L'"aporofòbia" (aversió als pobres), al Diccionari de la Llengua i agreujant del Codi Penal
La aporofòbia (del grec áporos ‘pobre’ i fóbos ‘por’ és la por i rebuig cap a la pobresa i cap a les persones pobres. És l'animositat, hostilitat i aversió, respecte de les zones o barris mancats i respecte de les persones pobres, és a dir, enfront d'aquelles persones que es troben desemparades i amb molt pocs recursos.
La
diferència entre aporofòbia i xenofòbia o racisme és que socialment no es
discrimina ni margina a persones immigrants o a membres d'altres ètnies quan
aquestes persones tenen patrimoni, recursos econòmics i/o rellevància social i
mediàtica. El que no té nom no existeix. Per això és necessari buscar paraules
que ens ajudin a definir realitats socials innegables i quotidianes com la por,
el rebuig o l'aversió als pobres. Només
així, donant nom a aquesta realitat, podrem fer-la present en el debat social,
conèixer les seves causes, enfrontar-nos a ella, buscar solucions...
Això és
el que va pensar la filòsofa valenciana Adela Cortina quan en 1995 preparava
una columna per a ABC Cultural en la qual denunciava que, sota moltes de les
actituds racistes i xenòfobes que veiem cada dia al nostre voltant, batega una
fòbia diferent: la que ens produeixen els pobres, aquells que en aquesta
societat de l'intercanvi, del donar i rebre, no semblen tenir res a oferir-nos.
Com ella mateixa explica en el seu llibre «Aporofòbia, el rebuig al pobre» (Paidós, 2017), «no repugnen els orientals capaços de comprar equips
de futbol o de portar el que en algun temps es deien ‘petrodòlars’, ni els
futbolistes de qualsevol ètnia o raça que cobren quantitats milionàries però
són decisius a l'hora de guanyar competicions».
«Per
contra -explica Cortina-, la veritat és que les portes es tanquen davant els
refugiats polítics, davant els immigrants pobres, que no han de perdre més que
les seves cadenes. (...) Les portes de la consciència es tanquen davant els
captaires sense llar, condemnats mundialment a la invisibilitat». «El problema
no és llavors de raça, d'ètnia ni tampoc d'estrangeria. El problema és de
pobresa», conclou.
A la fi
hi havia un terme capaç d'assenyalar una realitat punyent, de fer-la visible.
La Fundació de l'Espanyol Urgent li dedica una de les seves recomanacions
diàries sobre el bon ús de l'idioma, en la qual explicàvem el seu significat,
la seva utilitat i la seva formació vàlida. Diverses persones i col·lectius van
demanar, seguint una proposta de la mateixa Cortina publicada l'any 2000 en El
País, la incorporació d'aquesta veu al Diccionari de la Llengua Espanyola, que
s'ha produït finalment.
El terme va arribar fins i tot a les
institucions: el Senat espanyol va aprovar una moció en la qual demana la
inclusió de l'aporofòbia com a circumstància agreujant en el Codi Penal.