dissabte, 16 d’octubre de 2021

Secrets d'una mirada (52)

"Un intent d'arribar a Espanya amb pastera va acabar amb bregues a ganivetades que ens obligaren a tornar a Marroc"

L’entrevistat d’avui mostra el DNI com a de nacionalitat espanyola però es nascut a Marroc, encara que no li agrada que tractin com a marroquí perquè ell és de la República Àrab Saharaui Democràtica, estat amb reconeixement limitat format per l'antiga província espanyola del Sàhara espanyol (corresponent al territori de l'actual Sàhara Occidental), que va ser ocupada il·legalment en 1976 pel Marroc i Mauritània i després completament annexada pel Marroc a l'agost de 1979, en retirar-se Mauritània de la zona que ocupava.  

A l'octubre de 1975, la Cort Internacional de Justícia de la Haia, que havia estat convocada per l'Assemblea General de l'ONU, va emetre el seu dictamen respecte a la situació jurídica del Sàhara Occidental:  

“... la conclusió del Tribunal és que els materials i la informació que els han estat presentats, no estableixen cap llaç de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental i el Regne del Marroc. Així, doncs, el Tribunal no ha trobat que existeixin llaços jurídics de tal naturalesa que modifiquessin l'aplicació de la Resolució 1514 (XV) respecte a la descolonització del Sàhara Occidental, i en particular del principi d'autodeterminació a través de la lliure i genuïna expressió de la voluntat dels pobles del territori”.

A pesar de la seva evident raça àrab, el sentiment de pertinença al RASD o República Saharaui i el record de l’abandó del poble espanyol a la mort de l’anterior cap d’estat F. Franco, han estat present durant tota l’entrevista.  

Però anem a la seva biografia.  

M. actualment te 42 anys, la mare es viva i son pare fa tres anys que és mort. Són quatre germans en total i ell és el major: el següent de 40 anys viu a Marroc, el tercer de 38 anys viu a Eivissa i el darrer de 35 anys viu a Suècia.  

“Acabats els estudis de batxiller, vaig fer feina de mariner fins que vaig intentar emigrar a Espanya en pastera. Em va costar 200 euros i el viatge va ser una tragèdia: una brega darrera l’altra dins la barca, inclús amb ganivets a les mans, fins que vàrem ser obligats a tornar a terra”. 

Definitivament va arribar a Canàries el mes de juny de 1999 amb vaixell gràcies a un intercanvi de favors amb mariners que l’acolliren i va començar a treballar al camp donant menjar als animals i col·laborant amb l’empresa de distribució de productes camperols, com llet, embotits i formatges. 

“Més endavant em vaig traslladar al sud de Gran Canària, a Maspalomas per fer feina a l'hostaleria com a rentaplats i ajudant de cuina un any i mig. Allà hi vaig estar, en distints hotels fins a l’any 2004.” 

A la pregunta si ha format família, contesta: “Acabada la temporada a Gran Canària me’n vaig anar a Marroc per casar-me i vaig dur aquí la meva esposa mitjançant el re-agrupament familiar; a l’any següent va néixer el nostre fill que actualment te 16 anys. A l’any 2015 mon pare es va posar malalt i la meva dona i el fill tornaren a Marroc.” 

Comenta que va continuar treballar a hotels dues temporades a Magaluf i una temporada a Eivissa i cada final de temporada anava i venia de Marroc per a veure la família.

 “Aquest anar i venir de Marroc es va trencar amb la pandèmia a l’any 2019 quant es tancaren les fronteres. Quant s’obriren vaig anar de Marroc a Gran Canària i d’aquí a Palma amb avió i després a Eivissa, on hi vaig fer feina 7 dies a mitja jornada i després a un restaurant. A Eivissa l’habitatge és impossible, no n’hi ha i el poc que hi ha és caríssim”. 

Aquesta mancança d’habitatge a Eivissa ha estat present cada temporada d’estiu als mitjans de comunicació. Tant és així que persones de distintes professions públiques i privades no han pogut acceptar el lloc de treball ofert per no trobar habitatge. 

Estant a Eivissa va demanar plaça a l’Alberg i ha estat en llista d’espera més de dos mesos. 

“Vaig esser cridat per Aina de l’Alberg el dia 8 de setembre i em vaig incorporar dia 13. He estat acollit amb molt de respecte i agraeixo sincerament les atencions rebudes tant pels companys de l’alberg com, i sobre tot, pels professionals, ja  entre tots s’ha creat un ambient familiar digne de tot elogi. 

Manifesta com a acomiadament, els seu desig de trobar una feina que li permeti viure amb dignitat amb la seva família. Inclús apunta la possibilitat d'anar-se'n a Suècia amb el seu germà. 




