Secrets d'una mirada (40)

Algunes ciutats posen en marxa el certificat de "no disposar d'habitatge ni recurs residencial, pel que viuen sempre al carrer".

Algunes ciutats han començat a repartir salconduits perquè les persones del carrer no es trobin amb problemes per les restriccions  de moviment, unes altres han avançat la 'campanya del fred' i totes confien en la bona fe dels Agents de l’Autoritat.  

Què fan les persones que viuen al carrer quan el principal consell per a protegir-se del virus és quedar-se a casa? Quina és la seva "casa"? L'arribada del fred ha portat amb si una escalada de contagis de COVID-19 i majors restriccions orientades a romandre tot el temps possible en el domicili. Una altra vegada, com ja va ocórrer en la primera ona, les entitats socials s'han vist obligades a improvisar solucions perquè aquesta normativa que òbvia a la gent sense llar no els compliqui encara més la vida. 

L'entrevistat d'avui és d'una gran ciutat de la península. "Ho agafo per si de cas, que amb la policia mai se sap". X. guarda un paper sota la manta que li abrigallarà del fred, com cada nit, en un portal del carrer on s’acull. El certificat que li acaben de lliurar acredita que ell "no disposa d'habitatge ni de recurs residencial o allotjament i que per aquesta raó es troba vivint de manera permanent al carrer". 

El tema de conversa amb els seus "amics al carrer" ha versat sobre les restriccions de moviment i l'estat d'alarma. El que va ocórrer en l'anterior va ser que els paraven i els prenien les dades, encara que les multes mai es van arribar a tramitar. El simple fet que els assetgin i els espantin" hauria de ser suficient per a emetre directrius de no sanció des de l’Administració. 

El "sensellarisme” és una realitat amb moltes cares i no sempre es correspon amb l'estereotip d'home de 50 anys, barba llarga i carret", per la qual cosa identificar-los no resulta tan senzill. Si la cosa "es posa lletja", es descartable exigir que els redactin un salconduit? 

La vida al carrer és avui més complicada, si cap, que abans de la COVID-19, però X. no vol acudir a cap dispositiu d'emergència.  Prefereix un altre hivern al ras. La raó? Aixeca la manta i assenyala la cussa que dorm arraulida al seu costat. Cap alberg admet animals i per res en el món se separaria d'ella. 

Malgrat això, molts es neguen a tornar després d'haver experimentat el grau d'amuntegament que alguns centres pateixen. És un recurs d'allotjament massiu i la gent no vol anar, prefereix quedar-se en els seus racons. El problema ve ara amb l'arribada del fred, perquè tots els llocs on podien aixoplugar-se estan tancats, com a biblioteques o banys públics, i això és un problema gros". 

Però no tot és la guerra contra el fred. Els casos de coronavirus estan disparats i les possibilitats de contagi d'aquestes persones creixen exponencialment. Són els més vulnerables al virus i a les seves conseqüències respiratòries i pulmonars. 

Els rebrots i les noves mesures de confinament afecten especialment els més vulnerables. Ara que han passat vuit mesos, no podem permetre'ns arribar a aquesta segona ona sense recursos ni anar per darrere de les emergències, sinó avançar-se a elles.