Aporofòbia

 L'"aporofòbia" (aversió als pobres), al Diccionari de la Llengua i agreujant del Codi Penal

La aporofòbia (del grec áporos ‘pobre’ i fóbos ‘por’ és la por i rebuig cap a la pobresa i cap a les persones pobres. És l'animositat, hostilitat i aversió, respecte de les zones o barris mancats i respecte de les persones pobres, és a dir, enfront d'aquelles persones que es troben desemparades i amb molt pocs recursos.

La diferència entre aporofòbia i xenofòbia o racisme és que socialment no es discrimina ni margina a persones immigrants o a membres d'altres ètnies quan aquestes persones tenen patrimoni, recursos econòmics i/o rellevància social i mediàtica. El que no té nom no existeix. Per això és necessari buscar paraules que ens ajudin a definir realitats socials innegables i quotidianes com la por, el rebuig o l'aversió als pobres. Només així, donant nom a aquesta realitat, podrem fer-la present en el debat social, conèixer les seves causes, enfrontar-nos a ella, buscar solucions...

Això és el que va pensar la filòsofa valenciana Adela Cortina quan en 1995 preparava una columna per a ABC Cultural en la qual denunciava que, sota moltes de les actituds racistes i xenòfobes que veiem cada dia al nostre voltant, batega una fòbia diferent: la que ens produeixen els pobres, aquells que en aquesta societat de l'intercanvi, del donar i rebre, no semblen tenir res a oferir-nos. Com ella mateixa explica en el seu llibre «Aporofòbia, el rebuig al pobre» (Paidós, 2017), «no repugnen els orientals capaços de comprar equips de futbol o de portar el que en algun temps es deien ‘petrodòlars’, ni els futbolistes de qualsevol ètnia o raça que cobren quantitats milionàries però són decisius a l'hora de guanyar competicions».

«Per contra -explica Cortina-, la veritat és que les portes es tanquen davant els refugiats polítics, davant els immigrants pobres, que no han de perdre més que les seves cadenes. (...) Les portes de la consciència es tanquen davant els captaires sense llar, condemnats mundialment a la invisibilitat». «El problema no és llavors de raça, d'ètnia ni tampoc d'estrangeria. El problema és de pobresa», conclou.

A la fi hi havia un terme capaç d'assenyalar una realitat punyent, de fer-la visible. La Fundació de l'Espanyol Urgent li dedica una de les seves recomanacions diàries sobre el bon ús de l'idioma, en la qual explicàvem el seu significat, la seva utilitat i la seva formació vàlida. Diverses persones i col·lectius van demanar, seguint una proposta de la mateixa Cortina publicada l'any 2000 en El País, la incorporació d'aquesta veu al Diccionari de la Llengua Espanyola, que s'ha produït finalment.

 El terme va arribar fins i tot a les institucions: el Senat espanyol va aprovar una moció en la qual demana la inclusió de l'aporofòbia com a circumstància agreujant en el Codi Penal.

Llei de l'Habitatge

El Congrés aprova la Llei de l'habitatge, amb límits al preu del lloguer i protecció contra els desnonaments

La nova Llei d'Habitatge, que el Congrés ha aprovat aquest dijous amb 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció, inclou nous conceptes que fins ara no havien format part de cap normativa, com la regulació dels preus del lloguer de zones tensionades, una nova definició de la figura dels grans propietaris i la creació d'un índex de referència que determinarà les rendes que es paguen pels pisos. També s'ha elevat la protecció entorn dels desnonaments de persones en situacions de vulnerabilitat i una relaxació dels requisits perquè l'administració pugui declarar una zona de mercat tensionat.

El text, que ha estat bloquejat més d'un any en el tràmit parlamentari, també contempla un diferent repartiment de les despeses inicials entre inquilí i casolà i incentius fiscals dissenyats perquè els propietaris tinguin al·licients per a rebaixar els preus o la creació d'un sistema potestatiu per a les entitats locals, a través de l'Impost sobre Béns immobles (IBI), per a afavorir la mobilització dels habitatges buits. En paral·lel, blinda per primera vegada els parcs públics d'habitatge, prohibint-se la venda a fons d'inversió, i s'amplien les reserves de sòl a habitatge protegit.

