dilluns, 9 de novembre de 2020

Protagonistes de l'Alberg (9)

"Eren tantes les dificultats i entrebancs que aquell perìode es podia qualificar com "l'edat de ferro de l'Alberg de Manacor"

Amb el cessament a l'any 2007 d’Antoni Mesquida com a Gerent de Hospital de Manacor i la impossibilitat d’assumir el preu que posà la nova gerència per a les racions de sopar, l'alberg quedà sense cap ajuda pública ni privada de forma permanent. 

Tant és així que va haver-hi de reorganitzar la manera de donar sopar als usuaris amb dues direccions: cercar la persona o persones que voluntàriament fessin de cuiner i comprar els aliments indispensables per cuinar. 

Sortadament sempre hi va haver usuaris més o menys manyosos que amb més bona voluntat que professionalitat cuinaven un plat de calent per omplir els estómacs famolencs dels hostes. No es deia, però es pensava amb el risc d’una possible intoxicació i la responsabilitat derivada, cosa que sortadament mai va succeir. 

En quant als aliments, tampoc hi va haver problemes perquè, de forma intermitent, sorgiren tres fonts proveïdores: bondadoses persones que donaven el que tenien a ca seva o cuinaven un dia o dos a la setmana per l’alberg; el banc d’aliments també proveïa de tant en quant; i anualment es feia una diada de col·lectes d’aliments a les grans superfícies d’allò que els clients volien donar. En honor a la veritat mai mancaren aliments, encara que la carn i el peix s'havia de comprar.

Però com que les dificultats mai venen soles, l’edifici de la fundació tenia sèries deficiències i era necessari el plantejament d’una reparació sobre tot del sostre, perquè degotava l’aigua de pluja amb massa freqüència perquè una part d’ell era de material d’uralita. A més es sabia que aquestes instal·lacions perquè tinguessin el recolzament de les Administracions Públiques era necessari acomplissin uns determinats requisits. Es precisava no una reparació transitòria que es va fer, si no una reforma en profunditat.  

En distintes ocasions varen visitar l’alberg alguns representants del Consell de Mallorca, veient amb bons ulls el servei que es prestava encara que forma precària, però mai passaren de les bones paraules. 

Legislatura rere legislatura s’elevava la súplica als nous governants electes perquè tinguessin en compte el servei que es donava a les persones sense sostre de Manacor. Palma deia que hi havia un projecte de des-centralització d’aquest servei, obrint-lo a Inca i Manacor, però no es materialitzava. El Consistori de Manacor deia que l’acolliment nocturn no era de la seva competència, ni tampoc mai aixecaren el telèfon per demanar recolzament a Palma pel servei que es prestava a Manacor. Això si: si qualcú demanava acolliment nocturn a l’Ajuntament, ho derivaven a l’alberg sense cap objecció. 

Eren les darreries de l’any 2007. Temps difícils. Es podria qualificar com “l’edat de ferro” de l’Alberg: molts de moments de desànim perquè havien passat quinze anys i no s'assolia el segon objectiu de la Fundació Trobada: implicar a les Administracions Públiques amb el projecte de l'Alberg de Manacor. Hi havia cansament: inclús es passejava la idea del tancament. 

Així i tot era més fort el desig de servei dels patrons de la Fundació que les dificultats que es presentaven i l’alberg continuà a empentes i rodolons, i es posa en marxa una reforma integral del edifici a l’any 2008. Però d’això es parlarà a una altra pàgina d’aquest blog.


  


Cap comentari:

Publica un comentari