dimecres, 30 de novembre del 2016

Banda de Música de Manacor

Luis Cobos dirigirà la Banda de Música de Manacor a benefici de la Fundació Trobada 

La Banda de Música de Manacor dirigida per Luis Cobos oferirà el mes que ve un concert a l'Auditori de Manacor.

Luis Cobos, reconegut músic, compositor i director d'orquestra, natural de Camp de Criptana (Ciudad Real), ha arranjat i enregistrat nombrosos àlbums de música dels més variats estils i compositors, essent "Zarzuela" en 1982 un dels més exitosos amb més d'un milió d'exemplars venuts.

El concert amb la Banda de Música de Manacor es celebrarà el dissabte dia 17 de desembre proper a les 20 hores.

L'import de les entrades serà lliurat a la Fundació Trobada, titular de l'Alberg per persones sense sostre de Manacor i que pertany a la xarxa d'inclusió social del Consell de Mallorca.

Des d'aquest blog volem expresar sincerament a la Banda de Música i a Luis Cobos el nostre més profund agraïment.

dissabte, 26 de novembre del 2016

27 de Novembre Diada dels "sense llar" (2)

Responsabilitat, amor i compassió. Passam a l'acció?


L’alberg de persones en risc i/o exclusió social de Manacor, que pertany a la Xarxa d’Inclusió Social del Consell de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada, experimenta en els darrers dies una saturació de les places que podem oferir com a servei. Nit rere nit venen a dormir 25 persones que no tenen sostre, no tenen un lloc a on anar a dormir, i algunes tantes queden sense plaça.
Els humans som éssers socials, hem nascut per viure en comunitat, en un entorn cooperatiu. No podríem sobreviure sense les relacions socials i sense l’ajuda que ens ofereixen els demés. Algú imagina com és una vida en la que no tens un amic al qui telefonar, un metge al que visitar, un pagès al qui comprar-li la fruita, un familiar que te fa companyia quan ho necessites? I què significa això? Molt més del que pot semblar en un primer cop d’ull. Ser éssers socials implica que som persones amb una Responsabilitat cap a la societat, que tot allò que tenim gràcies a viure en societat i en un sistema cooperatiu implica que genera en mi una Responsabilitat cap a ella també. Sóc molt conscient que això pot incomodar a més d’un lector.
Ja arriba el moment de desenvolupar aquest sentit de la Responsabilitat cap a allò que està passant al meu costat, cap a les persones que estan patint d’alguna manera aquí i a l’altre part del món. Aquest compromís implica dues emocions bàsiques i inherents en les persones: l’Amor i la Compassió. L’Amor és el desig de voler que els altres estiguin bé i siguin feliços (aquesta definició que no fa justícia al significat de la paraula és per no extendre’m més aquí, ja que, mínimament, podria ser tema d’un article sencer). La Compassió és el desig de que els altres s’alliberin del patiment i aquesta emoció es veu reflectida en els nostres actes d’amor i d’acceptació diaris i constants cap a un/a mateix/a i caps als altres.
Quan observem o podem percebre el patiment aliè, el patiment de l’altre, quan podem desenvolupar aquesta sensibilitat, és quan la nostra Responsabilitat passa al plànol de la consciència. I quan n’ets conscient d’aquesta Responsabilitat, llavors, no queda més remei que passar a l’acció.
Cada dia veig persones en risc i/o exclusió social que necessiten de les nostres accions, aquestes que reflecteixen la nostra Responsabilitat. És veritat que els nostres usuaris necessiten la roba que ja no empram, els aliments que nosaltres ja no consumirem, necessiten totes i cada una de les bones accions que feim i ferem. Però també necessiten que dignifiquem la seva vida ja que fins ara no hem fet res més que excloure’ls, tot el contrari del que significa l’Amor i la Compassió.
És per aquest motiu que no podem construir un món millor des de l’ individualisme, sense (pre)ocupar-nos del que passa a l’altre, sense responsabilitzar-nos del patiment i de les mancances dels altres. Així doncs, avui vos/ens convit a ser conscients de la nostra Responsabilitat per fer d’aquest un món una mica millor. Passam a l’acció?
Noelia Hernández García

Directora Fundació Trobada


dimecres, 23 de novembre del 2016

Nou donatiu

Solidaritat de la Banda de Música de Manacor


Aquests passats dies s'ha celebrat la patrona dels músics, Santa Cecília. I la Banda de Música de Manacor, com fa cada any l'ha celebrat amb un sopar de companyonia amb els músics i les seves famílies.

Una vegada que acabaren l'àpat es trobaren que sobrava molt de menjar i varen tenir el detall solidari de pensar amb l'Alberg de Manacor que pertany a la xarxa d'Inclusió Social del Consell de Mallorca.

Va ser un àpat bo i abundós, que els usuaris del centre varen gaudir durant dos dies: Freixura, tombet, ensaladilla, croquetes, carn amb salsa... Unes viandes variades, amb quantitat i qualitat.

