot el tabac i també ens vengué a veure Hèctor, el monitor de l’alberg. Passava pel camí també amb certa freqüència un veïnat amb mobilette que guardava les ovelles i ens saludava molt atent i simpàtic. I també altres veïnats. Sabia que érem usuaris de l’Alberg. L’altre dia ens va dir: “Què, ja vos aneu a la Fundació Trobada”. El divendres dia 21 baixàrem a Manacor amb dues furgonetes d’Aproscom. Ara ja som tots aquí junts els 25 usuaris”. 

Voleu afegir qualque cosa més de la vostra experiència “rural”? 
Sí. Una curiositat: que hi ha hagut un estalvi econòmic total, perquè no hi havia possibilitat de despesa. Que en tot moment hi ha hagut molt bona convivència, bon “rollo”. Que agraïm a Aina i Noelia la atenció prestada i a l’entitat Aproscom per el servei de transport. 
Gràcies a tots.


Cap comentari:

Publica un comentari