dimarts, 11 de maig de 2021

Secrets d'una mirada (48)

 

“Les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor no les oblidaré en la vida”

L’entrevista d’avui ha tingut un moment de vertadera satisfacció per a la Fundació Trobada, per quant la persona entrevistada no ha permès sols que li formalitzéssim la primera pregunta, perquè abans del començament s’ha llançat amb aquestes paraules:  

“Abans de res vull manifestar el meu agraïment a l’Alberg per quant jo estava en un moment de vertadera desesperació: se m’havien tancat totes les portes, no trobava cap alternativa d’allotjament i la Fundació Trobada m’obrí les portes. Ha estat una atenció que no oblidaré en la vida”.  

Colombiana, S. nascuda a Cali, actualment te 47 anys. Sa mare morí quan era petita i ha viscut pràcticament baix la tutela de son pare, mort fa nou anys, però va conviure molt de temps amb una tia germana de sa mare de la qual guarda un molt agradable record. 

Va tenir una relació de parella que va acabar a l’any 2005. Preguntada por si ha tingut fills amb aquesta relació, fa broma: “No he tingut fills, però he tingut moixos, encara que a l’Alberg no me’n deixen tenir”. 

Abans de venir a Espanya va patir una malaltia autoimmune que es diu “lupus”, que consisteix en que el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules i teixits sans per error. Això pot danyar moltes parts del cos, incloent les articulacions, pell, ronyons, cor, pulmons, vasos sanguinis i el cervell.  

Se li nota una certa cultura i, preguntada per quin estudis tenia, contesta que te el batxiller i alguns estudis d’administració d’empreses a nivell tècnic; ha fet pràctiques d'acupuntura, fisioteràpia i actualment fe una curset de quiromassatge per internet. 

“Vaig venir a España el mes d’agost de 2017 amb unes amigues que me convidaren i em pagaren el viatge, perquè jo no tenia intenció de venir ni doblers pel viatge d'avió. Férem escales a Panamà, Madrid i Palma i em vaig trobar per sorpresa amb tres companys d’estudis de Cali. El món es petit. Fou impressionant”. 

S’instal·là inicialment a Porto-Cristo on va fer de cuidadora durant un any d’un matrimoni major, però sense contracte, perquè no tenia certificat d’arrelament. “Allà em vaig empadronar perquè constés l’inici de la meva estada a Mallorca. Va ser una experiència molt agradable, em tractaren molt bé, m’ensenyaren molt i crec que aquesta és la meva vocació. L’ingrés del matrimoni a una residència va donar per finalitzada l’irregular relació laboral” 

Durant la estada a Porto-Cristo s’inicià una nova relació de parella: “Vaig tenir una relació amb un jove equatorià, amb el qual vaig fer feina de jardineria, també en negre, que a marxes forçades volia que ens caséssim i li vaig dir que no, ni per aconseguir el papers. Aquí es va iniciar l'embrutiment de la relació i un maltractament psicològic amb amenaces de denunciar-me a la policia i a conseqüència de tot això vaig estar ingressada a l’Hospital 4 dies amb un mal de cap insuportable sense saber la causa”. 

Va ser providencial la intervenció del serveis socials on detectaren immediatament que es tractava d’un cas de violència de gènere. 

Aleshores es va produir el primer ingrés a l’Alberg de Manacor el mes de juny de 2019 on hi va estar dos mesos i mig. Acte seguit va treballar cuidant una senyora que estava molt malalta i ingressava sovint a l’hospital i que posteriorment va morir. També va fer una suplència de treball cuidant un mes i mig a un conegut capellà. 

El darrer treball que he tingut al mes de setembre de 2020 va consistir en cuidar a una senyora, de la qual el seu fil em va dir: “Si aguantes la mala llet de ma mare, t’arranjaré el papers per assolir l’arrelament”. Posteriorment aquesta senyora va ingressar a una residència i el seu fill va quedar molt malament perquè no em va voler donar d’alta a la Seguretat Social, i l’expedient de sol·licitud del certificat de residència va quedar cancel·lat per segona vegada”. 

Ingressa a l’Alberg també per segona vegada el mes de març passat, on hi roman actualment.

Dona vitalista i optimista a pesar dels continus contratemps, estem segurs que la vida li donarà noves oportunitats i trobarà el camí que està reservat als qui no abandonen la lluita.


  


 

dijous, 6 de maig de 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (4)

 

Aquest mes passat no s’ha pogut admetre cap alta per nou ingrés 

No ha dubte que la pandèmia està alterant el funcionament de l’alberg com ho fa d’altres entitats de serveis. Les estades es cronifiquen, l’oferta de llocs de treball escassegen, els usuaris de l’alberg no troben alternativa a la seva situació de manca de família que les aculli, ni possibilitats de trobar de feina ni menys de poder pagar-se un sostre.   

