divendres, 27 de març del 2026

Tornar a sa rutina: S’importància d’agafar bons hàbits

A la Fundació Trobada sabem que es camí cap a sa plenitud i s'autonomia no es fa de cop, sinó passa a passa. Moltes vegades, sa clau per sentir-nos millor i tornar a agafar ses regnes de sa nostra vida comença per ses coses més petites: els hàbits diaris.

Tenir una rutina no és només una qüestió d’ordre; és una eina poderosa per donar estabilitat i seguretat. Saber què farem quan ens aixecam ens ajuda a situar-nos en es món i mos dona un sentit de propòsit des del primer minut des dia.

Per què són tan importants els hàbits?

  • Aporten dignitat: Tenir cura d'un mateix i de s'entorn és un acte de respecte personal.

  • Guanyam autonomia: Cada petita tasca completada mos recorda que som capaços de gestionar sa nostra vida.

  • Creen estabilitat: En moments d'incertesa, una rutina clara ens ajuda a sentir que tenim terra ferma on trepitjar.

Un exemple pràctic: Es taller de fer es llit 🛏️

Aquesta setmana hem volgut donar valor a un d’aquests hàbits quotidians amb un taller de com fer es llit. Pot parèixer una passa petita, però és sa primera victòria des dia. Tenir un espai propi, net i ordenat és fonamental per sentir-se bé.

En es taller hem compartit:

  1. S'importància de ventilar i sanejar s'espai personal.

  2. Tècniques pràctiques perquè es llit quedi ben estirat i còmode, facilitant un bon descans.

  3. Es sentiment de satisfacció en veure com, amb pocs minuts, podem transformar totalment s'aspecte de sa nostra habitació.



Arribar es vespre i trobar es llit ben fet és una manera de cuidar-se a un mateix. És crear un refugi d'ordre dins sa jornada.

Des de sa Fundació, seguirem fent feina en aquests detalls que semblen petits, però que són sa base per reconstruir el futur i reforçar sa dignitat de cada persona.

Gràcies per caminar al nostre costat!




El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

diumenge, 8 de març del 2026

Dia Internacional de la Dona

 

Dones sense llar: violències invisibles i resistències quotidianes

El sensellarisme té rostre de dona, encara que sovint quedi invisibilitzat. Les dones sense llar acostumen a viure situacions d’exclusió diferents, més amagades i, en molts casos, marcades per la violència masclista, l’abús i la precarietat extrema.

Moltes dones eviten dormir al carrer per por a agressions, fet que les porta a situacions d’infrahabitatge, dependència de terceres persones o relacions abusives com a estratègia de supervivència. Aquesta realitat fa que el seu sensellarisme sigui menys visible, però no menys greu.

Les dones que arriben a l’alberg sovint acumulen històries de violència física, psicològica o sexual, així com càrregues emocionals molt profundes. A això s’hi afegeixen necessitats específiques relacionades amb la salut sexual i reproductiva, la maternitat, la higiene íntima o la seguretat personal.

Des de l’alberg, treballam amb una perspectiva de gènere que reconeix
aquestes realitats i adapta l’acompanyament a cada dona. Crear espais segurs, fomentar la confiança, respectar els temps de cada procés i coordinar-nos amb recursos especialitzats en violència masclista és clau per afavorir processos de recuperació i autonomia.

En el Dia Internacional de la Dona, volem posar el focus en aquestes dones que, tot i viure situacions molt dures, mostren una gran capacitat de resistència. Visibilitzar-les és el primer pas per garantir que les polítiques socials i els recursos d’atenció tinguin en compte les seves necessitats reals.

Parlar de dones sense llar és parlar de drets, de justícia social i de la necessitat de construir respostes que no deixin ningú enrere.


El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.

dimarts, 24 de febrer del 2026

Entre quien soy y quien podría ser: caminar sin violencia


Hay una herida silenciosa que atraviesa a muchas personas: 

la distancia entre quien soy hoy y quien siento que debería ser.

A veces esa distancia se vive como fracaso.

Otras, como vergüenza.

Y muchas veces, como una certeza dolorosa de no estar a la altura.

En el acompañamiento que realizamos con personas en situación de exclusión y sin hogar, esta brecha aparece constantemente. El yo actual —marcado por la precariedad, la pérdida, el trauma, la soledad— parece estar a años luz de un yo posible: estable, autónomo, digno, reconocido.

Cuando esa distancia se percibe como inalcanzable, la autoestima se desmorona.

No porque la persona no tenga valor, sino porque ha dejado de ver el puente.

El horizonte no es un destino

En filosofía, Aristóteles hablaba del télos, esa finalidad o plenitud hacia la que tiende todo ser. No como una exigencia externa, sino como una posibilidad interna: la semilla que contiene el árbol.

