diumenge, 19 d’abril del 2015

Secrets d'una Mirada (5)

Viure al carrer

A l'inici del mes de febrer va demanar entrar a l'alberg de Manacor, Antonio, un home de Cartagena amb cinquanta-cinc anys que havia arribat per primera vegada a Mallorca el dia abans amb el vaixell. Cerca feina a l'hostaleria, al camp o la construcció. Per a ell, la nostra illa, és una terra promesa on espera trobar feina abans de començar la temporada turística, però la cosa és difícil i complicada. Viu sense sostre des de fa vuit anys quan el varen tirar al carrer de la llar familiar:en tres anys varen morir els meus pares i padrins, tot l'entorn familiar va esfumar-se; i la casa de tota la vida que teníem llogada amb una renda baixíssima la varen vendre els propietaris. Jo em vaig trobar al carrer amb una mà davant i l'altre al darrere. Estic al carrer però no al fang, t'agafes a una taula de salvació quan tot el teu món s'enfonsa.

Principalment, el nostre protagonista ha utilitzat els albergs i ONG de la Comunitat de Múrcia i per a ell fan una tasca immensa i una ajuda a les persones sense sostre que no té preu. Ara rep el suport de les que hi ha a la nostra illa, i també mostra el seu agraïment.”Ajuden molt, no simplement en les coses materials com menjar o vestit, ninó en l'aspecte moral i psicològic. Entres enfonsat i surts reanimat. Tenen uns valors fabulosos, que no es veuen normalment. Jo tenc l'experiència que reps molt d'assessorament. Per exemple, les ulleres que ara duc, em varen cercar una ajuda per poder-me-les comprar i em pagaren 235 €. Estic molt agraït !”

Mentre anàvem parlant amb ell, ens contava la seva experiència d'haver de dormir al carrer durant tres mesos seguits, sense cap altra protecció que una casa abandonada, unes obres en construcció o una porxada ... “Quan veia les notícies per la TV que en ciutats grans cremaven a indigents en els caixers dels bancs vaig començar a agafar precaucions, no volia quedar-me en el centre, si no més aviat cercava llocs tranquils als afores i estar alerta dels violents. Dormia, no amb por però, si amb molt de compte, em procurava una barra de ferro o una bona estaca per defensar-me. Al carrer m'he trobat amb molta gent que també ha caigut, fins i tot, gent amb estudis que per culpa de la droga, de l'alcohol o quedar-se entestats han acabat vivint sense sostre.”

Ara n'Antonio cerca d'una manera organitzada i sistemàtica feina a la nostra comarca de llevant, li és igual el treball que sigui: hostaleria, construcció o recollida de verdures o fruites al camp. Es defineix com un lluitador i afirma que aquí a Mallorca hi ha treball, però fa falta tenir padrins que et col·loquin o donin un aval per tu. Necessita treball i continuar cotitzant a la Seguretat Social, ja que d'això depèn la seva futura jubilació i la seva vida. Una vida gens fàcil i molt dura, una vida quasi de nòmada, una vida en definitiva, al carrer.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada