dijous, 9 de setembre de 2021

Opinió

 "Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu"

Entre les múltiples causes que provoquen  els riscos de marginació i que s’han pogut experimentar,  han dut gairebé sempre cap a dues de forma especial: la migració i les addiccions. 

Per això hem hem llegit el que ha escrit sobre aquestes matèries el lingüista, filòsof i politòleg Noam Chomsky, activista estatunidenc  que als seus noranta anys segueix essent una de les veus més pertinaços, actives i lúcides entre els intel·lectuals del món contemporani. Tenaç activista  traça una radiografia puntual, erudita i sense concessions sobre el món que estem deixant en herència als nostres nets, en risc davant amenaces com el canvi climàtic o la nova carrera armamentista nuclear..  

Encara que Chomsky defineix la migració actual com una catàstrofe i no creu sigui l'única, però si considera que és la migració humana mes important que hi ha hagut des de la segona guerra mundial. Kenneth Roth, de l'Observatori de Drets Humans lleva ferro i ha assenyalat recentment que si considerem el nombre total de refugiats que intenten arribar a Europa, es troba per sota de l'1% de la població. Europea. 

“Per a alguns països, com Alemanya, aquesta afluència és benvinguda tant des d'un punt de vista econòmic com social. Els refugiats, sobretot els procedents de Síria, són persones cultes, de classe mitjana, amb formació. Alemanya té un problema demogràfic. La societat no es reprodueix, per la qual cosa hi ha una manca de joves qualificats. Aquesta és una de les raons que Alemanya mostri una actitud oberta, en comparació amb altres països d'Europa”, diu Chomsky. 

Cal recordar que els refugiats no venen perquè vulguin. En realitat, les Nacions Unides han sol·licitat ajuda humanitària perquè els refugiats puguin quedar-se on desitgen, prop dels seus països d'origen. Però només han aconseguit la meitat de l'ajuda sol·licitada. “La manera més humana i constructiva de tractar als refugiats és contribuir al fet que romanguin en o prop dels seus propis països. El que implica proporcionar recursos, ajuda i, si fóssim honrats, indemnitzacions, perquè tenim molt a veure amb les causes de la fugida i la migració.” 

En el que afecta el consum d'estupefaents Chomsky considera que tota la droga s'ha ficat en el mateix sac i la seva criminalització ha fet molt de mal a la droga tova. “Pensem en el tabac, que és més letal que la marihuana, més letal fins i tot que les drogues dures. El consum de tabac ha descendit en funció de l'escala social, per la qual cosa ara és més un assumpte de classe. Comparat amb fa vint o trenta anys, en l'actualitat és menys probable que les persones cultes, en certa manera privilegiades, fumin. El tabac no estava criminalitzat. Han estat els processos educatius els que han portat a aspirar a una vida més sana, a millors dietes, etcètera, i la reducció del tabaquisme ha format part d'aquest procés". 

L'alcohol també és, en gran part, una qüestió de classe. És molt més letal que les drogues. A més, l'alcohol i el tabac no són només extremadament nocius per al consumidor, sinó també per als no consumidors. . “Si beus alcohol pots tornar-te abusiu i violent. Hi ha nombroses morts de no bevedors degudes a l'alcohol –accidents de trànsit, homicidis i altres–. No obstant això, l'alcohol no està criminalitzat; el seu ús es controla mitjançant processos educatius.” 

Conegut per les seves crítiques a la política exterior fins a convertir-se en el dissident número u dels Estats Units, Chomsky no perd l’optimisme i diu que encara li queden fons d’esperança: 

“Les persones que es lliuren i lluiten, amb freqüència tenint-ho tot en contra, amb la finalitat de crear espais decents per a la vida i un món millor. Elles són la meva font d'esperança.” 

La experiència ha demostrat que ni les guerres, ni la economia, ni la política ni les religions han estat capaços històricament de donar solucions viables i efectives al problemes de la societat. No més la solidaritat,  la cooperació i el compromís personal i col·lectiu podran canviar les coses.  

“Sense elles no hi ha res. Individualment, en una societat atomitzada, a penes existeix la possibilitat d'actuar. Es pot anar amb bicicleta en lloc de amb cotxe, però això és com voler derrocar una muntanya d'un bufo. Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu. Així ha estat sempre en el passat i no hi ha raons per a pensar que vagi a ser diferent en el futur.” 

El filòsof francès d'origen jueu Emmanuel Lévinas, diposita el principi d'humanització de qualsevol persona en la mirada de l'altre sobre mi: Aquesta mirada, que em reconeix, assenyala la alteritat com a eix ètic primordial de les relacions humanes: "Sóc, diu Lévinas, perquè sóc per a un altre, igual que ell és per a mi. No puc desvincular-me del relacional en la meva pràctica vital i aquesta regla impregna les diverses manifestacions creients en la seva pluralitat."



 


dimecres, 1 de setembre de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (8)

Torna a pujar la llista d'espera de l'Alberg de Manacor fins a les 13 persones

Aquest mes d’agost passat han ingressat a l’Alberg de Manacor quatre usuaris, del quals un home estranger comunitari ho ha fet per primera vegada i els tres restants són reingressats. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones, el que suposa una absència també mitjana de 5 persones als quals per distintes circumstàncies se'ls reserva plaça: exclusió temporal per addiccions,  menys de tres nits seguides o estància als hospitals. El total mensual de pernoctes ha estat de 620. 

Al mateix temps hi ha hagut al centre dues persones de baixa. 

S’han servir pels usuaris residents un total de 671 racions de berenar, dinar i sopar. 

A dia 31 d’agost hi havia 13 persones en llista d’espera. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona la Fundació Trobada.