Així no més tres altes per reingrés s’han pogut admetre aquest mes passat a l’Alberg de Manacor, a la vegada que hi ha hagut dues baixes. 

La mitja diària de pernoctes ha estat de 21,5 amb un total mensual de 645. 

Tenint en compte que l’alberg disposa de 25 places la diferència amb la mitja diària de pernoctes es deu a la reserva de places a usuaris que són a l’Hospital i les absències voluntàries que es reserva la plaça fins a tres vespres. 

Les dades de menjador són: 718 racions de berenar, dinar i sopar. 

A dia 31 del mes encara hi ha una llista d’espera de 17 persones que no poden ser ateses per manca de places disponibles.



 

dijous, 29 d’abril de 2021

"Sojorn", nou espai d'acollida

"Sojorn" pretén no només oferir un sostre, sinó la possibilitat de dissenyar un nou estil de vida i de empènyer un món més net, mes just i fratern

Ahir dia 28 s'inaugurà un nou espai d’acollida de persones sense sostre, una nova oferta pels més desfavorits i del que no podem més que estar satisfets per aquest naixement d’un germà en les tasques d’atorgar un sostre als que no en tenen, tal com nosaltres ho fem fa 29 anys, per la qual cosa volem fer arribar la més profunda felicitació.  

Els locals annexes a la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Palma foren beneits amb la presència del Bisbe de Mallorca Mons. Sebastià Taltavull 

El promotor Jaume Alemany li ha donat el nom de “Sojorn” i amb motiu de la inauguració ha publicat un escrit a facebook que reproduïm literalment per quant defineix objecte del projecte i ofereix dades sobre la mancança d’habitatge de Baleares: 

“Què és Sojorn? 

“Estar-se en un lloc un cert temps,” així tradueix el diccionari el verb “sojornar”. L’espai d’acollida i d’acompanyament el que pretén és sojornar persones que, degut a unes circumstàncies adverses, necessiten un sostre, un espai on arrecerar-se del vent en contra, talment la barca que s’arrecera per no naufragar mentre dura el temporal. D’aquí el nom de sojorn. 

No és un lloc per estar-s’hi sempre. Vol ser un lloc de pas. Aquí es podrà curar de ferides, recuperar energia, i si cal, trobar acompanyament per a reiniciar la marxa amb nou impuls quan les circumstancies siguin més favorables. 

Dades oficials molt recents mostren que a Balears una de cada 4 llars es ocupada per una sola persona. Suposa que prop de 112.000 persones viuen soles. 

Per altra part, prop de 28.000 llars son compartides per més d’un nucli familiar, perquè una família no pot fer front a les despeses de lloguer. Unes 82000 llars son ocupades per 7 o més persones, i no son precisament famílies nombroses. 

Les crisis no afecten d’igual forma a tots, sempre pateixen més els més vulnerables. Avui es fa del tot necessari i urgent sortir a camí a tantes persones que, perquè partien endarrerits, la crisi els ha anat deixant als marges, o fora del camí. 

No podem deixar que caiguin en les llistes dels exclosos i menys dels descartats que crea de forma sistemàtica i implacable una economia més interessada en el guany que en les persones. 

És responsabilitat de tots imaginar formes de fer front a les conseqüències de la pandèmia que ens afecta, de les institucions publiques i privades, de forma molt especial de les comunitats cristianes i de tots els qui creiem que un món més just i fratern no només és possible, sinó necessari. 

La situació crítica viscuda aquest darrer any ens posa en la pista d’un canvi urgent de plantejaments en quasi tots els àmbits del viure. També, i de forma molt especial en el de l’habitatge, del consum sostenible, de la cura de la natura, i principalment d’un canvi d’actitud que passi de l’individualisme a un plantejament mes comunitari: servei de menjador, neteja de roba, oci compartit, joves que tenen cura dels més vells, etc. 

Per això, Sojorn pretén no només oferir un sostre, sinó la possibilitat de dissenyar un nou estil de vida i de empènyer un món més net, mes just i fratern. 

Des de la Fundació Trobada de Manacor donam al promotor i a la resta de col·laboradors del projecte “Sojorn” la més sincera enhorabona.  







dimarts, 27 d’abril de 2021

Festa del Treball

El Treball com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona

Sembla una veritat de “Perogrullo” dir que tothom ha de treballar per poder menjar, però és que Pau de Tars va dir encara més: “el qui no fa feina que no mengi”. Però davant el risc de no trobar un lloc de treball les constitucions de tots el països de món reconeixen el treball com un dret. 