Límit al preu del lloguer

El topall al lloguer determinarà el preu màxim al qual els amos podran actualitzar la renda dels seus inquilins i es tracta d'un dels punts més importants de la llei. Actualment, el sostre està fixat en el 2% per a tots els habitatges en lloguer, però es tracta d'una mesura temporal que estarà en vigor fins a finals d'enguany amb l'objectiu de mitigar els efectes de la inflació, que va aconseguir el 8,4% en 2022. L'any que ve es pujarà al 3% i a partir de 2025 entrarà en vigor un nou índex, que només afectarà les zones calentes. La normativa afectarà els habitatges que siguin propietat de grans forquilles i de petits propietaris i regularà tant els contractes d'immobles que ja estiguin en el mercat com els nous, és a dir, cases que entrin per primera vegada al mercat. Aquests topalls s'establiran depenent de la modalitat de contracte i propietat. Així, els dels petits propietaris es regularan “mitjançant la indexació a la renda anterior en vigor”, mentre que en els grans es farà mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus. En el cas d'un habitatge que entra per primera vegada al mercat del lloguer i que pertany a un petit casolà, la referència serà l'índex de preus.

Desnonaments
La llei millora la regulació dels desnonaments i la protecció de les famílies vulnerables. S'aplicarà un sistema d'arbitratge que “propiciï l'acord entre arrendador i arrendatari”. De no haver-hi consens, es concedirà el temps necessari perquè els serveis socials puguin oferir solucions residencials. En aquests casos, les autoritats hauran de promoure el seu adequat re-allotjament i accés a l'habitatge digne, ”atenent les seves condicions de vulnerabilitat social i econòmica, així com a les seves circumstàncies personals i familiars”. Per a això, es podran utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge o qualsevol altra política. A més, es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminada i s'inclouen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de dos anys. En paral·lel, les comunitats autònomes podran dissenyar mecanismes de mediació i alternativa residencial.

Recàrrecs per habitatges buits
Els ajuntaments podran aplicar un recàrrec en l'Impost sobre Béns immobles (IBI) en aquells habitatges que estiguin buides durant més de dos anys. A partir d'aquest moment, la penalització seria d'almenys el 50%, arribant a un màxim del 150% en funció de la durada de la desocupació i del nombre d'habitatges desocupats que siguin del mateix titular. L'objectiu és que tingui un major efecte en l'optimització de l'ús del parc edificatori residencial. Les comunitats autònomes hauran d'informar el Ministeri de Transports del nombre d'habitatges buits que hi ha en el seu territori.

Donatiu

Col·lecta a favor de la Fundació Trobada de l'Associació "Amics del Seminari" a la Desena Diada Cultural

Coincidint amb l'aniversari de la constitució davant Notari de la Fundació Trobada (22 d’abril), l’Associació Amics del Seminari han celebrat la seva desena Diada Cultural a la ciutat de Felanitx. 

La trobada ha consistit amb una Assemblea/Celebració del memorial del Senyor presentada pel President de l’Associació Domingo Mateu en la qual ha llegit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, que va excusar la presència per mor de l’Ordenació Episcopal del nou Bisbe de Menorca Gerard Villalonga. 

A continuació han intervingut el rapsoda Miquel Montserrat recitant  el poema “El primer centenari de l’Encontrada”, Joan Brunet cantant “What a wonderful world” i el patró de la Fundació Trobada i associat José L. García Mallada fent la pregària pels més vulnerables, on va ressaltar la vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el treball i l’habitatge.  

A aquesta darrera intervenció es va sol·licitar una col·laboració econòmica, per la qual cosa es va habilitar una cistella on es van dipositar els donatius.

 

El Cor d’Amics del Seminari va interpretar varies peces polifòniques com “Dona Nobis pacem”, “Vou-veri-vou" i el càntic “Simon Joannis”. 

Alguns dels socis han estat acompanyats de les seves esposes que, finalitzat l’Assemblea es dirigiren a les instal·lacions del Ramaders Agrupats on, amb un dinar de companyonia, es va donar per finalitzada la Desena Diada Cultural dels Amics del Seminari de 2023. 

Des de la Fundació Trobada es volen donar les més expressives gràcies a tots els presents a la Diada per la seva generosa col·laboració. 

La Fundació Trobada és l’entitat titular de l’alberg de Manacor, concessionària del servei d’acolliment de la Part Forana creat pel Consell de Mallorca.  

Institut Mallorquí d'Afers Socials

IMAS incrementarà la xarxa amb 50 habitatges més per persones vulnerables

El Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) busca incrementar fins a 100 la xarxa d'habitatges per a fomentar el lloguer residencial a Mallorca, que actualment compta amb 50 pisos. L'organisme el fa a través d'un conveni amb les entitats pro-habitatge i Llar Sí, que ahir van organitzar un acte en Palma-Activa per a atreure a propietaris que vulguin llogar els seus habitatges a persones amb dificultats per a trobar casa.

«Ho fem a preu de mercat, amb una mitjana de 900 euros, i el propietari compta amb la garantia que hi hagi un bon ús de l'habitatge i que cobri; això sí, oferint un contracte de cinc anys prorrogables», va explicar ahir la coordinadora d'aquesta iniciativa, Eva Pons.

Catalina Rosa Grau, una de les propietàries que ja lloguen la seva casa a les entitats gestores, va assegurar que la seva experiència és molt bona perquè es pot despreocupar de tot, quan abans fins i tot va estar a punt de retirar la seva casa del mercat per les destrosses que li va causar un inquilí. Pons va comentar que qualsevol propietari interessat pot escriure'ls al correu electrònic provivienda@provivienda.org.

A l'acte també van acudir el cap de servei de la Xarxa d’Inclusió del IMAS, Sebastià Cerdà, i el director estatal del programa Housing First, de les entitats en Aliança pro-habitatge i Llar Sí, Daniel Fàbregas. També van ser dos inquilins beneficiaris.

Algunes persones usuàries de l'Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d'inclusió de l'IMAS, han tingut accés a aquest servei de lloguer residencial pel més vulnerables.

Moviment Alberg de Manacor 2023 (3)

La llista d'espera per l'Alberg de Manacor se dispara fins a 32 persones a final de març

Dues persones han ingressat a l’alberg de Manacor aquest mes de març passat. 

Una ho ha fet per primera vegada i ha estat un jove estranger extra-comunitari i l’altra persona ho ha fet per re-ingrés. 

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes al centre. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 21 i el total mensual ha estat de 663 pernoctes. 

El mateix mes s’han servit 775 racions mensuals de berenar, dinar i sopar pels usuaris residents. 

La llista d’espera segueix augmentant i a dia 31 de març pujava fins a les 32 persones. 

L’Alberg de Manacor és un servei de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials del Consell de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada. 

 

Entrevista

Maria Antonia Perelló Rosselló, psicòloga i coordinadora de l'Alberg de persones sense sostre de Manacor

Natural d’Alaró, Maria Antònia te actualment 26 anys, i des de fa 4 mesos treballa a la Fundació Trobada. Li fem una entrevista i ens conta en primer lloc la seva extensa formació, graduacions, màsters i distints cursos de temàtica social. Això són les seves paraules: 

Després de fer el batxillerat científic a l’IES Berenguer d’Anoia vaig començar el grau de Psicologia a la Universitat de les Illes Balears i durant el tercer curs vaig fer una Estada Erasmus a la ciutat de Milà. Al meu darrer any de grau vaig decidir començar-ne un altre: el d’Educació Social, a causa de la falta de presència de l’àmbit social als estudis de Psicologia.  

Una vegada vaig graduar-me en Psicologia durant el primer any de la covid-19, vaig realitzar el Màster Universitari de Psicologia de la Intervenció Social a la Universitat de Granada, traslladar-me’n a la ciutat durant un any acadèmic sencer. 

Després de la meva estança a Granada vaig decidir tornar a arrelar-me a la UIB i realitzar el Màster Universitari en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere de manera presencial on vaig poder retrobar-me amb les professores que significaren la meva entrada al feminisme gràcies a l’ assignatura obligatòria de primer titulada “Igualtat de gènere i d’oportunitats” la qual, consider, que hauria de ser transversal a totes les titulacions.  

En l’actualitat continuo cursant el grau d’Educació Social (l’he combinat sempre amb l’estudi dels màsters) i realitz un Curs d’Experta en Intervenció Social en persones en Situació de Tracta i Prostitució de la fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB).  

A més, tinc una petita tendència a fer cursos i seminaris i a assistir a jornades de qualsevol temàtica social que m’interessi (que són la gran majoria).

  

- - PER QUÈ PSICOLOGIA?  

Soc d’aquelles persones que fan una llista de coses que els hi agrada (o que creuen que els hi agrada) i a tercer de la ESO vaig fer una llista eterna de 50 disciplines que m’interessaven per xerrar-ho amb la meva tutora. Dins aquella llista hi havia Psicologia, però na Maria Antònia adolescent tenia molt interès per la Comunicació, el Periodisme i la Veterinària, aspectes que segueixen molt presents a la meva vida avui en dia, però que acabaven (ni acaben) d’encaixar amb jo. Fins a primer de batxillerat no vaig entendre i verbalitzar que volia estudiar Psicologia. El perquè de decantar-me cap a Psicologia fou, sincerament, perquè era un dels camins necessaris per a poder arribar a especialitzar-me en etologia (estudi del comportament animal). Aquest era el motiu que deia quan vaig entrar en 18 anyets a la universitat, però amb els anys, els aprenentatges i les desconstruccions he après que moltes més coses explicaren la meva decisió. 

- - COM HAS ARRIBAT A LA FUNDACIÓ? 

Als estudis de Psicologia l’àmbit social està invisibilitzat i menyspreat i, per tant, durant els anys de carrera no en xerram de sensellarisme. Per sort, al màster d’intervenció social sí que en vàrem xerrar una mica, sobretot de l’estigma cap a les persones fora sostre i que té tothom. A més, la meva amiga i companya Laura feia voluntariat els vespres atenent a persones en situació de carrer i va promoure la meva sensibilització cap a la problemàtica i la població.  

Aquest any a la UIB, de la mà de Runa Blanca i un alumne col·laborador van organitzar unes jornades sobre la temàtica titulades “Nous reptes del sensellarisme: polítiques públiques, malestars i relacions professionals” que em van atracar una mica a la temàtica i, foren l’impuls per enviar el currículum a la Fundació quan vaig veure per xarxes socials que cercaven una psicòloga o treballadora social i, casualment, complia, a priori, amb els requisits (quan feia mig any en recerca activa de feina amb ofertes impossibles i mil requisits impossibles). Després ja tot va sortir rodat: vaig venir a l’entrevista i sembla que va anar bé perquè aquí som. 

-- QUÈ TROBES DE L’ALBERG COM EDIFICI: DEFICIÈNCIES, MILLORES, SUGGERIMENTS, ETC. 

Pens que les deficiències i millores de l’edifici l’equip professional que duu anys i anys treballant al i per l’alberg els coneixen molt millor que jo que tan sols duc 4 mesos aquí. No obstant això, com xerram constantment amb l’equip, per dignificar la vida de les persones que atenem necessitaríem un edifici on poguéssim tenir habitacions individuals, per exemple. Les millores i els suggeriments podrien ser eterns, però hi ha els dos límits grans aquí: la normativa legal i, per descomptat, els doblers. 

