Secrets d'una mirada (44)

Vaig anar a casa i ma mare no em va deixar entrar i em va dir: "Tu què fas aquí?"

Jove de 22 anys, I. nascut a Extremadura, però de ben petit, – gairebé de tres setmanes-, va venir amb els seus pares a Mallorca, pel que es considera més mallorquí que altra cosa.

Va fer els estudis de FP en la branca de jardineria i es va posar a treballar ben aviat. Ha baratat de feina en diverses ocasions, passant per una Rent a Car, benzinera com administratiu i expedidor i altres feines gràcies al coneixement de varies llengües com italià, anglès i alemany 

“Per cert també tinc algun coneixement de japonès degut a la meva afició al dibuixos japonesos en format de llibre (anime) i manga (pel·lícules)". 

Vaig treballar per l’Ajuntament amb un contracte per un any, i vaig aconseguir al mateix temps el títol superior de FP de jardineria amb tant bona nota que m'atorgaren carnet de fitosanitari pel tractament amb pesticides, etc.” 

Aquí finalitza la seva història laboral. Seguidament a la pregunta sobre les relacions familiars amb el seus pares, contesta que “amb mon pare hi ha alguna relació i me crida per telèfon de tant en quant però poca cosa més. Però amb ma mare no hi manera. Va arribar a dir-me –i ja feia les maletes-  “o te’n vas tu o me’n vaig jo”. I més per respecte a mon pare em vaig anar jo.

Conta amb amargura que quant tenia 13 anys va caure amb una terrible depressió i una ansietat insofrible i la mare mai ho va entendre. “Un dia jo plorava d’ansietat dins la meva habitació i ma mare es va presentar dient-me: “Quan paris de fer el carallot, vens a ajudar-me que hi ha molta feina a la cuina”. 

“Vaig buscar el refugi amb les drogues i això juntament amb amistats poc recomanables, varen ser la meva perdició. Molta festa, consum de porros, amfetamines, LSD, morfina, heroïna i molta droga experimental”.  

Als 19 anys va ser ingressat a la planta de psiquiatria de l'Hospital on hi va estar 24 dies per el tractament de la depressió i el consum d'estupefaents. 

“També he tingut algunes relacions amoroses amb al·lotes de Institut, però eren cosa d’adolescents i de poca durada, a excepció d’una amb la qual vaig sortir de forma més estable, i per ella vaig deixar les drogues, però així i tot el mes d’abril passat ho deixarem.” 

Ha tingut experiències musicals amb bandes de rock i rap, però de forma totalment autodidacta, res de Conservatori: inclús ha arribat a compondre qualque tema original.  

Va viure a un pis durant un any amb un company que no més pensava en la festa i va recaure en la droga per mor d’ell i se’n va anar, quedant ell sol al pis, que va haver d’abandonar més endavant perquè s’esgotà la prestació per l’atur i el subsidi i no tenia cap dobler. 

I així es va veure al carrer. Cert que ha anat a ca els seus pares però sa mare es planta davant el portal i sense deixar-li entrar, diu: “Tu què fas aquí?”. 

Va anar als serveis socials municipals cercant auxili i es posaren tot-d’una en contacte amb l’Alberg de Manacor. Com es sabut feia molts de mesos que no hi havia places i li van incloure en la llista d’espera, per cert prou nombrosa. 

A la pregunta de com es va arranjar i com va passar les nits fins que li donaren plaça a l’alberg, contesta: “Des de que vaig demanar la plaça fins que la me van donar passaren dos mesos, dels quals la major part vaig anar de casa en casa d'alguns amics i coneguts. Pels Reis vaig anar a ca uns cosins, fills d’una germana de ma mare, que ha estat l'únic lloc que hi he trobat un poc de calor. Les dues darreres setmanes vaig estar al carrer, fins que he ingressat aquí ara fa tres setmanes”. 