 

 

 

divendres, 8 d’octubre de 2021

Opinió

"Això no és el meu problema".  Es pot dir amb seguretat?
Descobrim la cultura del trobament

Qui de nosaltres no ha sentit mai aquelles paraules: “Això no és el meu problema?" Fa ganes de retornar la pregunta i demanar-li: Estàs segur de que no és el teu problema?. Has analitzat be quant un problema no és teu? 

 Perquè els problemes del altres mai son totalment seus. I així, girant la frase, podríem dir que tots els problemes son parcialment nostres.  

 Els problemes de la humanitat ens afecten a tots, com també les grans causes a favor de la pau i la reconciliació entre els pobles i entre les persones, començant per les més properes. 

Les seves conseqüències tenen a veure amb les situacions que plantegen entre nosaltres i entre les persones, la immigració, l’arribada de refugiats, les noves pobreses que afecten diferents capes de la població, l’atur, especialment entre els joves, els episodis de violència, les reaccions enfrontades a causa de posicions ideològiques, la falta de diàleg, de respecte, d’ignorància o fins i tot de rebuig implícit o declarat.  

 Pertanyem a una comunitat humana que ha de trobar el punt de la seva convivència en la pau i la concòrdia, acollint en el seu si la diversitat que ja hi ha, al mateix temps que assegura l’equilibri de fomentar els autèntics valors de sempre, com són la pròpia llengua i els signes d’identitat familiar, cultural, social, i ecològica –l’amor a la pròpia terra–, que la configuren.  

A causa de la situació peculiar que vivim a les Illes, com en tants altres indrets del nostre món global, hem d’experimentar el gust de reconèixer l’altre. Aquí és quan hem de parlar d’una nova cultura, en el sentit  que quelcom ha penetrat en el poble, en les seves conviccions més entranyables i en el seu estil de vida.  

 Llavors, parlar de «cultura del trobament» significa que com a poble ens apassiona intentar trobar-nos, cercar punts de contacte, estendre ponts, projectar alguna cosa que inclogui tothom.  

 I això s’ha de convertir en desig i estil de vida.  

 El subjecte d’aquesta cultura és el poble, no un sector de la societat que mira de pacificar la resta amb recursos professionals i mediàtics.  Per arribar a la pau social i cultural, que és treballosa i artesanal, el que val és generar processos de trobament, processos que construeixin un poble que sap recollir les diferències.  

Armem els nostres fills amb les armes del diàleg! Ensenyem-los la bona batalla del trobament!. 

 Necessitem obrir els ulls i veure que els canvis cap a bé són possibles i que un pacte social i cultural també implica acceptar la possibilitat de cedir alguna cosa pel bé comú.  Quan un sector de la societat pretén gaudir de tot el que ofereix el món, com si els altres no existissin, això en algun moment té les seves conseqüències. 

  Ignorar l'existència i els drets dels altres, tard o d'hora provoca alguna forma de violència, moltes vegades inesperada. Els somnis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat poden quedar al nivell de les meres formalitats, perquè no són efectivament per a tothom.

Per tant, no es tracta només de cercar un trobament entre els qui tenen diverses formes de poder econòmic, polític o acadèmic. Un trobament social real posa en veritable diàleg les grans formes culturals que representen la majoria de la població.




 

dissabte, 2 d’octubre de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (9)

Les cincs places de baixa han estat ocupades tot seguit, restant una llista d'espera de set persones a l'Alberg de Manacor

Cinc persones han estat les altes el passat mes de setembre a l’Alberg de Manacor, de les quals tres homes -- un espanyol i dos estrangers extracomunitaris-- ho han fet per primera vegada, i els altres dos han estat reingressats. 

Igual nombre de persones, cinc, han estat baixes del centre. 

El nombre de pernoctes mensuals ha estat de 653, el que suposa una mitjana diària de 22 pernoctes. 

Recordem que el nombre de places de l’alberg és de 25 i que la diferència amb la mitjana d’ocupació es debut a absències diàries per distints motius i també a hospitalitzacions amb reserva de plaça. 

Com és preceptiu, l’Alberg presta el servei de menjador, inclosos diumenges i festius, amb un menú que consta de berenar, dinar i sopar i que ha estat de 750 racions mensuals. 

A dia 30 de setembre hi havia una llista d’espera per ingressar a l’Alberg de set persones. 

L’Alberg de Manacor és un servei a la Part Forana de Mallorca per atendre les persones en ric o en situació d'exclusió social que no tingin sostre, que presta la Fundació Trobada amb el suport del Consell de Mallorca mitjançant l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.