-- PARLA’M DE LES PERSONES RESIDENTS DE L’ALBERG: TIPOLOGIA 

Les persones que resideixen a l’alberg de Manacor no compleixen cap patró, ja que no hi ha un prototip de persona en situació de sense llar. Així, hi ha persones espanyoles i d’altres estrangeres que han passat per 7 països abans d’arribar a sòl mallorquí; hi ha persones en situació administrativa irregular i d’altres són autòctones de la zona del Llevant de Mallorca; hi ha al·lots de la meva edat, dones de l’edat de ma mare i homes que em tripliquen l’edat; hi ha mares, pares, padrins, padrines, etc. I, clar, com passa defora de l’alberg i del món del sensellarisme: hi ha persones amb problemes de salut mental, amb addicions, amb antecedents penals, supervivents de violència masclista, persones del col·lectiu LGTBIAQ+, etc. Al final crec que ens agrada tant diferenciar-nos del que consideram dolent que separam entre “elles” i nosaltres” com si les persones que resideixen a albergs per a persones sense sostre fossin antítesis a les que tenim una habitació pròpia (citant a la Virginia Woolf) on dormir, ser i estar. Està clar que no tothom acaba a carrer, però tothom pot acabar-hi: sigui quin sigui el teu gènere, classe social, raça, orientació i diversitat sexual, edat, capacitat, etc. 

-- QUIN ÉS EL TEU TREBALL A L’ALBERG 

Per una banda, el meu treball principal com a psicòloga consisteix a realitzar acompanyament psicosocial a les persones que resideixen a l’alberg. Això implica que dia rere dia tinc sessions individuals amb les 25 persones que hi resideixen i que, per tant, he de preparar-les prèviament i, també, recollir la informació una vegada l’hem acabada per tal de preparar la següent. Depenent de la persona i del procés que té en marxa i l’acompanyament psicoemocional que vol, s’hi dedicaran uns recursos temporals, materials i humans concrets i es farà un seguiment més diari o menys. A més, la majoria de les persones que resideixen al centre acudeixen a altres serveis (moltes vegades derivades de l’alberg), siguin sanitaris, comunitaris o laborals, motiu pel qual una part imprescindible del treball és la coordinació amb aquests com serien Fundació Deixalles, S’Estel de Llevant, Creu Roja o l’ESAC. També, som l’encarregada gestionar la llista d’espera, d’actualitzar la base de dades, de fer les entrevistes a les persones que entren al centre i realitzar guàrdies telefòniques tota la setmana alternant-me amb el meu company.  

Per altra banda, com a coordinadora de l’únic alberg per a persones sense sostre de la Part Forana i juntament amb na Noelia, la directora de la Fundació Trobada, les meves tasques són acudir a les reunions mensuals de la Xarxa d’Inclusió Social de l’IMAS, assistir a les assemblees amb les persones residents al centre, fer reunions de seguiment amb la tècnica de l’equip de valoració de l’IMAS, participar en reunions d’equip, fer memòries i plans d’actuació, preparar projectes, etc.   

Tot i això, totes les persones que treballam a l’alberg acompanyam i donam suport a les persones residents diàriament, feina bastant complicada a causa del poc rati de personal treballador per persones usuàries que tenim en l’actualitat. Pens que fem el que podem i, quasi sempre, molt més. Crec que amb això coincideix totalment amb n’Aina, l’anterior psicòloga i coordinadora de l’alberg de Fundació Trobada, a qui agraeix el seu bon tracte durant quasi un mes que me va ensenyar colze a colze.

 

-- COM T’AGRADARIA QUE S’INTEGRESSIN EN LA SOCIETAT LES PERSONES USUÀRIES QUE SE’N VAN DE L’ALBERG 

La inclusió social de les persones en situació de sense llar no és fàcil degut a totes les barreres estructurals que presenta la nostra societat; per exemple, que les persones que visquin a carrer no puguin estar empadronades a cap lloc i, per tant, no poder accedir als serveis bàsics com serien els serveis socials comunitaris). La inclusió de les persones usuàries de l’alberg en la societat no és cosa d’un dia a un altre, duu molta feina, però no només de la persona en si (qui és la protagonista del seu propi procés i el centre de l’acompanyament), sinó de la societat en general i de travetes institucionals.   

Fins aquí l’entrevista amb na Maria Antònia, psicòloga de l’Alberg de persones sense sostre de Manacor. Des de la Fundació Trobada desitgem que tingui molt encert en la seva professió.