Finalment respon a clàssica pregunta de com es troba a l’Alberg de Manacor: “Hi ha dos grups d’usuaris ben diferenciats: uns realment preocupats i altres totalment despreocupats. En quant al personal, Rafel és una “joia” i Aina “molt comprensiva i agradable, mira sempre d’ajudar-te”. 

S’acomiada sincerant-se amb el que voldria que fossin els temps futurs, el seu avenir: “Vull estar bé amb mi mateix, deixar total i definitivament la droga, controlar la depressió i l’ansietat, per poder trobar una feina i una parella amb la qual compartir la meva vida”.

 

Pandèmia

 Que hi podem aprendre nosaltres per a viure aquest temps amb una altra mirada menys utilitarista i desesperançada?

Estem immersos en la realitat de la ovid-19, en plena fragilitat sanitària i econòmica,  i vivim en estat de xoc. No estem acostumats a estar en suspens després de tants mesos, contagis i morts. L'estupor és evident en les autoritats i en les 
societats de tot el món, empresonades en un endiablat tauler amb dues fitxes impossibles de casar:  reduir la incidència dels contagis i mantenir les estructures del teixit productiu.  

Els mitjans emprats per a la lluita contra la pandèmia no pareixen eficaces més enllà de l'esforç sanitari operatiu i investigador. Tampoc estem satisfets amb la resposta social, immadura i infantil per part de massa persones que no accepten la més mínima molèstia pel bé comú. La tecnologia, la logística, els diners, els avanços de tota mena, no aconsegueixen evitar la mescla de desconcert, estupor, por, descoratjament i molt dolor contingut entorn de la covid-19. I quan alguns negacionistes han fet gala que no cal fer-li molt cas a “això”, les conseqüències han estat severes; aquí està el Brasil, els Estats Units i Gran Bretanya.  

Tot això junt és massa com per a no preguntar-nos que hi podem aprendre nosaltres des del dolor compartit per a viure aquest temps amb una altra mirada menys utilitarista i desesperançada? 

1. 1. No tenim el control de tota l'existència. Aquesta pandèmia posa al descobert la limitació i la vulnerabilitat de l'ésser humà. Som éssers necessitats d'uns altres, no importa si les tecnologies ens canvien la vida. Tot es globalitza i s'interrelaciona, es comunica i es connecta, de manera que un problema de repartiment de les vacunes a Àfrica, pot repercutir en les societats que han pogut ser vacunades aviat. De res serveix amb aquest virus protegir-se una part del Planeta quan estem tan interconnectats. Això ens dona l'oportunitat per a reflexionar sobre la meva actitud i la supèrbia insolidària que amenaça una solució global. 

2. 2. És un bon moment per a reflexionar sobre el nostre concepte de progrés, que no coincideix amb el de desenvolupament; d'on surten les matèries primeres i a quin cost humà per a milions de persones?. Ens hem emborratxat de consumisme sense pensar en les conseqüències per a una gran part de la humanitat. Es la injustícia d'aquest sistema insolidari amb una gran part de la humanitat que a més posa en perill la sostenibilitat del Planeta. 

3. 3. Prioritzar l'escala de valors és una altra cosa sobre la que podem reflexionar. Se'ns demana que deixem de costat les nostres llibertats personals i els nostres desitjos socials pel bé dels altres. Si socialitzem existeix un risc real per a nosaltres i sobretot sabem del perill de contagi per a la gent més anciana i vulnerable. Això ens porta a cuidar les relacions amb els qui puguin sentir-se més sols i deprimits; per a això tenim les xarxes socials, perquè ningú es senti en la cuneta. L'aïllament pot ensenyar-nos a actuar de positiva i constructiva en les nostres interaccions socials en lloc de fer-ho de manera negativa i destructiva. 

4.  4. Finalment, és una oportunitat d'or perquè tots, inclosos els usuaris de l’alberg,  puguem valorar haver nascut en aquesta part del món en lloc d'en ple Tercer Món… gaudir d’un sostre i d’uns serveis als quals moltes persones no hi arriben ni arribaran mai. Esser conscients de la gratuïtat de tantes coses rebudes i adoptar una l'actitud humil i agraïda vivint el bo del present. 

