Reflexió

Valorant allò més essencial

Fa dies, setmanes i mesos que observo, visc i acompany moments. Un esclafit de riure després de setmanes que semblava gairebé impossible fer-ho. Poder-se permetre anar a la perruqueria, o berenar d’una simple panada, juntament amb els ulls brillant després d’aquell moment viscut. Ajudar-se mútuament, compartir el poc que es té amb l’altre. Tenir un telèfon per poder comunicar-se. Recollir flors silvestres i fer un ram per agrair la nostra feina. Mils formes de gestionar les emocions. Mirades emocionades. Entre moltes altres més.

Al final, són instants valorats en aquelles petites coses a les que no solem donar importància en el frenètic dia a dia que vivim. La veritat, és que a l'Alberg de Manacor, vivim situacions com aquestes dia a dia, però pot ser, durant aquest confinament, s’ha accentuat una mica més. Possiblement, allò que no es pot fer molt sovint o quasi mai, pren molt de valor. Per això, les persones beneficiàries del servei donen importància a allò més essencial. I, en conseqüència, fa que nosaltres també n’hi donem.

Ens emociona veure i compartir el que viuen i senten dia a dia i, sobretot, com treballen per tenir el present que volen. Pot ser, la situació viscuda degut a la pandèmia, ens permet aturar-nos per donar importància a allò realment important i essencial. Aquí, a la Fundació Trobada, aprenem dia a dia mútuament de totes i tots per esdevenir un aprenentatge de cada barrera que ens posa la vida en forma d’oportunitat.

Trobar l’alegria en les coses més senzilles pot ser sigui un dels meus objectius personals més importants. Intento compartir-ho amb ells, i alhora rep una carretada plena d’agraïment i aprenentatges. I parlant d’aprenentatges... Aquests tres mesos sí que ho ha estat un aprenentatge per tots nosaltres, com per la resta de la societat, imagino. Jo em quedo amb tot el que s’ha viscut i construït durant aquest temps que ens ha fet i ens fa créixer, tan a nivell professional com personal.

Gràcies. 

 

Agraïment

Agraïment a l'Ajuntament de Manacor per la cesió termporal de l'Escola Rural de Sa Murtera a la Fundació Trobada

El passat divendres, els usuaris de l'alberg de Manacor deixaren l’estada de la casa Rural de Sa Murtera i s’incorporaren al centre del Passeig Ferrocarril amb total normalitat.

L'Ajuntament de Manacor havia habilitat aquesta antiga escola rural, de forma provisional i donada la situació de l’estat d'alarma provocada per la COVID-19, com un segon centre de l’alberg per persones sense sostre que gestiona la Fundació Trobada i que desenvolupa el servei amb suport del Consell de Mallorca. Aquesta casa rural disposa d'instal·lacions necessàries per viure amb una acceptable comoditat com a cuina amb el seu utillatge, habitacions, ample menjador, bany, porxada i recinte exteriors que omplen de llum l'estança.

Des d’aquest blog volem agrair sincerament el suport i l’atenció per part de l’Ajuntament de Manacor amb la implicació de la regidora de Serveis Socials, Carme Gomila i el Batlle de Manacor, Miquel Oliver. Com també donar les gràcies a la Fundació Aproscom per les furgonetes que varen utilitzar per fer el trasllat a Manacor.

Gràcies per aquest granet d’arena, gràcies per la solidaritat i per fer un món més just i més inclusiu.

 

Secrets d'una mirada (25)

Els usuaris de l'Alberg que romanien a l'Escola Rural de Sa Murtera tornen a la seu de Manacor

L'article d’avui de l'encapçalament genèric “Secrets d’una mirada” ho fem en torn a taula rodona en la qual hi participen alguns del usuaris que han viscut aquests tres mesos d’estat d’alarma a l’Escola Rural de Sa Murtera, instal·lacions cedides gratuïtament per l’Ajuntament de Manacor a la Fundació Trobada.

Volem recordar que amb motiu de l’inici de l’estat d’alarma un grup de nou usuaris de l’Alberg es traslladaren a l’Escola de Sa Murtera amb la intenció de descongestionar l’Alberg i així disposar de més espai per poder confinar un cert temps els nous ingressats. Sa Murtera disposa de quatre habitacions, una de tres places i tres de dues places, a més de 4 banys. 

Quines impressions teniu de la vostra estada a Sa Murtera? 

  --“Ens sentim uns privilegiats en aquestes circumstàncies perquè el risc de contagi ha estat mínim i el goig del contacte directe amb la natura sempre és reconfortant: hem estat acompanyat d'àguiles, aguilons, tota mena d’aucells, merles, perdius, ovelles, cabres, tortugues. . .Es veritat que hi havia una certa monotonia i a moments avorriment, però es compensava amb la pau, tranquil·litat i assossec del lloc. Amb una situació pareguda hi tornaríem a anar. En principi érem nou, però després dos baixaren a l’Alberg de Manacor perquè havien d’anar a fer feina”. 

