11 de febrer, Dia Mundial del Malalt

 

Quan la salut no pot esperar: barreres d’accés sanitari per a les persones sense llar

La salut és un dret fonamental. Tot i així, per a moltes persones sense llar aquest dret no sempre és garantit ni accessible. La manca d’un domicili estable, la situació administrativa, l’estigma social o la dificultat per seguir tractaments fan que l’accés al sistema sanitari sigui, sovint, irregular o insuficient.

Les persones que viuen situacions de sensellarisme presenten una major incidència de problemes de salut física i mental: malalties cròniques no controlades, patologies respiratòries, problemes dermatològics, trastorns de salut mental o addiccions. A tot això s’hi suma el desgast emocional que provoca viure en una situació d’exclusió continuada.

Des de l’alberg, el treball amb la salut va molt més enllà de cobrir una necessitat puntual. L’acompanyament inclou donar suport en la gestió de cites mèdiques, facilitar el seguiment de tractaments, coordinar-nos amb els serveis sanitaris i, sobretot, crear un espai segur on la persona se senti escoltada i respectada.

Un altre repte important és la salut mental. Moltes persones han viscut situacions de trauma, pèrdues o violència que no sempre han estat ateses adequadament. Sense estabilitat residencial, és molt difícil iniciar o mantenir processos terapèutics. Per això, la coordinació amb recursos especialitzats i una mirada integral són imprescindibles.

Amb motiu del passat dia 11 de febrer, Dia Mundial del Malalt, volem aprofitar per posar el focus en una realitat que sovint queda en segon pla: sense un sostre, tenir cura de la salut esdevé una lluita diària. Recordar aquesta data és també recordar que garantir una atenció sanitària digna és una peça clau per combatre el sensellarisme i avançar cap a una societat més justa i inclusiva.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

La realitat del nostre alberg: balanç de 2025 i el repte de la llista d’espera

 

La realitat del nostre alberg: balanç de 2025 i el repte de la llista d’espera

A la Fundació Trobada, analitzam les dades de l'any 2025 amb la responsabilitat que suposa gestionar una realitat social cada vegada més complexa a la nostra comarca.

Un any de servei i acollida. Durant tot l’any 2025, hem obert les portes del nostre alberg per a persones sense llar a un total de 66 persones. Han estat 66 històries de vida i d’acompanyament on l’equip professional ha posat tot el seu esforç per oferir no només un sostre i un plat de menjar, sinó les eines necessàries per recuperar la dignitat i l’autonomia personal.

Recordatori de la nostra capacitat. És important recordar que el nostre recurs d’acollida té una capacitat limitada. Actualment, comptam només amb 25 places totals per donar resposta a tota la demanda de la zona. Aquestes places estan distribuïdes de la següent manera: 19 places per a homes i 6 places per a dones. Aquesta limitació física de l'espai és el que condiciona directament la nostra capacitat d'entrada i gestió de les urgències.

La cara més amarga: 54 persones en espera. Aquesta limitació de 25 places ens fa veure amb més claredat la part crítica que no podem ignorar: avui dia, la nostra llista d'espera suma 54 persones. Són 54 persones que necessiten accedir a l'alberg i que, per manca de places disponibles, encara no han pogut rebre l'atenció residencial que requereixen.

Aquesta xifra és el reflex de la greu crisi d’habitatge i de la precarietat que pateixen molts de veïnats de Manacor i de la resta de l'illa. Tenir 54 persones esperant una plaça ens recorda que els recursos actuals són insuficients davant la magnitud de l’exclusió social.

Què esperam d'aquest 2026? Entram en el 2026 amb l'objectiu clar de continuar enfortint la nostra xarxa d'atenció. Esperam que aquest nou any porti una major implicació institucional i social per reduir aquesta llista d'espera que tant ens preocupa. La nostra fita per al 2026 no és només mantenir l'ajuda, sinó aconseguir que els processos d'inserció siguin més ràpids i efectius, facilitant que les persones puguin recuperar una llar pròpia.

Confiant en la solidaritat del nostre entorn, esperam que el 2026 sigui un any de solucions habitacionals reals i de menys persones invisibles als nostres carrers.

Seguim fent feina. Des de la Fundació, seguirem fent feina per donar veu a qui no en té i per reclamar solucions conjuntes amb les institucions i la societat civil. La nostra tasca no s'atura, amb el compromís ferm que cap persona s'hagi de quedar al carrer per manca d'un recurs d'acollida.

Gràcies a tots els que confiau en la tasca de la Fundació Trobada per fer de la nostra ciutat un lloc més just.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

Un any nou 2026 per continuar construint oportunitats

 

Un any nou per continuar construint oportunitats

L’inici d’un any nou és sempre un moment per aturar-se un instant, mirar el camí recorregut i agafar força per continuar avançant. A la Fundació Trobada, aquest canvi de calendari no significa començar de zero, sinó continuar una feina constant i compromesa amb les persones en situació de sensellarisme.

