diumenge, 23 de gener del 2022

FOESSA

FOESSA presenta la primera radiografia social completa de la crisi de la COVID-19 en tota Espanya 

L’informe amb consideracions generals com “l’alerta de que la cohesió social al nostre país ha sofert un "xoc" sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert” i l'activitat econòmica i l'ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2. 

També afegeix que “la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i aconsegueix a gairebé 2 milions de llars”. 

Però el que interessa és conèixer les propostes concretes que l’informe ofereix con tal de perfeccionar el sistema de protecció social a futur i són aquestes: 

1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l'habitatge o la protecció social amb les necessàries adaptacions a períodes d'estabilitat econòmica. El repte del sistema de protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificació de l'exclusió severa es transformin en cròniques.  

2. Millorar la cobertura de l'Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un notable avanç social per a corregir el desequilibri entre la protecció social de la població laboral estable i aquella que és precària o en situació d'exclusió social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, només 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones beneficiàries per cada 10 persones en situació de pobresa severa a Espanya.  

3. Re-impulsar el model d'estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientació clara cap a l'accés als drets com a canal per a la inclusió social i el "rescat" dels sectors més exclosos.  

4. Implementar mesures que redueixin la hiper-flexibilitat, millorant l'organització social del temps de treball també en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i precàries – els sectors anomenats "essencials" de la neteja, l'hostaleria i les labors agrícoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d'irregularitat.  

5. Haurien de complementar-se, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d'estímuls a l'ocupació, bé a partir de prestacions complementàries per als treballadors de baixos salaris, bé com a deduccions fiscals reemborsables.  

6. Entre els reptes pendents, també està el de garantir un sistema de salut públic de qualitat i el d'un canvi d'estratègia i paradigma en l'àmbit de l'atenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures.  

7. Posar en marxa polítiques enfront de l'exclusió residencial, ja que des de 2018 s'ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situació d'amuntegament (fins al 4% en 2021). A més, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d'accés i manteniment de l'habitatge. Gairebé es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a més de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d'algun de les despeses relacionades amb l'habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.  

8. Superar la bretxa educativa provocada per l'apagada digital. Les polítiques públiques hauran de posar els mitjans necessaris perquè totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions són pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars més vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil més baix d'ingressos.  

9. Avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre altres, l'envelliment de la població, la lluita contra l'exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials.  

Ens afegim a aquestes propostes per aconseguir perfeccionar el sistema de protecció social i, com a conseqüència, una millora de vida de les persones més vulnerables. 



  


dimecres, 12 de gener del 2022

Manacor Noticias

 "Els sense sostre de Manacor han de ser part de l'Agenda de prioritats de la Sala i les Institucions" (Rafael Gabaldón)

L’editorial del Diari Digital “manacor noticias” del passat dilluns dia 10 ha fet ressò del problema de saturació que pateix l’Alberg de Manacor, pel que es refereix a la llista d’espera que es pot qualificar com endèmica des de fa molts de mesos, si no anys. 

L’article, signat pel seu director Rafael Gabaldón San Miquel, fa referència a la folgada situació econòmica de l’Ajuntament de Manacor: Si paguem impostos i podem gastar 10 milions d'euros de cop i ajudem als bars i restaurants, també hem de pensar en els sense sostre. Això està molt bé, ho necessitem. 

A continuació descriu casos de persones sense sostre i en concret el cas d’un home al carrer Amargura que es va instal·lar al replà de l’àtic d’un edifici que ho desmuntava tot durant el dia i després demanava menjar a l’entrada d’una gran superfície, amb les conseqüents queixes dels veïnats. 

Al mateix carrer clients que desitjaven treure diners del caixer es trobaven amb una persona dormint al recinte: un matalàs i mantes delataven el cos que romania allà per no fer-ho baix els estels.  

Un tercer cas ho descriu l’editorialista: “El propietari d'un immoble a Manacor permet que dormin en un pis de la seva propietat una parella amb un nen, durant el dia se les arreglen però a la nit necessiten un sostre. Fins els ha portat una estufa de butà. No està en condicions l'immoble, però millor és això que res.” 

Com hem dit repetides vegades a aquest blog, la Fundació Trobada, titular l’Alberg de Manacor, gaudeix d’un conveni signat amb el Consell de Mallorca, per prestar el servei d’acolliment a la Part Forana de Mallorca a un total de 25 persones, sense que sigui possible excedir d’aquest nombre. 

No és actual el plantejament d’un menjador social que fa el periodista a l’editorial, amb la consegüent resposta dels regidors que “no era adequat perquè es senyala la pobresa, i és vexatori i denigrant”. I afegeix el Sr. Gabaldón: "Idò jo dic, que si les cases rurals han servit per a portar a persones que venen en pastera, ara que no porten a ningú podien acollir als 13 en llista d'espera, al de l'àtic i al del caixer. No crec que ningú s'oposi a gastar uns milers d'euros amb els qui només demanen un sostre fins a arribada la primavera i la calor.” 

Res hi tenim que afegir a l’editorial, més que la nostra disposició a col·laborar amb les Administracions Públiques, i en concret amb l’Ajuntament de Manacor, com han col·laborat amb nosaltres al moments més crítics de la pandèmia amb la prestació de les cases rurals, cosa que aprofitem per agrair de bell nou. 

També agraïm a “manacor noticias” i al Sr. Gabaldón la sensibilitat mostrada envers de les persones sense sostre i per el puntual seguiment del nostre blog que ha mostrat fent-se ressò de la nostra publicació.




dimecres, 5 de gener del 2022

Moviment Alberg de Manacor 2021 (12)

Segueix a l'alça la llista d'espera a l'Alberg de Manacor amb 11 persones a 31 de desembre passat

Tres persones han ingressat a l’Alberg de Manacor el mes de desembre de 2021, de les quals dues ho han fet per primera vegada, una espanyola i una estrangera extra-comunitària; l’altra persona ingressada ho ha fet per reingrés. 

Aquestes persones ingressades són les que han ocupat les tres que han estat baixa del centre.  

Des de fa un parell d’anys no hi ha més places disponibles a l’Alberg que les que deixen lliures les baixes que es produeixen.  

Actualment la llista d’espera segueix al alça amb onze persones. 

La mitja de pernoctes diàries ha estat de 20 places ocupades, encara que la disponibilitat és que 25, debut a absències justificades, amb un total mensual de 634. 

En quant a les places de menjador, s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar als usuaris residents. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona a Manacor la Fundació Trobada.