Des de la Fundació Trobada volem donar les gràcies públicament a la Banda de Música de Manacor per aquest gest de pensar amb els menys afortunats de la nostra societat. Col·laborant d'aquesta manera amb l'alberg de persones sense sostre.
Moltíssimes gràcies.



dimarts, 22 de novembre del 2016

27 de Novembre Diada dels "sense llar"

Campanya 2016 "Per la 

dignitat. Ningú sense llar"


Càrites Espanyola, amb la col·laboració de FACIAM, la fePsh (Federació d'Entitats de suport a les Persones Sense Llar) la XAPSLL (Xarxa d´atenció a Personis sense llar) i BesteBi (Plataforma per la inclusió social i a favor de les persones sense llar de Bizkaia) impulsem un any més la Campanya NINGÚ SENSE LLAR, que aquest any celebrarà el seu dia el 27 de Novembre de 2016 amb el lema “PER DIGNITAT. NINGÚ SENSE LLAR”.

Aquest any comencem un nou trienni de Campanya 2016-2018, on volem sensibilitzar i posar en relleu elements fonamentals per a la inclusió de les persones en situació de sense llar: la dignitat, l'accés i exercici als drets humans fonamentals, la possibilitat d'acabar amb el «sensellarisme», etc.

Sota el lema “Per Dignitat. Ningú Sense Llar” volem incidir en la dignitat de tota persona pel simple fet de ser-ho. I un element fonamental per a això és la seva visibilitat: si no et veig, si no et reconec, no puc reconèixer-me en tu, no puc posar en valor la dignitat que ens uneix i iguala com a éssers humans. Hem de ser capaços de viure la dignitat d'anada i volta, reconeixent que “la teva dignitat és la meva, i que jo també em dignifico com a persona a través de tu”. Estarem així en el camí de construir una societat del ben comú, que realment posi a les persones al centre.




diumenge, 13 de novembre del 2016

Nou donatiu

Rentadora nova gràcies a una persona solidària

  Aquests dies passats l’alberg de persones sense sostre de Manacor, que pertany a la xarxa d'Inclusió Social del Consell de Mallorca, ha hagut de comprar una nova rentadora per poder fer la bugada a tots els usuaris juntament amb tota la roba blanca del centre (llençols i tovalloles). Ja que la que utilitzàvem es va rompre el motor i quedava inservible.

  Gràcies a l’ajuda econòmica d’una persona que vol quedar a l’anonimat, hem pogut fer front a aquesta despesa tan necessària i urgent per a la vida diària del nostre alberg i les persones que hi viuen.

  Des de la Fundació Trobada volem manifestar el nostre més profund agraïment amb totes aquelles persones que col·laboren d’una forma desinteressada tant econòmicament com amb la seva ajuda i els seus serveis.

Moltes gràcies!!!



dilluns, 7 de novembre del 2016

Moviment Alberg de Manacor 2016 (10)

Onze persones

han ingressat a l'alberg

de Manacor el passat

mes d'octubre

El mes d'octubre passat han ingressat 11 persones a l'alberg de Manacor. D'elles 3 (2 homes i 1 dona) han estat per nou ingrés i 8 ja hi havien estat amb anterioritat.

Els 3 ingressats de nou són de nacionalitat espanyola. Al mateix temps 9 persones han estat baixes del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries és de 18'67 persones i el total mensual és de 579, que coincideix amb les racions de dinar i berenar per als usuaris residents. 

Com és sabut, l'alberg de Manacor de la Fundació Trobada pertany a la xarxa d'Inclusió Social del Consell de Mallorca.






dimecres, 2 de novembre del 2016

Secrets d'una mirada (8)

El millor plat de fideus 

de la meva vida !

Volem presentar aquesta vegada a Secretes d’Una Mirada, el testimoni d’un usuari que aquests dies ha passat pel nostre alberg i ha volgut deixar-nos el seu agraïment. Persona d’uns quaranta anys, ben formada, amb estudis, atent i educat, de nacionalitat espanyola i amb la vida resolta. Aquí teniu la seva carta que segur ens farà pensar i reflexionar.

Hola a todos.
Me pedisteis que escribiera anoche sobre el paso de mi existencia por el albergue. Pero cuando terminamos de charlar, ya era hora de “luces fuera” y no pude hacerlo. Así que ahí me tienes, a las cuatro de la mañana, escribiendo casi a oscuras.
Sólo diré que soy como cualquier persona “normal”, con una familia buena, con un perrito que llevamos a la peluquería para que esté bien guapo. Bueno, en realidad, yo creía ser, si no igual, incluso mejor que las demás personas. Porque claro, ¡Mi televisor es más grande que el tuyo!. Quien iba a pensar que, por unas circunstancias que ahora no vienen al caso, una persona “normal” como yo, acabaría durmiendo en un portal u pasando frio. Y cuando esto ocurre, tenemos la gran suerte de que hay gente, como la Fundació Trobada, que te acoge, te dan un sitio donde dormir; donde al menos no estás solo y te dicen:”¿Quieres un plato de sopa?”.
Y es que en realidad, todo este escrito se podría resumir en un delicioso y caliente plato de sopa que jamás olvidaré. Por eso, y para terminar, me gustaría que la gente comprendiera que en un albergue hay gente “normal”, como tú y como yo. Sólo que necesitada. Necesitada de muchas cosas, porque algunos lo han perdido todo. Porque un albergue, es un sitio donde se da un plato de comida a alguien que de verdad lo necesita y tenemos que empezar a dejar de concebir la palabra “albergue” como una cosa estigmatizada.
Muchísimas gracias por acogerme cuando no tenía nada, y por ese delicioso plato de sopa caliente de fideos que nunca olvidaré.
Gracias Rafel, gracias María. Y gracias a todos los voluntarios.
Un abrazo muy fuerte. ¡Vuestra labor no pasa desapercibida!
Jorge