"Vull dur aquí la meva família i muntar un petit negoci de menjar ràpid"
Natural de Barkane, important ciutat del nord-est de Marroc, capital de la provincia del mateix nom, amb més de 300 mil habitants, J., home de 46 anys és l’usuari de l’Alberg de Manacor que avui entrevistem.
Cursà
els estudis secundaris fins als 15 anys i acte seguit es posà a
treballar amb el petit negoci de la família i també a una petita
finca rústica també de la seva propietat.
Casat amb dues filles de 23 i 8 anys i un fill de 16. La filla ja és casada.
“Després de casar-me vaig treballar de cambrer a una cafeteria per espai de tres anys, però el sou era tan minso que no podia donar de menjar als meus fills i vaig decidir venir a Espanya a l’any 2004”.
“Tinc els papers de resident des de 2005, perquè em vaig acollir a una regulació massiva i fins a 2008 vaig treballar majoritàriament a la construcció a vegades en negre i altres amb contracte”.
Quan va venir la seva dona estava embarassada del seu fill que ara té 16 anys i va néixer sent son pare aquí. En canvi sí va veure néixer a la filla de 8 anys, perquè viatjava amb freqüència al seu país.
“En aquests 16 anys que som a Espanya he anat a ca meva més d’una vegada per any. És l'avantatja de tenir papers, perquè vaig a veure els meus fills sempre que escasseja la feina: tinc la necessitat de veure la meva família”.
Ha treballat a distints indrets: a Torrevella (Alacant) de 2005 a 2007, a Mallorca de 2007 a 2010, a França de 2010 a 2014. Mai ha tingut dificultat per a canviar de residència allà on hi havia feina encara fos per poc temps. Els anys 2018 i 2019 tornà a França a fer feina a un restaurant de menjar ràpid. També va esser a Girona, però per poc temps per dificultats d’habitatge.
“Finalment el mes de març passat uns coneguts marroquins em cridaren des de Mallorca perquè vingués i que hi trobaria feina. Però va irrompre l’estat d’alarma i la pandèmia ho paralitzà tot. Els coneguts m’acolliren un temps i després em deixaren un garatge per dormir. Mitjançant la Creu Roja vaig demanar plaça a l’Alberg de Manacor i vaig haver d’esperar dos mesos en llista d’espera”.
Actualment duu un mes a l’Alberg i al poc temps li sortí una feina de picapedrer per un temps de tres o quatre setmanes.
“Estic molt agraït de l’acollida i dels serveis que presta l’Alberg de Manacor. La meva il·lusió és tenir una feina fixa i aconseguir una local per muntar un petit local de menjar ràpid, perquè és una activitat que conec i crec que puc tenir èxit. També vull dur la meva família per fixar aquí la nostra residència”.
Home experimentat, madur, inquiet, amb il·lusió i coneixements, J. té totes les cartes per triomfar en la vida, cosa que li desitgem de tot cor.