dijous, 9 de setembre de 2021

Opinió

 "Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu"

Entre les múltiples causes que provoquen  els riscos de marginació i que s’han pogut experimentar,  han dut gairebé sempre cap a dues de forma especial: la migració i les addiccions. 

Per això hem hem llegit el que ha escrit sobre aquestes matèries el lingüista, filòsof i politòleg Noam Chomsky, activista estatunidenc  que als seus noranta anys segueix essent una de les veus més pertinaços, actives i lúcides entre els intel·lectuals del món contemporani. Tenaç activista  traça una radiografia puntual, erudita i sense concessions sobre el món que estem deixant en herència als nostres nets, en risc davant amenaces com el canvi climàtic o la nova carrera armamentista nuclear..  

Encara que Chomsky defineix la migració actual com una catàstrofe i no creu sigui l'única, però si considera que és la migració humana mes important que hi ha hagut des de la segona guerra mundial. Kenneth Roth, de l'Observatori de Drets Humans lleva ferro i ha assenyalat recentment que si considerem el nombre total de refugiats que intenten arribar a Europa, es troba per sota de l'1% de la població. Europea. 

“Per a alguns països, com Alemanya, aquesta afluència és benvinguda tant des d'un punt de vista econòmic com social. Els refugiats, sobretot els procedents de Síria, són persones cultes, de classe mitjana, amb formació. Alemanya té un problema demogràfic. La societat no es reprodueix, per la qual cosa hi ha una manca de joves qualificats. Aquesta és una de les raons que Alemanya mostri una actitud oberta, en comparació amb altres països d'Europa”, diu Chomsky. 

Cal recordar que els refugiats no venen perquè vulguin. En realitat, les Nacions Unides han sol·licitat ajuda humanitària perquè els refugiats puguin quedar-se on desitgen, prop dels seus països d'origen. Però només han aconseguit la meitat de l'ajuda sol·licitada. “La manera més humana i constructiva de tractar als refugiats és contribuir al fet que romanguin en o prop dels seus propis països. El que implica proporcionar recursos, ajuda i, si fóssim honrats, indemnitzacions, perquè tenim molt a veure amb les causes de la fugida i la migració.” 

En el que afecta el consum d'estupefaents Chomsky considera que tota la droga s'ha ficat en el mateix sac i la seva criminalització ha fet molt de mal a la droga tova. “Pensem en el tabac, que és més letal que la marihuana, més letal fins i tot que les drogues dures. El consum de tabac ha descendit en funció de l'escala social, per la qual cosa ara és més un assumpte de classe. Comparat amb fa vint o trenta anys, en l'actualitat és menys probable que les persones cultes, en certa manera privilegiades, fumin. El tabac no estava criminalitzat. Han estat els processos educatius els que han portat a aspirar a una vida més sana, a millors dietes, etcètera, i la reducció del tabaquisme ha format part d'aquest procés". 

L'alcohol també és, en gran part, una qüestió de classe. És molt més letal que les drogues. A més, l'alcohol i el tabac no són només extremadament nocius per al consumidor, sinó també per als no consumidors. . “Si beus alcohol pots tornar-te abusiu i violent. Hi ha nombroses morts de no bevedors degudes a l'alcohol –accidents de trànsit, homicidis i altres–. No obstant això, l'alcohol no està criminalitzat; el seu ús es controla mitjançant processos educatius.” 

Conegut per les seves crítiques a la política exterior fins a convertir-se en el dissident número u dels Estats Units, Chomsky no perd l’optimisme i diu que encara li queden fons d’esperança: 

“Les persones que es lliuren i lluiten, amb freqüència tenint-ho tot en contra, amb la finalitat de crear espais decents per a la vida i un món millor. Elles són la meva font d'esperança.” 

La experiència ha demostrat que ni les guerres, ni la economia, ni la política ni les religions han estat capaços històricament de donar solucions viables i efectives al problemes de la societat. No més la solidaritat,  la cooperació i el compromís personal i col·lectiu podran canviar les coses.  

“Sense elles no hi ha res. Individualment, en una societat atomitzada, a penes existeix la possibilitat d'actuar. Es pot anar amb bicicleta en lloc de amb cotxe, però això és com voler derrocar una muntanya d'un bufo. Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu. Així ha estat sempre en el passat i no hi ha raons per a pensar que vagi a ser diferent en el futur.” 

