Les Jornades sobre Inserció Social de Mallorca conclouen: El "sensellarisme" necessita nous models treball
Els models tradicionals per a tractar el sensellarisme a Mallorca han demostrat en els últims 20 anys que no arriben a revertir el problema: cada vegada hi ha més gent al carrer i pocs aconsegueixen la seva reinserció. La inclusió social «completa» és el que intenten aconseguir totes les entitats que treballen amb aquests col·lectius.
Per això es va pensar en noves estratègies, i com a resultat van aparèixer els programes housing: que l'usuari treballi des d'una llar pròpia i no passant per centres d'acolliment. Els models del futur van en aquest camí, i aquesta és la línia que es debat en les Jornades sobre La Xarxa d’Inserció Social de Mallorca, que organitza el IMAS en el Parc Bit, i que compta amb experts en l'àmbit social.
Inclusió Social IMAS
Sebastià Cerdà és el cap de servei d'Inclusió Social del IMAS. Explica que «fins ara teníem un plantejament de model en xarxa on la persona anava canviant de lloc, sumant mèrits, per a aconseguir el seu retorn a la comunitat. Però el que s'aconsegueix amb els nous models, en relació a aquests models en escala, és que es treballa amb la persona directament en un pis». Aquests nous programes milloren l'eficàcia, l'eficiència i creen un canvi substancial: parlem que la persona ja té drets. «L'objectiu és que tornin a la societat, i creiem que models com housing l'aconseguiran», considera Cerdà.
Plena Inclusió
Amalia San Román és la coordinadora de Plena Inclusió Espanya, entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Els models de treball són similars als que es dirigeixen a persones sense llar o sense recursos. «Creiem que, en institucionalitzar a la persona, es vulneren els seus drets; generen per a ells llocs immensament grans on comparteixen amb més persones. El model que desenvolupem en 2020 és el que veiem en països com els EUA, Finlàndia o Anglaterra, i és que l'usuari rebi un pressupost en funció de les seves necessitats. El que ocorre a Espanya és a l'inrevés: es dona un diagnòstic i en funció d'això li correspon una prestació, que sol ser una plaça pública o un alberg. L'Administració no està preparada per a donar suport a aquest model amb diners, hi ha un xoc cultural molt potent. Però hi ha més estigma en veure a una persona sortir d'un alberg o una residència que, en canvi, d'un bloc de cases on un veí no sap d'on ve o a on va».
Ca l’Ardiaca
Biel Gelabert és el coordinador de Ca l’Ardiaca, un dels models en escala que hi ha a l'Illa. Des del seu punt de vista, «hem ampliat el nombre de places però no hem canviat en aquests 20 anys. Seguim amb habitacions amb deu o vint llits. És molt difícil canviar això. En aquest alberg tenim molta mobilitat però clar, què és més digne: deixar-los al carrer o que almenys tinguin, en aquestes condicions, un llit? És clar que els models així haurien de canviar, però en aquests 20 anys, tots els partits que han passat pel IMAS ho han intentat millorar i han invertit, però la realitat és que cada dia hi ha persones al carrer i les fiquem dins». El coordinador de Ca l’Ardiaca no creu que la pandèmia hagi empitjorat la situació del sensellarisme o de les persones en extrema vulnerabilitat: «No ha canviat molt aquests anys anteriors a ara. El problema és estructural; en una societat amb abundància sempre hi haurà gent que surt fora del sistema. I la culpa sempre la té el sistema, no les persones, perquè no neixen amb una etiqueta de toxicòman o rodamon».
Housing First i Housing Led
Ana María Olivares Martínez és la coordinadora Housing First Mallorca Llar Si – pro-habitatge, un dels dos programes, l'altre és Housing Led, la metodologia dels quals és treballar amb la persona en situació de carrer des d'un habitatge digne. Aquest tipus d'apostes marcarà el futur per a fer front al sensellarisme. «Pretenem que les persones duguin a terme els processos de recuperació des de la dignitat d'estar en una llar on puguin dormir, dutxar-se i atendre altres qüestions com és la cerca d'ocupació. Amb això es des-instituciona a les persones dels circuits de programes a fi que puguin portar una vida autònoma».
A l'hora d'entendre per què sortir dels programes institucionals és més eficaç per a aquests col·lectius, Olivares argumenta que «les persones no poden estar cronificades dins de la institució, sinó viure de manera autònoma tenint suport, per això trobem que la millor forma és que surtin d'aquests circuits de programes».
Housing First s'enfoca a usuaris que presenten més vulnerabilitat, amb factors com les addiccions i la salut mental, i per això s'ofereixen habitatges unipersonals. En canvi, Housing Led és un programa que ofereix el mateix suport a persones en situació de carrer però en allotjaments temporals compartits. ("Ultima Hora", 18.03.2023)
