dissabte, 13 d’abril del 2024

Visita

Toni Miró, dominic manacorí, impulsor de l'Alberg de Manacor, ara fa 32 anys

Aquests dies es troba entre nosaltres el dominic manacorí Toni Miró Gallego, impulsor de l’Alberg de Manacor, aviat farà 32 anys,  juntament amb la família García Prohens, creadora de la Fundació Trobada.

Conta Fra Toni que es troba a Manacor per a passar tres mesos de descans de les variades tasques que ha dut i duu a Paraguai: Rector de la Parròquia de Mare de Déu del Roser al poble de San Roque González de Santa Cruz, (Tavapy),  Director General de la Universitat Catòlica de Carapeguá, ex-Canceller-Secretari de la Diòcesi i membre de la Comunitat de dominics d’Asunció.

La relació de la Fundació Trobada amb Fray Toni Miró neix als mateixos inicis de la seva creació, com a titular de l’Alberg de persones sense sostre a Manacor a l’any 1992, amb domicili al Passeig Ferrocarril 18, cantonada carrer Velázquez, 11.

L’alberg va esser un mes dels distints projectes que, com a vicari i desprès Rector de la Parròquia de Sant Josep, va impulsar durant els set anys de la seva estància, al qual s’han d’afegir, la botiga solidària, avui anomenada “Casal de la Pau – S’Altra Senalla” i les subscripcions de beques d’estudis pels joves de Paraguai, tres projectes que, encara avui, es troben en ple funcionament. També va impulsar una guarderia infantil, la restauració de l’ermita de Santa Llúcia i el moviment Casal de la Pau, amb grups de adolescents, joves i adults.

Amb el seu canvi de Convent a la darreria del anys noranta per integrar-se a la Comunitat de Dominics de Paraguai, la Fundació Trobada ha seguit amb l’Alberg i la recaptació de beques d’estudis i un grup de voluntaris mantenen amb il·lusió a ple rendiment el “Casal de la Pau – S’Altra Senalla”, domiciliada al carrer d’en Bosch num. 12 de Manacor.

Durant l’actual estada a Manacor, ciutat que estima i recorda amb freqüència i enyorança des de Paraguai, s’ha posat en contacte amb el Rector Toni Amorós oferint els seus serveis a les parròquies com a prevere, participant en la presidència de les eucaristies i en les processons de la Setmana Santa que acabem de celebrar.

Lamenta amb tristesa el tancament del Convent de Dominics de Manacor als començaments de l’actual segle, allà on ell es va enriquir i madurar espiritual i humanament i somnia amb poc convenciment que un dia es torni obrir, encara que el anys no passen de bades i les vocacions escassegen.

Les vingudes de Fra Toni a Manacor fa uns anys eren anuals, mentre els seus pare vivien, però darrerament les freqüències es distancien, encara que els mitjans de comunicació amb les xarxes socials faciliten que tinguem contactes assíduament.

Li desitgem una feliç estada a Manacor i la recuperació de noves forces per a continuar prestant el serveis propis de la seva vocació dominicana a les comunitats paraguaianes.  

 


dilluns, 8 d’abril del 2024

Iniciativa Legislativa Popular

Recolzament a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre regularització extraordinaria de persones immigrants

Durant l'any 2022, unides en la Plataforma Essencials, 14.000 persones voluntàries, procedents de més de 900 organitzacions socials, van aconseguir presentar 611.821 signatures vàlides davant la Junta Electoral Central. Una fita altament significativa ja que només una de cada deu Iniciatives Legislatives Populars (ILP) aconsegueix superar les 500.000 signatures que exigeix la Llei orgànica d'Iniciatives Legislatives Populars per a iniciar el tràmit legislatiu en el Congrés dels Diputats.

Aquesta gran mobilització ciutadana, d'una enorme diversitat, ha convertit aquesta ILP en una de les iniciatives legislatives que ha rebut més suport popular de la història democràtica espanyola. Un treball coordinat entre la comissió promotora conformada pel Moviment auto-organitzat de persones migrants “Regularització YA”, la Fundació per a la Ciutadania Global, XARXES, la Fundació por Causa, Aliança per la Solidaritat i el partit Per Un Món Més Just; i les més de 14 mil persones auto-convocades en tot el territori nacional.

Exemple d'això és el suport rebut de més de 80 ajuntaments espanyols, un capítol insular, una diputació i un parlament autonòmic que, després d'aprovar mocions en els seus respectius plens, a petició del Moviment Regularització YA, han enviat al Congrés dels Diputats el seu aval a la iniciativa. Entre aquests municipis cal destacar ciutats com Barcelona, València, Bilbao o Santiago de Compostel·la, per esmentar algunes, així com el Cabildo de Tenerife, la Diputació de Cadis i el Parlament Basc. Aquestes mocions han comptat amb el suport d'una àmplia diversitat de l'espectre ideològic.

Aquesta serà la segona vegada que es presenti la ILP, ja que es va exposar al maig de l'any passat davant la mateixa comissió, però no va seguir el tràmit parlamentari que corresponia, per l'avançament electoral.

