Ens hems trobat amb molts moments complicats, però cap com aquest
Cada
dia a les 20h del vespre, els aplaudiments i les sirenes dels cotxes
policials ressonen al carrer. Na Camel.la guaita i canta i balla al
ritme del «Sobreviviré».
Se’m
fa un nu a la gola.
La
meva filla riu i aplaudeix entenent que no podem sortir al carrer. Li
dic que aquests aplaudiments són pels metges. I ella ho entén.
Adora al seu metge de família, a casa tots l’adoram. Tenim la sort
de tenir un pediatra que estima la seva feina, i així ho reflexa en
cada acte d’amor cap a nosaltres.
A
la meva filla també li dic que l’aplaudiment també és per
nosaltres, perquè ho estem fent molt bé, perquè quedam a casa i
ella ens ho posa molt fàcil. Perquè ara gaudim d’un temps juntes,
i amb salut. M’omple el cor d’agraïment.
Tot
i així... no li puc explicar encara que hi
ha altres sectors que mereixen un reconeixement com els docents, com
els treballadors que han sortit a fer feina fins ara per una empresa
que no era la seva (fontaners, vidriers,
picapedrers...). Però hi ha un sector sempre invisible, un sector
assistencial i essencial, el Tercer Sector, persones en risc
d’exclusió social com les persones sense
sostre.
Ara
ja fa 11 anys que vaig començar a treballar a la Fundació Trobada.
Ens hem trobat
amb molts moments
complicats en aquest temps, però cap com
aquest. En aquests anys hem viscut un brot de sarna, un brot de
tuberculosi, situacions de violència, situacions
personals d’usuaris que no sabíem com resoldre, portes tancades,
problemes de salut mental impossibles de diagnosticar, famílies
desestructurades... Però cap situació com aquesta pandèmia. Cap
que me posàs davant els ulls les desigualtats socials de manera tan
explícita. I no és que abans no ho fos explícita, però encara ho
és més.
Hem
redactat un protocol de prevenció i
actuació per a l´alberg. La meva sorpresa ha estat la
responsabilitat i compromís de cada usuari/a cap a totes les normes
altament restrictives que hem acordat. Això mereix
un aplaudiment.
Els
treballadors fan torns per a visitar diàriament als usuaris per tal
que no se sentin abandonats en una situació de confinament i
amuntegament, per
tal que puguem atendre les seves
necessitats, demandes i inquietuds. Els voluntaris romanen dins els
centre sense que fos una obligació per a ells. Això mereix un
aplaudiment.
El
suport, el recolzament i atenció rebuts per part dels responsables i
tècnics de l’IMAS juntament amb la implicació de la regidora de
Serveis Socials i Batlle de Manacor. Això mereix un aplaudiment.
Perquè diuen que res mai no tornarà a ser com abans. Res ja no és
com abans. Per primera vegada en molts anys, Administracions
Públiques i Fundació Trobada unificam forces i recursos pel bé
comú, pel bé de la comunitat, per tots els ciutadans, tot i que
siguin invisibles i sa nostra tasca també
ho sigui.
Tot
i les dificultats, tot i els dies grisos i de pluja, no puc fer res
més que agrair al meu equip de feina i a les Administracions. Jo us
aplaudeixo a vosaltres.
Noelia Hernández García
 |
| Noelia, amb Autoritats, primera a la esquerra |