L’alberg és molt més que un espai d’acollida. És un lloc on cada dia es treballa per oferir seguretat, acompanyament i suport a persones que travessen moments de gran vulnerabilitat. Durant tot l’any, l’equip professional i les persones col·laboradores fan feina perquè aquest espai sigui també un punt de partida cap a noves oportunitats i processos de recuperació personal.

Actualment, però, la realitat ens recorda la magnitud del repte. La llista d’espera supera les cinquanta persones, una xifra que posa de manifest que la necessitat d’atenció i recursos continua creixent. Darrere cada número hi ha una persona, una història i una situació de vulnerabilitat que no pot esperar. Aquesta realitat ens interpel·la com a entitat i també com a societat, i reforça la necessitat de continuar cercant respostes col·lectives i estructurals.

Aquest any que començam ve carregat de nous reptes i il·lusions. Serà un any en què la Fundació impulsarà nous projectes socials, pensats per ampliar l’atenció, reforçar l’acompanyament i arribar a més persones. Alhora, es continuarà consolidant la tasca que ja es duu a terme des de l’alberg, amb la voluntat de millorar l’atenció, optimitzar recursos i adaptar-nos a les necessitats reals del territori.

El nostre compromís segueix essent el mateix: treballar des del respecte, la dignitat i la inclusió social, apostant pel treball en xarxa amb altres entitats, institucions i la comunitat. Sabem que només sumant esforços és possible donar resposta a situacions tan complexes com la que vivim actualment.

Començam aquest any amb responsabilitat, esperança i determinació. Amb la convicció que cada pas endavant, cada projecte nou i cada suport rebut contribueixen a reduir la llista d’espera i a construir una societat més justa i més humana per a tothom.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

El valor de l’oci i la convivència intercultural a l’Alberg de Manacor

 

A la Fundació Trobada sabem que el benestar de les persones no depèn només d’un sostre o d’un plat calent. També és essencial tenir moments per respirar, per gaudir, per compartir.

Per això, a l’Alberg de Manacor donam importància a l’oci saludable i a les activitats que nodreixen l’esperit: trobar un hobbie, dedicar-se temps o simplement aprendre a estar presents.

🌻 Oci que dona sentit

Moltes de les persones que acollim arriben amb històries de pèrdues, desarrelament i estrès. Recuperar una afició —com pintar, fer esport, llegir, cuinar o escoltar música— els ajuda a retrobar-se amb ells mateixos i a recuperar rutines positives.

Tenir un espai per riure o per fer una activitat agradable és també una manera de cuidar la salut mental i emocional.

🌿 Mindfulness senzill per al dia a dia

No cal fer grans tècniques per practicar mindfulness. A l’alberg, proposam petits moments de consciència: respirar junts abans de començar un àpat, escoltar sense interrompre, caminar amb atenció pel pati o fer una estona de silenci compartit.

Aquestes pràctiques senzilles ajuden a reduir la tensió, millorar la convivència i augmentar el respecte mutu.

🤝 L’oci com a pont intercultural

L’oci compartit és també una eina poderosa per a la interculturalitat. Quan una persona cuina un plat típic del seu país, ensenya una cançó o explica una història, està obrint una finestra a la seva cultura i convidant els altres a entrar-hi amb respecte i curiositat.

Així, a poc a poc, es creen vincles que superen les diferències d’idioma, origen o creences.

A l’Alberg de Manacor hem vist com activitats senzilles —com fer un torneig de futbol, una classe de ioga o un taller de pintura— poden convertir-se en espais de trobada i reconeixement mutu.

Quan compartim oci, també compartim valors: la paciència, l’escolta, l’humor i la solidaritat.

💬 Convivència que cura

La convivència intercultural no sempre és fàcil, però és un aprenentatge diari. I l’oci, lluny de ser un luxe, és una necessitat bàsica per mantenir l’equilibri personal i col·lectiu.

Des de la Fundació Trobada continuam treballant perquè cada persona que passa per l’alberg trobi no només un lloc on dormir, sinó també un espai on créixer, aprendre i sentir-se part d’una comunitat.

🕊️ Perquè cuidar el temps lliure també és cuidar la vida.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

Històries de vida 3

 

“Històries de vida” : D

Aquesta és la tercera entrega de la nostra sèrie d’entrevistes anònimes, en què els monitors de l’Alberg de Manacor recullen històries de superació, resilència i vida de persones que passen per situacions de sinhogarisme. La identitat de cada persona es respecta, garantint un espai segur per compartir fins on vulguin.

