dilluns, 2 de novembre de 2020

Coronavirus (1)

La lliçó que amaga el coronavirus en el seu genoma: per controlar la pàndemia cal protegir els desfavorits

La variant de coronavirus que avui predomina a Europa va tenir el seu origen a Espanya. Concretament, en els brots soferts pels temporers estrangers d'Aragó i Catalunya 

La pandèmia és una frustrant successió d'errors idèntics, en llocs diferents, en moments diferents. A la fi d'abril la revista mèdica The Lancet advertia: "Des de la perspectiva de l'interès propi, les mesures per a controlar el brot de COVID-19 només tindran èxit si totes les poblacions són incloses en les respostes nacionals i internacionals". Era un avís global que feia referència a la necessitat de protegir a immigrants i refugiats del coronavirus, però les paraules anaven especialment dirigides a Singapur. 

 Segons els resultats preliminars d’un estudi, pendent de revisió per parells, compartit aquesta setmana per investigadors suïssos i espanyols, la variant de coronavirus que avui predomina a Europa va tenir el seu origen a Espanya. Concretament, en els brots soferts pels temporers estrangers d'Aragó i Catalunya. A partir d'aquí es va estendre: a la població local primer i, motivat pel retorn de la lliure circulació i el turisme estiuenc, a la resta del país i del continent. 

"La concessió de drets i la protecció de persones hauria de ser una cosa fonamental, però en temps de pandèmia és també utilitarista", explica l'epidemiòleg Pedro Gullón. "Si no els protegeixes, t'acabarà afectant a tu". Per això considera "una oportunitat perduda" que no es regularitzés als immigrants sense papers –com va fer Portugal— ni se'ls concedís atenció sanitària. Això últim es va canviar en 2018, però té una aplicació irregular i continua havent-hi exclusió". 

Emma Hodcroft, investigadora de la Universitat de Basilea (Suïssa) considera que, "quan permetem brots en qualsevol secció de la població, donem al virus un agafador des del qual expandir-se". Fins i tot entre països. 

Fonts familiaritzades amb la situació a Aragó asseguren que la situació dels temporers denota "un racisme obvi", a causa de la falta de preocupació pel seu benestar, així com "una ignorància infinita" en creure que totes dues realitats són compartiments estancs i que no hi hauria un salt entre la comunitat estrangera i la local. 

"El problema d'Aragó va ser que no es va parar la recollida ni es van prendre les mesures necessàries", explica la secretària general de CCOO d'Indústria Aragó, Ana Sánchez, que coneix bé el viscut enguany. Assegura que els problemes van començar ja a l'abril, quan es va començar a organitzar la temporada d'estiu: "Alguns productors deien que estava controlat i que exageràvem, i que ells no podien no barrejar convivents en el desplaçament a les finques". Van mantenir la idea que havien de portar persones d'altres països encara que les fronteres estaven tancades". 

“El problema és que la transparència que requereix la gestió d'una epidèmia va xocar amb la falta de contracte de molts treballadors, habitual en aquests sectors. Al final, molts vivien en condicions que no eren adequades en una pandèmia o, en alguns casos, en cap moment", diu, en referència al fet que alguns temporers dormin al carrer. 

"La falta de transparència i de compliment dels convenis i reials decrets no és una cosa nova, però ha sortit a la llum per la pandèmia. Si un treballador està en condicions precàries el sofreix ell, però si s'infecta, es visibilitza. No és casual que un sector amb tanta precarietat laboral hagi estat més castigat per la pandèmia". 

Tot havia fallat al no tenir en compte les paraules del periodista de ciència Ed Yong: “encara que el virus sí que entengui de classes, ningú està fora de perill si no estem tots fora de perill". 

"Els casos van augmentar a Espanya amb major rapidesa que en molts països d'Europa a l'estiu, quan el viatge estava encara permès. Quan els viatgers tornaven es feia poc esforç, centrat en un sistema de quarantena basat en l'honestedat". 
 
"Quan la variant va arribar a un nou país, degué haver estat atrapada ràpidament pel sistema de test i rastreig i la seva transmissió tallada", critica Hodcroft. En el seu lloc, "es va expandir amb rapidesa". Gullón atribueix tot això al "model de societat que "prioritza" obrir el turisme i l'economia en quan la transmissió baixa. 

Va aprendre Singapur la lliçó? Depèn de com es miri. Un reportatge publicat per l'ABC d'Austràlia a la fi de juliol va mostrar que el país asiàtic va aïllar als treballadors estrangers, que van rebre sou, menjar, assistència sanitària i internet gratuïts durant aquest període.




Cap comentari:

Publica un comentari