Amb quines activitats passàveu el temps? 

"Quan ens aixecàvem els matins, després de berenar, la primera tasca era la neteja de la casa, menjador, habitacions i banys. La cobertura telefònica era regular. Després uns anaven a caminar, altres jugaven a parxís. No teníem televisor ni cobertura wifi però ens conformàvem amb veure alguna pel·lícula amb l’ordinador.”  

Heu baixat a Manacor qualque vegada en tot aquest temps o heu rebut visites? 

--“Ningú de nosaltres té mitja de transport i, a més, la distància de vuit kilòmetres es excessiva per anar a peu a Manacor. Però rebíem la visita diària dels professionals de La Fundació, Aina i Noelia, que ens proveïen el que necessitàvem, sobre tot el tabac i també ens vengué a veure Hèctor, el monitor de l’alberg. Passava pel camí també amb certa freqüència un veïnat amb mobilette que guardava les ovelles i ens saludava molt atent i simpàtic. I també altres veïnats. Sabia que érem usuaris de l’Alberg. L’altre dia ens va dir: “Què, ja vos aneu a la Fundació Trobada”. El divendres dia 21 baixàrem a Manacor amb dues furgonetes d’Aproscom. Ara ja som tots aquí junts els 25 usuaris”. 

Voleu afegir qualque cosa més de la vostra experiència “rural”? 

Sí. Una curiositat: que hi ha hagut un estalvi econòmic total, perquè no hi havia possibilitat de despesa. Que en tot moment hi ha hagut molt bona convivència, bon “rollo”. Que agraïm a Aina i Noelia la atenció prestada i a l’entitat Aproscom per el servei de transport. 

Gràcies a tots.

Secrets d'una mirada (24)

Relacions de parella frustrades i problemes físics l'abocaren a demanar acolliment a l'alberg

Natural de Cadis, P.,  l’entrevistat d’avui de 57 anys, treballador de la construcció en principi per compte d’altri i després com a autònom, és un home fort i de complexió robusta, que conegué a una menorquina, puericultora amb qui es va casar després de quatre anys de relacions.

Vinguérem a Mallorca fa més de 35 anys, vivint a Porto-colom, Cala Murada i darrerament a Manacor. Han tingut un fill de 29 anys i una filla de 22 que ja fan vida independent a Sevilla: ell com a empresari i la filla com professora d’educació física.

«Les relacions de parella als set o vuit anys de matrimoni començaren a fallar. Discussions contínues en presència dels fills que m’aconsellaven la separació, però jo aguantava per mor de la meva filla, en la qual sempre hi ha hagut més bona relació».

«La meva ex-dóna era bessona i el marit de la germana morí de càncer i m'ho digueren de rampellada. La notícia em va impactar i produir un fort xoc, perquè tinc una gran sensibilitat, i com a conseqüència s’incrementaren les discussions: bronques i més bronques. “Deixa tranquil a mon pare” -deia la nostra filla a sa mare”.

Conta que a un moment d’una agre discussió la va empènyer un poquet sense que li produís cap lesió. Ella sempre s'ha negat a presentar denúncia, però els metges o infermeres informaren al Jutjats, de manera que en un judici ràpid fou condemnat a 33 dies de treballs per a la comunitat i ordre d'allunyament de 200 metres, que a un moment donat no va acomplir -cosa ell ho nega o als menys ho posa en dubte- i fou novament condemnat a 4 mesos de presó.

En sortir de la presó va ingressar per primera vegada a l’Alberg de Manacor, derivat per l’assistenta social de la presó. Era l’any 2017 i  hi va estar uns quants mesos, casi un any. L'alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana i que gestiona la Fundació Trobada.

«Estant a l’Alberg vaig conèixer una dóna equatoriana amb la qual hi vaig anar a viure. Jo treballava i compartia les despeses de la casa, però la diferència de cultures i l’excés de gelosia va frustrar la relació i em vaig veure al carrer»

En mig de tots aquests esdeveniments, començà a patir un dolors tan insuportables a l’esquena que es va veure obligat a passar pels quiròfans i intervingut de les vertebres L4 i L5. Confiava que la operació allunyaria el dolors, però no ha estat així: «Tinc uns patiments que son molt mal de suportar que fins i tot m’han ocasionat també depressió, per la qual cosa vaig visitar el psicòleg i estic prenent un munt de medicaments. Ja em veus, haig de caminar amb una crossa».

«Estic de baixa des del mes de febrer de l’any passat. El mes d’agost, que s’acompleixen els 18 mesos que com a màxim puc estar de baixa, he de passar pel tribunal metge per saber si em donen d’alta o bé una incapacitat parcial o total per a l'activitat de picapedrer».

Reconeix que per la seva edat té poques probabilitats de tornar a la feina i desitja poder tenir uns ingressos que li permetin viure amb independència i dignitat fins a arribar a l’edat de jubilació.

