Ajudar als altres és
ajudar-se a si mateix
Qui
ets?
- Som en Jaume Matamalas Huertas, nascut i veí de Vilafranca, casat
amb tres fills: dues nines i un nin. Informàtic amb grau superior i
un parell d’anys de psicologia. Autònom i fundador
de l'empresa Servei Tècnic Informàtic
Xipfus.
Com
vares conèixer la Fundació Trobada?
–Jo treballava durant anys per una empresa de Manacor
d’informàtica. Aquesta empresa duia l’assistència dels sistemes
informàtics de la Corredoria Gomila, i un bon dia en varen demanar
que passes a revisar l’ordinador de la Fundació Trobada, d’aquesta
manera vaig conèixer la Fundació. Quan vaig crear la meva empresa,
el primer client que vaig voler fer de manera gratuïta va ser la
Fundació Trobada.
Quina
necessitat tens de ser solidari?
– La persona humana necessita donar ja quan neix, però ens omplim
de “xuxes” tota la vida, hi ha una necessitat desmesurada de
fruir, de satisfer els nostres sentits. Realment estem en aquest món
per gaudir de tot (fills, cotxe, viatges, festes...), però hi ha
coses importants que són vitals, i una d’aquestes coses que jo
crec que són essencials és el ser generosos, la generositat. La
riquesa que hi ha en el món s’ha de repartir, sobretot, amb els
qui tens més a prop.
Quin
és el teu gest solidari amb la Fundació Trobada?
– El que faig jo és encarregar-me dels sistemes informàtics de la
Fundació: que estiguin operatius, revisar-los i arreglar-los.
Aquesta és la meva aportació! Un petit gest que només m’ocupa
una hora al mes del meu temps, i que pels professionals de la
Fundació és una gran ajuda i tranquil·litat.
Que
diries a altres persones que podrien ser més solidàries?
“Ajudar als altres és ajudar-se a si mateix”. Aquesta frase és
una expressió amb molt més contingut del que posseeixen les
lletres. A la meva feina procuro practicar una filosofia: escoltar a
la gent, això em fa compartir els seus problemes, les seves
preocupacions, les seves il·lusions...i de pas els arreglo
l’ordinador. La vida és això. Tenir temps de poder compartir un
cafè, parlar amb la gent, som humanitat perquè ens relacionem. No
és vida el no tenir temps!
Jo
pens que quan et compres un cotxe nou i gaudeixes d’ell et sents
molt bé i és bo, però al cap de dos mesos et surt el forat. Un
forat que totes les persones tenim dins la nostra essència d’humans
i que sempre tenim ànsies d’omplir. I que només es pot omplir amb
la relació gratuïta amb els altres. La nostra societat té un
grapat de coses bones, molta tecnologia, informació a mans plenes,
però les persones que hi ha al nostre costat necessiten que qualcú
les escolti. I això també és ser solidari. Escoltar a la gent!