🟢 1. Presentació personal

D, 38 anys, Colòmbia

"Sóc una persona molt senzilla, bonica i valenta. M’agrada molt passejar amb amistats, prendre alguna cosa, tenir vida social i parlar de les coses de la vida. A Colòmbia tinc moltes amigues; ací a Espanya més amics homes. M’encanta ballar i riure, soc molt riallera."

🟢 2. Records i trajectòria

Infantesa i joventut:

"No record gaire la meva infantesa, però sí que em vaig caure de la bicicleta i em vaig trencar un braç. M’agradava molt jugar als gronxadors i pujar als arbres. La meva família deia que jugava com un noi. Trobo molt a faltar el meu primer gosset, Muñeco, que ens el van enverinar. De petita era molt independent i m’escapava a jugar a escondides mentre la meva família em cercava."

Treballs i activitats:

"He treballat de monitora d’autobús escolar, cambrera, en neteja de cases i apartaments, i cuidant persones grans. Tots els treballs m’han agradat molt i els faig bé. Record especialment ser cambrera en un Mesó Campestre; coneixia gent molt agradable i m’ho vaig passar molt bé."

Records positius:

"El meu embaràs va ser molt dur, però també molt bonic. Vaig plorar molt quan va néixer la meva filla. Durant l’embaràs vaig patir amenaces d’avortament, però mai oblidaré aquell dia. També record amb afecte quan em vaig enamorar d’un home molt guapo que complia totes les meves expectatives; va ser una etapa preciosa."

🟢 3. Experiència de sinhogarisme

Com vas arribar a viure sense llar?

"Vivíem amb la família a Mallorca, necessitaven el pis i em van fer marxar d’un dia per l’altre. La meva cosina em va passar telèfons d’entitats que podien ajudar-me, entre elles Trobada, i de seguida vaig poder entrar a l’alberg. Estic molt agraïda: tinc sostre, llit calent i menjar."

Dificultats de la situació:

"El més complicat és entendre la diversitat; tots venim de cultures diferents i cal que ens comprenguem millor. Els horaris són difícils, limiten la llibertat i de vegades generen ansietat. Ajustar-los als horaris de busos i trens és complicat."

Percepció de la societat:

"Ens veuen com pobres, sense recursos, patint discriminació, pensant que no valem res. Però tenim somnis i metes igual que la resta de persones."

🟢 4. Suport i resilència

D’on treus forces?

"Déu és molt important per a mi; cada nit li rezo. També la meva filla, els meus pares i les meves amistats em donen força. Les persones de la Fundació m’ajuden molt a sortir de la rutina."

L’alberg i altres suports:

"L’alberg ha estat fonamental. Vaig passar tres nits sola al carrer i entrar-hi va ser passar de no tenir res a tenir sostre. Els professionals de la Fundació m’ajuden molt."

Gestic especial rebut:

"Record una senyora d’una església cristiana que em va regalar menjar i roba quan em va veure al carrer."

🟢 5. Futur i missatge

Metes i somnis:

"Vull aconseguir feina per tirar endavant, portar la meva filla a Espanya i donar-li una vida millor, i si Déu vol, enamorar-me d’algú especial."

Petites coses que valora:

"M’encanta menjar gelat en un parc, reunir-me amb amistats, passejar i xerrar."

Missatge per a qui llegeixi la seva història:

"Per emigrar cal informar-se bé sobre el país on vols anar, conèixer la seva cultura, gastronomia i geografia. Emigrar a Europa és difícil i cal pensar-ho molt bé."

Observacions de la monitora:

D.  va comentar que li va agradar molt l’entrevista, que li va remoure emocions i es va sentir còmoda compartint la seva història. En alguns moments es va emocionar.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

Històries de vida 2

 

Segona entrega de “Històries de vida” – Fundació Trobada

Seguint amb la tradició de “Secrets d’una mirada”, continuam amb la sèrie d’entrevistes fetes pels monitors i monitores de l’Alberg de Manacor. Volem donar veu a les persones que hi viuen, compartir els seus processos de superació i trencar els prejudicis que encara existeixen sobre les persones sense llar.

En aquesta ocasió volem donar les gràcies a P, monitora de l’alberg de Manacor, que amb la seva sensibilitat i dedicació ha fet possible compartir aquesta història de vida.

Avui coneixem P., una dona valenta, lluitadora i plena de vida.

🌿 Una dona forta i optimista

P. té 61 anys i ve de Madrid. Es descriu com una dona valenta, mare d’un home d’uns 40 anys aproximadament i amb una gran força interior. Tot i haver afrontat situacions molt difícils, com conviure amb el virus del VIH, manté sempre la mirada cap endavant i un gran amor pel seu fill.