«Agraeixo molt les atencions rebudes en aquesta nova estada a l’alberg que és una gran família i una solució temporal per aquelles persones que es troben en dificultats, com és el meu cas.»

Tant de bo s'acompleixin els seus desitjos.

Premsa Local

La revista "Manacor Comarcal" entrevista a la Directora de la Fundació Trobada

La revista «Manacor Comarcal» num. 1765 que ha sortit aquesta setmana publica una entrevista a la directora de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de persones sense sostre de Manacor, única institució d’acolliment nocturn de la part forana de Mallorca i que desenvolupa el servei amb suport del Consell de Mallorca.

Les declaracions es poden resumir en un sèrie de punts importants que caracteritzen la tasca de l’Alberg:

1. La saturació del servei, amb molts de mesos sense disponibilitat de places, més que quan es dona alguna baixa del centre i amb una llista d’espera de dos dígits.

2. La creació del nou servei de Centre de Dia a partir del més d’abril de 2017 destinat als propis usuaris de l’Alberg i que inclou les racions corresponents de berenar, dinar y sopar.

3. La incidència de l’aparició de la pandèmia del Còvid-19 que ha obligat a una descongestió habilitant un nou centre a l’Escola Rural de Sa Murtera, gràcies a la generositat de l’Ajuntament de Manacor, així com l’increment de les despeses per a la prevenció de la pandèmia, l'aïllament de possibles infectats i sobre tot, un l'esforç del personal que soposa l'atenció als dos centres

4. La preocupació d’un proper allau molt dur de gent víctima de la crisi econòmica previsible com a conseqüència de la pandèmia. 

A continuació s’acompanya l’escaneig de l’entrevista.

Secrets d'una mirada (23)

"El meu ex-marit em destrossà la matriu a puntades de peu"

Quan escoltem l’experiència de vida de C., l’entrevistada d’avui, ens adonem del valor que la família té dins el desenvolupament de la persona i les tristes conseqüències de la soledat que han patit alguns d’usuaris de l’Alberg de Manacor. 

La primera afirmació és “no tinc ningú, som tota sola”. A la meva edat, 65 anys, els meus pares i els seus germans tots son morts. Tenia un germà amb qui no em relacionava i un fill que morí als 42 anys.”  

Nascuda a Palma i casada amb un home que la maltractava físicament, (“vaig patir grans pallisses, tant que en una d’elles em va destrossar la matriu a puntades de peu”, diu amb ràbia), va aguantar fins que s'aprova la llei del divorci que el perdé de vista definitivament. 

Laboralment ha treballat precàriament tota la vida, sense seguretat social, de cuinera de bar, cosidora i darrerament com a netejadora de fi d’obres. Per la qual cosa no ha tingut pensió de jubilació i ha malviscut gràcies a un pensió no contributiva i una renta social complementaria que no li permeten viure de forma independent: “me demanen 400 euros per una habitació que no puc pagar i si la pago no puc menjar”. 

Havia estat a l’alberg de Manacor, anteriorment a l’any 2014 i després del 2017 a 2019 que sortí voluntàriament. Volem recordar que l'Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que presta ininterrompudament la Fundació Trobada des de l'any 1992.

La soledat ha esta la seva companya, al que s’afegeixen problemes de salut irreversibles, como també la manca d’autonomia: voluntàries del “Metges del Món” es desplacen periòdicament a l’alberg per ajudar-la a la seva neteja personal i a vestir-se. 

“Don moltes gràcies de tot cor a la Fundació Trobada per tota l’atenció rebuda i d’una manera especial a aquestes nines que m’ajuden a coses que jo no puc fer”.

Agraïm les paraules de C. i desitjem que l'estada a l'Alberg sigui el més agradable possible i gaudeixi de la companyonia que necessita. 

Moviment Alberg de Manacor 2020 (5)

Increment d'usuaris que tornen a l'Alberg de Manacor després d'haver causat baixa del centre

Aquest passat mes de maig només hi ha hagut una persona de nacionalitat espanyola que hagi ingressat de vell nou, encara que el total d'ingressos ha estat de cinc usuaris. 

Allò es degut a un repunt de reingressats que ha estat un fenomen que,  si bé es dona amb assiduïtat, no amb aquesta xifra de quatre persones en un mes, que coincideix amb les baixes de centre. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 24 persones amb un total mensual de 753. 

Al mateix temps s'han servit 762 racions de berenar, dinar y sopar al usuaris residents.

  

Aquestes xifres son totals, però tenint en compte que els usuaris estan distribuïts i reben els serveis en dos centres diferents: la seu de la Fundació Trobada al Passeig de Ferrocarril, 18 i a l'Escola Rural de Sa Murtera, ambdós a Manacor. 

L'Alberg de Manacor és un servei del Consell Insular de Mallorca que presta per a concessió la Fundació Trobada des de l'any 2013.