El filòsof francès d'origen jueu Emmanuel Lévinas, diposita el principi d'humanització de qualsevol persona en la mirada de l'altre sobre mi: Aquesta mirada, que em reconeix, assenyala la alteritat com a eix ètic primordial de les relacions humanes: "Sóc, diu Lévinas, perquè sóc per a un altre, igual que ell és per a mi. No puc desvincular-me del relacional en la meva pràctica vital i aquesta regla impregna les diverses manifestacions creients en la seva pluralitat."



 


dimecres, 1 de setembre de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (8)

Torna a pujar la llista d'espera de l'Alberg de Manacor fins a les 13 persones

Aquest mes d’agost passat han ingressat a l’Alberg de Manacor quatre usuaris, del quals un home estranger comunitari ho ha fet per primera vegada i els tres restants són reingressats. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones, el que suposa una absència també mitjana de 5 persones als quals per distintes circumstàncies se'ls reserva plaça: exclusió temporal per addiccions,  menys de tres nits seguides o estància als hospitals. El total mensual de pernoctes ha estat de 620. 

Al mateix temps hi ha hagut al centre dues persones de baixa. 

S’han servir pels usuaris residents un total de 671 racions de berenar, dinar i sopar. 

A dia 31 d’agost hi havia 13 persones en llista d’espera. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona la Fundació Trobada.  



 



dimarts, 17 d’agost de 2021

Opinió

 La malaltia mental entre les persones sense sostre un problema sense resoldre

La revista Cent per Cent en el num. 905 del dia 13.08.2021 publica una entrevista al conegut escriptor i patriarca de Can Gazà l’ex-sacerdot Jaume Santandreu. 

Una de les preguntes de l’entrevistador és sobre els serveis socials i que ell qualifica com a negoci i,  tenint en compte la seva coneguda afició freqüent a la crítica àcida cap a les Administracions Públiques,  a aquesta pregunta Santandreu respon amb una altra pregunta:  

 “Hi ha una pregunta essencial que no s’han fet mai: aquest marginat, que necessita? Gastes doblers en educació perquè saps que necessites educació. Gastes doblers en salut, perquè necessites salut. Ara bé, s’ha fet un servei públic de la marginació però responent al criteri i la necessitat del qui ho fa, no del qui ho rep.” 

I segueix dient que la marginació necessita un autèntic diagnòstic; que cap metge recepta un medicament abans de saber amb la major certesa quina és la malaltia del pacient; que amb el marginats sempre han estat medicats  o atesos sense diagnòstic. 

S’ha comprovat ja fa estona que alguns dels qui dormen al carrer pateixen qualque malaltia mental. Aquests, han de ser tractats de la mateixa manera que el altres? Hi ha serveis específics per aquestes persones? 

Respon Jaume Santandreu: “Fa anys, segles, que diem que no hi ha dret que hi hagi els pobres marginats privats de salut mental tirats al carrer. Si ets al carrer et poden dur de mala manera a Ca l’Ardiaca. Però on dus el malalt mental. El problema més important dels marginats és la salut mental. Hi ha res a Mallorca per als malalts mentals? Hi ha complements molt bons com a Manacor. A la sanitat pública Només t’atenen brots aguts, 15 dies de brots aguts, i després? On dormiran, on aniran? Al manicomi només hi pots entrar per una ordre judicial, o per una desintoxicació. Tots els qui dormen al carrer són malalts mentals. I això ja ho vaig dir.” 

I subratlla la necessitat de fer una distinció entre els malats mentals acollits a una institució que fa una gran tasca com és “Estel de Llevant” però que els seus afiliats tenen un ca seva i aquells malalts mentals que són al carrer. I aquí ataca amb certa duresa amb la crítica que el caracteritza: 

“La gent que ens llegeixi no ens entendrà perquè les coses no són el que són, sinó des d’on les contemples. La gent fa un esforç, crec que he tornat bon al·lot, les assistentes socials fan un esforç. Però des d’on? Des de darrere una taula. Li han demanat mai a aquest home què vol. Cinquanta anys em donen dret a poder dir el que crec que necessitem. A Estel de Llevant hi trobaràs gent. Però és gent atesa, gent que té on dormir. Jo parl des del soterrani, que no jutgin des de dalt. Si em volen entendre que baixin, que de dalt no entendran res”. 

