dijous, 27 de maig del 2021

Les tres "T"

 Les tres “T” de la classe creativa versus  les tres “T” dels moviments populars

Una companyia que busca un comerç fort i sa ha de tenir en compte la creativitat de tots els seus membres. 

A pesar que la classe creativa representa només a un terç de la força de treball, els seus membres guanyen més de la meitat dels salaris dels estats i controlen al voltant del 70% dels ingressos, per la qual cosa tenen poder de compra. Per això, conrear aquesta classe és important, sobretot ara que el sector manufacturer continua descendint referent a ocupació i el sector serveis està pitjor pagat i amb treballs que requereixen menor qualificació. En aquest sentit, és necessari aconseguir el desenvolupament econòmic, per a això cal tenir en compte tres "T": 

Talent: vivim en una època en la qual la mobilitat és major que mai, sobretot la talentosa, i per això és important que en l'era creativa es faci un esforç per atreure i retenir el talent. 

Tecnologia: la tecnologia i la innovació són els components crítics per a guiar el creixement econòmic, però per a tenir èxit les comunitats i organitzacions han de transformar la recerca, les idees i la innovació en productes que siguin útils per al mercat i sostenibles. 

Tolerància: la prosperitat econòmica recau en la creativitat cultural, emprenedora, cívica, científica i artística, per la qual cosa els treballadors creatius necessiten entorns oberts a noves idees i a persones diferents. 

Però què fem amb aquelles dues parts de la força del treball que no tenen ni talent, ni accés a la tecnologia per incapacitat, ni la tolerància per no estar situats en entorns oberts a noves idees ni a persones diferents? 

Encara més: què fem amb aquelles persones que no tenen ni treball? 

Els moviments populars volen recuperar un estil que recupera tota vida, la solidaritat i el respecte per la natura com a valors essencials, que es compromet a l’alegria de “viure be” en lloc de “benestar” complaent i egoista que ens ven el mercat i ens acaba aïllant i tancant dins els nostres petits mons. 

El major poder d'aquests moviments no és el respecte que als altres les hi tenen, sinó el servei que poden oferir als demés. En cada acció que es fa, es senten bases per a restaurar la dignitat dels pobles i comunitats, però els dirigents polítics i empresarials poden fer molt per a facilitar aquestes prioritats, que són les necessitats del poble. 

En concret proposen les tres “T”, en castellà: “Tierra, Techo i Trabajo”. Proposta que desenvolupa també el Papa Francesc. 

Tierra: no podem viure només a expenses d’ella; tenim una relació de reciprocitat. Urgeix un temps en que aquells que tenen de demés consumeixin menys perquè la terra es curi i un temps perquè els exclosos trobin un lloc a les nostres societats. La pandèmia i la crisi econòmica ofereixen una oportunitat per examinar els nostres estils de vida: canviar hàbits destructius per sostenibles. 

Implementar una conversió ecològica en tots els nivells de la societat, passant dels combustibles fòssils a energies renovables; estils de vida més sobris; compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. 

Es necessari posar més terra a disposició de petits agricultors perquè puguin produir pel consum local amb mètodes orgànics i sustentables. 

Techo: la concentració en les ciutats es major cada vegada i el que succeeixi amb elles serà clau per el futur de la nostra civilització. La degradació de l’entorn urbà i la perifèria de les ciutats és un signe d’esgotament cultural que precisa d’una dignificació, integrant-les per mitjà de polítiques socials capaços de reconèixer i valorar totes les aportacions culturals. 

 És indispensable també que les Administracions Públiques reservin sol suficient per l’increment natural de la població i d’una manera especial per les persones menys afavorides i dèbils econòmicament. 

Trabajo: el treball és condició fonamental per la dignitat i benestar de la persona humana. No és un privilegi, sinó un dret i una deure per tots els homes i dones. 

El poble pot necessitar en alguns moments assistències especials però no viure del asc assistencialisme; necessita una vida digne guanyada amb el seu treball per a mantenir la seva família i desenvolupar-se com a persones en primer lloc, però també per enriquir el seu entorn i la seva comunitat. 

El treball no només ha de ser una manera de guanyar doblers, sinó d’expressió, participació i construcció del bé comú. Prioritzar l’accés al treball ha de ser meta central de les polítiques públiques d’una nació. 

A vegades ho entenen a l’inrevés:  enlloc de ser una font de creixement i clau de dignificació, a pesar del fet que creen valor,  els treballadors son tractats com un element descartable de l’empresa. S’ha de superar la idea de que el treball dels que cuiden a un familiar, o d’una mare a temps complet o d’una voluntari a un projecte social no és treball perquè no es percep un salari. 

Quan integrem als pobres i la cura del medi ambient com objectius centrals de la societat, podem generar treball i humanitzar l’entorn. Quan adoptem mètodes agroecològics més intensius per produir aliments, regenerem el món natural, creem treball i biodiversitat i vivim millor. 

