Donatiu

 L'Associació Eixam comparteix amb l'Alberg de Manacor el berenar rere la recollida voluntària de residus a la Torre dels Falcons de Porto Cristo 

Eixam neix a principis d’enguany com un grup de persones que s’ajunten per a dur a terme activitats de caire social, mediambiental i col·laboratiu amb la recollida de productes alimentaris, de neteja, recollida de joguines, etc,  a altres associacions, a escoles, a Instituts.

També desenvolupen activitats que contribueixen a crear una petita comunitat i recuperar l’essència de barri en base crear tallers de torró casolà, on padrins i nets fan una activitat conjunta.

Es important que les tasques que duen a terme tinguin la difusió necessària per a sensibilitzar  a tothom que estiguin interessats en temes mediambientals i socials, perquè Eixam és un col·lectiu on tothom hi té cabuda i que la millor manera d’ajudar és actuar.

  L’Ajuntament de Manacor ha mostrat interès amb la seva feina i predisposat a col·laborar amb l’associació, col·laboració que també esperen dels ciutadans de Manacor.

Dissabte passat en concret dugueren a terme un recollida voluntària de residus a la Torre dels Falcons de Porto Cristo amb xifres molt satisfactòries de participació i dels objectius aconseguits: les dues hores que ha durat l'acció, des de les 9.30 a les 11.30h, les 38 persones voluntàries presents han aconseguit recollir un total de 476 kg de residus, repartits entre 391 kg de rebuig, 75 kg de vidre i 10 kg d'envasos.

L'Ajuntament de Manacor ha col·laborat oferint guants, pinces, bosses d'escombraries i els vehicles de la brigada que han vingut a recollir les bosses de residus i altres materials.

Ha acabat la jornada amb un berenar de companyonia també ofert per l’Ajuntament amb fruita i begudes Puig que ha ofert refrescos que han fet la tasca  més lleugera.

La quantitat del berenar ha estat la suficientment generosa perquè una part fos lliurada a l’Alberg de persones sense sostre de Manacor.

Des del Patronat, personal i usuaris de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg, volem agrair sincerament a l’Associació Eixam la sensibilitat social de compartir amb el mes desfavorits, al mateix temps que desitgen que tinguin molts encerts en les seves tasques.

Dia de les persones sense llar

Quan no hi ha un sostre es vulneren altres drets fonamentals com el dret a l'aigua, a la higiene, a la Seguretat, a l'alimentació, l'ús de les tecnologies i a la salut física i mental

És la denúncia que fan les entitats que formen part de l’Àrea de Pastoral Caritativa i Social de l’Església Catòlica (la Fundació Social La Sapiència; Pastoral Penitenciària; Projecte Sojorn; Pastoral de la Salut; Justícia i Pau i Càritas Mallorca) amb motiu del dia de les persones sense llar el pròxim 29 d'octubre.

Les entitats socials de Pastoral Caritativa reclamen més protecció per a les persones que viuen una situació sense llar, més respecte i bon tracte, especialment per a les dones, un col·lectiu que va en augment i que no compta amb recursos públics adequats per a atendre les seva situació de dona i sense sostre. 

Precisament la falta de drets i la des-protecció social que sofreixen aquestes persones és l'eix de la campanya que ha llançat Càritas “Comparteix la teva xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura”, on també es reclama a la societat que ampliï la seva mirada i que es posi en el lloc de les persones que viuen una situació diferent, persones que tenen un passat i un futur.

L'increment de dones que viuen una situació sense sostre i que necessiten serveis públics més específics no és únic. Col·lectius com les persones majors o persones amb alguna problemàtica de salut mental, també necessiten adaptar els recursos que l'administració ofereix.

El ‘sensellarisme’ és un problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d'exclusió residencial que es tingui en compte. D'acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d'allotjament en allotjament són la cara més coneguda d'aquest fenomen. Les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.

Des de les entitats socials de l'Església entenen que és imprescindible continuar posant el focus en el dia a dia de les persones sense llar, dels seus drets, de la protecció que necessiten i de la importància de posar recursos per a millorar l'atenció que necessiten.

Des de la Fundació Trobada ens adherim als objectius de l’organització d’aquesta diada i en particular al foment de l’atenció a les dones i que a l’Alberg de Manacor supera el 20 per cent de les places.

Drets Humans

El respecte al Drets Humans és una tasca per aconseguir sense rendir-se i en la qual urgeix emprar-se a fons

Diuen els historiadors de la cultura i de l'antropologia que el valor suprem en les societats mediterrànies de l’antiguitat era l'honra . De la mateixa manera que, en bona part, es pot afirmar que el valor suprem per a les gents del nostre temps és la riquesa. En aquell temps per salvar i assegurar l'honra, el bon nom, la dignitat personal o social, la gent agredia als altres, els menyspreava i si calia fins els matava.

En l'actualitat, per acumular riquesa, moltes persones s'envileixen, no dubten a perdre la pròpia dignitat, cometen injustícies i violències, i, si cal, pot succeir que li llevin la vida a éssers innocents tirant mà de crueltats i violències repugnants. Però es pot trencar tant amb l'honra com amb la riquesa com a valors determinants de la vida. Es pot entendre clarament que el mateix per l'honra que per la riquesa es destrossen les relacions humanes. Honra i riquesa divideixen, separen i enfronten a les persones. I les enfronten fins a l'extrem de generar odis i violències inimaginables.

Però se li pot donar a tot això un gir radicalment diferent: aviat es dona compte que, en definitiva, tot es redueix al «principi bondat» com a força determinant de la vida. La qual cosa sembla una afirmació ingènua i simplista. 

Bondat és no voler mai, ni per res, distingir-se i situar-se sobre d'uns altres els qui no admeten ser superiors o més dignes que els altres. Per això els privilegiats de sempre, els amics de dignitats, títols, oripells i trons d'honor, tots aquests diuen que això és «relativisme»,  i «pèrdua de valors». En realitat, es tracta de gents de baixa qualitat humana, persones que caminen sobrats d'autoestima, els eterns complaents en el seu propi «ego», individus que mai van a cap part perquè mai surten de si mateixos, ni paren de donar voltes entorn de la seva pròpia dignitat, sobrecarregats de tanta dignitat i bloquejats en la bombolla de semblant pallassada.

Bondat és, abans de res i sobretot, tenir respecte als altres, a tots, siguin els qui siguin, pensin com pensin, visquin com visquin. Sense enjudiciar a ningú, sense reprendre a ningú, sense tirar en cara mai res, sense passar factures mai i per més que un es crea amb dret a passar-les. 

Per això el respecte és tolerància i acceptació del pluralisme cultural, nacionalista, social, polític i religiós. Però és clar: vistes així les coses, resulta evident que el respecte, viscut de forma tan incondicional, és segurament l'actitud més difícil de la vida. Sobretot quan s'imposen raons de valor absolut que poden justificar i fins a exigir que es falti al respecte a uns altres «pel bé d'ells mateixos».

Bondat és, a més del que acabo de dir, traduir aquesta bondat en respecte als drets humans de les persones. Però, com bé sabem, els drets humans són un projecte per aconseguir, una meta per aconseguir, amb enorme esforç i sense rendir-se a l'esgotament que comporta aquesta tasca. Es tracta, en efecte, dels drets humans que es veuen lesionats diàriament a tot arreu. Però sobretot als països pobres, entre els més oblidats i agredits pel sistema econòmic i polític imperant. És una tasca impossible d'aconseguir a curt i mitjà termini. Però és l'única tasca seriosa en la qual urgeix emprar-se a fons.

Acord marc contra el sensellarisme a Espanya

Segons l'INE a Espanya a l'any 2022 hi havia 28.552 persones sense llar: un 24,5% en els últims 10 anys 

L'Acord marc del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència vol  donar solució al sensellarisme impulsat per l'Estratègia nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030.

El sensellarisme és una forma d'exclusió social extrema que vulnera els drets fonamentals de les persones. El nombre de persones sense llar ha crescut en un 24,5% en els últims 10 anys; a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar. Les situacions de sensellarisme s'estan agreujant, més del 40% de les persones sense llar porta en aquesta situació més de 3 anys (11.471 persones). Les respostes que s'estan donant al sensellarisme a Espanya, no aconsegueixen revertir aquesta tendència ni eliminar aquest fenomen; més encara, donat l'actual context socioeconòmic tot indica que el nombre de persones en situació de sensellarisme podria continuar augmentant si no es prenen les mesures adequades per a prevenir-lo.

L'exclusió residencial i el sensellarrisme ha augmentat en els últims tres anys, afectant a un de cada cinc llars a Espanya.

Segons l’Enquesta sobre Persones sense Llar de l’INI de 2022 a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar, de les quals 7.276 estan en situació de carrer, 11.498 en albergs i centres i 9.778 en pisos i pensions per a persones sense llar; aquest número podria ser encara major si es tenen en compte aquelles que estan al marge del sistema.

El sensellarisme és cada vegada més freqüent en dones, persones joves i persones d'origen estranger, amb creixements del 47,4%, el 35,4% i el 36,1%(3) respectivament.

El número de les persones que porten menys d'un mes en situació de sensellarisme s'ha incrementat en un 68,61% des de 2012; l'increment percentual és major en la població femenina.

L'increment de places (49,6% des de 2006) i l'augment de la despesa (de 144,6 milions en 2006 a 345 en 2020) en centres per a persones sense llar no s'ha traduït en una reducció de les persones en aquesta situació, per la qual cosa es requereix revisar les respostes que s'ofereixen des del sistema d'atenció, orientant-lo cap a respostes més eficients i sostenibles, que apostin per l'autonomia i la vida independent.

El sensellarisme és un problema estructural. El 40% de les persones es troba sense llar per problemes associats a l'habitatge (desnonaments, impossibilitat de continuar pagant l'allotjament, habitatge en ruïnes) i el 27% va perdre el seu treball.

El 82% de les persones en situació de sensellarisme  opinen que necessiten un habitatge o una habitació per a sortir de la situació en la qual es troben i el 78% que necessita un treball.

L'habitatge no sols és la principal necessitat de les persones sense llar, sinó que és la porta d'accés efectiu a altres drets fonamentals (salut, autodeterminació, seguretat…), alhora que un lloc segur que protegeix les persones de la violència i els delictes que més de la meitat de les persones sense llar sofreixen quotidianament.

A Espanya existeix una limitada dotació d'habitatges de promoció pública (tant en règim de compra com en règim de lloguer), la qual cosa dificulta l'accés a habitatge assequible i de qualitat a les persones en risc o situació de sensellarisme i el desenvolupament d'una vida autònoma fora del sistema.

El 50,3% de les persones sense llar ha estat víctima d'algun delicte o agressió, sent els delictes més freqüents els insults, amenaces i robatoris.

El Govern d'Espanya a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les Comunitats Autònomes a través de les seves corresponents Conselleries en el si del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció
a la Dependència, acorden adoptar un Acord marc Nacional per a donar solució al sensellarisme a Espanya que serà impulsat per la futura Estratègia Nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030

El Marc nacional buscarà aconseguir els següents objectius generals:
1. Erradicar el sensellarisme de carrer en 2030: «Ningú que no vulgui dorm al carrer en 2030».
2. Prevenir les situacions de carrer.
3. Revertir la institucionalització.
Compromisos:
1. Participar en el disseny, la implementació i avaluació de l'Estratègia Nacional, i contribuir a la consecució dels objectius aquí marcats.
2. Crear instruments i mecanismes de coordinació i cooperació entre els serveis socials i els departaments d'habitatge.
3. Desenvolupar un sistema de prevenció orientat a la detecció i l'atenció precoç i la reducció de les conseqüències del sensellarisme, mitjançant:
– La priorització de la prevenció destinada a reduir els danys, mitigar els impactes i atendre les persones en situació de sensellarisme amb llargues trajectòries de carrer i necessitats més complexes, seguint els models de Housing first i Housing Led.
– L'impuls de la prevenció primària i secundària a través de la detecció iprogrames «re-allotjament ràpid».
4. Transformar progressivament el sistema d'atenció a persones sense llar donant resposta a les situacions que no puguin prevenir-se, oferint solucions personalitzades i integrals, orientades a l'habitatge i amb enfocament de desinstitucionalització, que activin respostes normalitzades establint circuits més àgils i efectius per a garantir l'accés als recursos i altres sistemes de protecció social (ocupació…).
5. Impulsar la formació dels professionals d'atenció a les persones sense llar amb la finalitat de transformar el model d'intervenció.
6. Assignar suficients recursos econòmics a la transformació del sistema i fomentar l'accés a un habitatge assequible i de qualitat per a persones que estan sense llar i altres perfils en risc, mitjançant l'impuls de l'habitatge social i de promoció pública a través de:
– L'ús dels recursos del FSE+ i FEDER en el marc financer 2021-2027 combinant de manera complementària suports socials i habitatge
– L'ús dels fons que l'Administració General de l'Estat posa a disposició i el cofinançament d'aquests mitjançant fons de les comunitats autònomes i les
entitats locals i especialment dels recursos del Pla d'habitatge.
– Increment del finançament propi per al desenvolupament de les mesures i solucions al sensellarisme.
7. Generar coneixement sobre la realitat del sensellarisme i incorporar els aprenentatges obtinguts de la innovació i els projectes experimentals en les polítiques públiques en cada territori.
8. Sensibilitzar a la ciutadania sobre la necessitat d'una actuació pública d'erradicació del sensellarisme i lluitar contra els delictes d'odi que sofreixen les persones que estan sense llar (aporofobia).

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (9)

Els ingressats aquest mes passat de setembre a l'Alberg de Manacor són joves de menys de 35 anys

Tres persones han estat donades d’alta per nou ingrés aquest mes de setembre passat: dos homes i una dona estrangers extra-comunitaris de edat compresa entre els 25 i 35 anys.

Al mateix temps 3 persones han estat baixa del centre, places que han estat ocupades pels nous ingressats.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 21 persones que dona un total mensual de 627 pernoctes.

L’Alberg de Manacor disposa de 25 places i la diferència amb la mitjana de pernoctes es deu a absències justificades i/o hospitalitzacions amb reserva de plaça.

S’han repartit durant el mes 750 racions de berenar, dinar i sopar.

La llista d’espera per ingressar a l’Alberg roman als mateixos paràmetres de mesos anteriors i no baixa de les 20 persones.

El servei d’Alberg a la Part Forana és una concessió per concurs atorgat pel Consell de Mallorca a la Fundació Trobada.