Així diu la Constitució Espanyola a l’article 35.1: Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe”

Hem tractat en distintes ocasions sobre les mancances que pateixen els usuaris de l’Alberg. Les relacionem sumàriament amb la família, la salut i l’habitatge, i també es pot afegir l’entorn. Son cames d'una taula que si en manca alguna, fàcilment s’engronsa i si en manquen més d’una la taula cau. És una paràbola que serveix com exemple.    

De aquestes quatre cames, una molt important és el treball. 

Propers a celebrar la Festa del Treball, dia 1º de maig, no podem menys de fer referència a la dramàtica situació de l’atur, que condemna a milions de persones a una crisi econòmica, humana i familiar sense precedents. 

Xifres apareixen cada dia de forma creixent i alarmant. No dubtem del desig dels aturats d’esser contractats per a un treball digne, però com ho podem fer si tan sols hi ha possibilitats de trobar feina?. 

No queda altra alternativa que les ajudes públiques i privades . . . .  si arriben. Però la penúria ha arribat a sectors que mai s’havien trobat en aquesta situació, i es senten incòmodes haver de cobrar sense fer feina, sinó palesament humiliats. 

No existeix pitjor pobresa que aquella que priva del treball i de la dignitat del treball. En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també una via pel creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a si mateix, per a compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva per a viure com a poble” (Papa Francesc). 

Pels empresaris privats i per a l’empresa pública és avui un repte que no pot esdevenir impossible si des de l’educació i la mateixa organització social es van obrint camins de participació, encara que es faci des d’una perspectiva més austera. 

Segueix dient el Papa Francesc: “La política no pot renunciar a l’objectiu d’aconseguir que  l’organització d’una societat asseguri a cada persona alguna manera d’aportar les seves capacitats i el seu esforç. La cosa veritablement popular -perquè promou el bé del poble- és assegurar a tothom la possibilitat de fer brotar les seves capacitats, les seves capacitats, la seva iniciativa i les seves forces”. 

Sempre haurem de reivindicar per a tothom un treball decent, i des d’aquí i d’una manera especial, per aquells sectors més vulnerables, entre els quals es troben els usuaris dels albergs. I ja no tan sols com a mitjà de guanyar-se les sopes, com diem en llenguatge col·loquial, sinó i sobre tot com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona, però a la vegada haurem de promoure les relacions que capacitin per a un nou orde social i polític, basat en una mentalitat que afavoreixi una economia orientada al bé comú, fugint de populismes i falses promeses.

Segur que tampoc hi haurà per segon any consecutiu per mor de la pandèmia les multitudinàries manifestacions a que ens tenien acostumats en aquesta diada del treballadors. I tal volta sigui oportú aprofitar l’oportunitat per fer invertir el temps en fer una sèrie de reflexions i trobar la seva resposta:  

Què es fa amb la riquesa que genera el treball? I on van els beneficis empresarials? Preocupa el rendiment més que el benestar dels treballadors? Cultivem la consciència fiscal en la mateixa proporció que exigim els serveis públics? Es fomenta vertaderament la producció, la creació de riquesa i els llocs de feina o el benefici a qualsevol cost? Es reducció de costos o especulació? Hi ha un propòsit de reduir fins a la total supressió de l’economia submergida? 

Tant de bo que un dia puguem desmentir aquella famosa frase que fa títol al llibre del Papa Francesc: “Aquesta economia mata”.




dilluns, 12 d’abril de 2021

Memòria de 2020

Publicada la Memòria General de la Fundació Trobada de Manacor corresponent a l'any 2020

En format digital ha estat publicada la Memòria General de 2020 de la Fundació Trobada, entitat benèfica constituïda a Manacor a l’any 1992. 

L'objectiu de la Fundació és bàsicament triple: l’oferta cultural mitjançant la Sala d’Art i Cultura que està situada al Passeig de Ferrocarril, num 14, 3º Planta, l’Alberg de Persones sense sostre, al num 18 del mateix carrer cantonada carrer Velazquez 11 de Manacor,  que dona suport a la xarxa d’inclusió Social del Consell de Mallorca i la Cooperació Internacional a Paraguai,  a més d’altres iniciatives i activitats. 

Respecte a la Sala d’Art i Cultura i a la Cooperació Internacional es pot trobar més informació detallada a la memòria que és pot obrir a l’enllaç que més baix inclourem, per quant l’activitat principal i que pràcticament absorbeix la major part de la dedicació i recursos de l Fundació és l’Alberg de persones sense sostre. 