Els cinquanta anys d'experiència Jaume Santandreu mereixen tot el respecte i, a l’Alberg de Manacor que en portem gairebé trenta,  no podem fer més que confirmar i ratificar aquesta circumstància d’haver d’atendre alguns usuaris a l’alberg que pateixen malalties mentals sense poder-los prestar l’atenció sanitària específica que necessiten. 

Fem una crida als responsables polítics que ens ajudin a resoldre aquest problema proveint els serveis als usuaris del albergs amb malalties mentals.  

L’Alberg de Manacor és una servei que presta la Fundació Trobada baix el patrocini del Consell de Mallorca. 



  

 

  

diumenge, 8 d’agost de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (7)

El nou confinament per la pandèmia  dificulta el moviment d'altes i baixes de l'Alberg de Manacor

Pràcticament sense moviment ha transcorregut el mes de juliol passat debut al nou confinament que ha patit de l’Alberg amb el conseqüent tancament uns breus dies per primera vegada en la seva història. 

Tal com ja informàvem el dimarts passat amb dues remeses el usuaris foren confinats a l’hotel Covid-19 de Palma durant la darreria del mes passat i els 6 primers dies d’aquest mes d’Agost. 

Així, no hi ha hagut cap alta per nou ingrés i no més un alta per reingrés. També han estat baixa del centre tres usuaris. 

La llista de espera a dia 31 de Juliol era  de 7 persones.  

La mitja diària de pernoctes ha estat de 16 persones amb un total mensual de 680, de les quals 500 han estat a Manacor i la resta 180 a l’Hotel Covid de Palma. 

S’han distribuït 605 racions de berenar, dinar i sopar. 

L’Alberg de Manacor és un servei d’acolliment 24 hores per a la Part Forana del que és titular el Consell de Mallorca  i que gestiona la Fundació Trobada.

  



 

dimarts, 3 d’agost de 2021

Pandèmia

 L'atenció personalitzada als ususaris caracterìstica de l'Alberg de Manacor

Aquests darrers dies han estat d’un inusual moviment per una sèrie de circumstàncies alienes a la voluntat de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg. 

La pandèmia vigent era previsible que pogués afectar a alguns del hostes, per la qual cosa s’ha anat prenent la temperatura a tots de forma periòdica i també s’han sotmès a les proves pcr. 

Així i tot fa alguns dies van aparèixer els primers positius amb el conseqüent risc pels altres companys de l’alberg, el que va provocar el conseqüent confinament parcial a l’hotel Covid de Palma, acompanyats per un monitor.  

A Manacor va quedar un petit grup acompanyat per altre monitor de forma temporal per quant finalment tots varen ser traslladats al hotel Covid de Palma. 

L’Alberg va romandre tancat excepcionalment cinc dies per primera vegada en els gairebé trenta anys de la seva història. 

Tot això ha suposat una atenció personalitzada per quant s’havia de fer el seguiment de cada un d’ells: saber en tot moment els qui estaven o no vacunats, tant amb una com ambdues dosis, als qui no volien esser vacunats, els positius vacunats i no vacunats, qualcun que havia sortit i no compareixia als moments dels trasllats: s’han produït moments de vertadera tensió. 

L’atenció també s'estén al control dels medicaments que prenen alguns usuaris i que generosament son preparats en blisters per una coneguda apotecaria de Manacor i que havien de ser lliurats a l’hotel Covid Palma. 

Control també de les racions de berenar, dinar i sopar que han variat dia a dia segons els trasllats a Palma i que s’havien de confirmar a l’empresa de càtering proveïdora 

Tota aquesta tasca s’ha hagut de fer telefònica i coordinadament per la Directora de l’Alberg Noelia Hernández amb la inestimable col·laboració dels dos monitors (Manacor-Palma), el que ha suposat estar penjat del telèfon les 24 hores. 

L’esforç i l’entrega que tot això suposa per part del personal mai serà suficientment reconegut i compensat per quant és una feina invisible que genera ansietat, cansament i tensions. 

