dissabte, 14 de novembre de 2020

Coronavirus (3)

Sobrietat, responsabilitat i solidaritat, fils conductors del comportament individual en la situació actual

Avui més que mai, hi ha que està decobrint que no viu tot-sol en el món i que necessita molt del altres. S'experimenta en carn viva la total dependència uns dels altres, tan és així que en realitat podem dir que “som el que tu ens ajudes a ser”.

Aquesta dependència mutua ha tingut un origen inesperat, una causa imprevista, mai imaginada: estar sotmesos a l'assot d'una pandèmia que no respecta límits de cap mena.

En la voluntat plena i necessària d'altruisme es forja la força de la solidaritat que fará possible que moltes persones de forma individual i moltes famílies no entrin en l'espiral d'una pobresa severa.

Aquesta crisi afecta tots el nivells de la vida personal i social. El fet indiscutible és que ens necessitem el uns als altres i no podem renunciar a participar fins i tot d'allò de que disposam.

Cada un de nosaltres, des del seu grau de responsabilitat, hem de plantajar-nos què vol dir compartir comptant amb el repartiment de recursos que puguem aportar, sigui en efectiu o en espècie.

Avui, el treball, la feina, tot i ser un dret i un deure, no ho és per a tots, ni tant sols és el resultat d'una elecció. Tampoc no gaudeix de ser una activitat humana totalment lligada a una vocació que es pot exercir amb plena llibertat i dedicació.

El drama de la desocupació a causa de la pandèmia está provocant reaccions de tot tipus, no sols reivindicatives, si no també agressives i violentes.

Com es pot globalitzar la solidaritat?. Les estructures socials, econòmiques i polítiques poden canviar, però el cor humà és el mateix i s'ha de cuidar perquè aprengui a reaccionar responsablement davant qualsevol crisi.

La responsabilitat que, ara més que mai, s'ha de traduir en l'acompliment rigorós de les normes sanitàries, perquè tots podem ser subjectes actius o pasius de la transmissió de la malaltia.

El servei com a distintiu de sensibilitat: mirar el rostre de l'altre, sentir la seva proximitat i, fins a tot en alguns casos, patir i cercar la seva promoció. El servei no és mai ideològic, ja que no servei idees, si no persones. Així la solidaritat esdevé amor social i ens manté desperts i servint mentre hi hagi persones necessitades.

En aquest moments, la desocupació, la immigració, juntament amb la problemàtica personal i familiar que generen, no han de ser fenòmens aliens a la nostra sensibilitat ni deixar-nos indiferents.

L'atenció que hem de prestar inclou necessàriament nous gests de responsabilitat que ajudin a paliar els desequilibris econòmics i socials, i ha de procurar aquella solidaritat efectiva que estableix la justa jerarquia de valors i col·loqui en primer lloc la dignitat de la persona.

Som convidats a vetlar, a ser solidaris i a viure sobriament, la qual cosa significa decidir-nos per una organització social i econòmica que pensi més en la igualtat de tots i faci desaparèixer l'escàndol de les diferències.


 




Cap comentari:

Publica un comentari