Pero hay algo importante: el árbol no le exige a la semilla que florezca en invierno.

El problema no es tener un horizonte.

El problema es convertirlo en una sentencia.

El “yo ideal” puede ser una brújula.

Puede orientarnos, inspirarnos, recordarnos que hay algo más amplio que nuestra circunstancia actual.

Pero si lo transformamos en comparación constante, se convierte en violencia interna.

El horizonte, por definición, nunca se alcanza.

Y sin embargo, caminar hacia él transforma el paisaje.

Tal vez no se trata de cruzar la distancia de un salto, sino de comprender que esa distancia es parte del camino humano.

Cuando la brecha se convierte en abismo

En el albergue vemos a menudo cómo el yo actual está tan dañado que resulta casi imposible imaginar un yo posible.

La persona no solo piensa: “Estoy mal ahora”.

Piensa: “No puedo ser otra cosa”.

Y ahí la autoestima se erosiona profundamente.

Paul Ricoeur, filósofo de la identidad narrativa, decía que no somos una esencia fija, sino un relato en construcción. Nuestra identidad no está cerrada; se reescribe en el tiempo. Pero para poder reescribirla, necesitamos un mínimo de esperanza y de reconocimiento.

Si alguien solo ve carencia, error y fracaso en su presente, el relato se congela.

Por eso, en el acompañamiento, el trabajo no comienza diciendo “puedes llegar a ser esto”.

Comienza diciendo: “Mira lo que ya eres”.

Tres movimientos para acercarnos sin violencia

Si pensamos en cómo cuidar la autoestima teniendo en cuenta el yo actual y el yo posible, quizá podamos hacerlo desde tres movimientos suaves y profundamente humanos.

1. Reconocer lo que ya está

Cuando alguien vive en exclusión, es fácil que su identidad quede reducida a su circunstancia: “sin hogar”, “adicto”, “fracaso”, “problema”.

Pero nadie es solo su herida.

Reducir la distancia entre el yo actual y el posible comienza por reconocer los recursos que ya existen: la capacidad de resistir, la ternura que aún aparece, la honestidad, la sensibilidad, la fuerza de levantarse una vez más.

Poner atención en lo que sí hay disminuye la brecha interna.

No porque niegue las dificultades, sino porque amplía la mirada.

La autoestima no crece solo desde la mejora.

Crece desde el reconocimiento.

2. Sustituir comparación por presencia

Compararnos constantemente con lo que “deberíamos ser” agranda el abismo.

La comparación suele estar cargada de exigencia, de prisa y de juicio.

La presencia, en cambio, permite habitar el punto exacto donde estamos.

En la práctica de yoga o meditación lo vemos con claridad:

No se trata de hacer la postura perfecta.

Se trata de estar en la postura que hoy es posible.

Cuando alguien aprende a habitar su presente con un poco más de amabilidad, algo cambia. El yo actual deja de ser un enemigo y se convierte en punto de partida.

La distancia ya no es un lugar de humillación, sino de proceso.

3. Acción comprometida y compasiva

La autoestima tampoco se reconstruye solo desde la aceptación pasiva.

Necesitamos movimiento.

Pero no movimiento desesperado, sino comprometido.

En terapia hablamos de acción alineada con valores: pequeños pasos coherentes con lo que es importante para mí, aunque el camino sea largo.

Para alguien que vive en exclusión, puede ser algo tan sencillo —y tan enorme— como asistir a una entrevista, retomar un hábito de cuidado, pedir ayuda, sostener una rutina.

Cada pequeño acto coherente acorta la distancia simbólica entre el yo actual y el posible.

No porque nos convierta de inmediato en otra persona.

Sino porque demuestra que seguimos caminando.

Y caminar ya es una forma de dignidad.

La autoestima como reconciliación

Quizá la autoestima no sea convertirnos en una versión mejorada de nosotros mismos.

Quizá sea reconciliarnos con quien somos hoy, sin renunciar a crecer.

Entre el yo actual y el posible no hay un vacío que saltar, sino un puente que construir. Un puente hecho de reconocimiento, presencia y acción comprometida.

En el acompañamiento lo vemos:

cuando alguien deja de mirarse solo desde la carencia y empieza a reconocerse como proceso, algo se suaviza. La motivación no nace del castigo, sino del cuidado.

Y entonces el horizonte deja de ser amenaza y se convierte en dirección.

Porque el yo posible no está ahí para recordarnos lo que nos falta.

Está ahí para recordarnos que aún estamos vivos, y que la historia no está


cerrada.

Tal vez la verdadera autoestima no consista en llegar a ser alguien distinto,

sino en caminar hacia lo que podemos llegar a ser

sin abandonar a quien somos ahora.

Con cuidado,

sin violencia,

y paso a paso.


