Viure al
carrer
A
l'inici del mes de febrer va demanar entrar a l'alberg de Manacor,
Antonio, un home de Cartagena amb cinquanta-cinc anys que havia
arribat per primera vegada a Mallorca el dia abans amb el vaixell.
Cerca feina a l'hostaleria, al camp o la construcció. Per a ell, la
nostra illa, és una terra promesa on espera trobar feina abans de
començar la temporada turística, però la cosa és difícil i
complicada. Viu sense sostre des de fa vuit anys quan el varen tirar
al carrer de la llar familiar:”en tres anys varen morir
els meus pares i padrins, tot l'entorn familiar va esfumar-se; i la
casa de tota la vida que teníem llogada amb una renda baixíssima la
varen vendre els propietaris. Jo em vaig trobar al
carrer amb una mà davant i l'altre al darrere. Estic
al carrer però no al fang, t'agafes a una taula de salvació
quan tot el teu món s'enfonsa.”
Principalment,
el nostre protagonista
ha utilitzat els albergs i ONG de la Comunitat de Múrcia i per a ell
fan una tasca immensa i una ajuda a les persones sense
sostre que no té preu. Ara
rep el suport
de les que hi ha a la nostra illa, i també mostra el seu
agraïment.”Ajuden molt, no simplement en les coses
materials com menjar o vestit, ninó en l'aspecte moral i psicològic.
Entres enfonsat i surts reanimat. Tenen uns valors
fabulosos, que no es veuen normalment. Jo tenc l'experiència que
reps molt d'assessorament. Per exemple, les ulleres que ara duc, em
varen cercar una ajuda per poder-me-les comprar i em pagaren
235 €. Estic molt agraït !”
Mentre
anàvem parlant amb ell, ens contava la seva experiència d'haver de
dormir al carrer durant tres mesos seguits, sense cap altra protecció
que una casa abandonada, unes obres en construcció o una porxada ...
“Quan veia les notícies per la TV que en ciutats
grans cremaven a indigents en els caixers dels bancs vaig començar a
agafar precaucions, no volia quedar-me en el centre, si no
més aviat cercava llocs tranquils als afores
i estar alerta dels violents. Dormia, no amb por però, si amb molt
de compte, em procurava una barra de ferro o una bona estaca per
defensar-me. Al carrer m'he trobat amb molta gent que també
ha caigut, fins i tot, gent amb estudis que per culpa de la droga, de
l'alcohol o quedar-se entestats han acabat vivint sense sostre.”
Ara
n'Antonio cerca d'una manera organitzada i sistemàtica feina a la
nostra comarca de llevant, li és igual el treball que sigui:
hostaleria, construcció o recollida de verdures o fruites al camp.
Es defineix com un lluitador i afirma que aquí a Mallorca hi ha
treball, però fa falta tenir padrins que et col·loquin o donin un
aval per tu. Necessita treball i continuar cotitzant a la Seguretat
Social, ja que d'això depèn la seva futura jubilació i la seva
vida. Una vida gens fàcil i molt dura, una vida quasi de nòmada,
una vida en definitiva, al carrer.