S’ha de qüestionar el fals suposat de que una economia en creixement ens farà més rics a tots: si ens enfoquem a la “tierra, el techo i el trabajo” recuperem una relació més sana amb el món i creixem al servei de tot-hom.




dissabte, 22 de maig del 2021

Secrets d'una mirada (49)

Ja voldrien molts de restaurants oferir un menú com el que ens donen a l'Alberg de Manacor 

Nascut a un poblet de Lleida, J. de 61 anys, ja havia vingut a Mallorca amb motiu del seu matrimoni. Havia viscut amb el pares fins als 18 anys. Te estudis primaris, cursos d’electrònica i ha assistit a alguns cursos promoguts per el SOIB. 

“Començo a fer feina com a xofer de repartiment, perquè mon pare volia que treballés amb ell al camp però a mi no m’agradava, per això no m’entenia amb ell.” 

Es casa amb una al·lota menor de 16 anys d’edat que era adoptiva però ella no ho sabia,  i tingué un gran disgust i una forta discussió amb els pares quan ho va saber. Tingueren una filla que actualment te 38 anys i amb la que no més es relaciona per internet. Als dos anys es varen separar 

“Aquí començaren realment els meus problemes: el jutge em va condemnar a pagar 45.000 pessetes mensuals pel manteniment de la filla i jo només en guanyava 90.000. Si no pagava m’embargaven la nòmina cada vegada que començava a fer feina a una empresa. Una tortura que m’ha perseguit tota la vida afegida a la prohibició de veure la filla”. 

Ha fet feina a la industria del moble, metal·lúrgia i també a un viver de plantes, sempre amb la nòmina embargada. 

“Vaig fer feina de vigilant a un parador de la carretera que va a Andorra i allà vaig conèixer a un empresari andorrà que tenia tres o quatre hotels i en va contractar per fer feina com a tècnic de manteniment dels hotels: allà hi vaig estar 10 anys, temps necessari per assolir el certificat de residència”. 

A Andorra va conèixer una al·lota mallorquina de Consell i ambdós vingueren a Mallorca a l’any 2009 i ella, sense que ell ho  sabes, era addicta a substàncies estupefaents i, per romandre el va acompanyar directament al refugi de Sa Placeta de Palma. 

“Quan vaig saber que era addicta immediatament em vaig separar d’ella i em vaig anar al refugi de Can Pere Antoni on hi vaig estar dos mesos i després vaig trobar feina substituint sis mesos a un treballador d’una empresa de rentar coxes”. 

Aquests darrers anys alguns estius se'n anava a Burgos o Soria a fer feina al camp manant una màquina recol·lectora , i a l’Alt de l’Ebre per recollir l’arròs: no més havien de canviar les rodes de goma per les de ferro de la màquina recol·lectora. 

Darrerament ha estat al refugi fent de cuiner dos anys i després a Ca l’Ardiaca mentre feia feina de jardiner a Marivent i Nazaret, fins que tancaren als llocs per mor del Covid. 

“Conec un menjador social anomenat “La Tardor” que també tenen habitacions de pagament. Tenen un menjar que deixa molt que desitjar. Actualment ho han traslladat al Polígon de Son Castelló.” 

He estat un any i mig a Tàrrega per cuidar mon pare malalt. Es va presentar la meva germana i va fer signar a mon pare la cessió dels seus bens a canvi de cuidar-ho i a mi em tragué fora. Després es va presentar l’altra germana major que tinc i es varen barallar per mor de l’herència. Mon pare va morir fa un any i mig. 

A l’Alberg de Manacor ha trobat la pau que necessitava i un ambient familiar que no havia trobat enlloc. Com a darrera pregunta es sol demanar una opinió sobre l’alberg. La resposta va ser taxativa:

 “De tots els albergs que conec i han estat molts, com ja he dit, el de Manacor ha estat el de tracte més respectuós i delicat, i no en parlem del menjar, perquè ja voldrien molts de restaurants poder oferir el menú que ens donen cada dia al menjador de l’Alberg”. 

En el llenguatge col·loquial actual diríem que la darrera resposta de l’entrevistat d’avui es “flipant”. Últimement els usuaris entrevistats es desfan en lloances del funcionament en tots el aspectes de l’alberg, cosa que evidencia l'interès i la professionalitat del personal que mereix tot el reconeixement de la Fundació Trobada. 

Un agraïment a l’entrevistat d’avui per la sinceritat de les seves paraules i desitgem que l’estància a l’alberg li sigui agradable. 

S’acomiada amb la il·lussió de trobar prest una feina per poder continuar lluitant per una vida independent.


 


 

      

dimarts, 11 de maig del 2021

Secrets d'una mirada (48)

 

“Les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor no les oblidaré en la vida”

L’entrevista d’avui ha tingut un moment de vertadera satisfacció per a la Fundació Trobada, per quant la persona entrevistada no ha permès sols que li formalitzéssim la primera pregunta, perquè abans del començament s’ha llançat amb aquestes paraules:  

“Abans de res vull manifestar el meu agraïment a l’Alberg per quant jo estava en un moment de vertadera desesperació: se m’havien tancat totes les portes, no trobava cap alternativa d’allotjament i la Fundació Trobada m’obrí les portes. Ha estat una atenció que no oblidaré en la vida”.  