Així l’Alberg, amb una disponibilitat de 25 places,  ha acollit 52 persones a l’any 2020, xifra sensiblement inferior a la de l’any anterior, per quant la pandèmia, la crisi econòmica i la conseqüent manca d'ofertes de treball han contribuït a que les estàncies a l’alberg s’hagin perllongat fins a extrems angoixants, el que ha impedit l’acolliment de nous demandants d’acollida d’una llista d’espera que mai minva.  

En concret els usuaris de curta estada (menys de 60 dies) han estat 21 amb una mitjana de permanència de 25,86 dies i els de llarga estada (més de 60 dies) han estat 31 amb una mitjana de 255,39 dies. 

D’aquest acollits el 75% són homes i el 25% dones, més la meitat del quals tenen edat superior als 45 anys, amb la dificultat que aquest factor comporta per a la contractació laboral.  L’altre factor que cronifica l'estància és la manca del certificat de residència dels immigrants per l'incompliment dels tres anys que la llei exigeix per aconseguir el certificat de residència, document que dona dret a accedir al mercat laboral. 

No més un 13% dels estadants treballen, majoritàriament amb contractes temporals o precaris, altres es troben en demanda de la primera ocupació, la majoria són aturats que abans han treballat i no més un 28% són actius potencials. Les ocupacions anteriors dels aturats han estat majoritàriament la construcció, l'hostaleria, agricultura i activitats de les llars. 

En quant a la procedència, la meitat dels usuaris de 2020 han estat espanyols, majoritàriament de Balears, seguit de Andalusia, Extremadura, Astúries, Madrid, País Basc i Múrcia. De la resta, 12 procedeixen del Marroc, 5 d’Europa, 9 de Sud-Amèrica i 1 d’Àfrica.  

La Memòria detalla altres iniciatives i activitats de la Fundació, com el Concert de piano de l’usuari Ismael Moreno amb l'assistència de la Vicepresidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials i la Directora d’Inclusió Social Sandra Martinez i el Batle de Manacor Miquel Oliver; la visita del President de la Creu Roja Mateu Ballester. 

Capítol important son els donatius rebuts durant 2020:  en efectiu de la Caixa per atendre les necessitats provocades per el virus Covid-19 i recaptació conjunta amb l’Ajuntament, Càritas i Reu Roja; en espècie, de Coca-Cola, Fundació Deixalles, s’Algar Restobar de Portocolom, CP EsCanyar, Col·legis La Salle de Manacor i Montision de Palma, IES Porto Cristo i Rafa Nadal International School; benefactors anònims donaren un pernil i llenya per la xemeneia de les Cases de Son Talent. 

Un activitat molt important ha estat les mudances forçades del usuaris a altres centres per mor de la pandèmia: dues vegades han estat confinats a un Hotel de Llucmajor posat a disposició pel Consell per a usuaris vulnerables, una vegada han anat a l’Escula Rural de Sa Murtera alguns usuaris i una altra a les Cases de Son Talent, immobles cedits temporalment per l’Ajuntament de Manacor. 

La Fundació Trobada acompleix els seus objectius gràcies al treball impagable d’un equip de professionals que s’esforcen cada dia en dur a terme una sèrie de tasques que van més enllà del simple acolliment. 

Així el personal de la Fundació duu a terme tasques com: recolzar, informar i orientar als usuaris sobre temes socials, laborals i d’habitatge per dotar-los de pautes i recursos que els permetin normalitzar la seva vida diària, i afrontar la seva situació en millors condicions; fomentar l'adquisició i realització d'hàbits bàsics en la vida quotidiana dels usuaris (higiene, vestit, alimentació, etc.); desenvolupar capacitats pel maneig social que facilitin la integració dels usuaris en la comunitat i l'entorn; conscienciar i potenciar el desenvolupament d'hàbits de salut i seguretat, així com conductes adaptatives a les seves circumstàncies i entorn: adequats hàbits d'alimentació i exercici, evitar conductes de risc, ajustar la consciència de determinades accions i comportaments...;  optimitzar les capacitats i recursos personals que afavoreixin l'avanç en el seu desenvolupament personal, laboral, ocupacional i social;  fer de la convivència en grup el marc de referència essencial per a les activitats quotidianes i convertir-ho en un element afavoridor i motivador per a les persones que componen el servei d’acolliment i centre de dia. 

La Fundació edita digitalment un blog amb les principals notícies que afecten a la seva activitat. Blog

 Memòria Fundació Trobada 2020