Mai ens cansarem de lloar la qualitat humana del professionals de l’Alberg que presten uns serveis molt més enllà de les seves obligacions i que suposen gran estimació cap a la Fundació Trobada i una enorme dosis d’humanitat. 

Ahir tornaren a l’Alberg nou usuaris que romanien a Palma, cosa que desitjaven de bon de veres per així poder gaudir del des-confinament i de l’ambient familiar que l’Alberg de Manacor respira. 

La resta encara queden a Palma pendents dels resultats de les proves pcr que les permeti tornar a Manacor. 

El servei residencial de 24 hores de l’Alberg de Manacor es prestat per la Fundació Trobada amb el suport del Consell de Mallorca.  



 

  


divendres, 30 de juliol de 2021

Reglament d'Estrangeria

Clam de sis ONG d'àmbit estatal instant el Govern Central la reforma del Reglament d'Estrangeria

En la reunió mantinguda el mes de Juny passat amb Santiago Yerga, director general de Migracions (dependent de la Secretaria d'Estat de Migracions), representants de les entitats socials d'àmbit estatal que acompanyen a les persones estrangeres residents a Espanya en els seus processos d'inserció i autonomia li han traslladat una proposta conjunta perquè la projectada reforma del Reglament de la Llei d'Estrangeria (RELOEX) doni resposta urgent a la creixent situació de des-protecció de milers de persones estrangeres que viuen al nostre país i que s'ha vist aguditzada a causa de la Covid-19. 

 
La Llei d'estrangeria (LOEX) i el seu Reglament (RELOEX) estableixen un sistema progressiu d'accés als drets i llibertats, que reconeix, en tot cas, el dret de totes les persones estrangeres que viuen a Espanya a la lliure circulació per territori nacional, la salut, l'educació i la protecció social, per exemple. 

 

Actualment, al nostre país s'estima que més de mig milió de persones no poden exercir els seus drets pel simple fet de no complir amb un requisit administratiu, com no tenir més de tres anys de residència a Espanya o no comptar amb un contracte de treball de més d'un any de durada a jornada completa. 

 
Els principals problemes que, en la pràctica, detectem des de les organitzacions socials es refereixen al desenvolupament del RELOEX, que condiciona la regularitat administrativa al compliment d'uns criteris que no responen a la realitat social, laboral i econòmica que tenim, que deixa en situació d'exclusió a un alt percentatge de la població migrant, truncant els seus processos d'integració i incorporació a la societat espanyola. 

 
El vigent Reglament d'Estrangeria es va aprovar l'any 2011. Moltes coses han canviat des de llavors en la realitat social, econòmica, en l'escenari laboral i també en la interpretació jurisprudencial de la norma. 

 

Durant la reunió amb el director general de Migracions, les organitzacions socials hem assenyalat la urgència de simplificar i flexibilitzar determinats suposats del Reglament per a donar resposta a la creixent des-protecció que sofreixen milers de persones estrangeres, amb major motiu en el context actual de crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia, que està tenint un impacte molt més profund en la població migrant. 

 
Aquesta modificació de la normativa d'estrangeria és necessària per a: 

- Adequar la norma als estàndards de drets humans. 
- Facilitar que les persones estrangeres puguin arribar Espanya des del seu país d'origen amb les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Garantir que les persones estrangeres que estan en el territori espanyol obtinguin les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Assegurar que les persones estrangeres que ja compten amb les autoritzacions no les perdin. 

 
En el document de propostes traslladat per les organitzacions socials al director general s'aborden reformes en quatre apartats concrets: adequació de la normativa interna als estàndard internacions de drets humans; l'establiment de vies legals i segures; les autoritzacions de residència i treball; i el problema de la irregularitat sobrevinguda. 

 TRADUEIX 

Aquest conjunt de propostes permetria actualitzar la legislació d'estrangeria conforme als canvis socials, econòmics, laborals i jurídics produïts des de 2011. Amb això es facilitaria, a més, la resolució, de manera adequada, de la situació de milers de persones estrangeres que ja estan a Espanya i que, en mancar d'aquestes autoritzacions, queden exposades a situacions d'explotació laboral, exclusió social i residencial. 
 

Cap societat pot desenvolupar el seu veritable potencial quan hi ha obstacles jurídics o polítics que impedeixen a sectors sencers de la població contribuir a aquesta societat, com és el cas de la població migrant.