Opinió

Com els bolets a la tardor, surt cada any el tema del Menjador Social de Manacor

El diari digital Manacor Noticias treu el tema de la necessitat d’un menjador social a Manacor “perquè almenys un centenar de persones estan en situació de completa precarietat alimentosa.”
S'han acostat els sense sostre a les taules on es fan costat als animals i han deixat clar que ells veuen amb bons ulls un menjador social a Manacor, perquè l'Alberg de Transeünts és insuficient.”

Desconeixem la font en la que situa la xifra citada de la precarietat alimentosa, però el servei de menjador de l’Alberg de Manacor atén exclusivament a les persones residents i és cert que fa mesos que la llista d’espera que demana ingrés a l’alberg roman per damunt les 20 persones.

La situació de les persones sense sostre i les que pateixen precarietat alimentosa son col·lectius diferents: les persones en llista d’espera de l’Alberg -per la informació que ens donen- viuen temporalment a casa d’un familiar o amics que suposem les donen aliments, però altres demanen almoina o son atesos pels serveis públics.

Dit això, nosaltres sempre recolzarem un servei de menjador per Manacor, que necessàriament ha de ser promogut i/o finançat per l’Administració Pública competent. Les dues caps de comarca de Mallorca Inca i Manacor, la primera té menjador social i no té Alberg per persones sense sostre i Manacor és a l’inrevés.

El diari digital citat inclou un escrit de data anterior, signat per “Zuky”, dirigit a l’Ajuntament que entre altres coses diu que “és lamentable que hi hagi persones a Manacor que no tenen accés a un habitatge digne i que hagin de recórrer a la caritat per a sobreviure. És important que es prenguin mesures per a ajudar a aquestes persones i millorar la seva qualitat de vida. Un Menjador Social podria ser una solució efectiva per a proporcionar aliments a aquestes persones i permetre'ls menjar en un ambient segur i còmode.

El sorprenent és la resposta d’un regidor: “No es pot fer! És pel bé de les famílies, per a no estigmatitzar a aquesta gent”.

Si es així no té sentit cap dels serveis socials per les persones vulnerables, per por a l'estigmatització. La Fundació Trobada i el seu Alberg que ja ha acomplit 32 anys d’existència a plena satisfacció dels usuaris i de l’Administració que la finança, ha treballat sense descans precisament per des-estigmatitzar i sobre tot dignificar les persones que, en contra de la seva voluntat, es veuen amb la necessitat d’acudir a aquests serveis.

No hi ha estigmatitzats si no hi ha estigmatitzadors.

Seria bo per Manacor un menjador social? Sense dubte. Però hi ha d’haver qualcú que "empenyi el carro" i sigui constant. Es va crear l’Alberg de Manacor a l’any 1992 per part de La Fundació Trobada i fins a l’any 2013, 21 anys després, no va merèixer la atenció del Consell de Mallorca, rere de sol·licitar, suplicar i gairebé agenollar-nos davant els polítics, eleccions rere eleccions.

Sembla que el menjador com tots el serveis socials son qüestió de voluntat política dels responsables públics.

Més bé creiem que és més qüestió de sensibilitat institucional i, a vegades, sensibilitat personal dels responsables del departament competent.

Un altre factor -diguem-ho mes clar-: un alt percentatge dels més vulnerables de la societat no solen anar a votar en les convocatòries electorals, per motius dels quals seria molt extensa la seva descripció. Per la qual cosa els mes vulnerables són un col·lectiu que no gaudeix de la mateixa atenció que la resta dels ciutadans per part de la classe política.

 Sí, al Menjador Social de Manacor.

Secrets d'una mirada

               La Catedral d'Aina

Aquí està ella, entre els malalts sense sostre de Nova York. Després de molts anys en el projecte "Sure, we Can" (“Segur que podem”), Aina ha discernit el seu cridat a crear una llar amb els més abandonats de la societat.

El seu compromís és evident, i de fet ja està construint casetes per als més vulnerables, aquells sense sostre i afectats per la malaltia en el cor de Nova York. Són persones que no són volgudes en cap lloc, ni per la seva família ni als carrers. I per descomptat, no tenen assegurança mèdica.