Colombiana, S. nascuda a Cali, actualment te 47 anys. Sa mare morí quan era petita i ha viscut pràcticament baix la tutela de son pare, mort fa nou anys, però va conviure molt de temps amb una tia germana de sa mare de la qual guarda un molt agradable record. 

Va tenir una relació de parella que va acabar a l’any 2005. Preguntada por si ha tingut fills amb aquesta relació, fa broma: “No he tingut fills, però he tingut moixos, encara que a l’Alberg no me’n deixen tenir”. 

Abans de venir a Espanya va patir una malaltia autoimmune que es diu “lupus”, que consisteix en que el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules i teixits sans per error. Això pot danyar moltes parts del cos, incloent les articulacions, pell, ronyons, cor, pulmons, vasos sanguinis i el cervell.  

Se li nota una certa cultura i, preguntada per quin estudis tenia, contesta que te el batxiller i alguns estudis d’administració d’empreses a nivell tècnic; ha fet pràctiques d'acupuntura, fisioteràpia i actualment fe una curset de quiromassatge per internet. 

“Vaig venir a España el mes d’agost de 2017 amb unes amigues que me convidaren i em pagaren el viatge, perquè jo no tenia intenció de venir ni doblers pel viatge d'avió. Férem escales a Panamà, Madrid i Palma i em vaig trobar per sorpresa amb tres companys d’estudis de Cali. El món es petit. Fou impressionant”. 

S’instal·là inicialment a Porto-Cristo on va fer de cuidadora durant un any d’un matrimoni major, però sense contracte, perquè no tenia certificat d’arrelament. “Allà em vaig empadronar perquè constés l’inici de la meva estada a Mallorca. Va ser una experiència molt agradable, em tractaren molt bé, m’ensenyaren molt i crec que aquesta és la meva vocació. L’ingrés del matrimoni a una residència va donar per finalitzada l’irregular relació laboral” 

Durant la estada a Porto-Cristo s’inicià una nova relació de parella: “Vaig tenir una relació amb un jove equatorià, amb el qual vaig fer feina de jardineria, també en negre, que a marxes forçades volia que ens caséssim i li vaig dir que no, ni per aconseguir el papers. Aquí es va iniciar l'embrutiment de la relació i un maltractament psicològic amb amenaces de denunciar-me a la policia i a conseqüència de tot això vaig estar ingressada a l’Hospital 4 dies amb un mal de cap insuportable sense saber la causa”. 

Va ser providencial la intervenció del serveis socials on detectaren immediatament que es tractava d’un cas de violència de gènere. 

Aleshores es va produir el primer ingrés a l’Alberg de Manacor el mes de juny de 2019 on hi va estar dos mesos i mig. Acte seguit va treballar cuidant una senyora que estava molt malalta i ingressava sovint a l’hospital i que posteriorment va morir. També va fer una suplència de treball cuidant un mes i mig a un conegut capellà. 

El darrer treball que he tingut al mes de setembre de 2020 va consistir en cuidar a una senyora, de la qual el seu fil em va dir: “Si aguantes la mala llet de ma mare, t’arranjaré el papers per assolir l’arrelament”. Posteriorment aquesta senyora va ingressar a una residència i el seu fill va quedar molt malament perquè no em va voler donar d’alta a la Seguretat Social, i l’expedient de sol·licitud del certificat de residència va quedar cancel·lat per segona vegada”. 

Ingressa a l’Alberg també per segona vegada el mes de març passat, on hi roman actualment.

Dona vitalista i optimista a pesar dels continus contratemps, estem segurs que la vida li donarà noves oportunitats i trobarà el camí que està reservat als qui no abandonen la lluita.


  


 

dijous, 6 de maig del 2021

Moviment Alberg de Manacor 2021 (4)

 

Aquest mes passat no s’ha pogut admetre cap alta per nou ingrés 

No ha dubte que la pandèmia està alterant el funcionament de l’alberg com ho fa d’altres entitats de serveis. Les estades es cronifiquen, l’oferta de llocs de treball escassegen, els usuaris de l’alberg no troben alternativa a la seva situació de manca de família que les aculli, ni possibilitats de trobar de feina ni menys de poder pagar-se un sostre.   

Així no més tres altes per reingrés s’han pogut admetre aquest mes passat a l’Alberg de Manacor, a la vegada que hi ha hagut dues baixes. 

La mitja diària de pernoctes ha estat de 21,5 amb un total mensual de 645. 

Tenint en compte que l’alberg disposa de 25 places la diferència amb la mitja diària de pernoctes es deu a la reserva de places a usuaris que són a l’Hospital i les absències voluntàries que es reserva la plaça fins a tres vespres. 

Les dades de menjador són: 718 racions de berenar, dinar i sopar. 

A dia 31 del mes encara hi ha una llista d’espera de 17 persones que no poden ser ateses per manca de places disponibles.