L'exclusió social va créixer el doble en les llars encapçalades per dones
Segons l'informe Evolució de
la cohesió social i conseqüències de la COVID-19 a Espanya, presentat per
Càritas en 2022, el risc de pobresa continua sent més durant la pandèmia,
l'augment de l'exclusió social en les famílies que la seva sustentadora
principal és dona va créixer el doble, en passar del 18% en 2018 al 26% en
2021, mentre que en les llars encapçalades per homes va augmentar del 15 al 18%.
Aquesta bretxa de gènere
estructural i persistent mou a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia
Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que continuen sofrint les
dones que acompanya. “Els avanços de les últimes dècades han estat importants,
però encara queda molt camí per recórrer perquè la igualtat entre homes i dones
es converteixi en la pedra angular d'un desenvolupament humà i sostenible”.
A això se suma que les dones són les principals sustentadores de les cures familiars i moltes vegades acusen la falta de xarxes de suport. “Moltes d'elles es troben en la tessitura d'haver de triar entre treballar o cuidar, el que repercuteix greument és la seva situació, havent d'abandonar el mercat laboral, reduir les seves jornades o renunciar al desenvolupament de les seves carreres professionals per a poder cuidar. I altres, a treballar sense possibilitat de conciliar el que repercuteix greument en la qualitat de vida de la infància”.
La marcada feminització dels treballs que
compten amb menor reconeixement social i pitjors condicions laborals no ajuda a
millorar la situació de les dones en risc d'exclusió. És el cas de l'ús de llar
i de les cures. “Malgrat els importants avanços que s'han produït en aquest
sector en els últims anys encara no s'ha aconseguit una veritable equiparació
de drets amb la resta de persones treballadores, sent especialment rellevant
tot el relatiu a les condicions particulars que comporta el treball d'interna”.
En moltes ocasions, aquestes treballadores
veuen vulnerats els seus drets laborals per estar sotmeses a àmplies jornades,
incloses jornades nocturnes, sense tot just descans, amb temps de presència que
obliguen a tenir disponibilitat i, en molts casos, sense distinció entre
treballs de llar i de cures, no comptant amb la remuneració corresponent,
donada l'especialització que requereixen.
El perfil d'aquestes demandants de treball són
dones de més de 45 anys, amb estudis bàsics, escassa experiència laboral i
poques competències digitals. En un número cada vegada major es troben a més
immerses en complexos processos migratoris. La falta d'ocupació o l'ocupació
precària no són els únics obstacles que han d'afrontar moltes dones en situació
d'exclusió.
A aquesta realitat també se suma la
violència masclista.
“Aquestes
situacions estan en moltes ocasions totalment invisibilitzades. En el cas de
les dones en contextos de prostitució ens preocupa la seva ‘expulsió’ a llocs
més ocults i vulnerables, com a assentaments o pisos, cosa que significa una
major precarietat i estigmatització, més dificultats en el seu acompanyament i
escassetat d'alternatives per la falta d'accés a prestacions socials o
ocupació”.
El doble estigma de
la salut mental
La desigualtat també té efectes
sobre la salut, sobretot en l'abordatge de la salut mental. “Es veu el biaix
que existeix tant en el diagnòstic com en el tractament de la salut de les
dones, causant entre altres coses, sobre-medicació, la qual cosa
empitjora la seva qualitat de vida”.
A més, les dones amb
dificultats en la seva salut mental “sofreixen un doble estigma sent
considerades, entre altres qüestions, com a menors d'edat, no aptes per a ser
mares o fins i tot per a sostenir arguments veraços, la qual cosa acaba
dificultant encara més la seva situació i augmentant la deterioració de
l'autoestima”. A tot això, cal sumar el sofriment emocional a causa de les
càrregues que suposen les dobles jornades, criances mono-marentals i altres
realitats que de manera estructural afecten significativament la seva salut
mental.
Respostes
humanitàries amb més mirada de gènere
En l'àmbit internacional, la
llarga llista de conflictes i desastres naturals tenen un impacte de forma
desproporcionat en les persones més vulnerables, sobretot en dones i nenes.
Algunes d'aquestes crisis humanitàries són més mediàtiques, com Ucraïna o Palestina,
però una gran majoria són crisis “oblidades”, com el que ocorre a República
Democràtica del Congo, Burkina Faso, Sudan del Sud, Mali, Veneçuela, Haití i a
Myanmar i Bangladesh amb els refugiats Rohingya.
Aquestes crisis humanitàries
empenyen a desplaçaments forçosos, la qual cosa enfronta a moltes dones a
vulnerabilitats addicionals i a ser objecte directe de moltes formes de
violències, explotació i abusos. “Aquestes condicions subratllen la importància
d'integrar un enfocament de gènere en totes les respostes humanitàries, perquè
s'implementin mesures de protecció adequades amb l'objectiu de mitigar els
riscos als quals estan exposades”.
Enfront de tota aquesta realitat, es fa
necessària una crida a les
Administracions públiques, als responsables polítics
i als agents econòmics i socials a treballar en una igualtat real entre homes i
dones amb pressupostos sensibles al gènere en les quals s'inclogui un pla
integral de cures, polítiques d'ocupació inclusiva i una protecció efectiva de
les víctimes de violència masclista, entre altres qüestions prioritàries.