Aina se sent cridada a servir a aquestes persones, i a això dedica tot el seu ser. Si ha de parlar amb l'alcalde, el fa; si ha de tractar amb polítics per a aconseguir ajudes i permisos, també és allí. Si ha de sembrar tomàquets i construir petits habitacles amb voluntaris, s'arromanga i treballa juntament amb ells. És germana de les persones sense sostre, d'aquelles que les seves famílies ignoren a causa de les seves addiccions; els de leprosos d'avui. En el cor financer del món, el ritme del cor d'aquesta dona batega d'una manera diferent.

En contrast amb les imponents catedrals catòliques i episcopalianes que emergeixen belles i poderoses en aquesta ciutat, Aina construeix el seu propi temple: casetes per als quals han perdut tot en la vida, fins a la possibilitat d'un sostre i una abraçada familiar.

El ministeri d'Aina em recorda l'esment que Leonardo Boff fa de l'impacte de l'efecte papallona, relacionat amb la teoria del caos de Lorenz/Prigogine: “L'aleteig de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar modificacions atmosfèriques fins a culminar en una tempestat a Nova York. El pressupost teòric és que totes les coses estan inter-lligades i van assumint elements nous, creant complexitats en el curs de la seva evolució”.

Sempre, al llarg de la història, hi ha una dona o un grup de dones que, passant desapercebudes, canvien, transformen, projecten i construeixen el futur.

A la nostra Aina la diuen la Dorothy Day d'avui. És basca i parla molt poc, però quan ho fa, somriu. Quan em fixo en ella, emergeixen del meu interior ‘les Aines` en el món. Són tantes les que ho donen tot, tantes les que s'exposen de gom a gom i ho fan perquè confien en la bondat intrínseca dels éssers humans.

M'agrada la catedral d'Aina. Està a-prop de les majestuoses catedrals catòliques i episcopalianes de Nova York; però, se separa dels temple i les seves rigideses, per a convertir-se en l'abraçada al carrer, en la neu, entre alcoholisme i malaltia. Aina s'aixeca i com la germana que els representa a tots participa dels grups d'Al-Anon (Ajuda a familiars i amics de persones alcohòliques)

I s'encapritxa amb l'anciana jueva que cuida per a guanyar uns dòlars per a viure, i ens compta en el ‘zoom mensual de compartir i celebrar’ que tot això l'ajuda a valorar més i més a tantes de nosaltres que sortirem d'on vivíem còmodament per a llançar-nos a la tasca.

Conec altres dones que no es diuen Aina, com la meva amiga a qui ETA li va matar al seu marit en el portal de la seva casa i des de llavors es dedica a parlar de reconciliació en centres educatius de tot Biscaia. O Belén, una altra amiga, qui malgrat la seva párkinson i del suïcidi de la seva filla per depressió, es dedica a visitar i cridar diàriament a persones majors i soles, portant-los proximitat i companyia. 

Segur que també tu coneixes a diverses "Aines". És més, tal vegada ets una d'elles. Per això, a totes us donem les gràcies. Ens veiem en les vostres catedrals-llars, on sempre hi ha acolliment, bescuit i afecte. Elles no paren. Són incombustibles: continuen vives als carrers, en les pantalles i en les llars.

Magdalena Bennasar Oliver

 

 

 

La llista d'espera

Els moviments d'altes, baixes i la llista d'espera durant els darrers mesos estan dins la normalitat 

Dies passats s’ha publicat a aquest bloc, com fem cada mes, les xifres del moviment d’altes i baixes qualificant coma a forta la pujada de la llista d’espera per ingressar a l’Alberg de Manacor.

Si s’analitzen les xifres que s’han anant publicant darrerament tant pel que es refereixen a les altes i baixes sempre oscil·len entre 0 i 5 persones cada mes i semblant nombre de places de baixa que s’ocupen de forma immediata.

Es cert que un important nombre de persones usuàries de l’Alberg manquen de la documentació necessària per poder treballar, es a dir, empadronament, permís de residència i contracte de treball, casi sempre per l’entrada al país de forma irregular.