Li agrada passejar, cantar i riure. Diu que parlar amb els monitors i monitores li dóna molta ajuda i l’anima a seguir avançant. “Adoro cantar, riure’m i escoltar música. No m’agrada gens beure alcohol”, confessa.

🌸 Records i camí recorregut

P. recorda la seva infantesa com una etapa preciosa, envoltada dels seus onze germans i de l’amor de la seva mare. “Amb dos anys encara em donava el pit”, recorda amb un somriure.

Ha treballat en diferents feines, però una de les que més estima és haver recollit ametlles i haver fet cates d’oli en una fàbrica: “Els meus superiors em deien que tenia bon olfacte i gust per això”, explica orgullosa.

🏠 L’experiència de viure sense llar

Després de problemes familiars i de quedar-se sense recursos econòmics, P. va decidir venir a l’Alberg. “El més difícil és la convivència. Perds la intimitat i de vegades la confiança amb la gent”, diu. Tot i això, reconeix que l’Alberg ha estat “la meva alegria i el meu refugi”.

Afegeix que ha rebut molta ajuda tant del personal com d’altres usuaris, i guarda especial afecte per “la padrina de la directora, que m’ha ajudat moltíssim”.

🌈 Força, fe i futur

Quan li demanen d’on treu les forces, P. respon amb rotunditat: “Déu, Déu i Déu... i el meu fill”.

El seu somni és senzill però ple de significat: “Vull anar a viure amb el meu fill a un apartament, passar el Nadal junts i decorar-lo al meu gust”.

El missatge que deixa per al seu fill és tan tendre com potent:

“Fill, t’estim més que a la meva vida.”

I per a la resta de persones, P. vol transmetre que sempre val la pena confiar, mantenir-se positiva i seguir endavant.

---

Aquesta és la segona entrega dels nostres “Històries de vida”, un espai per escoltar, compartir i aprendre de les històries reals que donen sentit a la feina de la Fundació Trobada.

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

Històries de vida 1

Seguint amb la tradició de “Secrets d'una mirada”, en aquesta ocasió volem donar les gràcies a M, monitora de l’alberg de Manacor, que amb la seva sensibilitat i dedicació ha fet possible compartir aquesta història de vida.

Aquesta és la primera entrega d’una sèrie d’entrevistes que duen a terme els monitors de l’alberg de Manacor, amb l’objectiu de donar veu a les persones usuàries i acostar a la societat les seves històries de vida.

Històries de vida | O: la força d’una dona que mai es rendeix.

A la Fundació Trobada tenim un compromís clar: donar veu a les

persones que viuen situacions de vulnerabilitat i mostrar les seves històries de coratge i superació. Perquè darrere cada rostre hi ha un relat que trenca prejudicis i ens recorda la importància de la solidaritat.

Avui compartim la història d’O, una dona de 49 anys vinguda del Marroc, que ens parla amb sinceritat del seu camí i dels somnis que l’acompanyen.

Una dona amb esperit de lluita

“Em sent com una dona forta, treballadora i carinyosa”, afirma O, que descriu la seva vida marcada per l’esforç i la dedicació a la seva família. Li agrada la natació, viatjar i cuidar de la seva mare, que actualment es troba malalta.

Records durs i nous horitzons

La seva infantesa va estar plena de dificultats. “Vaig començar a treballar als 13 anys per ajudar la meva família”, recorda. Ha fet feina com a cuinera i netejadora, i del seu país només enyora la gastronomia tradicional.

Quan va arribar a Espanya va descobrir una realitat inesperada: “Pensava que seria complicat, però vaig trobar molta bondat i ajuda de la gent”.

El pes de viure sense llar

La manca d’oportunitats laborals la va dur a quedar-se sense un lloc on viure. “El més difícil és no tenir un espai propi, això et crea angoixa i soledat”, explica. També reconeix que encara hi ha molts prejudicis: “La gent sol sentir pena o recel, però el que realment necessitam és que ens donin una mà per integrar-nos i un salvavides per no ofegar-nos”.

Llum i esperança

En els moments més durs, O troba força en la seva fe i en la seva família. “El refugi ha estat com una llum dins el meu camí”, assegura. Allà ha conegut persones que li han brindat suport i estima, i encara recorda amb gratitud el gest d’algú que li va oferir allotjament i ajuda econòmica quan més ho necessitava.

Mirant cap endavant

Els seus desitjos són humils i alhora profunds: poder regularitzar la seva situació i aconseguir una feina estable. “Amb això ja seria feliç”, diu amb esperança.

El missatge que ens deixa és tan senzill com poderós:

“Vull donar un missatge de força a tothom: que lluitin pel que vulguin a la vida. El temps posa les coses al seu lloc, sempre que un treballi per aconseguir-ho.”

El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.