 Es la gran oportunitat de viure l'esperit de servei als altres perquè les crisis provoquen una multiplicació en cadena d'actes de solidaritat entre éssers humans i pobles que enforteix llaços i destins. Aquest necessari esperit de servei implica oferir-se com un instrument d'ajuda dels altres, oberts a qualsevol necessitat pròxima d'escolta, de consol, de temps i del que faci falta és igual qui ho necessiti. 

 

Secrets d'una mirada (43)

"Una ordre d'allunyament em va treure de la meva propietat i em vaig veure al carrer"

Un perfil cada vegada més freqüent entre els usuaris de l’alberg és el d’aquells homes i dones de més de cinquanta anys que no tenen espai dins el mercat laboral, bé sia pel la manca de especialitat o simplement perquè l’empresa es permet triar al treballador com a conseqüència d'una oferta abundant de persones mes joves que estan a l’atur. 

És el cas de l’entrevistat d’avui, M. de cinquanta-vuit anys, nascut a Badajoz, però vingut a Mallorca de ben petit amb els seus pares. 

És el major de tres germans. Té els estudis d’EGB fins que als catorze anys en que els seus pares ja el posaren a fer la feina de l’olivera que era la industria que aleshores tenia més oferta de treball a Manacor: cendrers, anells, collars, rosaris, copes,  llevataps i figuretes de tota classe. 

“Després vaig fer de fuster i també de ferrer, fent ferratges de persianes. A “Hierros y Aceros” hi vaig fer feina en tres etapes i posteriorment també he fet feina a la construcció d’encofrador fins fa dos anys que estic a l’atur, que ja he esgotat i tinc una ajuda de 430 euros amb el que malvisc”. 

Es va casar als vint-i-cinc anys amb una al·lota de setze anys de la qual va tenir un fill que ara te trenta-tres anys, amb el qual manifesta que te una bona relació però ens veuen molt poc. 

“A la mort dels meus pares rebérem en herència un habitatge que gaudíem el meu germà segon i jo. Amb el germà que te una discapacitat del 65% tinguérem diferències a l’hora de compartir les feines de neteja i conservació de l’habitatge fins que finalment em va denunciar davant els tribunals i el jutge va dictar ordre d’allunyament contra mi de setze mesos, per la qual cosa vaig haver d’abandonar l’habitatge i veure’m al carrer.” 

Expulsat del seu propi habitatge: aquesta ha estat la crua realitat. Va viure en principi a un camió de ferralla i després a dos coxes també abandonats fins que un conegut que també havia estat a l’alberg el va orientar per a demanar plaça a Manacor. 

“Vaig demanar plaça per entrar a l’Alberg el mes d’agost i em diguérem que hi havia una llarga llista d’espera. Finalment em concediren la plaça el mes de novembre: tant de bo que tenia un sac de dormir. . . .” 

Sospira perquè arribi el mes de setembre en que caduca l’ordre d’allunyament. 

“Tinc una enorme il·lusió perquè s’acompleixi el termini  d’allunyament. Vull recuperar l’usdefruit de l’habitatge en propietat i que és l’únic que tinc i que necessito per a viure a cobert. He de consultar amb un advocat perquè, si no ho podem compartir, la incapacitat del meu germà li dona una certa preferència, perquè és la part més dèbil, però voldria poder arribar a un acord per compartir l’habitatge”.  

El subsidi que cobra finalitza a l’any 2023, en que haurà de renovar la sol·licitud. Te molt poques esperances de trobar feina per mor de la seva edat i la actual situació de pandèmia que no afavoreix tampoc el mercat de treball. 

“Vull sobreviure com pugui fins a arribar l’edat de jubilació en que la pensió que em correspongui sens dubte millorarà les expectatives d’una vida més digna”. 

Coneix el personal de l’Alberg de Manacor i en especial anomena en Rafel, que presta un bon servei de la qual cosa està molt agraït tant per ell com per la resta de personal i monitors. 

Protagonistes de l'Alberg (12)

Amb el menjador i centre de dia pels usuaris l'any 2017 va començar una nova etapa a l'Alberg de Manacor

Una vegada transcorreguts els dos anys del contracte que es va signar amb l’Institut d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca i també els dos anys de pròrroga, es va convocar un nou concurs pel servei d’acollida nocturna a la Part Forana de Mallorca. 

Havien sonar campanes que es volia modificar els sistema de finançament d’aquest servei, assignant a les empreses concessionàries una quantitat de diners per usuari i dia, però fins aquest moment no s’ha dut a terme. 

A l’any 2017 es convoca un nou concurs però amb unes prescripcions tècniques diferents.  

Així en la definició del servei diu: “El servei que es necessita contractar és un servei d’Alberg que faci de porta d’entrada a la Xarxa d’Inserció Social a la Part Forana de Mallorca i estigui totalment articulat amb la resta de serveis de la Xarxa, tant d'allotjament com de programes de valoració i acompanyament i les persones beneficiàries del servei seran persones en situació o en risc d’exclusió social, majors d’edat i d’ambdós sexes que no tinguin sostre”.  

La dotació d'infraestructures, materials, àmbit d’actuació, capacitat del servei de 25 places, definició del contingut i funcionament del servei ja es contemplava a l’anterior contracte i segueixen igual. 

Les novetats essencials són en primer lloc que “la licitació surt en dos lots, un per al servei d'acollida en alberg i l'altre per al càtering per a servir el menjar als usuaris del nou servei” . La Fundació Trobada no es va presentar al servei de càtering i es va adjudicar a una altra empresa.  

En segon lloc “l'horari serà complert, és a dir 24 hores tots els dies de l'any. Els usuaris de l'Alberg, però, podran gaudir del servei les 24 hores. L’empresa adjudicatària ha de garantir la permanència de persones encarregades durant l’horari de prestació del servei”. 

El funcionament del servei es regeix pel Reglament de règim intern realitzat per part de l’empresa adjudicatària amb el vist i plau del Director encarregat del seguiment del contracte per part de l’IMAS.  

El servei ha de funcionar amb els plans individuals d’Intervenció (PII) que ha de gaudir cada usuari. Els PII hauran de ser realitzats pel personal del Servei a partir de les valoracions tècniques fetes pels professionals de l’Equip de Valoració de la Xarxa i els del Servei.  

Així a l’any 2017 comença una nova etapa de la Fundació Trobada amb la gran responsabilitat que suposa la prestació d’un servei permanent. 

Tal com es contemplava al contracte, als dos anys de contracte, s’han fet les dues pròrrogues anuals i s’està a les portes de la caducitat del contracte. 

La demanda del servei segueix augmentant amb una llista d’espera que a moments iguala i supera el nombre de places de l’alberg. Això afegit a les actuals crisis sanitària i econòmica produïdes pel Covid-19, fa pensar que es mantindrà l’oferta pública d’acollida nocturna a la Part Forana de Mallorca.

 

Moviment Alberg de Manacor 2020 (12)

La saturació i l'actual situació sanitària impedeixen el moviment d'altes i baixes a l'Alberg de Manacor 

Una alta per reingrés és l'únic moviment de l’Alberg de Manacor aquest darrer mes de Desembre de 2020. 

Es de destacar que la llista d’espera ha caigut fins a les 12 persones. La resta fins a les 18 persones que hi havia el mes passat es suposa han cercat opcions alternatives davant la impossibilitat d'una resposta positiva.

Durant el mateix temps dues persones han estat baixa del centre. 

Hi ha hagut una mitjana de 22 pernoctes diàries amb un total mensual de 686. 

S’han servit 723 racions de berenar, dinar i sopar. 

Donada la actual situació sanitària l’alberg segueix dividit en dues seus: la de Manacor i les Cases de Son Talent i ambdós centres reuneixen condicions d'aïllament, si calgués. 

Al mateix temps s’apliquen rigorosament les mesures sanitàries preceptives segons la normativa vigent.