La regularització en aquests casos no es pot iniciar fins que hagin transcorregut tres anys o dos si s’inscriuen al cursos del SOIB a efectes d’assolir l’arrelament necessari, el que suposa que les persones ingressades sense documentació romanen necessàriament a l’Alberg aquests anys sense poder fer altra cosa que treballs puntuals amb retribució en “negre” sense contracte amb els riscos socials i penals que això suposa. Aquesta circumstància minva el desitjable moviment i agilitat d’entrades i sortides del centre.

Pel que afecta a la llista d’espera, la qüestió és mes complexa, per quant la casuística es tan variada com ho són les circumstàncies que envolten a les persones que sol·liciten el servei d’acollida.

Periòdicament es fa un sedàs de les persones inscrites per analitzar el grau de necessitat de cadascuna d’elles. Si, desprès de tres cridades telefòniques a la persona inscrita a la llista, no contesta, es dona de baixa automàticament.

I es pot demanar perquè no contesta?. No es sap en certesa, però possiblement ha trobat una solució alternativa al servei d’alberg; pot haver perdut o canviat el telèfon; pot haver ingressat a un centre especialitzat no adscrit a la xarxa; haver marxat d’aquesta comunicat. En tots els casos l’alberg desconeix en realitat el motiu del seu silenci.

Si aquest sedàs es fa amb una data immediatament anteriors a la en que s’emet la informació del moviment mensual, pot semblar que la llista ha minvat sensiblement i a l’inrevés, si el sedàs s’ha demorat, pot parèixer que la llista s’ha disparat.

En resum i amb tot això, es pot dir sense faltar a la veritat que el moviment d’entrades i sortides de l’Alberg i la llista d’espera es mantén dins el mateixos paràmetres des de fa mesos.

Es de aclarir aquí que el professionals de l’alberg realitzen una tasca minuciosa coordinats amb l’equip de valoració de l’Institut d’Afers Socials (IMAS) del Consell per determinar quina és la persona realment necessitada del servei.

La informació de la situació de cada persona possible usuària és la que dona aquesta mateixa persona i, s’ha pogut comprovar, que no sempre s’ajusta a la realitat de la seva necessitat: diuen que estan a carrer i viuen amb algun familiar o amic amb els quals van alternant les estades; altres dormen a un cotxe; altres a qualque habitatge abandonat i altres realment són al carrer.

El trist és que la majoria d’aquestes persones tenen família que no volen o no poden acollir-los a ca seva, i no ve al cas entrar aquí a valorar el motius pels que no hi caben a ca seva que poden esser molts i molt variats.

Aquest escrit vol donar a entendre l’extensíssima casuística de les persones sense sostre i les enormes dificultats dels treballadors que amb provada professionalitat i equitat apliquen els criteris de selecció de les persones que demanen el servei.

El servei d’Alberg de Manacor disposa de 25 places, 19 homes i 6 dones, que permanentment està al complet i cada plaça que se des-ocupa, s’omple de forma automàtica, però prèviament amb un delicat estudi per esbrinar i triar la persona més necessitada per ocupar el lloc.

La Fundació Trobada lluita cada dia per oferir un servei més humà i acurada atenció i amb total transparència a les persones usuàries. No de bades, han passat més de 10 anys des de que el Consell de Mallorca li va adjudicar per concurs el primer servei d’acollida per a la Part Forana, i li ha continuat adjudicant el servei, darrerament incloent centre de dia a la darrera convocatòria.

Moviment Alberg de Manacor 2024 (5)

Forta pujada de la llista d'espera de l'Alberg fins a les 38 persones a 31 de maig passat

Quatre persones han ingressat a l’Alberg de Manacor aquest mes de maig passat, de les quals tres homes, un espanyol i dos estrangers extracomunitaris, han estat nous i un per reingrés.

Les edats dels nous ingressats oscil·la entre els 50 i 64 anys.

Igualment quatre han estat les baixes del centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones amb un total de 643 en tot el mes de maig.

Les racions mensuals pels residents han estat 776 per berenar, i 563 per dinar i igual nombre per sopar.

La llista d’espera per ingressar a l’Alberg no minva i a 31 de maig pujava fins a les 38 persones.

L’Alberg de Manacor és un servei d’acolliment i centre de dia concedit  pel Consell de Mallorca a la Fundació Trobada mitjançant concurs públic.