Relacions de parella frustrades i problemes físics l'abocaren a demanar acolliment a l'alberg
Natural
de Cadis, P., l’entrevistat d’avui de 57 anys, treballador de la
construcció en principi per compte d’altri i després com a
autònom, és un home fort i de complexió robusta, que conegué a
una menorquina, puericultora amb qui es va casar després de
quatre anys de relacions.
Vinguérem
a Mallorca fa més de 35 anys, vivint a Porto-colom, Cala Murada i
darrerament a Manacor. Han tingut un fill de 29 anys i una filla de
22 que ja fan vida independent a Sevilla: ell com a empresari i la
filla com professora d’educació física.
«Les
relacions de parella als set o vuit anys de matrimoni començaren a
fallar. Discussions contínues en presència dels fills que
m’aconsellaven la separació, però jo aguantava per mor de la meva
filla, en la qual sempre hi ha hagut més bona relació».
«La
meva ex-dóna era bessona i el marit de la germana morí de càncer i
m'ho digueren de rampellada. La notícia em va impactar
i produir un fort xoc, perquè
tinc una gran sensibilitat, i com
a conseqüència s’incrementaren les discussions:
bronques i més bronques. “Deixa tranquil a mon pare”
-deia la nostra filla a sa mare”.
Conta
que a un moment d’una agre discussió la va empènyer un poquet
sense que li produís cap lesió. Ella sempre s'ha negat a presentar
denúncia, però els metges o infermeres informaren al Jutjats, de
manera que en un judici ràpid fou condemnat a 33 dies de treballs
per a la comunitat i ordre d'allunyament de 200 metres, que a un
moment donat no va acomplir -cosa ell ho nega o als menys ho posa en
dubte- i fou novament condemnat a 4 mesos de presó.
En
sortir de la presó va ingressar per primera vegada a l’Alberg de
Manacor, derivat per
l’assistenta social de la presó. Era l’any 2017 i hi va
estar uns quants mesos, casi un any. L'alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana i que gestiona la Fundació Trobada.
«Estant
a l’Alberg vaig conèixer una dóna equatoriana amb la qual hi vaig anar a viure. Jo treballava i compartia les despeses de la
casa, però la diferència de cultures i l’excés de gelosia va
frustrar la relació i em vaig veure al carrer»
En
mig de tots aquests esdeveniments, començà a patir
un dolors tan insuportables a l’esquena que es va veure obligat a passar pels
quiròfans i intervingut de les
vertebres L4 i L5. Confiava que la operació allunyaria el dolors, però no ha estat així:
«Tinc uns patiments que son molt mal de suportar que fins i tot m’han ocasionat també depressió, per la qual cosa vaig visitar el
psicòleg i estic prenent un munt de medicaments. Ja em veus,
haig de caminar amb una crossa».
«Estic
de baixa des del mes de febrer de l’any passat. El mes d’agost,
que s’acompleixen els 18 mesos que com a màxim puc estar de baixa,
he de passar pel tribunal metge per saber si em donen d’alta o bé
una incapacitat parcial o total per a l'activitat de
picapedrer».
Reconeix
que per la seva edat té poques probabilitats de tornar a
la feina i desitja poder tenir uns ingressos
que li permetin viure amb independència i dignitat fins a arribar a
l’edat de jubilació.
«Agraeixo
molt les atencions rebudes en aquesta nova estada a l’alberg que és
una gran família i una solució temporal per aquelles persones que
es troben en dificultats, com és el meu cas.»
Tant de bo s'acompleixin els seus desitjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada