dilluns, 23 de novembre del 2020

Protagonistes de l'Alberg de Manacor (10)

La remodelació de l'edifici de l'Alberg de l'any 2009 va generar unes expectatives que fructificaran més endavant 

Arriba l’any 2007 i l’alberg seguia a empentes i rodolons el seu camí de forma precària i gràcies a l’esforç dels Patrons de la Fundació Trobada que sempre hi varen esser i també gràcies a la generositat impagable de persones solidàries que ajudaven amb donatius més amb espècie que econòmics. 

I, com es sol dir en aquestes circumstàncies, a grans mals grans remeis. Perseguint l’objectiu inajornable d’implicar les Administracions Públiques en el finançament de l’alberg, s'arribà a la conclusió que era indispensable la millora de l’immoble en profunditat com a medi per assolir la voluntat política dels governants que encara trigaria a arribar. 

La millora es dirigiria en dues direccions: la reparació de les deficiències del sostre, reformant la façana i substituint el forjat de la planta primera i la construcció d’un habitatge en planta segon pis.  

Posats en contacte amb professionals dels sector es topa en la primera dificultat: la inexistència de regulació de les característiques específiques dels albergs, com a tals, perquè no es podia considerar una residència amb la cobertura sanitària preceptiva, ni tampoc un hotel amb tots els serveis i instal·lacions que implica 

En definitiva, es presenta a l’Ajuntament una sol·licitud de les obres que en realitat eren totalment necessàries i es concedí la llicència en data 17 d’octubre de 2008 amb un termini d’execució de 2 anys, aplicant-se l’Ordenança de Normes Subsidiàries i Complementàries de 1980. 

Amb aquesta llicència i la construcció de l’habitatge en la planta segon pis s’assoliria un altre objectiu per respondre a l’augment de la demanda que ja es començava a notar i que seria un increment de places de l’alberg que passaria de 15 a 25.  

L’equip professional de l’obra estava encapçalat per Belén Oliver Nicolas com a Tècnic Superior, José Luis Mateos Roque com a Tècnic Mitjà i el contractista fou Melchor Mascaró, S.A. 

Abans de començar l’obra es va presentar la necessitat de re-allotjament dels usuaris a una altre indret cosa que no fou gens fàcil, perquè s’havia de trobar un casal amb habitacions suficients per les 15 persones, homes i dones per separat. Es va llogar un habitatge en planta baixa amb quatre habitacions grans al barri de Sa Torre de Manacor. 

Els usuaris amb un gran esperit de col·laboració posaren en marxa la necessària mudança de lliteres, matalassos, taules, queviures i demés utensilis casolans i en un temps record l’alberg ja estava instal·lat al nou local. L’obra del Carrer Velázquez, 11, cantonada  Passeig Ferrocarril ja es podia començar. 

Amb motiu d’aquesta necessària canvi de domicili de l’alberg, es va sol·licitar una ajuda puntual a l’Ajuntament de Manacor per pagar qualque mensualitat del lloguer que resultava onerós per la dèbil tresoreria de la Fundació. Fou denegada.  

Però encara quedava el tema més serio: el finançament de les obres. El cost de l’obra civil i instal·lacions s’apropava als 300.000 euros, per la qual cosa fou necessària la subscripció d’un préstec hipotecari amb Caixa Colonya, que aleshores disposava d’un fons de recursos específicament destinats pel finançament d’inversions de caràcter social. 

Al préstec hipotecari s’hi va sumar una subvenció atorgada per la Caixa de 60.OOO euros com a resultat de la Convocatòria de lluita contra la pobresa i exclusió social que es va fer per aquelles dades. 

El contractista Melchor Mascaró, S.A. n’era conscient de la necessitat d’accelerar el màxim el termini de l’obra per quant el pagament del lloguer minvava mes a mes els recursos que podien anar al pagament de les seves factures. 

Finalment l’obra acabà molt abans del previst i els usuaris tornaren als pocs mesos a la seu de la Fundació del Carrer Velázquez. L’Alberg quedà totalment remodelat: pareixia nou i amb 10 places més de capacitat ja es podia fer una nova oferta a les Administracions Públiques. 

Però encara havien de passar tres anys i mitjençant amb unes noves eleccions autonòmiques i locals, es va fer la presentació de l’alberg a la Direcció d’Inclusió Social de l’Institut Mallorquí d’Afer Socials (IMAS) del Consell de Mallorca. 

Però d’això s’escriurà a una nova pàgina d’aquest blog.



  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada