Opinió

“Del que vessa del cor, en parla la boca”

 Sabem bé que cada arbre es coneix pel seu fruit. “L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home do­lent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que vessa del cor, en parla la boca”. Més clar que l’aigua!

Què significa parlar amb el cor? Vol dir crear una comunicació oberta i acollidora, que sempre requereix espera i paciència i ajuda a entrar en la dinàmica del diàleg i de l’intercanvi, que és precisament la de comunicar cordialment.

Parlar amb el cor interpel.la radicalment el nostre temps, tan propens a la indiferència i a la indignació, a vegades sobre la base de la desinformació, que falsifica i instrumentalitza la veritat.

Avui dia, en el dramàtic context del conflicte global que estem vivint, és més necessari que mai que s'afirmi una comunicació no hostil. Una comunicació oberta al diàleg amb l'altre, que afavoreixi un ‘desarmament integral’, que treballi per a desmuntar la ‘psicosi bèl·lica’ que es nia en els nostres cors.

Aquest fet de comunicar cordialment vol dir que qui ens llegeix o ens escol­ta capta la nostra participació en les alegries i les pors, en les esperances i els patiments de les dones i els homes del nostre temps.

Es necessari recuperar l’amabilitat en les relacions humanes. La manera de tractar els altres es manifesta en diverses formes: com a amabilitat en el trac­te, com una atenció a no ferir amb les paraules o els gestos, com un intent d’alleujar el pes dels altres. Implica dir paraules d’encoratjament, que reconforten, que enforteixen, que con­solen, que estimulen, en comptes de paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen.

Necessitem l’amabilitat perquè la comunicació no fomenti una enveja que exaspera, genera ràbia i porta a l’enfrontament, sinó que ajudi les persones a reflexionar amb calma, a desxifrar, amb esperit crític i sempre respectuós, la realitat en què vivim.

Reflexionem-ho bé, hi ha feina per a tots, ja que «el com­promís per una comunicació “amb el cor i amb els braços oberts és responsabilitat de cadascú». “Parlar amb el cor, en la veritat i en l’amor”.

Encoratgem a tots i cadascun a realitzar aquest procés de realitzar una comunicació que relacioni cor, veritat i amor que pugui servir a aquest temps per a una societat més humana.

 

 

 

Estrangeria

El ministre José Luis Escrivá vol flexibilitzar la regularització dels treballadors immigrants 

Poques vegades una instrucció de migració va generar tant de debat. Els plans de José Luis Escrivá d'aprovar una directriu que rebaixi els requisits establerts per a regularitzar a immigrants sense papers que, després de dos anys a Espanya, realitzin una formació que permeti la seva inclusió en el mercat laboral, ha despertat reticències entre les organitzacions sindicals i amb el Ministeri de Treball.

Tots es mostren a favor de la inclusió de les persones migrants que porten anys vivint a Espanya sense papers, però els actors crítics qüestionen una de les raons de fons que empeny al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a tirar endavant aquesta mesura: la seva utilització com un mecanisme per a donar resposta a la cobertura de llocs vacants en sectors com l'hostaleria i la construcció.

El ministre no planeja fer una nova reforma reglamentària ni una regularització extraordinària d'immigrants. La mesura anunciada consisteix simplement a modificar la instrucció interna que regula l'aplicació d'una de les vies amb les quals ja compten els immigrants sense papers a Espanya per a regularitzar-se: l'arrelament de formació, una fórmula creada pel Ministeri de Migracions al juliol de 2022 en el marc de la seva reforma del reglament d'Estrangeria.

L'arrelament per formació és una via perquè les persones sense papers puguin regularitzar la seva situació, creada al juliol de 2022 com una de les principals novetats impulsades per la reforma del reglament d'Estrangeria, la principal iniciativa aprovada pel ministre Escrivá en matèria de migració. Aquesta figura permet que les persones que acreditin viure a Espanya durant un mínim dos anys i manquin d'antecedents penals podran accedir a un permís de residència (que no permet treballar) d'un any de durada si es comprometen a “realitzar una formació per a l'ocupació reglada o a obtenir una acreditació oficial de qualificacions professionals”.

Una vegada finalitzada la formació, els interessats poden obtenir un permís de residència i treball de dos anys, sempre que provin haver superat els seus cursos i presentin un contracte de treball relacionat amb el curs realitzat i les condicions del qual garanteixin almenys el salari mínim interprofessional.

El Ministeri vol modificar els detalls de la seva aplicació, que havien estat desenvolupats en una instrucció interna. Segons l'esborrany de la nova instrucció,  el Ministeri planeja relaxar una sèrie de requisits. Abans imposava un mínim de 200 hores en els cursos desenvolupats pel SEPE i ara pretén retirar aquesta exigència en els temps. També busca acabar amb el requisit de la presencialitat al 100%, permetent els formats híbrids per a facilitar la conciliació dels migrants sol·licitants, especialment en el cas de dones amb fills.

A més, actualment, el contracte que els sol·licitants han de presentar per a aconseguir un permís de treball una vegada superat el curs ha d'estar relacionat amb la formació rebuda. Ara, el Ministeri flexibilitza una mica més aquest punt, permetent que el contracte aportat pugui estar vinculat al sector d'activitat del curs.

El ministeri considera que l'aplicació de la norma ha estat “massa rígida” i s'han trobat que alguns dels requisits xoquen amb la realitat de les persones sense papers. Segons sosté el gabinet d'Escrivá, les associacions que treballen amb migrants els han traslladat que els períodes molt prolongats de formació i l'exigència de presencialitat poden “afavorir que persones migrants prefereixin treballar en l'economia submergida, en condicions a vegades d'explotació, davant la impossibilitat d'estar un temps llarg sense ingressos”.

Aquesta és la raó defensada de manera oficial. Des dels sindicats es mostren preocupats per un altre possible motiu que, sospiten, explica l'interès d'Escrivá a facilitar més l'arrelament per formació: possibles pressions rebudes per part de la patronal -que ha aplaudit la mesura- davant la falta de mà d'obra, especialment en el sector de la construcció i de l'hostaleria.

A l'Alberg de Manacor es troben immigrants que es poden veure contemplats als suposats prevists per aquesta norma.

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (4)

Un altre mes sense moviment de persones usuàries de l'Alberg de Manacor i nou rècord de la llista d'espera

No és la primera vegada que davant l’absència de baixes de les persones usuàries de l’Alberg, o s’han pogut admetre noves altes, per lo tant aquest mes passat no hi hagut moviments. 

I això tenint en compte que la llista d’espera a assolit un nou rècord de 38 persones, xifra realment esgarrifosa.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 persones, el que dóna un total de 651 pernoctes mensuals. 

Al mateix temps s’han servit 750 racions mensuals de berenar, dinar i sopar per les persones usuàries de l’Alberg. 

Sens dubte que la gravíssima crisi de l’habitatge declarada i que afecta al joves principalment i a professionals amb mobilitat, també està tenint incidència als sectors més vulnerables, entre els que es troben els Albergs per persones sense sostre. 

L’Alberg de Manacor es la concessionària del servei d’acolliment a la Part Forana, del que és titular el Consell de Mallorca.