Motius per a la regularització

La irregularitat condemna a milers de persones, més de 500 mil, a l'explotació laboral, la invisibilitat enfront de les institucions, la des-protecció legal o l'exclusió de facto de serveis públics essencials com l'educació i la sanitat. Prop d'una tercera part de les persones en situació administrativa irregular són nenes i nens menors d'edat, la qual cosa suposa una greu amenaça per als seus drets més bàsics.
A més, la irregularitat comporta la pèrdua d'una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat espanyola. 

La immensa majoria dels immigrants adults en situació administrativa irregular treballen en sectors de difícil ocupació. Una estimació recent de la Fundació per Causa i la Universitat Carles III calcula que cada treballador regularitzat suposaria una aportació fiscal neta mitjana de 3.400 euros per persona i any.

Per això, la ILP reclama una regularització extraordinària dels qui ja viuen i treballen al nostre país davant la lentitud dels procediments ordinaris que impedeixen el seu accés a drets. Una iniciativa que no és aliena a pràctiques polítiques estatals i europees, ja que des de l'any 1996 s'han promogut 9 regularitzacions extraordinàries tant per governs del Partit Popular com del PSOE.

D'aquesta manera, s'insta el Govern de torn a atendre amb caràcter d'urgència aquest reclam popular i participatiu, i brindar a més de mig milió de persones immigrants l'oportunitat d'una vida digna amb tot el dret.

A l’ILP s’han adherit la Conferència Episcopal Espanyola que per boca del seu President , defensa la "impressionant iniciativa del poble" que "planteja una qüestió ètica basada en la dignitat sagrada de tota vida humana, imprescindible perquè l'Estat no es redueixi a una 'banda de lladres'"
" 'Regularitzar' és néixer normal en l'Estat el que ja és normal, encara que amb les limitacions de la il·legalitat, en la nostra societat"
"Les màfies han de ser denunciades, combatudes i, des d'aquí, qüestionar la involuntària col·laboració amb els seus objectius criminals de moltes de les organitzacions “compassives”, també les de l'Església".

"És hora de superar una polarització provocada per interessos polítics i abordar conjuntament qüestions nuclears per al bé comú des de l'escolta de tots, el diàleg i el pacte que asseguri el respecte a la dignitat humana i l'acostament al bé comú nacional i global". 

L'arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, ha apostat per liderar l'exigència d'institucions de l'Església perquè el Congrés dels Diputats prengui en consideració l'ILP sobre regularització d'immigrants, que es votarà aquest dimarts.

Una iniciativa, secundada per més de 700.000 signatures encara que, com adverteixen diferents organismes, podria caure en sac foradat si, com sembla, tant PP com PSOE i VOX decideixen per votar en contra que es debati en el Parlament.

 




diumenge, 7 d’abril del 2024

Opinió

 

La violència també fereix el béns que hem de compartir

Notícia recent d’aquests dies: més de dos mil milions de persones no disposen d’un element tan necessari com és l’aigua. I molts milions que en disposen a mitges per la carestia i la contaminació.

 «No plou!» És la frase més que sentida darrerament en alguns indrets de la nostra geografia, mentre els aqüífers van minvant i la reserva d’aigua escasseja i, en alguns llocs, augmenta la salinització.  

«La violència que hi ha en el cor humà, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire, i en els éssers vius.

 Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha nostra oprimida i devastada terra. Oblidem que nosaltres som terra i el nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dona l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura

Veiem la necessitat de créixer en consciència col·lectiva i sentir-nos més corresponsables quant a compartir els béns elementals perquè siguem més solidaris els uns dels altres en allò que ens afecta a tots i són béns que necessàriament hem de compartir.

 No podem viure el descans fictici dels qui viuen tranquils, al marge dels problemes que la humanitat viu cada dia i la gent pateix. 

Vivim un moment en què tenim vertadera necessitat de transformar la nostra visió de les coses i treballar perquè canviïn a millor. Ho esperen els més pobres, aquells als quals els afecta més la manca de recursos i la insolidaritat a l’hora de compartir.

Tant de bo que als llocs on hi ha més violència, els recursos necessaris per a viure hi arribin i se superi la venjança, l’odi i molts interessos econòmics que ho impedeixen.






dimarts, 2 d’abril del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (3)

 

Sensible activació del moviment mensual de l’Alberg de Manacor

Un total de 9 persones han ingressat a l’Alberg de Manacor el mes de Mars passat. D’aquestes, 8 – un espanyol i 7 estrangers extra-comunitaris - ho han fet per nou ingrés -7 homes i una dona. Per edats, 5 estan entre 18 i 40 anys i 2 majors de 45 anys.

Una novena persona ho ha fet per reingrés.

Al mateix temps 7 persones usuàries han estat baixes del centre.

La mitjana diària de pernoctes ha estat de 19 persones amb un total mensual de 602 pernoctes.

Les racions mensuals de berenar ha estat de 775, distribuïdes entre els usuaris residents, 535 racions de dinar i la mateixa quantitat de sopars.

La llista d’espera també ha experimentat una important reducció situant-se en 28 persones.

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona la Fundació Trobada.