Noelia 🌿


dimecres, 18 de febrer del 2026

11 de febrer, Dia Mundial del Malalt

 

Quan la salut no pot esperar: barreres d’accés sanitari per a les persones sense llar

La salut és un dret fonamental. Tot i així, per a moltes persones sense llar aquest dret no sempre és garantit ni accessible. La manca d’un domicili estable, la situació administrativa, l’estigma social o la dificultat per seguir tractaments fan que l’accés al sistema sanitari sigui, sovint, irregular o insuficient.

Les persones que viuen situacions de sensellarisme presenten una major incidència de problemes de salut física i mental: malalties cròniques no controlades, patologies respiratòries, problemes dermatològics, trastorns de salut mental o addiccions. A tot això s’hi suma el desgast emocional que provoca viure en una situació d’exclusió continuada.

Des de l’alberg, el treball amb la salut va molt més enllà de cobrir una necessitat puntual. L’acompanyament inclou donar suport en la gestió de cites mèdiques, facilitar el seguiment de tractaments, coordinar-nos amb els serveis sanitaris i, sobretot, crear un espai segur on la persona se senti escoltada i respectada.

Un altre repte important és la salut mental. Moltes persones han viscut situacions de trauma, pèrdues o violència que no sempre han estat ateses adequadament. Sense estabilitat residencial, és molt difícil iniciar o mantenir processos terapèutics. Per això, la coordinació amb recursos especialitzats i una mirada integral són imprescindibles.

Amb motiu del passat dia 11 de febrer, Dia Mundial del Malalt, volem aprofitar per posar el focus en una realitat que sovint queda en segon pla: sense un sostre, tenir cura de la salut esdevé una lluita diària. Recordar aquesta data és també recordar que garantir una atenció sanitària digna és una peça clau per combatre el sensellarisme i avançar cap a una societat més justa i inclusiva.


El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.


dimecres, 14 de gener del 2026

La realitat del nostre alberg: balanç de 2025 i el repte de la llista d’espera

 

La realitat del nostre alberg: balanç de 2025 i el repte de la llista d’espera

A la Fundació Trobada, analitzam les dades de l'any 2025 amb la responsabilitat que suposa gestionar una realitat social cada vegada més complexa a la nostra comarca.

Un any de servei i acollida. Durant tot l’any 2025, hem obert les portes del nostre alberg per a persones sense llar a un total de 66 persones. Han estat 66 històries de vida i d’acompanyament on l’equip professional ha posat tot el seu esforç per oferir no només un sostre i un plat de menjar, sinó les eines necessàries per recuperar la dignitat i l’autonomia personal.

Recordatori de la nostra capacitat. És important recordar que el nostre recurs d’acollida té una capacitat limitada. Actualment, comptam només amb 25 places totals per donar resposta a tota la demanda de la zona. Aquestes places estan distribuïdes de la següent manera: 19 places per a homes i 6 places per a dones. Aquesta limitació física de l'espai és el que condiciona directament la nostra capacitat d'entrada i gestió de les urgències.

La cara més amarga: 54 persones en espera. Aquesta limitació de 25 places ens fa veure amb més claredat la part crítica que no podem ignorar: avui dia, la nostra llista d'espera suma 54 persones. Són 54 persones que necessiten accedir a l'alberg i que, per manca de places disponibles, encara no han pogut rebre l'atenció residencial que requereixen.


Aquesta xifra és el reflex de la greu crisi d’habitatge i de la precarietat que pateixen molts de veïnats de Manacor i de la resta de l'illa. Tenir 54 persones esperant una plaça ens recorda que els recursos actuals són insuficients davant la magnitud de l’exclusió social.

Què esperam d'aquest 2026? Entram en el 2026 amb l'objectiu clar de continuar enfortint la nostra xarxa d'atenció. Esperam que aquest nou any porti una major implicació institucional i social per reduir aquesta llista d'espera que tant ens preocupa. La nostra fita per al 2026 no és només mantenir l'ajuda, sinó aconseguir que els processos d'inserció siguin més ràpids i efectius, facilitant que les persones puguin recuperar una llar pròpia.

Confiant en la solidaritat del nostre entorn, esperam que el 2026 sigui un any de solucions habitacionals reals i de menys persones invisibles als nostres carrers.

Seguim fent feina. Des de la Fundació, seguirem fent feina per donar veu a qui no en té i per reclamar solucions conjuntes amb les institucions i la societat civil. La nostra tasca no s'atura, amb el compromís ferm que cap persona s'hagi de quedar al carrer per manca d'un recurs d'acollida.

Gràcies a tots els que confiau en la tasca de la Fundació Trobada per fer de la nostra ciutat un lloc més just.


El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.


divendres, 2 de gener del 2026

Un any nou 2026 per continuar construint oportunitats

 

Un any nou per continuar construint oportunitats

L’inici d’un any nou és sempre un moment per aturar-se un instant, mirar el camí recorregut i agafar força per continuar avançant. A la Fundació Trobada, aquest canvi de calendari no significa començar de zero, sinó continuar una feina constant i compromesa amb les persones en situació de sensellarisme.

L’alberg és molt més que un espai d’acollida. És un lloc on cada dia es treballa per oferir seguretat, acompanyament i suport a persones que travessen moments de gran vulnerabilitat. Durant tot l’any, l’equip professional i les persones col·laboradores fan feina perquè aquest espai sigui també un punt de partida cap a noves oportunitats i processos de recuperació personal.

Actualment, però, la realitat ens recorda la magnitud del repte. La llista d’espera supera les cinquanta persones, una xifra que posa de manifest que la necessitat d’atenció i recursos continua creixent. Darrere cada número hi ha una persona, una història i una situació de vulnerabilitat que no pot esperar. Aquesta realitat ens interpel·la com a entitat i també com a societat, i reforça la necessitat de continuar cercant respostes col·lectives i estructurals.

Aquest any que començam ve carregat de nous reptes i il·lusions. Serà un any en què la Fundació impulsarà nous projectes socials, pensats per ampliar l’atenció, reforçar l’acompanyament i arribar a més persones. Alhora, es continuarà consolidant la tasca que ja es duu a terme des de l’alberg, amb la voluntat de millorar l’atenció, optimitzar recursos i adaptar-nos a les necessitats reals del territori.

El nostre compromís segueix essent el mateix: treballar des del respecte, la dignitat i la inclusió social, apostant pel treball en xarxa amb altres entitats, institucions i la comunitat. Sabem que només sumant esforços és possible donar resposta a situacions tan complexes com la que vivim actualment.

Començam aquest any amb responsabilitat, esperança i determinació. Amb la convicció que cada pas endavant, cada projecte nou i cada suport rebut contribueixen a reduir la llista d’espera i a construir una societat més justa i més humana per a tothom.


El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.



dimarts, 11 de novembre del 2025

El valor de l’oci i la convivència intercultural a l’Alberg de Manacor

 

A la Fundació Trobada sabem que el benestar de les persones no depèn només d’un sostre o d’un plat calent. També és essencial tenir moments per respirar, per gaudir, per compartir.

Per això, a l’Alberg de Manacor donam importància a l’oci saludable i a les activitats que nodreixen l’esperit: trobar un hobbie, dedicar-se temps o simplement aprendre a estar presents.

🌻 Oci que dona sentit

Moltes de les persones que acollim arriben amb històries de pèrdues, desarrelament i estrès. Recuperar una afició —com pintar, fer esport, llegir, cuinar o escoltar música— els ajuda a retrobar-se amb ells mateixos i a recuperar rutines positives.
Tenir un espai per riure o per fer una activitat agradable és també una manera de cuidar la salut mental i emocional.

🌿 Mindfulness senzill per al dia a dia

No cal fer grans tècniques per practicar mindfulness. A l’alberg, proposam petits moments de consciència: respirar junts abans de començar un àpat, escoltar sense interrompre, caminar amb atenció pel pati o fer una estona de silenci compartit.
Aquestes pràctiques senzilles ajuden a reduir la tensió, millorar la convivència i augmentar el respecte mutu.

🤝 L’oci com a pont intercultural

L’oci compartit és també una eina poderosa per a la interculturalitat. Quan una persona cuina un plat típic del seu país, ensenya una cançó o explica una història, està obrint una finestra a la seva cultura i convidant els altres a entrar-hi amb respecte i curiositat.
Així, a poc a poc, es creen vincles que superen les diferències d’idioma, origen o creences.

A l’Alberg de Manacor hem vist com activitats senzilles —com fer un torneig de futbol, una classe de ioga o un taller de pintura— poden convertir-se en espais de trobada i reconeixement mutu.
Quan compartim oci, també compartim valors: la paciència, l’escolta, l’humor i la solidaritat.

💬 Convivència que cura

La convivència intercultural no sempre és fàcil, però és un aprenentatge diari. I l’oci, lluny de ser un luxe, és una necessitat bàsica per mantenir l’equilibri personal i col·lectiu.
Des de la Fundació Trobada continuam treballant perquè cada persona que passa per l’alberg trobi no només un lloc on dormir, sinó també un espai on créixer, aprendre i sentir-se part d’una comunitat.

🕊️ Perquè cuidar el temps lliure també és cuidar la vida.



El servei de l’Alberg de Manacor de la Fundació Trobada és l’acolliment de persones en risc d’exclusió social per a la Part Forana per conveni amb l’Institut d’Afers Socials del Consell de Mallorca.